El despertar de la Força NJ (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

La batalla per prendre Tuanul va mostrar que no era res semblat a les simulacions en les quals FN-2187 i la seva tropa havien practicat. Els vilatans no s'encongien aterrits ni es rendien davant els lluents soldats d'assalt. En lloc d'això, combatien amb una ferocitat que els drons d'entrenament i els soldats hologràfics no havien exhibit mai. Alguns es van acostar als soldats amb el cap en alt, disparant-los amb les seves armes de cacera. Uns altres s'amagaven darrere dels cràters i derrocaven als soldats aleatòriament. Podies morir i ni tan sols saber que havies estat ferit a causa d'un tret.

Com a part de l'última tropa que va arribar al lloc, FN-2187 ni tan sols havia disparat la seva arma de mà quan FN-2003 es va desplomar en el terra. La seva armadura fumejava. FN-2187 immediatament es va deixar caure a un costat del seu amic. Desitjava brindar-li una mica d'ajuda mèdica, però la seva ferida era massa greu. Ja no hi havia res a fer pel soldat al que tots anomenaven Badoc.

FN-2187 va contemplar a FN-2003. Només els dits d'en Badoc es trobaven exposats, estenent-se fora d'un guant estripat i sagnant.

L'interior del casc d’FN-2187 es va xopar, i no precisament de suor. Es va sentir alleujat que no pogués veure el seu rostre. Les seves llàgrimes haurien traït les incomptables hores d'entrenament i disciplina.

Els dits d’FN-2003 van deixar d'estendre's.

Després de romandre un moment al costat del seu amic, a manera d'homenatge, FN-2187 es va aixecar. Va avançar trontollant-se cap al llogaret, sense pensar. El foc que van encendre els soldats llançaflames va consumir edificis i cossos. El fum va cobrir-ho tot com un sudari.

En girar una cantonada es va topar amb una vilatana que no era precisament un cadàver. Instintivament va aixecar el seu blàster. Ella es va detenir, no portava cap casc que ocultés el seu terror. El terror que aquest pogués ser el seu final, que FN-2187 accionés el seu rifle i convertís el seu cos en flames.

FN-2187 va baixar la seva arma. La dona no es va moure; li va mirar, confosa. Ell la va mirar i va pensar en Badoc.

Un baluern els va distreure a tots dos. Ella va escapar. FN-2187 va estirar el coll per veure què passava.

Una flamant nau va plegar les seves ales i va descendir a terra. Era d'una classe exclusiva per als alts membres de la Primera Ordre.

Una vegada que es va trobar ferma sobre la terra, la trapa es va obrir i va aparèixer un home embolicat en una fosca túnica. Sobre el seu rostre portava una màscara metàl·lica. Era un dels més alts encarregats del Líder Suprem: Kylo Ren.

FN-2187 no podia treure la mirada de damunt a Ren, qui va caminar cap al cor de l'embravida batalla. Cada pas transmetia la seva força i el seu poder.

Algú li va donar a FN-2187 una palmada per darrere, amb tal força que el va fer trontollar. Un dels comandants de l'esquadró estava darrere d'ell.

—Torni amb el seu equip. Això encara no ha acabat. FN-2187 va fer el que li van demanar, no sense abans mirar enrere. No obstant això, la imponent figura de Kylo Ren havia desaparegut entre el fum negre de la batalla.

***

Quan BB-8 es va trobar lluny, a una distància segura, Poe Dameron es va dirigir cap al llogaret, esperant poder salvar a alguns dels innocents habitants de ser assassinats.

El fum i els enderrocs el van ocultar dels soldats d'assalt, però no dels cadàvers que tenien els ulls oberts i que havia d'esquivar. Les seves morts li van recordar per què s'havia unit a la Resistència. La Primera Ordre recorria a l'única estratègia que coneixia per resoldre conflictes: la violència.

Dues siluetes conversaven al capdavant. Poe es va acostar amb cura. Una era ni més ni menys que Lor San Tekka, alt, dempeus, en les seves vestimentes típiques del desert. Però l'altra silueta gairebé va fer que Poe tornés corrent al seu Ala-X.

Havia estat advertit sobre aquest home: el seu nom era Kylo Ren, i semblava que havia sortit de les pàgines més fosques de la història galàctica. Vestia completament de negre, un gran cinturó li envoltava la cintura i una fosca túnica li penjava de les espatlles; portava una caputxa sobre el cap i el seu rostre estava cobert amb una màscara de metall.

Poe es va mantenir en el seu amagatall i va agusar l'oïda per escoltar a tots dos homes. Era difícil en aquesta distància, amb les explosions de la batalla que encara continuava, però va creure escoltar a Tekka dir que Ren no pertanyia a la Primera Ordre, que Ren havia rebutjat la seva pròpia herència.

El que era clar era que Ren volia alguna cosa de l'ancià, i Tekka no estava disposat a donar-li-ho.

Poe va desenfundar el blàster i va abandonar el seu amagatall. Necessitava estar més a prop per tenir una millor punteria i matar a Ren. Si fallava, dubtava que Ren li donés una segona oportunitat.

Poe va seguir escoltant la conversa conforme s'acostava.

—Podràs intentar-ho —li va dir Tekka a Ren—, però mai podràs negar la veritat que és part de la teva família.

Ren va semblar elevar-se en alçada. Un cilindre metàl·lic va volar cap a la seva mà; en ell es va encendre una ardent espasa vermella. Dos rajos van conformar l'empunyadura. Era la llegendària arma dels Cavallers Jedi: el sabre de llum.

—Això és molt cert —grunyí Ren a través de la seva màscara, i va balancejar el seu sabre, travessant a l'ancià indefens. Lor San Tekka no va tornar a parlar.

Poe Dameron va cridar, disparant a Ren. No va deixar que el seu dit s'allunyés del gallet. No li importava res. Ren va girar-se i va mantenir el palmell de la seva mà obert. Els trets de Poe es van detenir en l'aire, congelant-se en el vol, crepitant plens d'energia.

Poe va estar en el correcte, no tindria una segona oportunitat per matar a Ren. Potser no tindria una segona oportunitat per res. Amb una mirada de Ren, Poe es va congelar. De sobte va ser incapaç de disparar el seu blàster o si més no de moure les seves extremitats. La mirada diabòlica de l'home emmascarat semblava mantenir a Poe paralitzat.

Dos soldats imperials van portar a Poe cap a Ren. Poe no va poder resistir-se a la seva força, doncs no podia moure's. Kylo Ren va guardar el seu sabre làser i el va ajustar en el seu cinturó. Mirà a Poe. Els seus ulls estaven amagats darrere del visor de la seva màscara.

Poe va intentar semblar despreocupat per la seva situació.

—Qui parla primer? Tu? Jo?

—Pel que veig és un pilot de la Resistència —va indicar Ren als soldats, ignorant les preguntes de Poe—. Revisin-lo.

Un soldat va dur a terme la sol·licitud de Ren amb el delit propi d'un busca-bregues: el colpejava en lloc de registrar-ho només. L'altre va passar un escàner personal sobre el cos de Poe, des del cap fins als peus.

Decebut pel resultat de l’examen, el soldat que va maltractar a Poe va notificar a Ren:

—Res, senyor.

El segon soldat va contemplar la lectura del seu escàner.

—El mateix per aquí, senyor. Aquest no té res per dins. El liquidem?

Poe va romandre immutable davant la mirada de l'home emmascarat. Si anava a morir aquí, ho faria amb dignitat.

—No —va contestar Ren—. Portin-lo a la nau.

Els soldats se’l van emportar, qui, lluny de la presència de Ren, per fi va poder tornar a moure els músculs.

Lamentablement no es trobava en condicions d'utilitzar-los per donar resposta als esgarips que escoltava, provinents del llogaret. De moment, Kylo Ren havia perdonat la vida de Poe, però els vilatans no havien corregut amb la mateixa sort. Una descàrrega del foc de diversos blàsters finalment va fer callar el seu sofriment.

Quan va ser llançat cap a un transport de tropes, Poe es va preguntar si hauria estat millor formar part dels vilatans crivellats en lloc d'enfrontar-se al que li esperava.

Almenys BB-8 estava allà fora, en algun lloc.

 Següent