Abans del despertar (V)

Anterior

POE

V

La primera nau de Poe Dameron va ser l'Ala-A RZ-I de la seva mare.

Era un bon caça, petit i estret, reparat mil vegades i marcat per les cicatrius dels seus anys de servei. Com interceptor, l'Ala-A havia estat fabricat per destacar en velocitat més que en força. Els canons làser bessons que tenia muntats a banda i banda del casc escopien suficient potència de foc per resoldre qualsevol mà a mà —sempre que el pilot als comandaments fos prou hàbil— i els seus dos llançadors de míssils d'impacte podien fer-li passar una mala estona a qualsevol transport més petit que una nau capital. Aconseguia una acceleració sorprenent a una velocitat inferior a la de la llum. Era més semblat a una cabina armada amb motors encolomats a la part posterior que a un caça tradicional, ultrasensible i pensat per ser pilotat per una persona, sense copilot o suport astromecànic.

L'Ala-A havia estat part del paquet de compensació per a la seva mare quan els pares d’en Poe van decidir deixar la Rebel·lió, uns sis mesos després de la Batalla d’Endor, i els va acompanyar a la seva nova llar, una colònia recentment fundada a Yavin IV. La seva mare l’havia continuat pilotant durant un parell d'anys més, sobretot en protecció civil, i de tant en tant portava a Poe amb ella. Ell s'asseia en la seva falda dins de l'atapeïda cabina amb les mans en els comandaments i les de la seva mare sobre les seves, i podia sentir la nau responent al seu control. Notava com es movien per l'aire, amb l'atmosfera empenyent-los i la pressió de la gravetat tractant de rebutjar-los.

Llavors travessaven la fina capa que protegia al satèl·lit que els acollia i el gegant de gas Yavin brillava de sobte amb més força retallat contra la negror de l'espai. Les empentes i estirades de l'atmosfera i la força de la gravetat desapareixien i la sensació s'acostava a la perfecció, tot quant el jove Poe podia imaginar. Mirava amb els ulls com a plats a través de les finestres, perdia el compte dels estels i sentia la llibertat i les possibilitats, que podia anar on volgués, que podia fer qualsevol cosa. En aquests moments va ser quan va saber que, fes el que fes, anava a convertir-se en pilot.

La seva mare havia pilotat en la Batalla d’Endor, havia participat en l'acció massiva de la flota contra la segona Estrella de la Mort mentre el pare d’en Poe assegurava el terreny amb els altres comandos d'exploradors en els boscos de la lluna sota ells. A la seva mare no li agradava parlar de la seva època de servei, cosa que Poe sabia, i quan li demanava que li expliqués coses d'aquesta època, es negava amb suavitat o canviava de tema. Era suficient, li va explicar, haver complert amb la seva obligació, haver respost quan l'havien cridat. Que ho hagués fet era més important, deia, que el que havia fet.

—La gent ho estava passant molt malament —li va explicar la seva mare—. La gent estava sofrint. El teu pare i jo no podíem quedar-nos de braços creuats.

No va ser fins a diversos anys més tard, molt després que ella hagués mort i Poe s'hagués unit al servei de la Nova República com a pilot, quan va començar a entendre la veritable magnitud del seu heroisme, que la Tinent Shara Bey havia rebut la Nova de Bronze per Valentia Excel·lent; que s'havia guanyat el seu triple as menys d'una setmana després, durant l'operació Mossegada de Mynock, assaltant una estació de combustible imperial a Beroq IV; que havia volat en dotzenes d'altres batalles, escaramusses i accions; que la seva fitxa contenia nombrosos testimoniatges d'altres pilots lloant la seva destresa, afirmant que li devien la vida a la mare d’en Poe Dameron.

El pare d’en Poe era més prolix en les històries sobre la guerra, encara que mai parlava de les seves pròpies intervencions, sinó que preferia centrar-se en el valor i la gosadia d'altres persones. Li explicava que el General Solo tenia la millor punteria que havia vist mai amb un blàster; o aquella vegada en la qual un dels seus companys d'esquadró els havia tret d'una emboscada amb un comunicador amb els cables canviats i dos carregadors d'un transformador de respiració estàndard; o que una vegada el seu esquadró estava assetjant una base del BSI (Buró de Seguretat Imperial) en la Vora Exterior i ningú tenia ni idea de com entrar fins que, per pur atzar, van derrocar un AT-ST, que va xocar contra la base i els va obrir un accés fàcil.

—Alguna vegada vas tenir por? —li va preguntar Poe en una ocasió quan tenia nou anys, un any després de la mort de la seva mare. Fins llavors, Poe havia imaginat els combats aeris com a demostracions espectaculars de llum, velocitat i enginy, radiants i immaculats. Havia pensat en els soldats d'assalt com a armadures buides, no en els homes i dones que portaven dins. Perdre a la seva mare li havia mostrat la mort d'una manera fins llavors mai abans concebuda i amb això va entendre que la guerra no era romàntica; la gent moria i els morts no tornaven amb els seus éssers estimats, per molt que desitgessis que les coses fossin diferents.

Era un pensament tan esborronador com devastador.

Estaven fora, en el límit de la seva propietat, el petit ranxo que els seus pares havien edificat després d'assentar-se a Yavin IV. La tarda estava acabant i els sons que arribaven de la jungla es tornaven més alts i ominosos segons s'acostava la nit. El seu pare havia estat reparant un dels generadors del reixat del perímetre i Poe li estava ajudant amb la tasca. Van treballar en silenci, igual que molts dels dies transcorreguts des que la seva mare va morir, units en una pena compartida.

Així que Poe es va sorprendre quan el seu pare va contestar, es va sorprendre que sabés a què es referia.

—Que si vaig tenir por alguna vegada? —el seu pare va estudiar el martell dinàmic que tenia a la mà, l'eina vibrant encara, proferint el seu estrany gemec cantaire mentre ressonava. El va apagar i el va deixar caure en la caixa d'eines als peus d’en Poe. Es va netejar les mans en els pantalons i va ajustar els ulls cap a la jungla. Sobre els seus caps, el sol es lliscava darrere del gegant de gas Yavin, banyant el món amb un to robí.

—Quan estava en terra a Endor, va haver-hi un moment en el qual els caps de cubell ens tenien —va dir el seu pare—. Els soldats d'assalt ens havien envoltat, a tots, ens tenien atrapats. Pensava que estàvem acabats. Creia que havia perdut, i em refereixo a tot. La guerra, tot. Vaig mirar cap amunt, més enllà dels arbres, cap al perfecte cel blau. Amb prou feines es podia veure l'Estrella de la Mort durant el dia. Sabia el que estava passant per sobre de nosaltres, la batalla que estaven lliurant.

El seu pare li va dirigir un somriure trist.

—I vaig pensar que la teva mare estaria mirant cap avall, cap a mi, just en aquest moment. A la meitat del que fos que estigués fent, enmig de la batalla en la qual es trobés embolicada, va ser com si sentís els seus ulls a sobre meu. Vaig poder sentir quant ens estimava a tu i a mi.

Es va tornar a netejar les mans i va agafar una altra eina de la caixa, retornant la seva atenció al reixat.

—La qüestió és que estava preocupat, però no tenia por.

—Llavors, mai vas tenir por? —El seu pare rigué en veu baixa.

—No he dit això. El que estic dient és que del que tenia por llavors no és el que m'espanta ara.

—De què tens por ara?

Poe va contemplar al seu pare mentre aixecava els ulls del reixat i els posava en el cel que fosquejava. El sol gairebé s'havia lliscat darrere del gegant de gas i als últims moments del dia tot semblava tenir una lluentor estranya, com si estigués més enfocat.

—Que tot hagi estat en va —es va lamentar el seu pare.

***

BB-8, subjectat en la càmera astromecànic darrere de la cabina de l'Ala-X d’en Poe, va balbotejar una pregunta. Quan estava endollat al caça, la parla binària del droide es desxifrava i apareixia en la consola automàticament, però en realitat Poe no necessitava llegir la traducció per entendre el que el droide estava dient. Va somriure i va estirar la mà per sobre de la seva espatlla esquerra per afinar una de les rodes que controlaven l'energia dels motors de babord, ajustant la velocitat del flux en el dorsal dels dos propulsors fusials.

—Només estava parlant amb mi mateix, BB-8 —va contestar Poe—. Trastejant en el bagul dels records.

Va revisar l'escàner i va tornar a contemplar el buit complet que li envoltava. L’acompanyaven altres tres Ala-X Incom-FreiTek T-85, volant en formació de falca de quatre. Era l'Esquadró Estoc, a les seves ordres, el seu esquadró.

—Totes les naus, informin —va dir Poe.

—Estoc Dos —Karé Kun sonava avorrida com una ostra—. Tot correcte, senyor.

—Estoc Tres, i estic d'acord amb Estoc Dos, senyor —era Iolo Arana qui parlava, volant a estribord per darrere seu—. Això torna a ser una pèrdua de combustible i de temps.

—Estoc Quatre, a l'espera.

—Fixeu-vos —va dir Poe—, aquí tots hauríeu de seguir l'exemple d'en Muran. Heu sentit com de ben que ha informat Estoc Quatre, sense comentaris editorials ni res per l'estil?

El sonor badall de la Karé va ressonar en els altaveus de Poe. Va somriure malgrat tot.

—Canvieu a u-quatre punt quatre —va ordenar Poe—. Una última volta i tornem a la base.

La formació es va inclinar com un de sol, cada caça movent-se segons el seu torn en ràpida seqüència, seguint l'exemple d’Estoc Un. BB-8 va borbollejar de nou, parlant per a si més que comunicant-se, i Poe es va preguntar què estaria computant la petita màquina. Cada droide manifestava la seva pròpia personalitat i la majoria dels quals havia conegut era predictible segons certs estereotips manaires, malhumorats, taciturns, d'acord amb el seu propi programa. BB-8 era una altra cosa; en ocasions podia ser infantil, altres vegades precoç, però de tant en tant Poe es preguntava si no estaria somiant despert, la qual cosa era absurd, per descomptat, perquè suposaria que BB-8 posseïa una imaginació activa.

Iolo va interrompre els seus pensaments rondinant pel comunicador.

—El que no entenc, comandant, és per què seguim fent aquestes sortides.

—Som membres de l'Armada de la Nova República —va dir Poe—. O has oblidat el que et vas proposar protegir quan et vas allistar?

—Sé que és el nostre treball. El que dic és, a veure, entenc que a la República li preocupi la pirateria en les línies de comerç, ho entenc. Ho entenc del tot, per complet. L'impacte sobre el mercat galàctic, la seguretat ciutadana, l'imperi de la llei, tot això. Però hem estat patrullant durant tres setmanes...

—Quatre —li va corregir Karé.

—Quatre, gràcies, Karé, i ni un contrabandista, ni un pirata, ni un delinqüent, renoi, els nostres escàners no han recollit ni un vehicle no tripulat. A hores d'ara, acceptaria fins i tot un tros d'escombraries espacials. El que sigui.

—Què vols que et digui, Iolo? —va respondre Poe—. He escrit als guavians diàriament demanant-los que detinguin les seves activitats criminals, però fins ara no m'han respost.

—Aquest és el problema —va intervenir Karé—, els guavians no saben llegir, Poe. Hauries d'haver escrit als hutt.

La cabina es va omplir de rialles, inclosa la d'en Muran, i Poe es va trobar a si mateix somrient i sacsejant el cap, fins que de sobte BB-8 va començar a piular i a deixar anar xiuletades excitades. Poe va revisar l'escàner i va ajustar el volum mentre es redreçava contra el seient.

—Estic detectant alguna cosa.

Els riures es van tallar de cop.

—BB-8, envia-ho a l'esquadró.

Va sentir un refilet de resposta, un esclat d'estàtica i llavors una veu forçada, amb una modulació poc natural —com si algú estigués parlant a través d'un transformador de respiració— va omplir la cabina.

—..merciant lliure Yissira Zyde... ta atac, si us plau, qualsevol nau ...ens rebi, estem...

—BB-8, connecta'm, transmet a tots els Estocs.

El monitor de la consola es va activar. El mapa del sector de la patrulla va canviar al sector Mirrin.

—... hem ...dut potencia per a vol sub... um motors no poden man... ...peteixo no podem maniobrar... sota atac... diversos... aces...

El cor d’en Poe va començar a bategar amb força mentre mirava el mapa, contemplant-lo mentre BB-8 seguia aïllant la trucada d'auxili. No servia de res dir-li al droide que es donés més pressa; l’astromecànic treballava tan ràpid com podia, computant a plena potència, però així i tot Poe no podia dominar la seva creixent impaciència, la necessitat de moure's, en aquest mateix moment, fins i tot si no tenia encara un lloc al que anar. Les línies creuaven el mapa, fent zoom, cada vegada més atapeïdes.

—Ho tinc —va exclamar Poe—. Suraz IV. Tots els Estocs, confirmin coordenades d’hiperespai.

Gairebé immediatament, Estoc Dos les va confirmar, seguit d’Estoc Quatre, després d’Estoc Tres.

—Anem a entrar en acció —va informar Poe—. Llança'ns.

***

Van sortir de la velocitat de la llum un darrere l'altre, amb el que segons el mapa d’en Poe era Suraz V just enfront d'ells.

—Situïn els alerons-S en posició d'atac —va ordenar Poe—. Tots els Estocs, informin de la seva situació.

—Estoc Dos, a l'espera.

—Estoc Tres, a l'espera.

—Estoc Quatre, a l'espera.

—Accelereu i romaneu junts.

Poe recalibrà la potència i va empènyer el comandament cap endavant, baixant el morro del seu Ala-X mentre sentia com els alerons d'estabilitat s'aixecaven i es col·locaven en posició d'atac. El caça va augmentar la velocitat a la seva ordre, impulsant-se cap endavant, com llançat des d'enrere per un cop sobtat. El mateix moviment li portava al cap el record de la seva mare, de pilotar amb ella el seu Ala-A. La pilot no havia manejat al seu moment res tan ràpid i àgil com els nous T-85 i, no per primera vegada, Poe va desitjar que hagués viscut per veure'ls, per veure’l a ell dirigir el seu propi esquadró.

—Yissira Zyde —va dir Poe—. Aquí Poe Dameron, de l'Armada Republicana, hem rebut el seu senyal de socors i ens trobem en ruta per oferir-los auxili.

No va haver-hi resposta.

Fins i tot en formació, els Ala-X es van obrir al voltant de Suraz V, dirigint-se cap a Suraz IV a velocitat d'atac. Poe esperava trobar-se amb pirates i imaginava que l'enfrontament seria breu. La major part de les organitzacions criminals que operaven en les línies de comerç del sector Mirrin estaven mal finançades i usaven naus que es mantenien més per força de voluntat que per alguna cosa similar a l'enginyeria. Quatre Ala-X solien ser més que suficients per dispersar a qualsevol d'ells. Això era el que imaginava. Això era el que esperava veure.

No era el que es van trobar.

—Per l'ànima de Carayà —la veu d’Estoc Dos sonava sense alè i amb prou feines perceptible a través dels altaveus de la cabina.

El vaixell de càrrega, sens dubte el Yissira Zyde, escorat en mig del no-res, escopia aire a través d'un forat obert en el casc a estribord, amb un núvol de deixalles barrejant-se amb el corrent evaporat. Fins i tot des de la distància, Poe va poder veure les diminutes figures del grup d'abordatge sortint de les llançadores d'atac que s'havien detingut al costat de la nau, el fulgor de les motxilles de repulsió transportant les brillants figuretes blanques a través del buit de l'espai fins a entrar en la nau atacada; Tant la partida d'abordatge com els transbordadors estaven millor equipats, millor armats, i això li va dir a Poe tot el que necessitava saber, fins i tot abans que veiés aparèixer els TIE, vuit naus, volant per interceptar a l'Esquadró Estoc.

—La Primera Ordre —va dir Poe—. Divisió, dos elements. Estoc Dos, amb mi.

—En posició, Cap Estoc.

—Estoc Tres, tu i Estoc Quatre tracteu de separar aquests transbordadors.

—Confirmat —va respondre Iolo.

—Dos contra vuit, cap —va apuntar Karé.

—Sí —va contestar Poe—. Ho sento per ells.

La va sentir riure i llavors es van llançar a l'atac.

***

Durant un moment, Poe va estar segur que se sortirien amb la seva, que farien fugir a la Primera Ordre amb la cua entre les cames i rescatarien el transport. Va alinear el seu primer tret, va prémer el gallet i els canons de quatre làsers van disparar dos parells de rajos. El TIE que estava al capdavant es va esquerdar, va esclatar en flames i de sobte havia desaparegut. Es va obrir cap a la seva dreta amb una estirada dels comandaments. BB-8 va cantar un reguitzell de codi binari i de sobte Poe estava darrere del segon TIE. El caça enemic va donar una bandada cap a l'esquerra, però Poe ho va veure venir. Quan el TIE va rectificar, tractant de virar cap a estribord aquesta vegada, va creuar just pel centre del seu camp de tret i, només amb això, ja hi havia dos menys.

Llavors Karé va aparèixer des de sota d’un altre i, en lloc de vuit TIE, quedaven cinc. Estoc Tres i Estoc Quatre havien travessat la línia dels caces. Des de la seva cabina, Poe els va contemplar obrint foc sobre el primer transbordador i va veure com els rajos guspirejaven i es dissipaven contra els escuts de la Primera Ordre. Ambdues naus van abandonar la seva posició immediatament, una elevant el rumb i l'altra, descendint, va imaginar Poe que per posar-se fora de perill.

Dos dels TIE li havien encanonat, la qual cosa li va obligar a zigzaguejar per tractar de treure-se’ls de sobre. Van disparar i els rajos li van avançar, inofensius, però no es detenien ni cedien. BB-8 va gemegar, preocupat.

—No passa res —el va tranquil·litzar Poe.

BB-8 va produir un so que, va creure Poe, sonava bastant escèptic.

Recalibrà la potència, incrementant els deflectors frontals, encara serpentejant, agitant-se de dalt a baix, sacsejant-se per impedir que els caces darrere d'ell li encertessin. Va estendre de nou la mà per sobre de l'espatlla cap als reguladors de flux, reduint en un instant tots dos motors d'estribord a un degoteig, i llavors va donar una estirada amb els comandaments cap a babord. L'Ala-X va fer un gir sobre si mateix, de manera que les tires que subjectaven a Poe al seient se li van clavar en les espatlles, i va quedar amb el morro apuntant a l'enemic. Dos dels seus trets li van colpejar i crepitaren sobre l'escut, i llavors Poe va obrir foc.

En aquest moment, van quedar només tres TIE i, quan Estoc Dos va derrocar el seu segon caça, van ser només dos. Poe va restablir els seus motors d'estribord i va comprovar la posició dels transbordadors a temps de veure a Estoc Tres i Estoc Quatre fent esclatar un altre d'ells. Va contemplar com l'altre semblava immòbil enmig del no-res per un moment abans de saltar a l’hiperespai. Els TIE restants van dividir la seva formació, fugint en desbandada, i Poe es va llançar de sobte a l’encalç d'un, mentre Estoc Dos creuava sobre ell perseguint a un altre. Es van convertir en sengles boles de foc. Poe va volar en cercles, buscant altres naus i, de cua d'ull, va veure com una lluentor començava a formar-se en la popa del Yissira Zyde.

—Muran! Iolo! Cap a babord! —va cridar.

Estoc Tres es va moure amb rapidesa amunt i a l'esquerra, però Muran va anar cap avall a l'esquerra, i no va ser suficient ni a temps. El vaixell de càrrega es va estirar i va desaparèixer de cop de l'espai real, i el deixant del seu salt a la velocitat de la llum va sacsejar l'Ala-X d’Estoc Quatre, esqueixant del seu casc primer l’aleró superior d'estribord, després l'inferior.

—Muran! —va cridar Karé—. Muran, ejecta!

L'Ala-X d’Estoc Quatre va explotar.

***

—És una desgràcia —va dir en Lonno Deso—. Mai és fàcil perdre a un membre del teu esquadró. Però he revisat les dades de vol, he analitzat l'enfrontament incloent la telemetria astromecànica, i no hi ha res que poguessis haver fet. La mort d'en Muran ha estat una tragèdia, però al meu entendre, havent-ho vist, era inevitable.

—No estic d'acord.

—No pots culpar-te a tu mateix.

La compassió en la veu i el rostre d’en Deso era innegable, tant que Poe va sentir en el pit una punxada aguda, gairebé ardent, de ràbia. Va estrènyer els punys, els va relaxar i a continuació va mirar més enllà d’en Deso, cap a la paret de la sala de juntes darrere d'ell. Una pantalla mostrava la galàxia, amb transparències de colors marcant les zones d'influència política. La seva posició a la base republicana de Mirrin Prime s'indicava amb un punt daurat que bategava suaument en el mar d’atzur que representava l'esfera d'influència de la Nova República. S'estenia al lluny, des del Nucli Interior fins a franges de la Vora Exterior. Una banda grisa designava l'àrea neutral de les Regions Frontereres i, darrere d'aquestes, un cercle carmesí, el territori de la Primera Ordre.

Per primera vegada, Poe va veure el mapa i va pensar que mentia.

—No em culpo a mi mateix —va dir Poe. Mirà a Deso de manera emfàtica—. Estic culpant a la Primera Ordre.

—Comandant. —Deso va sospirar—, no anem a tenir aquesta conversa una altra vegada.

—Aquest no és un altre incident aïllat, Lonno. He llegit els mateixos informes d'intel·ligència que tu.

—El Comitè d'Intel·ligència del Senat ha analitzat els informes i ha decidit que són inconcloents, com a molt exagerats en excés, Poe. Això no és un problema. La galàxia és gran. La Primera Ordre és un retall nascut d'una guerra acabada fa trenta anys. Sí, persisteixen, sí, segueixen aquí, però segons la nostra informació, amb prou feines tenen importància. Són, en el millor dels casos, un grapat de conservadors desorganitzats, malament equipats i pitjor finançats que usa la propaganda i el temor per inflar la seva força i la seva importància.

—Estan volant en TIE’s d'avantguarda, estan usant partides d'abordatge de comandos i llançadores d'atac d'última generació en clara violació de la Concordança Galàctica —Poe es va inclinar cap endavant, pressionant la taula amb el seu dit índex. Deso va aixecar una cella. Contemplant el dígit ofensor i després a Poe. Aquest va continuar—. Estan entrenant tropes i pilots. Hem interromput una operació militar, Lonno, no un atracament de pacotilla. Volien el Yissira Zyde i l’han aconseguit. El volien tant que van pagar per ell vuit TIE, els seus pilots i tota la gent que estigués a bord de la llançadora que Muran i Iolo van derrocar. Aquesta no és una força desorganitzada. Ni una força desmotivada. És una amenaça real.

—Una amenaça emergent, llavors, Dameron.

Poe es va redreçar, tornant a recolzar les mans als costats.

—Doneu-la-hi a la Resistència.

Deso grunyí, com si Poe li acabés d'oferir una fruita massa amarga.

—No siguis ridícul. El paper de la Resistència s'ha exagerat tant com el de la Primera Ordre.

—Almenys estan fent alguna cosa contra ells!

—Es rumoreja que estan fent alguna cosa —li va corregir Deso.

—Hem d'actuar.

Deso es va aclarir la gola.

—Donaré a conèixer la teva preocupació a l'alt comandament.

—Això no és suficient. Necessitem saber què transportava el Yissira Zyde. Hem de saber per què se’l van emportar i, més important encara, on. Sol·licito permís per mobilitzar als Estocs per tractar de rastrejar la seva trajectòria, trobarem la nau.

—Denegat.

—Hi ha preguntes que...

—He dit denegat, Dameron. Estoc té assignada patrulla en el sector Mirrin, això és tot. Les seves ordres són continuar de la mateixa manera. Ni més ni menys —Deso inclinà el cap, com si tractés de veure les paraules entrant per les oïdes de Poe—. Estic sent clar?

Poe ho va intentar de nou.

—Tornarà a ocórrer, t'adones d'això, veritat?

—Si és així, ens encarregarem d'això quan ocorri.

—Llavors, no anem a fer res? Aquesta és la solució? Hi ha una amenaça emergent i la ignorem?

—Correcte.

—És una bogeria —va reposar Poe.

Deso va obrir la boca, però llavors va pensar millor el que era a punt de dir. Va sospirar i va sortir de darrere de la taula per col·locar-se al costat d’en Poe. Quan va tornar a parlar, el seu to era molt més conciliador.

—A mi tampoc m'agrada, però són les ordres del comandament republicà, ho entens? No ens enfrontem a la Primera Ordre ni la provoquem. M'agraden tan poc com a tu, però aquestes són les ordres. Si les incompleixes, seràs imputat. Perdràs la teva comissió.

—Tornarà a ocórrer —va repetir Poe.

—Llavors respondrem quan arribi el moment.

Poe va sacsejar el cap. Això no era el que havia volgut dir. Estava pensant en el seu pare.

En el que li feia por aquell dia mentre arreglava la tanca de Yavin IV.

***

El seu Ala-X descansava a l'àrea d'estacionament de l'hangar, al costat dels d’Estoc Dos i Estoc Tres. L'espai per Estoc Quatre era un buit dolorós, amb tan sols una taca oblonga d'oli en el terra, on una fugida d'anticongelant havia marcat el permacret.

Poe va contemplar el buit durant diversos segons abans de tornar la seva atenció cap al seu propi caça, caminant al voltant seu amb lentitud, prenent-se el seu temps. BB-8 rodava al costat d'ell, piulant per a si mateix. Sota les llums de l'hangar, la pintura de la xapa semblava desllustrada, demanava a crits uns retocs. La base negra que cobria la major part del fuselatge estava erosionada, esgarrapada per impactes micrometeòrics i cremades atmosfèriques, reduït gairebé a un gris fosc. Les marques de vol, en taronja, estaven gastades de manera semblant. Va col·locar una mà sobre el lateral del morro de l'Ala-X i va sentir el metall del casc fred i sòlid sota el palmell. La nau havia sobreviscut al combat sense ni una rascada, tan dura, preparada i segura com sempre.

Recordava haver vist a la seva mare fer el mateix. Molt després d'haver-se retirat, amb el seu Ala-A aparcat entre les unitats d'emmagatzematge en el ranxo, encara caminava al voltant del caça, tocant-lo de tant en tant aquí o allà, com per calmar-lo, o per calmar-se a si mateixa, recordant potser el que havia fet per detenir a l'Imperi. Recordant el que hi havia estat disposada a sacrificar.

—Anem a acabar amb això? —la veu de la Karé va ressonar a través de l'hangar gairebé buit.

Poe es va donar la volta i la va veure dempeus al costat de Iolo, just en les portes de la sala de preparació per als pilots. Tots dos portaven els seus vestits de vol, amb els cascos a la mà. Sengles droides astromecànics esperaven pacients al seu costat, una vella unitat R4 a la qual Karé havia confiat la seva vida des que Poe la coneixia i un model R5 que Iolo havia adquirit feia amb prou feines sis setmanes.

Poe va sacsejar el cap.

—Comandant, s'han emportat aquest transport en alguna part —Iolo va llançar una mirada a la seva unitat R5 i la va empènyer una mica amb la punta de la bota. El droide va rodar un parell de centímetres i després va tornar, emetent un so que Poe va prendre com l'equivalent binari d'una confirmació; estaven en això junts. Iolo li va mirar amb els seus ulls de colors estranys. Era un keshià, en aparença gairebé idèntic a un humà, però per algun motiu la naturalesa havia permès a la seva gent percebre el món a través d'un espectre visual més ampli, des de l'ultraviolat fins a l'infraroig. Aquesta qualitat el tornava mortífer en un combat aeri, ja que era capaç de distingir objectes o naus que Poe no podia detectar a simple vista.

Karé era humana, amb el cabell recollit en una sèrie d'elaborades trenes. Una altra colona, com Poe, allò que la gent cridava «nena de la victòria», una dels centenars de milions —si no milers— de criatures que havien estat concebudes en resposta a la caiguda de l'Imperi. Poe es preguntava de vegades quantes persones havien decidit no tenir fills mentre vivia Palpatine, quants havien decidit que portar nens a la galàxia de l'emperador hauria estat una maledicció en lloc d'una benedicció.

—Dic jo que haurem de descobrir on —va dir la Karé—. L'hi devem a Muran, no és així?

—Denegat —va contestar Poe—. Ordres de Deso.

—Què? —es va sorprendre Iolo.

Karé es va donar la volta.

—Això ja ho veurem.

—Karé, no —va dir Poe—. No és la seva decisió. Això ve de més amunt.

Ella va girar-se a encarar-lo, suspicaç.

—«Amunt» de qui?

—No ho vol dir, a part del comandament. Podria ser fins i tot del Senat. Qualsevol sortida que fem que no sigui una patrulla de rutina farà que ens imputin.

Iolo va estrènyer els llavis, amb les comissures cap avall. Es va tornar cap a la Karé, després de nou cap a Poe.

—Llavors, què anem a fer, Poe? Ens quedem de braços creuats?

—No —va contestar Poe—. Sortim a patrullar.

Va esperar a estar fora de l'abast de Mirrin Prime i més enllà de la vora del sistema abans de teclejar en el seu comunicador.

—Estoc Dos, Estoc Tres —va dir—, connecteu els vostres droides astromecànics a Estoc Un i envieu-li les dades telemètriques del combat de Suraz a BB-8, si us plau.

Va sentir a Karé riure's en veu baixa.

—Ets una guineu, Poe.

Iolo va necessitar un segon més i llavors va preguntar:

—Anem a fer-ho?

—Jo ho vaig a fer —va contestar Poe—. No vaig a permetre que els dos tireu les vostres carreres per la borda per càrrecs de desobediència. Si algú ha de caure en desgràcia per això, aquest he de ser jo. De totes maneres, espero no estar fora molt temps. Això és només un reconeixement. Si tot surt bé, tornaré fins i tot abans que Deso sàpiga que ens hem separat.

BB-8 va xiular i va començar a cantar un reguitzell de trinats i xerrotejos.

—El teu droide sembla content —va dir Karé.

—Ha localitzat la trajectòria del salt a l’hiperespai del Yissira Zyde —Poe va revisar el mapa i va arrufar les celles. No hi havia res en la ruta del salt que tingués sentit, cap lloc habitable a prop de cap manera. Es va adonar que era molt possible que les tropes de la Primera Ordre que havien robat el transport haguessin planejat diversos salts, canviant la direcció i el rumb de vol, fins i tot podien haver tornat sobre si mateixes—. Pot ser que això sigui com buscar una agulla en un paller.

—Però pot ser que no ho sigui —va apuntar Iolo.

—No sonis tan lúgubre, Estoc Tres.

—Ja hem perdut a un bon pilot —va dir Iolo—. I no crec que Karé estigui molt interessada en una promoció de camp a Estoc Un.

—Per descomptat —va assentir Karé—. Vés amb compte Poe, i torna ràpid, d'acord?

—Ni ho dubtis —Poe va separar l'Ala-X de la formació mentre BB-8 seguia preparant les coordenades per al salt a l’hiperespai.

—Escolta, Estoc Un.

—Endavant, Estoc Dos.

—Que la Força t'acompanyi.

Poe va somriure, l'espai real al seu voltant va desaparèixer i estava en el túnel.

***

Següent