CAPÍTOL 16
Kylo Ren es va agenollar davant el seu fosc mestre en el
saló del post d'avançada a la Base Starkiller i li va informar del seu error.
—La ferrovellera, aquesta noia, es va resistir davant teu?
—L'holograma del Líder Suprem, Snoke, enorme i imponent en l'estrada, va mirar
a baix, cap a Ren.
—Això és tot el que ella és, sí. Una ferrovellera de Jakku.
Sense cap entrenament, però poderosa amb la Força. Més forta del que s'imagina
—va dir Ren, aixecant-se.
—Sents compassió per ella?
—Compassió? Per una enemiga de l'Ordre? No, mai —va insistir
Ren.
—No és ella qui t'està fent fallar. És la teva feblesa —va
advertir-li Snoke—. On està el droide?
El ressò d'unes botes en el pis del saló va precedir a la
veu del General Hux.
—Ren va creure que ja no era valuós per a nosaltres. Va
creure que podia obtenir tot el que fos necessari de la noia. Com a resultat
d'això, el més probable és que el droide hagi estat tornat a les mans de
l'enemic.
Ren va sentir la fúria del seu mestre, encara que la veu de
l’Snoke no la delatava.
—Ja hem localitzat la base principal de la Resistència?
El general es va detenir davant l'estrada i va fer una
reverència.
—Vam poder rastrejar la seva nau de reconeixement en el
Sistema Illenium. Ens estem coordinant amb les nostres naus espies per
comprovar on es troba la ubicació específica de la base.
—No la necessitem. Preparin l'arma. Destrueixin el seu
sistema —va ordenar el Líder Suprem.
Hux va perdre el componiment.
—El sistema? Líder Suprem, tindrem la ubicació de la nau en
qüestió d'hores, i...
—No podem esperar. Mentre més temps els hi donem, més
oportunitats tindran per trobar a Skywalker i convèncer-ho de tornar per desafiar
el nostre poder.
Ren va fer apilament de valor.
—Líder Suprem, puc obtenir el mapa de la noia i acabarem amb
aquest assumpte. Només necessito la seva orientació.
L'holograma del Líder Suprem es va enterbolir com els núvols
d'una tempesta enterboleixen al crepuscle.
—Tu em vas prometre que quan es tractés de destruir a la
Resistència no em fallaries.
Ren es va estremir, la seva confiança va desaparèixer.
—General, prepari l'arma.
—Sí, Líder Suprem. —Hux el va saludar i va sortir de la sala
de comandament.
—Kylo Ren —va dir el Líder Suprem—, sembla que haig de
recordar-te una cosa, haig d'ensenyar-te el poder del Costat Fosc. Porta'm
aquesta noia.
***
Finn va observar una representació tridimensional del
planeta gelat en el qual va ser entrenat. Al voltant d'ell, en el saló
d'estratègia cobert d’enfiladisses, es trobaven els comandants de més alts
rangs de la Resistència. Entre els quals Finn va poder reconèixer estava
l'Almirall Statura, la General Organa i l'Almirall Ackbar, el llegendari
comandant mon calamari de l'Aliança Rebel per la seva històrica victòria a
Endor. Tots, seriosos i solemnes, van examinar el mapa planetari que es
projectava des d'una taula central circular.
Poe Dameron i el Capità Clac[1]
Wexley, un pilot de cabell fosc, van fer un pas al capdavant per informar a
l'equip allò que Finn els havia dit. El planeta, conegut com la Base Starkiller
per Finn, contenia una arma que complia amb les expectatives del seu nom.
Emprava el nucli planetari com a dinamo i utilitzava el sol del sistema com a
lent; l'arma Starkiller podia disparar un raig d'energia, d'energia fosca, per
ser precisos, a través de l’hiperespai a altres estrelles o planetes. El cop es
dispararia al nucli de l'objectiu per fer-ho implosionar, convertint-lo en pols
estel·lar, el mateix que ho havia conformat.
—És una altra Estrella
de la Mort —va dir un veterà barbut amb llarg cabell blanc, referint-se a
l'estació espacial de l'Imperi que havia servit com a arma per destruir
planetes dècades enrere.
—M'agradaria que aquest fos el cas, Major Ematt. —Poe va
carregar un altre holograma esfèric—. Aquesta era l'Estrella de la Mort. —L'orbe estava cobert per metall en lloc de
boscos nevats i muntanyes congelades, i el cràter que era la seva lent
d'enfocament superlàser es trobava forjat en l'hemisferi nord. L'Estrella de la Mort només era una petita
lluna al costat de l'holograma del planeta gelat—. Aquesta és la Base
Starkiller.
Finn va parlar.
—El General Hux ens va dir que és l'arma més poderosa que
s'hagi construït mai. Va dir que el seu radi d'abast cobreix la meitat de la
galàxia.
L'atent silenci dels oficials es va convertir en una xerrada
nerviosa. Han Solo, irritat, va interrompre.
—No m'importa com de gran sigui. Com la fem esclatar?
El silenci va tornar.
Encara que era prim i baix d'alçada, en un instant
l'Almirall Statura va tenir totes les mirades damunt d'ell quan va fer un pas
al capdavant.
—La nau ha d'estar al seu moment més vulnerable quan està
completament carregada. Si l'oscil·lador del camp de contenció es destrueix
d'alguna manera, alliberarà l'energia acumulada, i no en una línia de foc, sinó
a través del nucli planetari. Si bé això potser no causés la destrucció total
de la base, almenys deixaria a l'arma permanentment danyada.
L'Almirall Ackbar va agitar el seu cap de color salmó. La
seva veu gutural sonava com si estigués parlant sota l'aigua, l'hàbitat natural
de la seva espècie.
—Res d'això és possible. En l'instant en què moguem les
nostres forces del seu amagatall, la Primera Ordre sabrà que coneixem la ubicació
de l'arma i mobilitzarà les seves naus per protegir-la. La seva flota és massa
gran com perquè nosaltres aconseguim sortir il·lesos.
La General Organa va mostrar a tots el datapad que havia
estat llegint durant la reunió.
—D'acord amb això, no tenim temps per analitzar més la
situació. Estan carregant l'arma una vegada més. I crec que tots podem
endevinar molt bé quin serà el seu següent objectiu.
El cor d’en Finn va donar una bolcada. Els seus nous amics
no tenien possibilitats contra l’Starkiller. Gairebé se li ocorre suggerir que
fugissin, però cap a on?
Poe va desafiar els ànims alacaiguts en proposar una idea.
—Podran elevar els escuts, però si podem trobar la manera de
travessar-los, podem i aconseguirem arribar en aquest oscil·lador amb tot el que
tinguem.
—Qualsevol pla és inútil mentre els seus escuts estiguin
habilitats —refutà Ackbar.
En Han no estava preocupat.
—Molt bé, llavors el primer que farem serà deshabilitar els
escuts. Noi, tu vas treballar aquí. Què pots dir-nos?
Ell mirava a Finn i en qüestió de segons tot el saló va fer
el mateix. Depenien d'ell. Així com algú més que no estava aquí. Algú a qui
podria salvar si pogués entrar a la Base Starkiller.
—Puc deshabilitar els escuts, sé on se situen els controls
importants —va indicar Finn—. Però necessito estar allà, al planeta, tenir
accés al lloc.
—Jo et portaré —va afirmar Han, sense titubejar.
La General Organa va girar-se per mirar al seu marit.
—Com, Han?
Finn va notar que Han li va regalar a la general el mateix
somriure tort que li havia mostrat a Rey.
—Si t’ho dic, no t'agradarà.
Amb el pla llest, tots van sortir d'aquí per realitzar els
preparatius. Per primera vegada des que havia desertat de la Primera Ordre,
Finn va sentir que el seu entrenament seria d'utilitat.
Han va cridar a tots els tècnics que treballaven en el Falcó que sortissin i va començar a fer
el manteniment necessari per si mateix. En realitat això significava donar
ordres a tort i a dret.
—Chewie, revisa l'accelerador horitzontal. Finn, vés amb
compte amb aquests dentons; són explosius.
Finn va mirar preocupat el contenidor que carregava.
—Ho són? Per què no m’ho vas dir?
—No volia posar-te nerviós —va indicar Han—. Quan acabis de
pujar-los, vés a parlar amb alguns d'aquests tècnics d’Ala-X i mira si pots
aconseguir-nos un regulador termal per tenir de suport.
Una veu va fer que Han deixés de mirar cap al Falcó.
—Sense importar quant ens discutim, sempre he odiat veure't
partir —va dir la Leia, caminant cap a ell.
—És per això que me’n vaig —li va respondre amb un somriure
de complicitat—, perquè m'estranyis.
Leia rigué.
—Bé, doncs gràcies per això.
—Algunes coses mai canvien —va contestar.
—Sí. Encara em tornes boja.
Ell va tocar les seves espatlles i es va posar seriós.
—Leia, hi ha una cosa que he volgut dir-te des de fa molt
temps.
Ella va alçar el braç i va tocar els seus llavis amb el dit.
—Digues-m'ho quan tornis.
Ell va abraçar a la seva esposa.
—Si veus al nostre fill, porta’l a casa —li va demanar. Han
li va fer una forta abraçada, decidit a fer justament el que li havia demanat.
[1] Snap, sobrenom posat per
Wedge Antilles pel soroll que feia Wexley petant-se els artells dels dits. (N.
Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada