El despertar de la Força (XIII)

Anterior

XIII

Al mig de l'exòtic bosc, Rey se sobresaltava cada vegada que escoltava un so i mirava alarmada cada branca que movia el vent i cada fulla que queia. Sostenint fermament el blàster, es va abstenir de disparar cap al lloc on va percebre moviment per temor a revelar la seva posició als seus perseguidors. Després va sentir que hi havia alguna cosa just davant; va reduir la seva velocitat i va aixecar el blàster. Una figura va sortir de darrere d'un arbre.

Era la figura del malson, i brandava un sabre de llum que no s'assemblava a cap dels quals ella coneixia per les històries que havia llegit. El seu raig era com una flama controlada de color vermell intens i, prop de l'empunyadura, dos rajos curts que es projectaven cap a fora, perpendiculars a l'eix principal.

Rey va disparar una vegada i una altra, però el raig del sabre de llum va desviar totes les descàrregues. És gairebé com un joc, va pensar aterrida sense deixar de disparar. Ell estava jugant amb ella.

Finalment, la figura es va cansar de jugar. Va aixecar una mà, amb el palmell apuntant cap a ella. La mà de la Rey es va congelar en l'arma, i va començar a respirar treballosament. Va tractar de donar-se la volta, de córrer, però les seves cames es van negar a respondre. Tot el que va poder fer va ser quedar-se aquí, entre els arbres, respirant lentament i superficialment, mentre ell s'acostava.

Es va detenir a un metre de distància i va estudiar el seu rostre des de darrere de la màscara. Quan finalment va parlar, semblava impressionat i sorprès alhora.

—Tu m'hauries matat. Sense saber res de mi.

En comprovar que encara podia moure la seva boca i els seus llavis, ella va respondre desafiadora.

—Per què no anava a matar-te? Sé sobre la Primera Ordre.

—Jo no diria això. Però no importa. La ignorància d'una cosa tan simple es remeia fàcilment. —Mentre parlava, caminava lentament al voltant del seu cos paralitzat. Ella va tractar de seguir-lo amb la mirada, però no va poder girar el cap—. Espantada —va murmurar ell—. No obstant això, jo hauria de ser l'atemorit. Tu vas disparar primer. Tu parles de l'Ordre com si fóssim uns bàrbars. I, no obstant això, vaig ser jo qui es va veure obligat a defensar-se de tu.

Després d'envoltar-la, es va acostar encara més, clavant la vista en la cara i els ulls de la Rey. Llavors va aixecar el sabre de llum vermell que sostenia... prop de la seva pell, prou a prop com per projectar una resplendor vermella sobre ella.

—Hi ha. —Semblava desconcertat—. Hi ha alguna cosa... qui ets?

***

Han i els altres es van obrir camí entre els enderrocs i, finalment, van arribar a la sortida. Es van mantenir ocults darrere de les parets de pedra esfondrades mentre revisaven l'entorn. Maz es va dirigir a Finn.

—Vés-te’n. Troba a la noia i al droide.

Finn va tornar a mirar el camí que havien caminat.

—Vaig perdre el meu blàster. Necessito una arma.

Amb una força sorprenent per a algú de la seva grandària, Maz li va agafar del canell amb el qual sostenia el sabre de llum i el va aixecar.

—Tens una!

Ell va mirar-la i després al sabre. De debò esperava que ell usés aquesta vella arma cerimonial? Sabia de blàsters i rifles de pols, però mai havia tingut un sabre de llum en la seva vida. Tampoc coneixia a ningú que n’hagués tingut. Però si Maz Kanata confiava en ell... Finn va activar el dispositiu, admirant el raig letal.

La resplendor va representar un excel·lent blanc per als soldats d'assalt, que van obrir foc contra ells. Han i Chewbacca es van cobrir i van respondre al trets. Ningú s’adonà dels soldats que van arribar per darrere, excepte Finn. Es va abalançar cap a ells i va prendre per sorpresa a un soldat amb la fulla resplendent del sabre de llum, després a un altre. Un tercer va arribar a ell amb una arma de combat cos a cos i els dos van començar a lluitar. Malgrat que no tenia entrenament amb el sabre de llum, Finn era atlètic i valent. Sumat a aquestes característiques, el sabre va fer d'ell un formidable combatent.

***

Ren va apagar el sabre de llum i se’l va penjar del cinturó sense deixar de contemplar a la seva immòbil captiva. Es va acostar lentament i va tocar la seva cara, però la pressió que exercia no era física. Rey es va negar a mirar-lo als ulls i va apartar la vista, forcejant dolorosament i gairebé sense atrevir-se a respirar. Si tan sols pogués alliberar una mà, una cama; però cap part del seu cos responia a les seves ordres.

Sorprès pel que hi havia trobat, Ren va baixar la mà. Eximida de la intrusió mental, Rey va donar grans glopades d'aire. Ren va arrufar les celles; la seva reticència a creure el que havia trobat es va reflectir en els seus comentaris.

—Llavors, és veritat? No ets ningú especial? Ets una simple ferrovellera de Jakku?

Com sap això?, es va preguntar la Rey, mirant-lo fixament als ulls. Ella no havia pensat en això. Havia tractat de mantenir la ment en blanc, la seva memòria bloquejada i, encara així, ell havia trobat un camí. La va tocar de nou. Aquesta vegada el dolor que li va provocar l'esforç d'evitar-ho va fer que unes llàgrimes correguessin pel seu rostre. Ell estava dins de la seva ment i els seus pensaments, i no hi havia res, res! que pogués fer per mantenir-lo fora, per resistir-se. Però ella seguia intentant, intentant...

—Hmm... —va murmurar ell en veu baixa—. Vas conèixer al traïdor que estava sota les meves ordres. Un petit inconvenient que ja ha rebut més atenció de la qual mereix. El trobes més que tolerable. —Ren es va tirar lleugerament cap enrere, perplex—. Fins i tot has començat a estimar-lo. Una feblesa; això són tals distraccions.

De sobte, va posar la seva cara tan prop de la d'ella que gairebé es tocaven.

—Ho vas veure! El mapa! Està en la teva ment ara mateix...

Ella amb prou feines podia passar saliva mentre s'esforçava per allunyar-se d'ell, per treure’l de la seva ment.

Volia cridar, però ell no l'hi va permetre.

***

El soldat que lluitava amb Finn era gran, fort i àgil. Finn sabia que la lluita hauria acabat feia molt si no fora pel respecte que el soldat d'assalt li guardava al sabre de llum. Això no li va impedir derrocar finalment a Finn i aixecar la seva arma per donar el cop final. No obstant això, el soldat va caure sobtadament d'esquena, abans que el pogués atacar.

Finn es va donar la volta, alleujat, i va veure a Han córrer cap a ell, blàster en mà, seguit per Chewbacca. L'home es va ajupir i, amb força inesperada, va ajudar-lo a posar-se dempeus.

—Estàs bé, senyor important?

Finn no va poder contenir un somriure.

—Estic bé, sí, gràcies.

Van ser interromputs per l'aparició sobtada d'una dotzena soldats d'assalt que actuaven de manera coordinada i els apuntaven des del cim d'un munt d'enderrocs no gaire llunyà. Han va començar a aixecar la seva arma, però va vacil·lar. Estaven fregits.

—Deixin anar les armes! —va ordenar el líder—. Ara!

Envoltats de blàsters, no van tenir cap més remei que obeir. Un soldat va caminar directament cap al sabre de llum i el va recollir. Els pensaments s'arremolinaven en el cap d’en Han. Un segon esquadró va aparèixer darrere d'ells.

—Com anem a sortir d'aquesta? Són massa —li va dir en veu baixa a Chewbacca. Com no va haver-hi resposta alguna, va agregar—: Alguna idea? —El wookiee va gemegar una resposta succinta, a la qual Han va respondre amb una ganyota—. Què graciós.

—Mans sobre el cap. Vinga. —El soldat va fer un gest en direcció a un transport estacionat—. Si intenten alguna cosa, els volarem les cames.

No van intentar res. Han sabia que hi ha moments per córrer riscos i moments per esperar una oportunitat. El que no esperava era que aquesta apareixeria tan aviat.

Mai s'havia alegrat tant de veure a un esquadró d’Ales-X.

Acompanyades per altres naus d'atac, les conegudes siluetes van passar volant baix i ràpid, rugint sobre el llac i el bosc, mentre volaven a trossos les naus de la Primera Ordre, els pilots de la qual, creient-se fora de perill, havien aterrat en les proximitats del castell destruït. Chewbacca, perplex, va bordar amb sorpresa davant la inesperada aparició de naus no pertanyents a la República.

—És la Resistència! —va cridar Han, sobtadament esperançat.

Un Ala-X en particular, marcat de negre, es va abalançar perillosament cap avall i va atacar al nivell de les copes dels arbres. Disparant una vegada i una altra, va destruir caces TIE estacionats, grups de soldats i vehicles de suport. Qualsevol qui estigués pilotant la nau era capaç de disparar repetidament sense malgastar una sola ràfega d'energia.

Els presoners van córrer per protegir-se quan una altra explosió va dispersar als seus capturadors, que intentaven defensar-se només amb armes de mà. Els tres es van aixecar quan la pols es va assentar prou per permetre'ls veure, i Han i Chewbacca van recuperar les seves armes. Finn es va inclinar per agafar el blàster d'un soldat, però va vacil·lar. Li va portar un moment trobar el sabre de llum que havia caigut. Dirigint la mirada cap al cel, va seguir a l’Ala-X tenyit de negre que va traçar un atapeït arc mentre es preparava per atacar de nou.

—Aquest és un pilot increïble! —va comentar.

—Sí —va cridar Han, fent-li senyals al jove—. Però què et sembla si aprecies les maniobres des d'un lloc segur, abans que et fotin un tret?

***

Ren va suspendre el seu sondeig en escoltar el so de les explosions properes, però no va apartar la seva mà de la cara de la Rey quan va girar-se cap al castell en ruïnes. Ella seguia dempeus davant seu, incapaç de moure's, mirant impassiblement a la distància. Un grapat de soldats d'assalt va aparèixer entre els arbres i, respirant amb dificultat, es van acostar a ell.

—Senyor... —El líder va prendre una glopada d'aire; la seva alarma i consternació eren evidents—, naus de la Resistència!

Ren va reflexionar. Encara que tècnicament no estava a càrrec de les decisions del camp de batalla, cap oficial s'atreviria a rebutjar alguna decisió seva.

—Retiri les nostres tropes. Tenim el que necessitem.

El líder de l'esquadró va saludar, es va demorar un moment per mirar amb fascinació com amb un gest de Ren la jove, immòbil davant seu, s'esfondrava, i després es va apressar a transmetre l'ordre, no volia que notessin el seu interès en alguna cosa que no era de la seva incumbència. No tenia cap desig de córrer la mateixa sort que la dona.

***

L’Ala-X negre va caure en picat per destruir un altre caça TIE que seguia en terra. Els soldats d'assalt que corrien per abordar els seus transports eren blancs fàcils per als supervivents del castell.

A dos dels quals fugien dels furiosos defensors els va eliminar Finn, utilitzant el blàster que havia recollit. Mentre buscava més ressagats, va observar una figura singular que caminava per la riba del bosc. Ja gairebé apartava la vista quan va notar i va identificar la càrrega que un oficial vestit amb capa portava cap a una nau de disseny atípic. L'ànima li va caure al terra.

—REY!!!

Ignorant els trets de les tropes en retirada i les explosions que aixecaven la terra al seu voltant, Finn va córrer cap a la nau de transport, només per veure amb impotència com s’enlairava i s'elevava cap als núvols. Irracionalment, va córrer darrere de la taca fosca que s'elevava més i més, fins que es va reduir a un punt i finalment va desaparèixer.

—No, no, no, no...! Rey, Rey!

Altres naus de la Primera Ordre van volar en formació darrere del transport, formant una barrera impenetrable contra els qui el volguessin perseguir. Utilitzant dispositius oculars molt més sensibles que els de qualsevol ésser humà, BB-8 va seguir al grup de naus fins que van sortir del seu camp de visió, en els confins de l'espai. El droide va fer una pausa per un moment, reflexionant.

Finn va veure al Han i va reduir la velocitat conforme s'acostava a ell. Sense alè i amb llàgrimes rodant per les seves galtes, li va dir:

—Se la va emportar! —Va prendre una glopada d'aire—. Se la va emportar! Ho vas veure? Es va emportar la Rey!

Han el va empènyer a un costat sense mirar-lo.

—Surt del meu camí!

Desconcertat, Finn es va detenir finalment, amb els ulls fixos en l'esquena d’en Han. Estava tan sorprès que no va saber com reaccionar. Després va veure a Maz, qui parlava amb BB-8 a poca distància.

—Sí, és veritat, ara tenen a la Rey —va dir la Maz—. Però no hem de perdre l'esperança. —Mirà al droide, que va xiular tristament—. Vés, comparteix el que tens amb la teva gent. Et necessiten.

Finn es va acostar a ella i junts van veure al droide allunyar-se.

—Sembla que aquest lloc necessita una bona neteja, eh? —va dir Maz. A continuació, la diminuta contrabandista li va mirar als ulls i va somriure satisfeta—. Oh, uau... Ara veig una cosa més.

—Quina cosa? —va preguntar Finn.

—Veig els ulls d'un guerrer.

Han va esperar al fet que el transport de la Resistència aterrés per complet abans d'acostar-se a l'accés principal. Amb l'atenció fixa en l'entrada, només va mirar cap avall per fer-li un gest a la rodona figura de BB-8, que s'havia col·locat al seu costat. La presència del droide confirmava les seves sospites. Se sorprendria si el seu pronòstic de qui sortiria primer del transport fos errat. De fet, va desitjar estar equivocat.

Però no ho va estar.

Marit i dona es van trobar cara a cara, mirant-se per primera vegada en anys. Enmig del fum i les brases arremolinades pel vent, cap va dir res. De darrere del símbol en la porta, C-3PO va sortir al camp cremat per confrontar al droide que romania immòbil al costat d’en Han.

—BB-8! Vine aquí. Estic aquí per ajudar-te a traduir el que...

L’atribolada consciència de C-3PO va trigar uns instants a reconèixer el rostre de l'home que acompanyava al droide esfèric. Va ser necessari un processament visual addicional perquè l’androide de protocol relacionés aquell rostre canviat pel temps i l'experiència amb les imatges que guardava en la seva memòria.

—Oh! Han Solo! Sóc jo, C-3PO! És probable que no em reconegui pel braç vermell. —Va girar-se cap a la dona que estava en el llindar de transport i va continuar amb entusiasme—. Miri qui és! Han Solo! No és...? Disculpi, princesa... és a dir, general. Ho lamento. Vine, BB-8, hem de determinar un procediment per recuperar la informació.

Els dos droides es van allunyar. Chewbacca va buscar una distracció i va començar a analitzar la configuració d'una arbreda propera que d'alguna manera havia sobreviscut a la recent conflagració.

En Han va trencar finalment l'incòmode silenci i li va dir:

—Et vas canviar el pentinat.

Ella va mirar la roba d’en Han.

—La mateixa jaqueta.

—No. Jaqueta nova.

Incapaç de suportar un moment més, Chewie va cedir a l'emoció, va fer un pas al capdavant i va embolicar-la en una càlida abraçada que la va fer desaparèixer momentàniament dins d'una massa de pèls. Després la va deixar anar, va gemegar unes poques paraules que contenien molta més emoció de la qual un estrany no familiaritzat amb el llenguatge wookiee podria percebre i va abordar el transport.

Sols de nou, marit i dona es van abraçar també. En Han va murmurar sobre la seva espatlla:

—El vaig veure. Va estar aquí.

En sentir això, ella va tancar els ulls. I els dos van deixar que el silenci els emboliqués.

***

El terreny de D’Qar era verd i frondós, amb arbres que enfosquien als d'altres planetes per la seva grandària i bellesa.

Amb cura de no danyar a un sol d'aquells immensos espècimens, l'esquadró de la Resistència va descendir entre ells. Monticles coberts d'herba camuflaven hangars i altres estructures. Els tècnics de la Resistència estaven pertot arreu, reparant naus danyades, tendint cables, netejant i renovant. La base era un formiguer d'activitat pràcticament ocult des de dalt. Un equip de restauració estava treballant dur en el Falcó Mil·lenari, un aneguet lleig entre els Ales-X i les embarcacions de suport més polides.

Finn va arrencar a córrer quan va veure a cert individu en la cabina d'un Ala-X que acabava d'aterrar. Malgrat que anava ràpid, no va ser rival per a BB-8, que va avançar a màxima velocitat i gairebé el derroca en la seva pressa per arribar al caça amb la insígnia negra. La coberta ja estava aixecada; el pilot s'havia llevat el casc i xerrava amb un dels tècnics mentre descendia de la cabina.

Poe Dameron.

Amb raó, va pensar Finn, ell i els altres s'havien meravellat davant l'habilitat del pilot durant el contraatac al castell de la Maz. Aquell era, indiscutiblement, el millor pilot de la Resistència. La seva presència, no obstant això, era un desafiament per al sentit comú.

Finn es va limitar a mirar-lo sense poder creure el que estava veient.

El pilot estava de genolls al costat de BB-8, xerrant i assentint al que el droide li deia. Va trigar uns instants a mirar cap amunt i a la seva dreta. Quan va reconèixer a Finn, el seu rostre va expressar tanta sorpresa com el del exsoldat d'assalt. Somrient, es va aixecar i va fer un gest a Finn, qui continuava avançant cap a ell.

Per un moment només es van mirar, astorats de trobar-se un a l'altre amb vida. Finn va sacsejar el cap, incrèdul.

—Poe —va dir—. Poe Dameron. El millor pilot en la Resistència. Puc donar fe d'això perquè el vaig poder veure en acció. Dimonis, jo vaig estar en l'acció amb ell!

—Finn! —va cridar l'altre home amb un somriure—. El soldat més valent de la... bé, exsoldat. —Es van abraçar i després van fer un pas enrere—. Estàs viu! —L'observació de Finn reflectia una emoció sincera.

—Tu també —va dir Poe, afegint allò obvi.

Finn el va estudiar atentament.

—Et veus d'una sola peça. No m’ho puc creure. Vaig pensar que estaves mort, atrapat en aquell caça TIE que vam robar. Jo vaig activar l'ejecció. Quan finalment vaig trobar les restes de la nau, et vaig buscar. Vaig treure la teva jaqueta abans que la sorra s'empassés tota la resta. Què et va passar?

—No estava mort, vaig perdre la consciència momentàniament —va explicar el pilot—. La vaig recobrar a temps per veure que havies sortit. Vaig aconseguir contrarestar la caiguda en picat el temps suficient per aterrar. L'impacte em va llançar lluny. Em vaig despertar en la nit; no estaves tu ni la nau ni res. Em vaig posar a buscar, però en la direcció equivocada. Em va recollir un comerciant ambulant. —Poe va somriure—. Algun dia t'ho explicaré tot. —Una xiuletada gemegosa li va fer girar-se i mirar cap avall—. BB-8 diu que el vas salvar.

Finn va mirar al droide.

—No vaig ser només jo. —Un somriure es va dibuixar lentament en el seu rostre i els seus ulls van brillar—. Algun dia t'ho explicaré tot.

—De qualsevol manera, vas completar la meva missió. —Poe va assenyalar amb un posat el seu entorn—. BB-8 està aquí, on se suposa que havia d'arribar. I per si això fos poc, vas salvar la meva jaqueta.

Finn va començar a treure-se-la.

—Oh, ho sento... tingues.

Poe va somriure de nou.

—No, no, és broma. Queda-te-la, et queda bé. —Va aixecar un braç—. Tinc una de nova. Em queda bé. —La seva veu es va tornar ombrívola—. Ets un bon home, Finn. La Resistència necessita l'ajuda de més persones com tu.

—Poe... necessito la teva ajuda.

El pilot es va encongir d'espatlles.

—El que sigui.

—Haig de parlar amb la General Organa —li va dir Finn—. Pots ajudar-me amb això?

***

El centre de comandament de la base estava enterrat en la vegetació nativa i era vigilat per guàrdies en múltiples nivells. Gràcies a què tots reconeixien a Poe, no va tenir dificultats per internar-se cada vegada més en el complex ni per portar al seu amic amb ell.

Quan van arribar a la sala de conferències, van trobar a la Leia conversant seriosament amb diversos oficials d'alt nivell de la Resistència. Gràcies al seu entrenament, Finn va reconèixer entre ells als prominents almiralls Statura i Ackbar. Tots van girar-se quan els dos joves van entrar. Sense vacil·lar, Poe es va dirigir directament a la Leia.

—General Organa, sento interrompre, però... —Va assenyalar amb un gest al seu acompanyant—, ell és Finn i necessita parlar amb vostè.

Disculpant-se, es va apartar dels oficials i li va dir directament a Finn.

—I jo necessito parlar amb ell. —Leia va prendre la mà d’en Finn.

Tenia uns ulls foscos que havien vist massa, va pensar Finn mentre la mirava.

—Això que vas fer va ser increïblement valent. Renunciar a la Primera Ordre és una cosa gairebé inaudita. Haver fet això i després a agreujar el risc salvant la vida d'aquest home, demostra que ets...

Era evident que havia estat plenament informada sobre les gestes de Finn. Però res d'això importava ara. De totes maneres, s'hi havia fet immune als elogis que no creia merèixer. L'important era que cada moment que passava s'havia convertit en una cosa preciosa per a ell. D'una altra manera, mai s'hagués atrevit a interrompre a algú com la General Organa.

—Gràcies, senyora, però estic aquí per parlar d'una amiga meva que va ser convertida en presonera durant l'enfrontament a Takodana.

Ella va assentir amb el cap.

—En Han em va parlar de la noia. Ho sento.

Aquest comentari va sobresaltar a Finn, però abans que pogués dir més, Poe el va interrompre. Ell faria gairebé qualsevol cosa per ajudar-lo, però les necessitats de la Resistència se sobreposaven a les preocupacions personals de cadascun dels seus membres.

—Finn està familiaritzat amb l'arma que va destruir el Sistema Hosnian, va treballar al planeta on es troba la base.

L'emoció de la Leia era evident.

—Vas treballar en l'arma?

—No —va precisar Finn—. Sóc soldat, no enginyer ni físic. Però vaig rebre entrenament tècnic i allà se'ns va parlar sobre el propòsit de la base. No puc dir-li com funciona l'arma; la ciència està més enllà de la meva comprensió. Però si sé on està i, sobretot, sé des d'on es controla.

—No hi havia raó per mantenir-la oculta de la gent que la custodiaria —va assenyalar Poe amb alegria tranquil·la—. Els soldats d'assalt mai deserten.

—Necessitem desesperadament saber tot el que puguis dir-nos —va dir Leia a Finn—. Ni tan sols sabíem que existia tal arma fins que el Sistema Hosnian va ser aniquilat.

—Es troba al planeta on està la base principal de la Primera Ordre —li va dir Finn—. Estic segur que és on es van emportar a la meva amiga. Haig d'anar allà, aviat.

—Vaig a tractar d'ajudar-te —va respondre ella—. Tens la meva paraula. Estic segura que entens que a causa del que va passar amb el Sistema Hosnian, la Resistència té en aquest moment altres prioritats. Però si arriben a coincidir... —Leia va fer una pausa, i Finn va tenir la impressió que la urgència per trobar a algú era una cosa que ella entenia perfectament bé—. Llavors, farem el nostre millor esforç per trobar a la teva amiga —va concloure. Després va assenyalar al grup proper d'oficials—. En aquest moment necessito que li diguis a l'Almirall Ackbar tot el que saps. Tot el que puguis recordar sobre la base de la Primera Ordre, fins al més mínim i aparentment banal detall. —Va fer una altra pausa, perduda en els seus pensaments—. La noia —va preguntar amb veu més ferma—. Què em pots dir sobre ella que pogués ajudar-nos a localitzar-la? Com es diu?

Finn es va esforçar per contenir les seves emocions.

—Rey.

Una veu forta, no humana, va retrunyir darrere d’en Finn. Va girar-se i es va trobar mirant els separats ulls de l'Almirall Ackbar.

—Vingui amb mi, jove. M'agradaria escoltar tot el que pugui dir, i jo, per la meva banda, tinc una gran quantitat de preguntes que fer-li.

***

Assegut en el llit de l'escàner de la unitat mèdica, Chewbacca esperava tranquil mentre la doctora Kalonia treballava en l'espatlla lesionada del wookiee. De cabell fosc i ulls amables, ella era molt més hàbil que Finn, i el dispositiu que emprava no produïa dolor ni tan sols quan estava en funcionament. A mesura que el malestar disminuïa, Chewie li grunyia amb agraïment a la doctora.

—No hi ha de què.

El wookiee va revisar la seva ferida. En veure que gairebé totes les marques havien desaparegut, va gemegar alleujat.

—Això sona molt aterridor —va comentar Kalonia sense deixar de treballar. Una altra sèrie de grunyits suaus—. Sí, en veritat ets molt valent.

 Següent