Sacrifici (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Trobo interessant que Taun We mai hagi tingut res contra Fett per atacar Kamino. O ell és el seu projecte inacabat favorit, o hi ha alguna cosa més que no sabem.

-Jaing Skirata, pensant en els motius dels kaminoans.

APARTAMENT D’EN LON SHEVU, QUADRANT DEL PORT, CORUSCANT

-És realment amable de la seva part deixar que em quedi, senyor.

Ben intentava ocupar tan poc espai com fos possible al sofà del capità Shevu. No només era incomoditat per ficar-se en la privadesa d'algú. Ben va descobrir que estava intentant ocultar-se, no en la Força, sinó d'ella. Idealment, hauria anat a casa amb la mare, però això significava també amb el pare, i simplement encara no podia enfrontar-se a ell.

-Realment no tens por del teu pare, oi? -Shevu li va donar un plat de palets de pa amb confitures de fruites, el que era una combinació estranya però semblava deixar-li l'autèntica cuina a la seva xicota -. Sembla un bon paio.

-Ho és -va dir en Ben-. Però alguna vegada va pensar que els seus pares sabien tot el que estava pensant i tot el que havia fet malament, només amb mirar-lo?

-Tot el temps.

-Els pares Jedi realment poden... bé, gairebé.

L'opinió que en Jacen que tenia d’en Shevu es va mostrar en la seva cara ara que no estava de servei.

-Crec que el Mestre Skywalker s'enfadaria amb la persona que et va enviar a fer-ho, no amb tu.

-Oh, està bastant enfadat amb Jacen.

-Perdona, no hauria de posar-te en un compromís amb la família. No és just. Oblida el que he dit.

-Crec que vaig fer el correcte per les raons equivocades.

-Bé, és millor que fer allò equivocat per les raons correctes... aquesta és una excusa clàssica. Jo era policia. Ho sé...

-Vol estar a la GAG?

-En realitat trobo a faltar l’FSC. Trobo a faltar agafar a criminals autèntics i mostrar als turistes el camí a la Rotonda. –Deambulà fins a la cuina i es va sentir retrunyir i entrexocar els plats. Va tornar amb un got de suc i se'l va beure de dos tragos-. Estàs segur que estàs bé?

-Oh, sí. Miri, sortiré del seu camí tan aviat com pugui.

-No hi ha pressa. Shula pensa que és genial que rentis els plats.

La noia d’en Shevu deia que era un «bon noi educat». Ben pensava que proporcionar-li un lloc segur bé valia ajudar amb els quefers diaris, almenys.

-També puc assecar-los amb la Força.

Shevu va riure i li va donar el comandament a distància de les llums. Ben va tenir la sensació que Shevu era més feliç fent-li un cop d’ull després de l'assassinat perquè no aprovava el costum Jedi de deixar que els «nens» portessin armes i lluitessin. Fins on a ell li concernia, Ben no hauria d'haver servit en primera línia abans que tingués almenys divuit.

Simplement era massa educat per dir que pensava que els Jedi eren mals pares.

Pobre mare.

Ben es va adormir. Va tenir uns quants somnis estranys sobre Lekauf que li van despertar i la pena quan va despertar completament i va recordar que el seu company estava mort era dolorosa. Es va quedar estès preguntant-se per la família d’en Lekauf i com ho estaven assumint, i llavors va pensar que s'havia quedat dormit una altra vegada perquè podia escoltar... no, podia sentir una veu en el seu cap preguntant-se on era.

Es va asseure. Sabia que estava completament despert, perquè podia veure la llum del control d'ambient a la paret, parpellejant dèbilment en vermell cada deu segons. Li va portar algun temps descobrir perquè coneixia la veu però no podia posar-li una cara quan tornava a tancar els ulls.

Era la nau Sith. No sabia on era, però li estava cridant. Volia saber on era ell.

Esfera Sith, color taronja, cap número de matrícula, últim propietari conegut i registrat: Lumiya. Ben va decidir tractar-lo com un lliscant robat, de la manera en què ho faria Shevu. Li dec això a Jacen. Ell mai hauria fet aquestes coses sense que la Lumiya retorcés la seva ment. Això demostra que ell no és ni la meitat de llest del que ell creu que és.

La mare probablement intentaria convèncer-lo que ho deixés. Però ara havien arribat a l'acord que ell havia de fer les coses a la seva pròpia manera, perquè ella no podia esperar res menys d'ell, donat el seu pedigrí.

Ben es va posar la roba, va deixar una nota gargotejada en un tros de plastifí per a Shevu i es va dirigir al complex de la GAG per alliberar un lliscant de llarg abast sense marques.

El millor de ser de la policia secreta era que estipulava que quan signaves per retirar l'equip, ningú preguntava què planejaves fer amb ell. Era el deure de la legítima policia agafar criminals.

Va ser només quan es va ficar la mà a la butxaca feixugament a la recerca de la seva ID quan es va adonar que havia deixat la seva vibronavalla a casa d’en Shevu.

Esperava no necessitar la sort de la seva mare aquesta nit.

APARTAMENT DELS SKYWALKER, CORUSCANT

Luke estava adormit quan la Mara va tornar i ella estava alleujada. Li estalviava moltes preguntes estranyes. Va fer una ullada a través de les portes, comptant els segons entre els aspres roncs i va decidir que ell estava com un tronc.

Bé.

Ella va lliscar més enllà del llit i va seleccionar la seva roba de treball preferida: el seu uniforme de feina gris fosc amb moltes butxaques per guardar petites armes i munició. No tenia ni idea de quant li portaria acabar amb Jacen, així que va optar per preparar l'equipatge per a una missió: tant com pogués carregar sobre la seva esquena.

He d’enganxar-me a la seva cua ara. He de colpejar quan puc.

Podia seguir la Lumiya i ell encara estava en contacte amb ella. Si ella voleiava al voltant de la Lumiya, llavors eventualment agafaria a Jacen on li volia: lluny de la manera suau i constitucional de fer les coses de Coruscant. Jacen havia dit que ell també tenia una cita i mentre que podria haver estat una altra de les seves mentides, hi havia possibilitats que volgués dir-li a la Lumiya que la Mara estava sobre ells.

T’estalviaré els problemes.

Va fer un esforç conscient per no veure la cara de la Leia a l'ull de la seva ment i d'alguna manera va esborrar el pobre Han d'això completament. No era que els sentiments d'un pare no importessin, però tenia una millor idea del dolor pel qual passaria la Leia.

No importava com de grans que es fessin els fills, el record d'ells com nounats mai s'esvaïa.

També podria ser veritat per als pares. Però la Mara només coneixia el que una mare sentia i això era bastant dolent.

Va comprovar el seu quadern de dades per seguir el rastre del transponedor. El d’en Ben mostrava que encara era a casa d’en Shevu i d'aquesta manera era un factor menys del que havia de preocupar-se. El transponedor de la Lumiya indicava que s'estava dirigint pel node de la Permeliana just fora de Coruscant. Si Jacen no estava amb ella, va pensar la Mara, ella podria portar-lo a un dels seus caus. En el negoci dels assassinats, cada retall de dades sobre els hàbits i els moviments d'un objectiu era valuós. Valdria la pena el viatge i el tècnic de la base estava acostumat que els Jedi sortissin a fer hores de vol en els InvisiblesX. No hauria d'omplir cap formulari que digués que la seva missió era matar el Cap d'Estat conjunt.

Mara va tancar les portes interiors per evitar que la llum del passadís despertés al Luke i es va aturar a l'entrada principal de l'apartament. D'acord, m'arriscaré a fer-ho. Encara que si es desperta... serà una altra discussió.

Va baixar la seva motxilla i va tornar de puntetes fins al dormitori, inclinant-se sobre ell, que encara roncava com una turboserra, i el va besar el front tan lleugerament com va poder. Ell va grunyir.

-Em sap greu no haver-ho vist -va murmurar silenciosament-. Però més val tard que mai.

Luke va grunyir de nou i les seves parpelles es van moure. Mara es va debatre entre si donar-li o no un petit toc amb la Força en el més profund de la seva ment i veure si podia fer que somrigués adormit, però va decidir que estava temptant la seva sort i Jacen probablement li portava un cap d'avantatge. Lumiya definitivament l’hi portava.

Mara es va aturar a les portes i va deixar una nota de plastifí subjecta entre elles.

M'he anat de caça uns quants dies. No t'enfadis amb mi, granger...

No hi havia necessitat de dir qui era la presa.

Ho tindria prou difícil explicant-lo quan tornés.

ESFERA DE MEDITACIÓ SITH, RUTA DE COMERÇ PERLEMIANA

-Silenci -va dir la Lumiya en alt-. No tinc ni idea de si ell pot sentir-te.

L'esfera de meditació havia desenvolupat la molesta costum de fer-li preguntes. Volia saber per què hi havia tan pocs. Lumiya no estava segura de per on començar amb una qüestió tan vaga. La nau havia estat enterrada a Ziost durant més temps del que volia recordar, segons li havia dit, i ara sentia curiositat per saber on havien anat tots els foscos.

-És una llarga història -va dir la Lumiya-. No hem estat ascendint al poder des de fa molt de temps. Jacen Solo canviarà això.

Què hi ha dels altres?

-Oh, l’Alema?

Ella ve i va, trencada, però de vegades molt feliç.

Era una bona descripció dels humors gairebé bipolars de l’Alema: assassina, una amarga obsessió puntuada per pics de... obsessió triomfant assassina. L'esfera estava molt en consonància amb els sentiments, segons semblava. Potser podia sentir la foscor a tot arreu, com una balisa, de manera que pogués anar en ajuda dels Sith en dificultats.

-Li vaig dir que seguís a Jacen, però hauria d'haver sabut que era millor no dependre d'un cas psiquiàtric. Però qui més hi ha? A part de mi, és clar.

Molts foscos petits. Els dos amb la meva flama.

Lumiya ho va repetir per si mateixa. Flama.

-Ahh... El pèl vermell? Mara Jade Skywalker. Era la Mà de l'Emperador, una agent per al Costat Fosc, just igual que jo. El noi és el seu fill.

Vosaltres, els foscos, mai hauríeu lluitar.

Hi ha tan pocs de vosaltres. Jo vaig evitar que ella lluités.

-I tant que ho vas fer. -Era fascinant que la nau encara pogués sentir el Costat Fosc en la Mara, fins i tot encara que ella havia abandonat les seves arrels. Però també ho assaboria en Ben... podria haver estat en els seus gens o potser la nau estava reaccionant a la seva nova carrera com a assassí d'estat. De tal mare, tal fill. Lumiya gairebé va pensar que havia descartat a Ben massa aviat-. Sents a foscos a prop?

La trencada està buscant al futur Senyor.

-Si sembla com si anés a interferir, elimina-la... fosca o no. -Lumiya li havia dit a l’Alema que seguís a Jacen, però ara no era el millor moment perquè ella interferís -. Jacen Solo és la nostra prioritat.

La nau es va aturar. Era impossible aconseguir una sensació exacta de la velocitat en l'hiperespai en una nau que no tenia instruments, però podia mesurar la durada del viatge en el seu crono i la nau podia dir-li on estava la seva localització equivalent en l'espai real.

Passat Arkània. Passat Chazwa.

On anava Jacen? No era a Ziost, llevat que estigués prenent una ruta extraordinària. Passaria fregant el sector Roche, si sortia de l’hiperespai, i durant un moment ella es va preguntar si simplement ell s'havia rendit al pànic sobre la possibilitat que el tracte armamentístic Roche-Mandalorià es convertís en una guerra a favor de la Confederació i estigués anant a veure els verpins per soscavar el pacte. Però això era feina de rutina per als sequaços, per als seus almiralls i els seus agents i ella s'enfadaria si ell estigués malgastant les seves energies en això.

Ell deixa l'hiperespai, va dir per fi la nau.

-On és?

Al Cúmul de Hapes.

-Segueix-lo.

Potser anava a reclutar l'ajuda de la Reina Mare.

Els verpins semblaven preocupar-li. Això significava que la Lumiya no havia sentit la història completa sobre el tracte armamentístic.

-Això està per sota de tu, Jacen. –Ella va sospirà-. Prioritats. Realment no pots delegar, oi? Això és una cosa que el teu avi podia fer.

Jacen es dirigia cap al mateix Hapes. Lumiya va animar a l'esfera Sith a deixar més distància entre ells a imaginar un cordill estirant-se fins a ser tan ample com un cabell. Finalment Jacen va arribar a la vora de l'àrea de seguretat hapana i el va travessar.

Aterra. Té un codi d'entrada.

Lumiya va debatre si utilitzar el codi per seguir-lo més de prop i llavors va decidir el contrari. No sabia si això atrauria l'atenció.

-Mantingues la posició fins que ell se’n vagi.

Ella va decidir seure a esperar i va esperar no estar jutjant malament la situació i que la Niathal i G'Sil no estiguessin ara declarant la Gloriosa Tercera República o alguna ximpleria com aquesta. El problema amb la gent insignificant era que sovint deixaven poc en la Força perquè ella els sentís en la distància i els ciutadans de Coruscant eren tan passius i tan obedients que no hi hauria una gran pertorbació perquè ella la detectés fins i tot si la Niathal declarava la llei marcial en absència d’en Jacen. No era res que no es pogués arreglar quan ella tornés, però hauria d'explicar per què havia fugit d'estudi com podria dir en Ben i Jacen es tornaria petulant i poc cooperador.

Jacen és com un adolescent capritxós en aquest moment. Quan faci la seva transició a Senyor Sith, asseurà el cap ràpidament.

I ella ja no li seria d'utilitat després que li trobés un reemplaçament per a Ben Skywalker. Lumiya acceptava que els seus dies estaven comptats.

Ella es va perdre en la meditació, preguntant-se qui seria l'aprenent d’en Jacen que estava per venir, quan una explosió de sentiments la va sacsejar com si l'haguessin agafat per les espatlles i l'hagués besat un estrany total. L'esfera Sith també va reaccionar, una gran excitació creixent que semblava rebotar entre ella i les mampares de la nau.

-Què està passant? Nau? Què passa?

Però ella ja ho sabia: era Jacen, sortint del seu estat de repressió permanent en la Força i permetent-se una emoció intensa i aclaparadora per primera vegada en molt temps. La imatge que la nau va llançar a la ment de la Lumiya era la de beure d'un glop un got d'aigua gelada després de setmanes d'ardent desert. La sensació era prou intensa per dur a la Lumiya fins al punt de panteixar.

Ell té un amor, va dir la nau. Ell té amors allà.

Així que Jacen Solo tenia una amant.

Nen estúpid.

Podria haver tingut qualsevol nombre d'amants... després que aconseguís el poder absolut.

La passió estava bé, la inclinació podia augmentar la fortalesa, però córrer per la galàxia per a una cita secreta d'amants donava la sensació de la rendició total d'un adolescent a una crisi hormonal.

Jacen, tens trenta-un anys o trenta-dos, i un home adult no ha d’escapolir-se a anys llum de distància per tenir un petit romanç, ni tan sols un home en la teva posició.

Llevat que...

Lumiya ara podia pensar com Jacen, fins i tot si el costat humà més vulnerable d'ell podia agafar-li amb el peu canviat.

Hapes. Això era Hapes. I estava relacionat amb una cosa que ell havia mantingut en secret fins i tot per a ella.

Llavors la seva amant era part de la Cort Reial, l'epicentre de la paranoia quan es referia a aliances d'alguna classe, perquè la indiscreció sovint significava una daga entre les costelles o una mica de verí en el vi. Això explicaria la raó de córrer en secret per l'hiperespai a intervals esporàdics.

I la Reina Mare Tenel Ka era una Jedi de qui Jacen havia estat amic íntim durant anys. Era una conjectura, però Jacen no seria el consort d'una serventa de palau. Ell era conscient de la seva elevada situació a la vida. Se sentiria atret per una reina Jedi.

Lumiya es va arriscar a buscar-lo més de prop en la Força per intentar aconseguir una impressió d'on era ell exactament. L'esfera va dir que ell estava en el propi palau i encara que l'alta onada d'emoció que havia esclatat havia disminuït, encara era prou poderosa per concentrar-se.

Ella va desconnectar tota la resta, fins i tot la seva constant obsessió, el destí d’en Jacen, i simplement va obrir la seva ment a les impressions més simples. La presència a la Força d'ell podia ser prou forta com per ofegar les de tot el món al seu voltant.

Ara que ell pensava que no el veien ni li detectaven, la seva presència era tan ensordidora com un tret.

Lumiya ni tan sols podia sentir la nau al seu voltant.

La sensació que l'embolicava ara no era un gust o una visió o un so, sinó... tacte.

Hi havia alguna cosa suau, sedosa i peluda a les mans, en les mans d’en Jacen, i cridava quan ell tancava els seus dits. Allò no significava res per a ell i llavors... llavors ella ho va comprendre.

-Nau, Vas dir amors.

Dos, va dir la nau. Sí, dos.

La nau podia detectar a usuaris de la Força i sentia que hi havia dos més a Hapes, dos més amb un vincle amb Jacen Solo que havia de mantenir-se en secret costi el que costi i que tindrien a un emocionalment aclaparat Jacen agafant alguna cosa suau i coberta de pèl sedós...

Una joguina. Una joguina sedosa. Jacen havia tornat a l'apartament amb un simple paquet subjectat amb força sota el seu braç i s'havia anat amb ell. Hi havia comprat una joguina tova per a un nen a qui volia amb tot el seu ésser.

Lumiya va abandonar de cop la connexió i se les hi va arreglar per aturar de cop el bastonejar amb els punys la sòbria coberta vermella de l'esfera en completa frustració. La nau podria haver-s’ho pres de manera equivocada.

Oh, Jacen, vas tenir un fill amb la Tenel Ka.

Lumiya entenia ara la por i la desesperació d'ell. Ella va pensar en tota la conversa que havia tingut amb ell sobre immortalitzar el seu amor i de sobte es va adonar a qui tenia ell en ment quan semblava tan completament torturat i desesperat mentre ella li explicava que havia de destruir el que més estimava.

Això ho explicava tot. Lumiya mai va pensar que tornaria a sentir suficient pena per algú com per plorar, però va descobrir que la seva visió estava entelada per llàgrimes que amenaçaven amb rodolar-li galtes avall.

Ella es va preparar per a una llarga espera en un estat de silenci mental, sense voler ni tan sols ocupar-se amb mirar de conèixer aquesta nau extraordinària. Necessitaria ser-hi per Jacen després d'això. Semblava insultantment banal matar el temps quan ell estava a punt de fer un sacrifici que gairebé cap ésser mundà, o Jedi, comprendria o perdonaria.

Sí, era realment un preu molt alt.

Següent