Vel de traïcions (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

La nit era una cosa estranya a Coruscant. El sol es posava igual que a tot arreu, però la llum del bosc de gratacels resultava tan ambiental que la veritable foscor era una cosa que només es trobava en els més profunds congostos de la ciutat, o quan la creaven intencionadament els residents que es podien permetre tenir transparicer fosc. La cara oculta del planeta quan era vist des de l'espai brillava com una successió d'adorns travats amb formes bioluminescents, com els que es veuen en un expositor de relíquies o en un museu dedicat a l'art popular.

Les estrelles només apareixien al cel per als que residien en els edificis més alts. Però per les nits apareixien estrelles d'un tipus molt diferent en els cèlebres complexos d'entreteniment de Coruscant, les de cantants, actors, artistes i polítics. Aquest últim grup s'havia aficionat últimament a assistir a l'òpera, seguint l'exemple del canceller suprem Valòrum, pertanyent a una coneguda família que havia estat mecenes de les arts des de què la gent tenia memòria.

Les arts culturals no escassejaven en una galàxia que albergava milions d'espècies i mil vegades aquesta quantitat en mons. No hi havia moment en què no s'estrenés un espectacle en algun lloc de Coruscant. Però molt poques companyies o grups teatrals de la classe que fos tenien el privilegi d'actuar en l'òpera de Coruscant.

L'edifici era una meravella del barroc Pre-república, tot vidres i ornaments, amb un fossat d'orquestra a l'estil antic, seients escalonats i llotges privades de disseny antic. I, en honor als ciutadans de Coruscant, fins i tot hi havia una zona de galeries inferiors on la gent corrent podia presenciar la representació mitjançant hologrames a temps real i així pretendre que es feien amb les celebritats que s'asseien sobre d'ells.

L'òpera del moment era Breu regne d'espectres futurs, una producció originària de Corèllia però representada per una companyia de bith que portaven vint anys estàndard recorrent el circuit operístic d'un món a un altre.

Els bith eren una espècie bípeda de crani gran i rodó, ulls foscos sense parpelles, nassos aplatats i bosses epidèrmiques sota la mandíbula. Eren originaris del món fronterer de Clak'dor VII, i coneguts per percebre els sons com els humans perceben colors.

Atès que, per començar, Breu regne era una obra escrita pels pares d’en Finis Valòrum, resultava d'allò més adequat que el Canceller Suprem acudís a la seva molt esperada reposició a Coruscant. El sol fet que assistís havia elevat el preu de les entrades fent que fossin tan difícils d'aconseguir com els cristalls d’Adegan. Per tant, l'edifici estava més abarrotat que mai de lluminàries.

Com era habitual, Valòrum va retardar la seva arribada per assegurar-se que seria l'últim a seure. El públic, desitjós de veure’l, es va aixecar emetent un prolongat aplaudiment quan aquest va treure el cap a l'adornada llotja que portava més de cinc-cents anys reservada per als membres de la família Valòrum.

Valòrum havia prescindit del seu habitual entorn de guàrdies senatorials amb capes i cascos blaus, per acudir acompanyat només pel seu ajudant administratiu Sei Tària, una dona petita a la qual doblava en edat, d'ulls ametllats i pell del color del gra de burrmillet, que anava vestida amb un conjunt de septsilk borgonya.

Tal com era habitual a Coruscant, els rumors van començar a circular fins i tot abans que Valòrum pogués prendre seient. Però el Canceller Suprem era immune a tota insinuació, a més de per la seva educació aristocràtica pel fet que pràcticament tots els Senadors havien pres per costum aparèixer en públic amb consorts joves i atractives, fos quin fos el seu estat marital.

Valòrum va saludar graciosament i va inclinar el cap en gest de benigne patiment. Llavors, abans de seure finalment, va dirigir una segona inclinació cap a una llotja privada situada a l'altra banda de l'amfiteatre.

La dotzena d'assistents amb aspecte pròsper que es trobaven a la llotja distingida per Valòrum van tornar la reverència i van romandre drets fins que Sei Tària va seure, tasca aquesta gens senzilla per al Senador Orn Free Taa, propietari de la llotja, que s'havia tornat tan corpulent durant la seva estada a Coruscant que la seva massa omplia l'espai equivalent a tres seients separats.

Taa tenia un enorme rostre ovalat i una papada de la mida d'una borsa de farratge per a banthes, la pell cerúlia, ulleres voluminoses i llavis vermells. Era un twi'lek d'ascendència rutiana, i les cues dels lekku del seu cap li penjaven fins a l'enorme pit com serps empatxades, grosses pel greix. Les seves robes cridaneres eren de la mida d'una tenda de campanya. Exhibia a la consort que tenia al seu costat, una twi'lek de lethan, núbil i de pòmuls alts, amb el vermell cos embolicat en llampecs de shimmersilk pur.

Com a membre del Comitè d'Assignacions, era el contrincant directe d’en Valòrum, ja que el seu món natal productor d'espècia havia vist com se li negava una vegada i una altra l'estatus de món afavorit.

Entre els convidats a la llotja d’en Taa es trobaven els Senadors Toonbuck Toora, Passel Argenté, Edcel Bar Gane i Palpatine, al costat de dos dels ajudants personals d'aquest, Kinman Doriana i Sate Pestage.

—Sap per què li agrada tant a Valòrum assistir a l'òpera? —va preguntar Taa en bàsic per la comissura de la seva enorme boca—. Perquè és l'únic lloc de tot Coruscant on li aplaudeixen tots els assistents.

—I aquí fa poc més que el que fa al Senat —va afegir Toora—. Es limita a seguir el protocol i a fingir interès.

Aquesta era una bípeda peluda fabulosament rica, amb una boca ampla, una barba triple, ulls petits i un nas arromangat situat sota la cresta òssia en que acabava el seu cap grassonet.

—Valòrum és un inútil —cantussejà Passel Argenté, un humanoide de complexió eixuta afiliat a l'Aliança Corporativa, i vestit amb un turbant i una pitrera negres que només mostraven el seu rostre i la banya punxeguda que sobresortia del seu cap—. Vivim en temps que requereixen vigor, direcció i unitat, i Valòrum insisteix a continuar per camins ja transitats. Per camins que no alteraran l’status quo.

—Per la nostra diversió —va murmurar Toora.

—Però aquesta reverència confidencial que ens ha dirigit... —va dir Taa, mentre maniobrava per entrar a la cadira especialment dissenyada per acollir el seu ample cos—. A què podem atribuir aquest honor?

Toora va fer un gest com per rebutjar aquesta idea.

—Serà aquesta ximpleria sobre les peticions de la Federació de Comerç. Valòrum necessitarà tot el suport que pugui aconseguir si pretén convèncer-nos perquè gravem amb impostos les zones de lliure comerç.

—Llavors, encara resulta molt més curiós que ens saludi —va remarcar Taa, fent un gest cap als altres llotges—. Allà s’asseuen els Senadors Antilles, Horox Ryyder, Tendau Bendon... gairebé tots del costat d’en Valòrum i mes mereixedors d'una reverència seva.

Taa va alçar la gruixuda mà en una salutació quan el grup de la llotja es va adonar que era observat.

—Llavors el gest havia de ser només per al Senador Palpatine —va comentar Toora—. Tinc entès que el delegat de Naboo té l'atenció del Canceller Suprem.

Taa es va girar per mirar a Palpatine.

—És cert això, Senador?

—Puc assegurar que no com s'imagina —va respondre Palpatine amb un lleuger somriure—. El Canceller Suprem es va reunir amb mi per demanar la meva opinió sobre l'impacte que tindria aquest impost en els sistemes fronterers. Parlàrem de poc més. En tot cas, Valòrum tot just necessita el meu suport perquè la proposta prosperi. No és tan inútil com molts semblen pensar.

—Ximpleries —va dir en Taa—. Tot acabarà depenent de les lleialtats de cada un, serà una competició entre les faccions de Bail Antilles i les que tenen a l’Ainlee Teem com a portaveu. Com sempre, els mons del Nucli es posaran del costat d’en Valòrum, i les colònies properes en contra.

—Només aconseguirà dividir encara més al Senat —va opinar Edcel Bar Gane, amb veu sibilant. El representant del món de Roona tenia un cap bulbós i ulls que s'estrenyien i s'esquinçaven cap amunt.

Toora va assimilar el comentari sense dir res, abans de tornar-se cap a Palpatine.

—Tinc curiositat, Senador. Què li va dir vostè a Valòrum pel que fa a l'impacte que tindrà aquest impost en els sistemes fronterers?

—Potser em senti inclinat a dir-ho si s'activa l’anul·lador de soroll de la llotja.

—Oh, faci-ho, Taa —el va animar Toora—. M'encanten les intrigues.

Taa va moure un commutador situat a la barana de la llotja, activant un camp de contenció que bloquejava qualsevol possible intent d'espionatge per àudio. Però Palpatine no va parlar mentre Sate Pestage, un humà eixut de trets esmolats i alopècic cabell negre, no va comprovar el bon funcionament del camp.

El gest d’en Pestage va impressionar a Argenté.

—Tothom a Naboo és tan previngut com vostè, Senador?

—Consideri-ho un defecte personal —va dir Palpatine encongint-se d'espatlles.

—Ho tindré en compte.

—Va, expliqui'ns-ho —va dir la Toora—. Pensa el Canceller arriscar-se i enfrontar-se a la Federació de Comerç?

—El perill és que només veu una part del problema —va començar a dir el Senador de Naboo—. Encara que ell seria el primer a negar-ho. Valòrum és bàsicament un buròcrata, com ho van ser els seus avantpassats. Prefereix les normes i els procediments a l'acció directa. Li falta discerniment. La dinastia d’en Valòrum va ser la principal responsable fa dècades que es donés curs a la Federació de Comerç. Com creuen que han aconseguit acumular tants guanys? Per descomptat no ha estat afavorint als sistemes fronterers, sinó signant acords molt avantatjosos amb el Clan Bancari Intergalàctic i amb corporacions com TaggeCo. Resulta especialment irònic que l'actual crisi estigui motivada pel Front de la Nebulosa, ja que el pare d’en Valòrum va estar a punt d'eradicar aquest grup, però va fracassar en fer-ho i es va limitar a castigar-los en comptes de desbandar-lo.

—Em sorprèn, Senador —va comentar la Toora—. I crec que en el bon sentit. Continuï.

Palpatine va creuar les cames i es va aixecar en el seu seient.

—El Canceller Suprem no s'adona que el futur de la República depèn en gran mesura del que passi en les Vores Mitjana i Exterior. Per molt corrupte que estigui Coruscant, l'autèntica corrosió, la qual acabarà consumint el centre, és la que sempre comença a les vores, avançant des d'aquí en direcció al centre. Si Valòrum no fa alguna cosa per aturar la marea. Coruscant acabarà convertida en una esclava d'aquests sistemes, incapaç d'aplicar cap llei sense el seu consentiment. I si no se'ls aplaca ara, més tard ens veurem obligats a sotmetre'ls per la força a l'autoritat central. Són la clau per a la supervivència de la República.

Taa va emetre una bufada.

—Si no t'he interpretat malament, ens està dient que el nostre enllaç amb aquests sistemes és la Federació de Comerç, que és el nostre, diguem-ne ambaixador, i que, per tant, no podem permetre'ns el fet d’alienar als neimoidians o als altres.

—M’interpreta malament. Hem de tenir controlada a la Federació de Comerç. Valòrum té raó en voler imposar l'impost, perquè la Federació ja té massa influència en els sectors fronterers. Hi ha centenars de sistemes fronterers que, desesperats per tenir tractes comercials amb el Nucli, han renunciat al seu dret de tenir una representació individual al Senat per unir-se a la Federació en qualitat de membres signataris. En aquest moment, els neimoidians i els seus socis no tenen els vots que necessiten per bloquejar l'impost. Però en un any o dos, tindran el suport necessari per anul·lar les decisions del Senat sempre que ho desitgin.

—Llavors vostè està del costat d’en Valòrum —va dir la Toora—. Pensa donar suport a l’impost.

—Encara no —va dir Palpatine amb precaució—. Ell considera aquest impost com una manera de castigar la Federació de Comerç i, de passada, enriquir a Coruscant. És un plantejament que a més d'alienar als seus membres, ens enfrontarà els sistemes fronterers. Abans de fer que Naboo doni suport a un o altre bàndol, vull veure com s'inclina la balança en les votacions. En aquell moment, els que més es beneficiaran seran els que es mantinguin en el centre. Els qui sàpiguen veure amb claredat quin és cada bàndol, seran els qui estiguin en millor posició per guiar la República per aquesta transició crítica. Si Valòrum obté prou suport sense el suport del meu sector, millor. Però no per això deixaré de fer el que consideri que és el millor per al bé comú.

—Ha parlat com un futur cap de partit —va dir en Taa amb una riallada.

—Cert —va dir Argenté amb tota serietat.

Toora va avaluar obertament a Palpatine.

—Unes preguntes més, si no li importa.

Palpatine va gesticular cap a l'escenari.

—Estaria encantat de seguir parlant del tema, però la representació és a punt de començar.

* * *

Els estudiants Jedi vestien túniques i botes de colors apagats, formaven dues files enfrontades, i dues dotzenes de sabres làser es van il·luminar en el doble de mans.

Davant d'una paraula del Mestre d'esgrima, els dotze estudiants d'una fila van donar a l'uníson tres passos cap enrere parant-se en un posat defensiu, amb els peus fermament plantats a terra, mantenint els sabres rectes i verticals a l'altura de la cintura.

No hi havia dos sabres làser iguals, ja que estaven fets pels mateixos estudiants per adequar-se a les mans de diferents mides i formes, però tots tenien trets comuns: ports de càrrega, plaques projectores de la fulla, activadors, cèl·lules energètiques de diàtum i els escassos i notables cristalls d’Adegan que donaven origen a la fulla en si. A la galàxia hi havia pocs materials coneguts que els sabres làser no poguessin tallar. A plena potència i en les mans adequades, un sabre làser podia tallar el duracret o obrir-se pas lentament per les comportes de duracer d'una nau estel·lar.

Davant la següent paraula del Mestre, la segona fila es va posar en posició d'atac, girant les espatlles i baixant el seu centre de gravetat en inclinar lleugerament els genolls i alçant els sabres làser amb les dues mans, com si anessin a rebutjar una pilota que se'ls llancés.

La segona fila va avançar davant d'una última paraula de l'instructor. Els estudiants de la primera línia van moure amb precisió coreogràfica els seus sabres làser a una posició defensiva, retrocedint intencionadament mentre permetien que els seus contrincants colpegessin repetidament les seves elevades armes. Quan els que defensaven van recórrer la meitat del seu espai, el Mestre va detenir l'exercici i va fer que els grups canviessin de posició.

Els qui s'havien defensat van passar a ser els atacants, i les espases de llum brunziren i xocaren sorolloses unes contra altres, fonent-se les seves aures, omplint l'aire de la sala d'entrenament amb encegadores fogonades de llum.

Qui-Gon i Obi-Wan observaven des d'una galeria situada lleugerament per sobre del sòl encoixinat, a l'interior de la piràmide que era la base del Temple Jedi. Portaven tot el matí realitzant aquest exercici, però només uns pocs estudiants donaven senyals de fatiga.

—Recordo això com si fos ahir —va dir Obi-Wan.

Qui-Gon va somriure.

—Per a mi això representa uns quants ahirs, Padawan.

Encara que els separaven més de vint anys, els dos havien passat la seva infància en el Temple, com solia passar amb tots els Jedi, fossin estudiants, Padawans, Cavallers o Mestres Jedi. La Força es mostrava en la infància, i els potencials Jedi es convertien en residents del Temple amb només sis mesos d'edat, arran de ser descoberts pels Jedi a Coruscant o en algun món llunyà, quan no eren els membres de la seva família els que els portaven allà. Solien fer proves freqüents per establir la relativa vitalitat de la Força que residia en els possibles candidats, però eren proves que no indicaven forçosament on podria acabar un candidat; ja fos home, dona, humà o extraterrestre. Es podia acabar empunyant el sabre làser per defensar la pau i la justícia o passar una vida al servei dels Cossos Agrícoles, ajudant a alimentar els pobres i necessitats de la galàxia.

—Per molt que m’entrenés, sempre em va preocupar no tenir el temperament necessari per convertir-me en un Padawan, per no dir un Cavaller Jedi —va afegir Obi-Wan—. Em vaig esforçar més que ningú a ocultar els meus dubtes.

Qui-Gon el va mirar de reüll, creuant els braços.

—Si t'haguessis esforçat una mica més, segurament hauries seguit en els Cossos Agrícoles. Va ser quan vas deixar d’esforçar-te tant quan vas trobar el teu camí.

—No aconseguia centrar la ment en el moment.

—I segueixes sense poder.

Obi-Wan havia estat destinat dotze anys abans als Cossos Agrícoles del planeta Bandomeer, sent allà on es va formar la seva relació amb Qui-Gon, el seu anterior Padawan havia cedit davant el Costat Fosc de la Força, abandonant així l'Orde Jedi. Però, tot i el llaç que es va formar entre Qui-Gon i ell, seguia havent moments en què es preguntava si tenia el que feia falta per ser un Cavaller Jedi.

—Com puc saber si el Cos Agrícola és o no el meu veritable camí, Mestre? Pot ser que la nostra trobada a Bandomeer només fos un desviament en el camí que vaig haver de prendre llavors.

Qui-Gon es va tornar per fi a mirar-lo.

—Hi ha molts camins a la vida, Obi-Wan. No tots som prou afortunats com per descobrir el que batega acord amb el nostre cor, el que ens ofereix la Força. Què trobes quan intentes discernir el que sents per les eleccions ja preses?

—Sento que he trobat el camí adequat, Mestre.

—Hi estic d'acord amb tu —va dir Qui-Gon, agafant al seu aprenent per les espatlles, i somrient mentre es tornava per mirar els estudiants—. Tot i així, crec que hauries estat un gran agricultor.

Els estudiants s'agenollaven en dues files, encongint les cames sota ells, amb els peus creuats. La sala estava silenciosa, sentint-se només el so dels peus nus del Mestre d'esgrima a l'estoreta mentre es movia entre les dues files, dirigint-se a cada estudiant.

El Mestre d'esgrima era un twi'lek, amb un cap d'esveltes cues i un tors musculat. Es deia Anoon Bondara i era un duelista d'habilitat inigualable. Qui-Gon solia lliurar duels amb ell quan se li presentava una oportunitat. Un duel amb Bondara, per breu que fos, li resultava molt més instructiu que vint contra contrincants de menys vàlua.

El Mestre d'esgrima es va aturar davant d'una estudiant humana anomenada Darsha Assant, que casualment també era el seu Padawan. Bondara es va inclinar sobre els seus malucs per mirar-la als ulls.

—En què pensaves en atacar?

—En què pensava, Mestre?

—Quins eren els teus pensaments? Quina la teva intenció?

—Només ser tan forta com em fos possible, Mestre.

—Volies guanyar.

—Guanyar no, Mestre. Volia colpejar de manera impecable.

Bondara va fer una ganyota.

—Allibera’t de tot pensament. No esperis guanyar: no esperis perdre. No esperis res.

Obi-Wan va mirar a Qui-Gon.

—On he sentit això abans?

Qui-Gon li va fer callar, sense apartar els ulls d’en Bondara, que tornava a estar en moviment.

—El sabre làser no és una arma amb què vèncer enemics o rivals —va dir Bondara—. Amb ell s'ha de destruir l'avarícia, la ràbia i la bogeria pròpies. El forjador i portador d'un sabre làser ha de viure així, representant l'aniquilació de tot el que bloqueja la senda de la pau i la justícia —es va callar i va mirar al seu voltant—. M’enteneu tots?

—Sí, Mestre —van replicar a l'uníson.

Bondara va fer una sonora picada de mans.

—No, no ho enteneu. Heu d'aprendre a sostenir el sabre làser afluixant la vostra agafada en aquest. Heu d'aprendre a avançar rítmicament per aprendre a produir un ritme informe. Enteneu?

—Sí, Mestre —van replicar.

—No, no ho enteneu —va dir, arrufant les celles i asseient-se al final de les files—. Vaig a explicar-vos una història.

"Un humà, erròniament acusat d'un delicte, estava sent transportat fins a una presó en un vehicle de repulsors per les planes desèrtiques d'un món remot. El vehicle va patir de sobte una avaria en sobrevolar una fossa que en realitat era l'enorme i cavernosa boca d'una criatura que habitava en aquells deserts.

"La sobtada avaria va llançar als escortes humans a l'interior de la gola coberta de mucus de la criatura. L'humà també es va veure projectat cap endavant, però en l'últim instant va poder aferrar-se al tren d'aterratge del vehicle. Però no amb les mans, ja que les tenia emmanillades a l'esquena, sinó amb les dents.

"Poc després va passar per allà una caravana de viatgers. Aquests es trobaven perduts i famolencs, i van preguntar pel parador del centre de proveïment més proper, per així poder reposar els seus magres recursos.

"L'humà es va veure així en un compromís. En no respondre, podia estar sentenciant els viatgers perduts a una mort segura en aquelles planes de sorra. Però amb només obrir la boca i proferir una paraula s'assegurava una mort segura en el tracte digestiu de la criatura de les sorres. "

Bondara va fer una pausa.

—Què havia de fer l'humà en aquestes circumstàncies?

Els estudiants sabien ja que no sentirien la resposta de llavis de Anoon Bondara.

Posant-se dret, el Mestre d'esgrima va afegir:

—Demà sentiré les vostres respostes.

Els estudiants es van doblegar per la cintura, posant el front en l'estoreta fins que Bondara va deixar la sala. A continuació es van aixecar, desitjosos de comparar impressions sobre la sessió d'entrenament, encara que ningú va parlar de possibles solucions al dilema proposat per l'instructor.

Qui-Gon va donar un copet a l'espatlla a Obi-Wan.

—Vinga, Padawan, hi ha algú amb qui desitjo parlar.

L'aprenent el va seguir, baixant per les escales fins al tou terra. Un cop allà es van trobar amb diversos Mestres Jedi que parlaven amb els seus Padawans. Obi-Wan coneixia superficialment a algun dels mestres, però la persona cap a la qual es dirigia el seu Mestre era algú a qui no havia vist mai.

Havia de ser una de les dones més exòtiques que havia vist mai Obi-Wan. Tenia els ulls ametllats i molt separats, amb grans iris blaus que semblaven accentuar les parpelles superiors. Tenia un nas ample i pla, i la pell del color de la fusta fruiter.

—Obi-Wan, et presento a Luminara Unduli.

—Mestre Jinn —va dir la dona, presa per sorpresa, inclinant el cap en gest de respecte.

Qui-Gon va tornar el gest.

—Luminara, aquest és Obi-Wan Kenobi, el meu Padawan.

Ella també va inclinar el cap en direcció a Obi-Wan. Tenia un rostre de forma triangular, la part inferior estava tatuada amb petites formes diamantines que traçaven una tira vertical que anava des del seu blavós i carnós llavi inferior a la vora de la barbeta rodona. També tenia tatuatges al dors de cada mà, sobre cada artell.

L'expressió d’en Qui-Gon es va tornar greu.

—Obi-Wan i jo hem tingut recentment una trobada amb algú que portava tatuatges similars als teus.

—Aneen Cohl —va respondre la dona abans que el Cavaller Jedi pogués continuar, i va esbossar un somriure—. D'haver-me criat en el meu món natal en comptes del Temple, hauria passat tota la meva infància escoltant històries sobre ell. Va ser un lluitador per la llibertat, un heroi per al nostre poble durant la guerra que lliurem contra un món veí. Va ser un gran guerrer, que va fer molts sacrificis. Però quant el nostre poble va recuperar la llibertat, els mateixos al costat del qual hi havia combatut el van acusar de conspiració. Va ser la seva manera d'assegurar-se que en Cohl no pugés a la posició de comandament que el nostre poble desitjava que tingués. Va passar molts anys a la presó, sotmès a cruels càstigs i en condicions molt dures que van endurir encara més a un home de per si endurit per la guerra.

»Quan va aconseguir escapar d'aquell horrible lloc amb l'ajuda d'alguns dels seus antics companys, es va venjar dels qui li havien tractat així i va jurar no tornar a tenir res a veure amb el món que tant s'havia esforçat per alliberar. Es va convertir en un mercenari, afirmant que mai tornaria a cometre els mateixos errors, que per fi comprenia la naturalesa del cosmos i que sempre aniria un pas per davant dels qui desitgessin detenir-lo o anessin contra ell de la manera que fos.

Qui-Gon va respirar pel nas.

—Sentia algun rancor especial cap a la Federació de Comerç?

Luminara va negar amb el cap.

—Tant com qualsevol altre del meu sistema natal. La Federació de Comerç ens va portar al si de la República, però a costa dels recursos del meu món. Al principi. Aneen Cohl només va treballar per a aquells que considerava com una causa justa. Però amb el temps, sens dubte a causa de la sang que va arribar a vessar, es va convertir en un pirata i un assassí a sou més. Es diu que mai va trair a un amic o aliat.

Va fer una pausa abans de continuar.

—És una llàstima que la història acabi recordant només al Cohl criminal en comptes del que va ser un exemple per a tothom. Va ser molt trist saber que havia mort a Dorvalla.

Qui-Gon va guardar silenci i la Luminara va preguntar:

—És que no va morir?

—De moment, només accepto que va desaparèixer a Dorvalla —va dir Qui-Gon amb aire preocupat.

Luminara va assentir insegura.

—Estigui viu o mort, l'assumpte està ara en mans del Departament Judicial, oi?

Qui-Gon va tornar a prendre’s un temps a respondre.

—L’únic segur és que el destí d’en Cohl està en mans que no són les meves.

Següent