CAPÍTOL 4
Khiss el
dug va observar les figures fugir. Metrallà la plataforma d'amarratge amb el blàster,
comprovant si hi havia més intrusos.
En
segons alguns guàrdies gamorreans van arribar a la part posterior, portant
maces i espases grolleres. Khiss va cridar al seu comandant.
-Se suposava
que havíeu estar protegint aquest celler de càrrega!
El
gamorreà va grunyir, deixant clar que s'ocuparia d'això. Els seus homes van
sortir al celler de càrrega mentre es dirigien a les sortides més allunyades.
Era bastant còmic per a Khiss. Òbviament, els intrusos s'havien anat feia
temps.
Khiss va
caminar cap a la caixa i va mirar als nous esclaus. Els nens ghostling estaven
vius. Ràpidament els va comptar.
-Que bo
veure-us a tots aquí, -va dir Khiss amb la veu profunda. Els nens ghostling van
alçar la mirada cap a ell. En uníson panteixaren de por. La seva horrorosa cara
tenia una forma de fer això en alguna gent.
-Si us
plau, pot ajudar-nos? -pregà un dels nens.
Khiss va
somriure cruelment.
-Ajudar?
Crec que no. Valeu un munt de diners per al meu amo. Els ghostlings són
difícils de trobar.
-No he
fet res dolent! -va cridar un dels nois petits-. Vull anar-me'n a casa.
-No t'hem
agafat perquè siguis dolent, -va dir en Khiss-. T’hem agafat perquè ets el que
ets.
Khiss
treballava per Sebulba. Khiss rebia encàrrecs de rars esclaus de races
específiques.
Vols un esclau bothan? Això seran deu mil, i
no es feien preguntes. Vols una columi? Cent mil.
Ghostlings... trenta mil wupiupi cada un.
Després
que Khiss rebés les ordres, Sebulba utilitzaria el seu tour pels circuits de
carreres galàctiques com a excusa per aturar-se en un món on els tipus
d'esclaus correctes podien ser adquirits.
Aquí,
Gondry i Djas Puhr capturarien als esclaus, ocultant al vaixell de càrrega d’en
Sebulba.
Els
oficials de duanes rares vegades inspeccionaven la seva nau. Aquells que ho
feien estaven gairebé sempre més interessats en aconseguir el seu autògraf, o
donar-li un cop d'ull de prop a la seva Beina de carreres. Mai es molestaven a
comprovar les caixes plenes de «peces de recanvi» en el seu celler.
Així era
fàcil per a ell portar la seva petita operació de comerç d'esclaus.
Comerciar
amb esclaus era una forma fàcil perquè Sebulba fes alguna cosa de diners extra.
No és que ho necessités. Sebulba era ric. Guanyava més carreres que ningú més
en la galàxia... i aconseguia més en diners de premis en un sol any que la
majoria de la gent en tota una vida.
Tot i
així, a Sebulba li agradava ficar la mà en tot tipus d'empreses brutes.
Mantenia la seva ment aguda.
En
aquest moment, el gegant Gondry es va ajupir sota l'entrada i va entrar a la
plataforma d'amarratge, amb Djas Puhr a la seva esquena. Djas Puhr portava un
visor elegant sobre la seva cara per tallar-li la dura llum de Tatooine.
-Ensumo
a foc de blàster, -va dir Djas Puhr-. Què està passant? Per què l'alerta de
seguretat?
-Intrusos,
-va dir en Khiss-. Els vaig trobar tractant amb els nostres esclaus. Els vaig fotre
un tret.
-Quina mena
d'intrusos? -va preguntar Djas Puhr.
-Petites
criatures, portant túniques amb caputxa, -va informar Khiss-. Podrien haver
estat jawes.
Djas
Puhr va caminar sobre la gàbia, va ensumar al seu voltant per un moment.
-No jawes.
Humans. Fa olor a nens humans.
Djas
Puhr va mirar dins de la gàbia a través del seu forat de ventilació.
-Així que,
les meves mascotes ghostling, què volien els humans? Què buscaven?
Cap dels
ghostlings va respondre. Tots van apartar la mirada. Djas Puhr podia dir per la
seva expressió pensativa que la princesa ghostling, Arawynne, estava tractant
de trobar una bona mentida.
-Vigila bé
la gàbia, -va advertir Djas Puhr a Khiss-. Oloro quelcom més que a nens humans.
Oloro a problemes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada