Sacrifici (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El negociador verpine Sass Sikili, parlant avui obertament de BastEx, ha advertit a Murkhana que el govern de Roche respondrà amb «mesures apropiades» si continuen trencant els acords d'exportació de tecnologia. Murkhana està disposat a moure’s cap al creixent mercat de les xarxes segures dels petits comunicadors, un camp dominat per productes verpine.

-Notícies econòmiques de l’HNE, seguit amb interès per Boba Fett, Mandalore.

APARCAMENT D’AEROLLISCANTS, ZONA DE LA ROTONDA, CORUSCANT

Lumiya havia deixat un magnífic rastre en la Força com un lliscant aquàtic en un llac. Mentre que això era generós de part seva, a la Mara no li feia gràcia.

-No em vaig tornar estúpida de la nit al dia -va murmurar ella-. No m’insultis, tros de llauna.

-I què estaves dient sobre que Luke estava massa involucrat en tot això? -va preguntar la Jaina-. Pren aire profundament, tia Mara. Pren aire profundament.

-L’estic psicoanalitzant. Trobo que funciona. Tu utilitza la Força a la teva manera i jo la faré servir a la meva.

-Guau, t'estic calmant jo a tu? Això és una anècdota per guardar-la per als néts.

Mara va passejar per una àrea de deu metres quadrats, sentint energies fosques bategant com ones de xoc. Jaina es va quedar darrere mirant.

-Ha enlairat des d'aquí -va declarar la Mara.

-Ens ha portat aquí per allunyar-nos d'algun altre lloc de Coruscant?

-Té una llista d'objectius molt petita, Jaina. Ben o Jacen. O fins i tot Han i Leia, si està aliada amb l’Alema. Els teus pares no estan a Coruscant i si va darrere d’en Jacen, ha d'haver tingut l'oportunitat d'acabar amb ell quan va entrar al quarter general de la GAG per agafar les botes d’en Ben. -Mara es va ajupir per tocar el permacret. Esperava rebre una descàrrega d'alguna classe, un gust de Lumiya rient-se d'ella, però hi havia alguna cosa desconcertantment benigne en la impressió que la Sith havia deixat enrere. Sí, igual com se les hi va manegar per convèncer al Luke que no volia fer-li cap mal. Lumiya semblava haver descobert un rar talent per enganyar la Força-. Si va darrere d’en Luke, ha deixat passar ara dues oportunitats.

-Així que és Ben.

-Ben està... lluny. No està a Coruscant.

Jaina va mirar-la amb una expressió que deia que no podia descobrir perquè la Mara estava caminant amb embuts. Però Mara no va cedir. Com menys gent de la família sabés la situació d’en Ben, millor. Abans o després, sortiria a la llum que ella li havia posat un localitzador i, sense importar com de gran que fos ell quan això finalment passés, ella perdria la seva confiança per sempre. A ell li sabria greu.

-Assumptes de la GAG -va dir la Mara, responent a la pregunta sense pronunciar. Va projectar la Força al seu voltant, buscant qualsevol cosa que li digués que la Lumiya es dirigia cap a Vulpter, però no va aconseguir cap sensació d'això. El que va recollir era a Ben, nerviós durant un moment i després desapareixent com Jacen havia d'haver-li ensenyat. Hauria d'afrontar això quan l'emergència actual estigués sota control-. D'acord, si vol que la segueixi, la seguiré.

-Truquem a Zekk i Jag, perquè aposto a què l’Alema torna a estar a la ciutat i...

-No t'ofenguis, Jaina, però crec que és a mi a qui vol. Vosaltres aneu a trobar a la Noia Cuca.

Els llavis pressionats de la Jaina semblaven com si ella hagués decidit empassar-se un argument.

-D'acord -va dir a la fi.

-És només una vella picabaralla del Costat Fosc. -Mara no volia que la Jaina sentís que l'estava desairant. Les relacions en aquest moment eren prou tenses-. No li permetem que ens distregui a les dues.

Així que la Lumiya l'estava desafiant. Puc acabar amb el teu marit. Puc acabar amb el teu fill. Si estava tan obsessionada amb matar a Ben per la mort de la seva filla, encara semblava estar deixant escapar oportunitats. Així que, què volia Lumiya d'ella?

Mara va tornar a la base per trobar un de l'equip de terra esperant-la pacientment al costat del seu XJ7 assignat. Ella va pujar a la cabina i va començar la comprovació dels seus instruments.

-Lumiya és realment una Sith? -va preguntar el tècnic.

-La darrera de la seva classe -va dir la Mara, sense preguntar què havia sentit ell i com coneixia el nom de totes maneres. Va sentir una punxada de culpabilitat pel seu descuit en discutir en veu alta i oblidar que hi havia un altre personal al seu voltant. Va segellar les escotilles de l’XJ7-. Jo m'asseguraré això.

Mara va ignorar les regulacions del trànsit aeri militar i va circular sobre l'àrea on havia captat per última vegada el poderós rastre de la Lumiya. Si es concentrava, era relativament fàcil seguir-lo i es va trobar deixant l'òrbita de Coruscant en direcció a una de les llunes, Hesperídium.

-Oh, sí, a Palpatine li encantava aquest lloc -va dir en veu alta-. Et dirigeixes allà pels vells temps?

Lumiya definitivament estava jugant. Però no era prou estúpida per pensar que podia oferir-li a la Mara la seva mà i trobar-la encara intacta com havia fet amb Luke.

El rastre portava al complex hoteler principal d’Hesperídium, que no era tan esplèndid com recordava la Mara. Es va preguntar si estava patint la manca de diners de la recuperació de postguerra i si encara no hi havia prou gent insultantment rica per anar per aquí. El control de trànsit del port es va sorprendre, per dir alguna cosa, de trobar una nau militar en els seus escàners.

-Necessito aterrar durant un temps -va dir la Mara, sabent que ells no tenien més opció en l'assumpte. Difícilment podien impedir-li aterrar-. Estic tenint estranyes lectures en els meus instruments. He de comprovar-ho.

-Faci’ns-ho saber si necessita ajuda -va dir el controlador del CTA-. Ens sentim orgullosos de fer qualsevol cosa i tot el que estigui al nostre abast per tots els nostres visitants.

-Classificat -va dir la Mara i va acabar la conversa d'una manera que només ella podia.

Quan va aterrar i va veure la selecció de naus que eren a les pistes privades dels hotels, va comprendre que un XJ7 probablement semblaria com la joguina d'un bilionari excèntric i una joguina petita. Algunes de les naus d'aquí eren sorprenents per la seva grandària i la seva opulència. Es va preguntar com se les havien arreglat fins i tot per aterrar.

Clarament hi havia una pròspera classe d’ultrarrics que havien sobreviscut a l'última dècada bastant il·lesos i la vida continuava sense interrompre’s ara per a ells, tot d'una altra guerra. Els crèdits semblaven operar com els escuts deflectors: si tenies suficient d'algun dels dos, res podia tocar-te.

Va examinar el que l'envoltava, en la Força i visualment, abans de sortir fora de la cabina i saltar a terra. Almenys se les havia arreglat per vestir com una rica excèntrica i pocs la mirarien.

Sí, definitivament hi havia alguns palaus voladors d'aspecte extravagant aquí...

I llavors va sentir la foscor tocar la seva espatlla a la brillant llum del sol del matí.

Era tan tangible, tan densa, que es va girar amb la mà sobre l'empunyadura del sabre làser esperant trobar la Lumiya llesta per atacar-la. Però no hi havia ningú.

Vols jugar?

Era d'hora. Una parell d'hostes de l'hotel amb robes d'esport corrien a poc a poc i la van mirar, però van seguir corrent. Ella va rondar entre les naus a la pista, sentint la foscor pressionar el seu estèrnum com una corona. Una cosa fosca hi era.

I això significava Lumiya. L'aclaparadora sensació en el seu pit s'estava tornant tan poderosa que ella va encendre la fulla del sabre làser, a punt per lluitar quan envoltés el següent casc.

S'ha acabat, Lumiya. No més jocs.

Es va llançar cap al buit, amb el sabre làser brunzint.

Tornant-li la mirada no hi havia una figura embolicada en un vel amb un fuet làser, sinó un únic ull sense cos que flamejava en vermell de deu metres d'ample. Els instints d'ella li van dir que ell era viu, un ésser extraterrestre, però era clarament una nau d'alguna classe i això significava una cosa: Lumiya era dins.

Era un parany, Mara estava segura d'això.

Bé. Però de vegades les trampes s'empassen preses que són massa grans per a elles.

Va recórrer el casc en la recerca d'una escotilla, però la superfície de textura tosca (era pedra?) No estava trencada.

Vine a dins.

Mara es va preguntar per què estava pensant això i llavors va comprendre que la idea era en realitat una veu dins del seu cap, en el teixit de la pròpia Força. Era inanimada i no obstant això intel·ligent. I no era un droide.

Era la nau.

Mara es va concentrar molt en sentir la Lumiya, però no va poder detectar a ningú dins de la nau. Tot d'una una obertura va aparèixer al casc i una rampa es va projectar. Era tan temptador i ella era massa experimentada en aquesta classe de jocs per a entrar directament, però havia de saber què estava passant. El rastre acabava aquí. Lumiya havia utilitzat aquesta nau. Però...

Puc acabar amb ella. Tot això són jocs mentals. No m’enganyarà amb ells.

Si la Lumiya estava esperant dins, oculta d'alguna manera, llavors Mara la mataria. Si no hi era, llavors Mara s'asseuria a esperar-la i la mataria després. Tot era el mateix per la Mara. No tenia res més urgent a fer en aquell moment.

Va col·locar la seva bota a la rampa i va donar uns quants passos curosos, amb el sabre làser sostingut amb les dues mans. Si l'hotel tenia càmeres de seguretat i podien veure el que estava passant, simplement no era tan dolent.

Mara va sentir un desconcert que no era seu.

Tu no ets qui esperava.

Era de nou la nau.

-Què vols dir amb que no sóc qui esperaves?

No, no necessitava parlar: ella va comprendre que podia respondre-li en aquesta cosa pensant.

Ets... molt similar.

-Gràcies. Moltes gràcies.

Potser la nau sentia molta estima per la Lumiya.

Mara va decidir que era tan bona font d'informació com qualsevol altra. Va pensar en la seva següent pregunta, ni tan sols en paraules, sinó en conceptes i actituds va pensar el que havia deixat enrere feia molt de temps. La conversa mental deixava un gust en ella com de tornar a ser una Mà.

On és ella, Nau?

L'altra? A prop.

Ets quelcom dels Sith, no?

Coneixes bé la foscor. Millor que l'altre al qual esperava veure tornar.

Mara no sabia què pensar d'això, però just llavors estava preparada per acceptar que les seves intencions eren molt més malvolents que el que sabia ser Lumiya. Volia destrucció. Volia aniquilació.

L'última de la teva classe, Lumiya. I ja era hora.

Mara va dubtar a la part alta de la rampa. Va pensar durant un minut que podia ser llançada dins i llavors la nau esfèrica l’atraparia dins i tiraria a córrer. Va prendre la precaució d'allargar una mà per col·locar l'últim dels seus petits transponedors, l'últim aparell que li quedava de la seva existència prèvia, just dins de l'escotilla.

El va enganxar al revestiment que semblava estranyament com de pedra que va poder sentir dins. Almenys si això passava, algú podia seguir-la. I si la Lumiya alguna vegada tornava a la nau, el transponedor informaria de la seva posició cada vegada que l'emissor de la Mara llancés un senyal.

Mara va agafar aire acuradament i va baixar el cap per mirar dins.

La nau estava realment buida.

No només sense tripulació: buida. No hi havia res dins el casc. Ni cabina, ni instruments, ni sistemes indicadors, res. Estava buida, il·luminada per una brillantor vermella com si hi hagués un foc cremant contínuament darrere de les mampares. No havia vist aquesta llum des de fora.

I fins aquí va ser fins a on va arribar. Va sentir alguna cosa acostant-se i va saber que era aquesta cosa. Va fer uns quants passos per la rampa cap a baix i va esperar, amb el sabre làser encara estès.

Una figura prima amb una granota de gris fosc i un tocat triangular embolicat amb un vel va sortir a l'espai entre les naus aparcades.

-Hola, petita mestressa de casa... -va dir la Lumiya.

El pilot automàtic de la Mara es va connectar i va tornar a ser la Mà de l'Emperador, silenciosa i concentrada. De tota manera no hi havia res que valgués la pena dir. Els aficionats donaven discursos. Els professionals feien la feina.

Ella va saltar amb la Força cinc metres fins a la Lumiya, tallant de dreta a esquerra, a dues mans. El cop, tot poder i res de finor, va tallar el tocat de la Sith mentre ella es llançava cap a enrere, tallant-li una secció. Els ulls de la Lumiya es van obrir molt, amb les pupil·les dilatades, però ja estava girant el seu fuet làser per sobre del seu cap. Les puntes van cruixir i xiuxiuejar, sense arribar a la Mara només perquè ella va llançar tota la seva energia en una empenta de la Força per frenar-les una mica.

La Mara no es prenia l'arma a la lleugera. Era el pitjor de tots dos mons, tires de cuir clavetejades amb fragments impenetrables de ferro mandalorià i puntes d'energia fosca assassines, tosques i punxegudes. Mara va treure la seva pistola làser i va rodar sota el casc de la nau que hi havia al costat. El fuet làser va tallar a través del duracer amb el xiscle del metall que es feia trossos, omplint l'aire amb l'olor del fluid hidràulic i el raig de líquid es va convertir en un torrent que començava a estendre’s en un gran bassal. Mentre la Mara rodava per sortir per l'altre costat de la nau, Lumiya va aterrar pesadament sobre els dos peus i va baixar el fuet tan a prop del cap de la Mara que ella va sentir la ràfega d'aire a la galta dreta com un alè. El cruixit era ensordidor.

Mara ni tan sols estava pensant quan va apuntar amb la pistola làser. La mà del fuet de la Lumiya estava aixecada per llançar tant pes com fos possible en un cop del revés. Una alenada de vapor blanc va esclatar a l'espatlla de la Lumiya i va trontollar uns quants passos.

Metall. Potser vaig encertar el metall.

Potser ho havia fet, perquè la Lumiya es va balancejar durant un segon però va tornar a redreçar-se. Mara es va llançar horitzontalment des d'una posició ajupida i va sortir disparada cap a les cames de la Lumiya amb tot el poder que podia invocar de la Força. Va colpejar duracer sòlid. La sang va omplir la boca però no va poder sentir res... encara. Agafant-se als genolls de la Lumiya amb un braç, negant-li espai per fer girar el fuet, la va fer caure com un arbre caigut estavellant el seu cap contra la cara de la dona.

I això va doldre. Oh sí, Mara ho va sentir. No hi havia arribat al nas de la Lumiya sinó la mandíbula cibernètica i aquesta li va fer un tall profund al front.

Lluitant ara per pur reflex, atordida en part, va apagar la fulla del sabre làser durant un segon i va aixecar l'empunyadura com una daga, apunyalant el pit de la Lumiya abans de tornar a connectar l'energia. Lumiya es va tirar cap a un costat mentre la fulla punyia la carn. Mara ho va ensumar. Va apagar la fulla per treure-la de nou, triomfant.

Ho he fet. Mor. Mor, tros de...

Però la Lumiya estava cridant i això no estava gens bé. El crit cremava el cap de la Mara que donava voltes. Era més que so. Era...

Mara va gatejar fins a posar-se de genolls per mirar cap avall al que havia d'haver estat una dona morta i va mirar a uns ulls verds que estaven completament buits de tota emoció i llavors el món es va enfosquir com en un eclipsi.

Potser sóc jo la que està morta.

Alguna cosa li va colpejar directament a l'esquena, llançant-la cap endavant sobre la Lumiya. Mara va lluitar per donar-se la volta sense deixar anar ni el sabre làser ni la pistola làser, però alguna cosa es va enrotllar al voltant del seu coll i va tirar d'ella cap enrere. El fuet làser encara era al puny de la Lumiya, podia veure la cosa, podia veure-la, així que què era el que estava al voltant del seu coll, ofegant-la? Se sentia com si estigués volant a alta velocitat cap a enrere i llavors va colpejar una cosa tan forta que li va arrencar tot l'aire dels pulmons i la va deixar panteixant a la recerca d'aire.

Un segon o dos va ser tot el que li va portar. Mara estava estesa intentant empassar aire amb esbufecs dolorosos i tensos, amb els ulls picant-li, i va veure les botes de la Lumiya passar corrent al costat de la seva cara ensopegant, sense encertar-la per centímetres.

Què tinc als ulls? Què m'està picant?

Va aixecar la mà per fregar-se’ls i els seus artells van tornar vermells i humits. Era sang. L'últim que va veure mentre mirava cap amunt va ser l'esfera taronja, aquesta nau Sith impossible, alçant-se verticalment en l'aire i estenent penells palmípedes com ales vivents.

Mara va fer el que va poder per recolzar-se sobre els colzes. Tot d'una va ser conscient dels dos corredors que havia vist abans, agradables i nets amb les seves precises robes blanques d'esport, mirant-la amb horror. Ella va invocar l'atenció que li quedava i es va concentrar molt.

-Acabeu de veure a dues dobles actuant per a un holovídeo, gravat per una càmera oculta -va dir ella-. No heu vist en cap cas una baralla.

-No hem vist en cap cas una baralla, estimat -va dir obedientment la dona.

L'home la va mirar i llavors va somriure.

-Vaja, és increïble com de real que sembla aquesta cosa de la sang!

-No ho és... -va dir la Mara i d'alguna manera es va posar dempeus, va recuperar l'empunyadura del seu sabre làser i la seva pistola làser i se'n va anar caminant amb tanta gràcia com va poder.

Estava segura que acabaria amb ella. Com vaig fallar?

Gairebé va sanglotar per la frustració i va lluitar per entrar a la cabina de l'XJ7, encara intentant descobrir què li havia saltat a sobre des del darrere. Quan va comprovar les seves ferides a la superfície reflectant del seu quadern de dades, la seva cara estava vinçada amb la sang, el seu ull dret s'estava inflant i tancant ja i hi havia alguna cosa com la cremada d'una corda al voltant del seu coll. Podia veure indicacions en la seva pell que semblaven com un cable retorçat.

Quelcom com un droide va saltar sobre mi. Una màquina, en qualsevol cas. Això és pel que no ho vaig sentir.

Era una bogeria pilotar un caça després d'una ferida al cap, ella ho sabia, però no hi havia una altra manera de tornar a Coruscant. Va connectar els motors, jurant i maleint. Havia tingut la bruixa cyborg just allà, amb el seu sabre làser en ella, i així i tot no l'havia matat.

I jo tampoc vaig sentir cap malícia en ella, Luke.

Només un cap avariat.

Això anava a requerir munts de bacta. Mara va elevar l’XJ7 i el va col·locar en automàtic per a la ràpida tornada a casa.

Luke es tornarà boig quan em vegi en aquest estat.

La seva adrenalina estava disminuint i el dolor s'estava fent sentir ara. Ella es va col·locar en un tràngol meditatiu buit per accelerar el procés de curació.

Per què no em va matar? Va tenir l'oportunitat. Em vaig colpejar el crani amb la seva kríffida mandíbula de metall.

Llavors la Mara va recordar el transponedor. Palpà a la recerca del seu quadern de dades una altra vegada i va activar l'emissor de recerca. Un punt groc, no, dos punts grocs, van aparèixer.

Un encara era a Vulpter: Ben. L'altre estava avançant lleugerament per la quadricula de la pantalla, allunyant-se del nucli.

Lumiya.

Et tinc, va pensar, somrient durant un segon abans de recordar el seu llavi trencat. Et tinc.

Lumiya i la seva estrafolària nau Sith estaven en un curs cap al node de la Via Hydiana. O volia que la Mara la seguís o no sabia això del transponedor.

No hi havia cap problema. Mara podia agafar-la ara en qualsevol moment. I al joc de «Vine i agafa'm» podien jugar dos.

Es va inclinar cap enrere en el seu seient i es va concentrar en reduir el seu ull negre que s'estava inflant al màxim.

OFICINA D'EN JACEN SOLO (PORTES TANCADES), CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

Jacen va passar la gravació quatre o cinc vegades abans que estigués satisfet. Era una imatge distorsionada a nivell del sòl, de la classe que tendien a capturar les càmeres de tires endoscòpiques, però el so era clar i els participants a la reunió eren clarament identificables com el Cap d'Estat de l'AG i el Primer Ministre Corellià. No hi hauria discussió sobre que els dos homes s'havien reunit, rebutjant tota la política de defensa de l'AG, havien estat d'acord en privat sobre els termes per a un alto el foc sense referència a la Comandant Suprema o al Senat i que havien discutit li eliminació per assassinat del coronel Jacen Solo i de l’almirall Niathal.

Això era tot el que necessitava per justificar el següent pas.

Es va inclinar sobre l'escriptori i va prémer el comunicador intern. Als droides no els importava quantes vegades eren cridats a l'oficina.

-H -va dir-. Et necessito ara mateix.

-I tant, senyor -va dir HM-3.

Al droide li va portar deu minuts aparèixer. Quan va entrar amb sorollets metàl·lics, els seus braços estaven carregats de quaderns de dades i fins i tot plastifins lligats. Hi havia vingut preparat per a una de les sessions de «Explica’m la llei» d’en Jacen. A vegades era pertorbador conèixer a un droide que podia anticipar les necessitats tan bé. Jacen es va preparar per ser impressionat.

-És hora de posar en pràctica la llei -va dir en Jacen.

Si un droide pogués haver registrat decepció en una cara immòbil, llavors HM-3 ho va fer. La seva veu no va deixar dubtes. Gaudia repassant els punts més fins de la llei administrativa amb Jacen, probablement perquè ningú més volia sentir-los. El fet que portés els decrets d'un costat a un altre amb ell en comptes de simplement dependre de l'arxiu de la xarxa de l'AG era un senyal genuí... d’afecte per la llei. Ella era una entitat per a ell, no simples paraules.

-Llavors deixeu-me recapitular, senyor. -HM-3 va deixar el grapat de fonts de referències legals a l'escriptori i va treure el seu quadern de dades de treball-... esmena a Llei de Mesures d'Emergència per incloure en la seva competència els poders de la GAG per detenir caps d'estat, polítics i qualsevol altre individu que es cregui que representa un risc genuí per a la seguretat de l'Aliança Galàctica i per requisar els seus béns per via de la Llei de les Disposicions del Tresor.

-Aquesta és -va dir en Jacen-. Quan podria ser promulgada?

-Puc presentar-la just ara, senyor, i es farà efectiva a mitjanit. S'ha fet molt assidu en aquestes esmenes.

-He après molt sobre la importància de la disciplina administrativa de tu, H.

-Gràcies, senyor. Molts no ho fan.

-I les meves disculpes per arrossegar-te fins aquí per tan poc.

Fins i tot amb un droide, la humilitat i la gratitud podien dur-te molt lluny. HM-3 va reunir les seves fonts de dades i es va dirigir cap a les portes.

-És un plaer, senyor -va dir.

Jacen va esperar fins que les portes es tanquessin i va deixar escapar un sospir. Es va preparar per no pensar en la Tenel Ka i en l’Allana, perquè aquest era un luxe que no podia permetre’s en aquest moment, però les trobava tant a faltar, especialment a l’Allana, que de vegades li feia mal respirar quan pensava en elles. Lumiya estava ocupada en un altre lloc. Hi havia poques possibilitats que ella l'agafés obrint-se en la Força a la seva família. Però ell no corria cap risc, ara no que tantes coses estaven apropant-se al seu abast.

Ara et tinc, Cal Omàs. Et tinc, tros de babau.

A mitjanit, tindria l'autoritat legal per aturar al Cap d'Estat Cal Omàs per accions que probablement representaven un risc per a la seguretat de l'Aliança Galàctica. L'hi notificaria a la Comandant Suprema, que era, fins a les 0900 de demà, la Cap d'Estat substituta en absència de l’Omàs, i que ocuparia el seu lloc si per alguna raó ell no podia lliurar-se dels seus deures.

Com quan sigui arrestat per trair als corellians i planejar assassinar-me a mi i a la Niathal. A ella li encantarà aquesta part.

Ara era massa tard per retirar-se del precipici. Això havia de passar. Niathal sabia que s'acostava i la promesa de poder havia assegurat el seu silenci. Ella necessitava portar la prova al senador G'vli G'Sil, cap del Consell de Seguretat, per «aclarir la seva submissió» com a ella li agradava expressar-ho. Una vegada que aquesta subtilesa fora treta d'enmig, ella podria participar en el cop d'estat militar amb una neta consciència militar.

Després d'això, el següent pas seria col·locar-la al paper titular de Cap d'Estat mentre ell consolidava la seva pròpia base de poder darrere de l'escena, perquè ell no seria part d'aquesta estructura irrisòria anomenada democràcia.

Era caos, pur i simple. Era una paraula gloriosa per justificar l'abdicació de la responsabilitat per a aquells que podien, si estaven preparats per fer l'esforç, de crear una galàxia millor per a la vasta majoria. Era una paraula per trobar algú més a qui culpar.

Democràcia, llibertat i pau. Totes eren trucs, com paraules utilitzades per entrenar veermoks a seure o a atacar. Eren sons sense significat real, res definible, només disparadors que tothom havia estat condicionat per pensar que eren coses desitjables i tangibles. Pau... bé, Jacen podia definir això. Però democràcia? Llibertat? La llibertat de qui i per fer què? La llibertat era un concepte bastant nebulós quan tot el que la majoria dels éssers volia era una absència de desordre, un estómac ple i alguna esperança que els seus descendents tindrien una vida més còmoda que la que ells tenien.

Jacen es va fregar els ulls, sentint la falta de son de l'última setmana però determinat a no adormir-se ni tan sols durant uns minuts. Shevu no havia trucat. La meitat de la feina estava feta, però Jacen no sabia encara què li havia passat a Gejjen.

Fos el que fos que passés, Ben li havia disparat o havia fallat a hores d'ara. Jacen va encendre l’HNE, esperant un avanç informatiu especial sobre l'assassinat, però encara estava emetent alguna ximpleria de les estrelles d’holovídeo amb una vida personal compromesa. No hi havia res a fer excepte omplir el temps d'espera amb treball productiu. Va obrir el comunicador per trucar la Niathal.

-Li estic enviant una cosa pel seu canal de dades segur -va dir ell-. Un minut després de mitjanit, actuaré basant-me en això. És hora que visiti acuradament a G'Sil.

-Crec que puc encarregar-me d'això, Jacen...

-Esperi fins que vegi el que li estic enviant -va dir ell-. És bastant diferent veure'ls esquarterar el nostre futur.

-Faci-m’ho saber cinc minuts abans que... faci la seva visita.

Jacen es va inclinar cap enrere en el seu seient i va esperar la trucada d’en Shevu.

I encara podia sentir que Ben estava viu, encara que no bé.

PORT ESPACIAL DE CHARBI, VULPTER

Era un carreró sense sortida. Ben, com tots els altres en la multitud, estava quiet mentre l'oficial de Seguretat Corelliana, va suposar que de la branca de protecció ministerial, apuntava la seva pistola làser a la multitud.

-Ningú anirà enlloc -va dir-. Aquest port està sent segellat per les autoritats de Vulpter i tots vostès seran escanejats a la recerca de residus balístics.

-Per què? -va dir una veu masculina.

-Hi ha hagut un tret de projectil -va dir l'oficial-. Un assassinat. Vull que tots esperin, tranquils i calmats, i després els examinarem i seran lliures d'anar-se'n.

-Això portarà hores -va dir algú.

-Llavors portarà hores -va dir l'oficial i va connectar la prova de càrrega en la seva pistola làser perquè tots poguessin sentir i veure el centelleig d'una barra indicadora que deia que estava a punt per disparar-. Realment m'agradaria la seva cooperació, senyors.

El xiuxiueig de murmuris, esbufecs, espetecs i altres expressions variades d'horror i impaciència va recórrer la multitud reunida. Les entranyes d’en Ben es van fer un nus força premut. No gosava mirar darrere d'ell per veure a Shevu i Lekauf allà. Podia sentir les seves presències i tenia una bona idea de les seves posicions, però això no era suficient. Necessitava veure'ls.

Curosament, es va girar i va creuar la mirada amb Lekauf. Va deambular cap a ell, frenant mentre passava de manera que no fos obvi que estaven junts.

També necessitava dirigir-se lluny d’en Shevu. No tenia sentit que els arrestessin a tots.

Ben va activar el seu auricular i va parlar movent a penes els llavis per contenir el murmuri.

-Trobaré un punt feble i sortiré -va dir. Sentia que tothom podia veure el rifle doblegat sota la seva jaqueta, fins i tot encara que tots semblaven molt més interessats en el que estava passant més enllà de les portes de transpariacer en l'àrea d'aterratge. Llums vermelles i blaves s'estaven reflectint en les parets mentre els vehicles de seguretat fluïen cap al camp-. Puc saltar a qualsevol lloc i obrir una porta, no ho oblideu. Trobaré el meu propi camí a casa.

-Fes això -va dir la veu d’en Lekauf en la seva oïda- i ells sabran que va ser un Jedi.

-Res de ximpleries de la Força -va dir en Shevu-. Relaxa't. Ens en sortirem. Plans de contingència, cavallers.

-Vaig a cobrir el rastre, senyor.

-Jori -va dir Shevu. Normalment mai utilitzava el nom de pila d’en Lekauf-. Jori, vaig a...

-No crec que això sigui un bon ús de l'element humà, senyor. -Lekauf s'estava movent cap a Ben. Semblava ombrívol-. I està massa lluny d’en Ben per impedir-ho.

Lekauf estava just al costat d’en Ben ara. En les masegades de passatgers i pilots que s'apinyaven, creuant-se uns en el camí dels altres, va poder pressionar contra ell sense que ningú se n'adonés. El tinent va ficar la mà sota l'abric d’en Ben i va agafar el rifle. Ben va enganxar el seu braç fortament contra el seu costat per evitar que l'agafés.

-Què està fent?

-Pla de contingència. Vinga, Ben.

-Va a desfer-se'n?

-Sí. Sí, vaig a lliurar-me d'ell.

-Què hi ha de la contaminació balística? No pot desfer-me d'això.

-Anunci per a tothom, per què no...? -Lekauf de cop i volta era de nou el Mestre Eficiència, com ho havia estat en la pràctica de tir, amb el seu bon humor lleugerament ridícul desaparegut. Estava pit contra pit amb Ben i després d'un forcejament gairebé immòbil d'uns dos segons que ningú més va poder veure, ell va afluixar el colze premut d’en Ben i va deixar anar el Karpaki doblegat sota la seva pròpia jaqueta-. Ara enganxa't al cap. Promet-me que ho faràs.

-Estàs boig, Jori.

-Sí, com l'avi.

Ben es va sentir completament inútil. Lekauf havia de rescatar-lo d’aquest embolic. Hauria d'haver estat capaç de fer-ho per si mateix. Gairebé Jedi. Gairebé supersoldat. Es va preguntar com viuria per oblidar això i també perquè estava més preocupat per això en aquest moment que per treure una vida, fins i tot si era una tan podrida com la d’en Gejjen.

Lekauf es va moure de tornada al llarg de la sala de la terminal fins a les portes centrals que portaven a la zona d'aterratge. Ben va anar a seguir-lo, però Shevu es va interposar en el seu camí de manera casual, com si estigués sent mal educat i descuidat amb un estrany.

-Sigui el que sigui que passi ara -va dir, gairebé inaudible, amb els llavis gairebé sense moure’s -, has d’enganxar-te a mi i seguir-me, tret que m’atrapin. I en aquest cas, torna a la base per qualsevol mitjà que puguis.

Havien fet jocs de guerra sobre uns quants escenaris en les reunions, inclòs el de separar-se o ser capturats, però tot això se sentia molt diferent ara.

Lekauf era a les portes principals, semblant com si volgués comprovar on estava el vehicle. Llavors, sense previ avís, va agafar a una dona amb força pel coll, va treure la seva pistola làser i la va sostenir contra la seva templa.

-Obrin les portes! -va cridar ell-. Obrin-les ara o li volo el cap!

Va esclatar el pandemònium. La gent es va apartar, deixant un clar al voltant d’en Lekauf. Els oficials de seguretat i el policia corellià van lluitar contra la marea de cossos que intentaven apartar-se, amb les pistoles làser en alt. Lekauf de sobte estava fent un treball sorprenent de semblar tenir la cara vermella i de ser perillós.

Com va a aconseguir-ho? Estem envoltats. Tancats.

Això no havia estat en les reunions. Lekauf estava improvisant. Havia d’estar-ho. Ben es va apartar d’en Shevu i va empènyer a través de la multitud.

-He dit que obrin les kríffides portes o hauran de rascar del sostre. -Lekauf va fer espetegar la pistola làser i l’ostatge va començar a cridar, un feble i petit gemec al principi que es va elevar fins a una seqüència de crits i xiscles a ple pulmó-. Aneu a deixar-me abordar la meva nau i aneu a deixar que marxi d'aquí i ella viurà. No us fiqueu amb mi. No em creieu kríffids problemes.

-Només deixa anar la senyora -va dir l'oficial. Es va obrir pas a empentes i es va quedar a la vora del clar a l'àrea del terra-. Només baixa la pistola làser. Deixa-la anar.

-Per que puguis escampar els meus cervells per tota la terminal? Sí. Com si això fora a passar.

-Nen, això no va a fer-te cap bé. Podem parlar...

-Sí, com si fossis a tenir una agradable xerrada amb mi sobre Gejjen. Jo vaig matar aquest sac d'escòria i em sento orgullós d'això. S'estava rendint a l'AG. Omplint-se les seves pròpies butxaques. Sóc un patriota. Em sents? Estimo Corèllia. Haurien de donar-me una medalla.

L'oficial li va fer un gest al guàrdia de seguretat de la sortida i les portes es van separar. Ben va mirar amb horror, incapaç de moure’s. Lekauf va retrocedir fins a sortir per les portes, mig arrossegant i mig portant a la terroritzada ostatge i es va obrir camí laboriosament fins al vehicle. Va semblar durar una eternitat. Era molt, molt camí per lluitar amb una dona amb una clau de cap, dirigint-se cap enrere, seguit per un grup de policies i guàrdies que es movien lentament esperant la primera relliscada que els donés un tret net cap a ell. Ben volia córrer darrere seu i ajudar-lo, però no tenia ni idea de què fer. Fins i tot si creava una diversió, tots estaven encara atrapats d'una manera o altre.

Lekauf va activar la rampa del vehicle i va pujar retrocedint. La dona havia deixat de cridar i començava a sanglotar.

-D'acord, a fora, ara. -Shevu estava just darrere d’en Ben, amb la boca just al costat de la seva orella i li agafava el coll del vestit amb una subjecció lenta i retorçada que mostrava que ho deia de debò-. Lent i calmat. No perdis això. Ell ens ha aconseguit temps.

Ben va voler cridar: Però què passa amb ell? No ho va fer, però. Ja havia abandonat massa del seu entrenament i aquest no era la manera en què els soldats ho feien. Les seves cames tremolaven per sota d’ell.

Lekauf va aconseguir arribar a la part superior de la rampa i va empènyer la dona cap avall. L’escotilla es va tancar de cop darrere seu, deixant a l’ostatge plorant i cridant al permacret. La policia es va llançar cap endavant per agafar-la. Els tiradors es van moure per prendre posicions al voltant de la nau.

Ara tots els altres a la terminal estaven oblidats i l'oficial corellià corria cap al camp, es va reunir amb el seu amic i van córrer cap al cordó.

-Ben, això és tot, anem...

Shevu va tirar del seu coll, empenyent-lo físicament cap a les portes a la part sud de la terminal. Una mica d’en Ben estava calculant on es col·locarien les tropes i quines serien les seves tàctiques per evitar que Lekauf s'enlairés. Si Lekauf es movia, podria estar fora d'òrbita i saltar a la velocitat de la llum abans que qualsevol cosa que Vulpter tingués com a flota pogués estar en l'aire.

Però el vehicle era al permacret, silenciós, sense boira de les emissions de calor que sortissin dels seus motors. Podia veure-ho a través de les parets de transpariacer mentre es movia cap a la fugida i no podia sentir alleujament.

Se li va acudir a Ben que Lekauf no anava a anar enlloc.

Potser la cosa havia fallat des del principi.

Oh no, no, no...

El motor no li havia deixat tirat. Ben podia sentir ara a Lekauf: aterrit, estranyament triomfant i amb una estranya sensació de pau malgrat la por. Era la combinació més estranya que Ben havia sentit mai en la Força.

-Què està fent, senyor? Com sortirà ell?

Shevu seguia empassant. Ben va veure el nus de la seva gola pujar i baixar.

-El que ha de fer-se.

-Què ha de fer-se?

-Una bona història com a tapadora.

-Jo no...

-Ben, mou-te. Ara! -Shevu el va agafar del braç tan fort que feia mal i el va portar pel permacret fins a la llançadora. El vehicle estava ara envoltat per policia i guàrdies armats. Línies de droides de seguretat estaven buidant un cordó i movent cap enrere naus que estaven aparcades massa prop-. No facis malbé aquesta missió. El treball està fet.

-Però Jori serà arrestat. No pot quedar allà assegut per sempre. No podem deixar-li i què passarà quan li interroguin?, perquè van a descobrir...

-Ben, calla. I és una ordre. No hi ha res que puguem fer.

Ben no podia creure això d’en Shevu. Podria haver forcejat per alliberar-se i anar a ajudar a Lekauf i... i què? No podia utilitzar els seus poders de la Força en públic. No podia acabar amb un petit exèrcit de policies. No podia arriscar-se a què li arrestessin i el descobrissin.

Encara volia anar en ajuda d’en Lekauf. Cap company es deixava enrere, aquesta era la regla, igual per als soldats que per als Jedi, igual que per a un grup íntim d'amics que s'enfrontaven junts al perill.

-No podem deixar-lo -ploriquejà Ben i estava a punt de canviar d'idea i deixar que l'AG i el Consell Jedi arreglessin els seus propis problemes si li arrestaven i descobrien que era el fill d’en Luke Skywalker, portant a terme assassinats polítics-. Simplement no podem abandonar-lo.

Mentre mirava amb el cor trencat l’apallissat vehicle, una gran explosió el va enviar volant en un miler de fragments, llançant una columna de flames i fum girant en l'aire, gairebé arrencant a Ben del sòl. Els policies es van dispersar, aquells que podien córrer. Alguns havien explotat a metres de distància. Tot va semblar tenir lloc a càmera lenta i en silenci i després el so va tornar i el temps va reassumir la normalitat.

El capità encara tenia subjectat el braç d’en Ben com un cargol de banc. Els llavis d’en Ben es van moure però no va poder sentir-se a si mateix.

-Sí -va dir suaument Shevu i va arrossegar a Ben mentre estirava el coll per mirar cap enrere a les restes i les flames, letàrgic, sorprès i perdut-. Ara podem.

Següent