Els nens ghostling (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Finalment, la respiració de la hutt es va suavitzar, i semblava adormida. Kitster va apartar l'enorme raspall. El va baixar, i es va girar per escapolir-se.

-Hmmm, això ha estat bé, -va gemegar la Gardulla-. Però ara tinc gana. Vull alguna cosa de menjar. Què tal tu?

Vol que sopi amb ella? Va pensar en Kitster. Això no tenia sentit. Una hutt mai convidaria a un esclau a sopar. D'altra banda, Gardulla era famosa per menjar-se un esclau de tant en tant.

Igh! Va pensar en Kitster.

Abans que el perill es visualitzés completament en la ment d’en Kitster, hi va haver un petit xipolleig, i un dels forts braços de la Gardulla es va aixecar. La hutt va agafar el seu turmell.

-Augh! -va cridar en Kitster mentre la Gardulla tirava d'ell cap a la piscina. Anava a menjar-se'l!

Kitster va aterrar amb força sobre el paviment. Gardulla va estirar-lo cap a la seva boca.

Kitster va buscar alguna cosa a la qual agafar-se. Les úniques coses a mà eren l'enorme raspall i el netejador líquid.

Ell va agafar el netejador i va mirar enrere. L'enorme boca de la Gardulla es va obrir per trobar-se amb ell.

Kitster va tirar el sabó per la gola de la Gardulla.

La poderosa hutt va rugir ultratjada.

-Agghhh! Ajuda! M'ha enverinat!

Gardulla va deixar anar el turmell d’en Kitster i va començar a agafar-se la gola. La hutt va començar a escopir sabó, la seva enorme llengua serpentejant còmicament.

Kitster es va posar dempeus.

Ell va córrer per la seva vida mentre Gardulla rugia de fúria.

-Guàrdies, ajuda! Tinc sabó en la meva boca! -La seva enorme veu feia ressò pel sostre i va semblar omplir tota la fortalesa.

Des del passadís fora de la sala de piscines, Kitster de sobte va escoltar l'udol dels seus amics alarmats!

Mentrestant, en un dels passadissos, Ànakin va mirar a Pala.

Les seves cues del cap, ocultes sota la seva capa de jawa, es retorçaven nerviosament. El moviment feia que semblés com si tingués alguns petits animals pujant-li per l'esquena.

Havien estat esperant molt de temps. Dorn havia estat fora molt de temps, i Ànakin estava començant a pensar que no anava a tornar.

Però l'única cosa que va venir des del passadís principal va ser un droide ratolí. Es va aturar a prop i va començar a utilitzar els seus diminuts braços per recollir escrupolosament les restes de runa.

-Uau, -va xiuxiuejar la Pala, assenyalant amb el cap cap al droide ratolí-, Gardulla si que manté una masmorra neta. Cal donar-li crèdit en aquesta espècie de llimac.

Ànakin va somriure.

Tot d'una va sentir un xipolleig de la sala de piscines. Va escoltar a Kitster cridar. Gardulla va començar a cridar.

Una porta es va obrir a la dreta de l’Ànakin. Un guàrdia gamorreà va irrompre al passadís, amb la porra atordidora desenfundada. El droide ratolí es va escapolir i va passar com una taca al costat dels peus de l’Ànakin.

Ànakin va desenfundar el seu blàster d'ions. Els mascles gamorreans no tenen molt cervell. Aquest va veure el blàster i es va arronsar de terror, sense saber que els blàsters d'ions només valen per a l'electrònica. No feriria a gamorreà. Així que l’Ànakin no va prémer el gallet.

Ell es va girar i va fugir darrera de la Pala.

Van córrer passant la porta que Dorn havia obert, llavors van envoltar una cantonada. El gamorreà els va donar caça. La seva armadura dringava. Sonava com un tanc passant pel passadís.

El guàrdia estava corrent massa ràpid. Ànakin no podia romandre per davant d'ell. Així que es va amagar darrere de la cantonada.

El guàrdia va córrer darrere seu, i Ànakin va treure el seu peu.

El gamorreà va ensopegar i va aterrar amb un cop sec, com si una càrrega d'escombraries hagués caigut d'un elevador.

Ànakin va córrer a l’encalç de la Pala. El guàrdia es va aixecar i va començar a donar-los caça de nou.

Darrere d'ells, Kitster esprintà fora de la sala de piscines, amb el cor bombant. Va escoltar a un guàrdia gamorreà corrent pel passadís a la seva esquerra, donant caça a l’Ànakin i la Pala.

Però el soroll era distant, molt llunyà. Hi havia ressò a través dels passadissos de pedra, i Kitster no podia dir per on anar.

Kitster va córrer durant una estona, per passadissos que coneixia bé. Però quan va trobar el llarg passadís que portava a les habitacions d'esclaus buides, es va adonar que Ànakin i Pala havien donat un mal gir.

Els seus amics s'havien perdut.

En algun lloc dins de la fortalesa, va escoltar un escarabat mora gegant bufant la seva banya nasal, «Fuig! Fuig!».

Ell va pensar amb rapidesa.

Moltes de les portes cap al laberint estaven tancades. Donada la direcció per la qual havia corregut, i les portes que Kitster havia vist obertes, Ànakin havia d'haver girat a l'esquerra pel passadís dels esclaus quan necessitava anar a la dreta.

-Oh no, -va xiuxiuejar Kitster per a si mateix-. S'estan dirigint cap a la sala de control de seguretat!

Següent