Sacrifici (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ori'buyce, kih'kovid.

Tot casc, res de cap.

-Insult mandalorià per a algú amb un desmesurat sentit d'autoritat.

CASA DE LA REPÚBLICA, CORUSCANT: 0001 HORES, HORARI GALÀCTIC ESTÀNDARD

Jacen Solo, amb l'uniforme de gala de coronel de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, era dempeus fora del vestíbul de l'edifici de la República flanquejat pel sergent Wirut i la soldat Limm.

Sentia una pena real per Lekauf. Era una gran pèrdua. Ben ho havia fet bé, però hauria d'haver tornat a la feina a l'instant. Jacen planejava parlar amb Shevu més tard per enviar-lo de permís sense parlar-ho primer amb ell.

-Està segur que això serà suficient, senyor? -va preguntar Wirut-. Només els tres?

Jacen va estirar els seus guants negres sobres seus dits.

Passava un minut de la mitjanit i això feia el que estava a punt de fer àmpliament legal, justificat i tardà.

-No crec que el Cap Omàs tingui un esquadró allà dalt, d'alguna manera.

Wirut no va replicar. Jacen era el primer a admetre que anar a arrestar el cap electe de l'organització més poderosa de la galàxia amb un parell de soldats era poc excel·lent, però no li veia sentit a inundar l'àrea amb una companyia sencera. Omàs no oferiria resistència. Si ho feia, un Jedi i dos soldats armats eren suficients per tractar amb això.

Jacen va obrir el comunicador amb la Niathal.

-Ara estem en posició -va dir ell-. Anem a entrar.

-Tinc una reunió d'emergència amb el senador G'Sil en deu minuts -va dir la Niathal-. No està content amb això, però li vaig dir que no podia esperar.

-Ell no té indicis del que està passant?

-Si els té, no ha mostrat el més lleuger signe d'interferir.

-D'acord. Ara no hi ha marxa enrere. Estem compromesos.

-Només faci-ho...

El guàrdia de seguretat de la recepció del davant era un home acostumat a veure tota classe d'uniformes entrant i sortint de la Casa de la República. La luxosa torre albergava a l'elit de l'AG i cada senador semblava tenir el seu propi seguici de guardaespatlles de la mateixa manera que de visitants militars.

La majoria dels coruscantins sabien a hores d'ara quin aspecte tenien els uniformes de la GAG de totes maneres (Jacen s'havia assegurat que la seva policia secreta era qualsevol cosa menys secreta, almenys en termes de la seva existència), però li va donar al guàrdia la identificació apropiada sense que la demanés. No tenia sentit ser mal educat o llançar el seu pes d'un costat a un altre. L'home només estava fent la seva feina.

-No necessita anunciar-me -va dir en Jacen.

El guàrdia va comprovar el seu quadern de dades.

-De tota manera és a la llista d'admissió. Pugi.

Li va portar minuts al turboascensor arribar al pis de l’Omàs. Mentre la cabina pujava, els dos soldats simplement van contemplar els laments que tenien davant seu. Jacen va sentir la seva resistència i va voler saber si era a causa d'un afecte per l’Omàs o a una repugnància pels cops d'estat militars, però no va preguntar. Qualsevol exèrcit al que li agradés la idea d'un cop d'estat no era digne de tenir-se. Aquest havia de ser l'últim recurs.

-Com viuen l'altra meitat... -va dir Wirut mentre les portes del turboascensor es van obrir a un vestíbul de luxe extraordinari. L'aire estava perfumat, amb una agradable aroma neutral de fusta, i l'ample corredor estava folrat amb nínxols plens de rars cristalls de Naboo (Omàs sentia una debilitat per ells) i ceràmiques iridescents Shalui-. Podria encaixar el meu apartament i als meus deu veïns aquí.

-Si posem terrisseria de luxe en els corredors del meu edifici, no hi seria per molt temps -va dir Limm. Va llançar una mirada envejosa al brillant gerro vermell que canviava gradualment a verd i turquesa mentre l'angle de l'observadora canviava-. Així i tot, els pagaments d'ell a l'assegurança deuen fer mal.

-Les possessions són càrregues. -Jacen va somriure-. El que tens sempre et pot ser arrabassat, així que la riquesa engendra por.

-Estic disposat a enfrontar-me a aquesta classe de por, senyor -va murmurar Wirut-. I a un gran i bonic iot SoroSuub. Això m'espantaria bastant agradablement.

Les magnífiques portes de l'apartament de l’Omàs eren de brònzium gravat, un disseny abstracte d'un dels millors artistes de Coruscant. Jacen no podia recordar el nom. Semblava un malbaratament de talent quan les portes només les veien Omàs, el seu cercle proper, els empleats de neteja i els droides de reparacions. La Casa de la República tenia la classe d'arquitectura i disseny que garantia les visites públiques.

Jacen va fer una pausa, posant en ordre els seus pensaments abans de prémer el timbre. Els soldats es van quedar enrere i es van abaixar els visors, un procediment estàndard quan entraven en un edifici. Durant un moment Jacen va pensar que anaven a col·locar-se a cada costat de la porta, però simplement estaven fent un pas enrere, amb Limm mantenint un ull al corredor com a precaució de rutina.

El mateix Omàs va respondre a la porta. Jacen sabia que no tenia cap protecció constant aquests dies, però d'alguna manera esperava que un droide o fins i tot un majordom real rebés als que trucaven. El Cap d'Estat el va mirar amb un arrufament de celles desconcertat i després va mirar als dos soldats.

-Bona nit, Jacen. -Va fer un pas enrere i els va precedir cap dins-. Un assumpte desgraciat, això del tret. No puc dir que m'agradés Gejjen, però mostra com de curosos que hem de ser en la nostra línia de treball.

Va deambular per un llarg passadís que feia que el corredor de fora semblés com un tuguri dels nivells inferiors. L'art de les parets deixava sense respiració i la majoria semblava datar d'abans de la invasió yuuzhan vong. Algun conservador de galeria tenia un lloc ocult molt segur, llavors. Al final, Omàs es va girar.

-Puc portar-vos, bona gent, una mica de beure abans que ens asseguem?

D'alguna manera hauria estat molt més fàcil si Omàs hagués estat hostil.

-Senyor -va dir en Jacen-. Li estic arrestant en nom de l'Aliança Galàctica per possibles activitats que comprometen la seguretat de l'estat.

Omàs va arrufar les celles lleugerament, com si no hagués sentit bé. Va fer uns quants passos cap enrere pel passadís on els llums orientats cap avall llançaven estanys de llum sobre la catifa robí de gruix vellut.

-Perdó?

-Està sota arrest, senyor. Li deixarem trucar al seu advocat més tard, però just ara seria una bona idea que vingués amb nosaltres.

Omàs va llançar un petit esbufec ​​de diversió.

-Jacen, estimat nen, és amb Cal Omàs amb qui està parlant. No sigui tan estúpid... arrestar-me? Arrestar-me?

Jacen va ficar la mà en la seva jaqueta i va treure un quadern de dades.

-Sota els termes del Decret de les Mesures d'Emergència, qualsevol, incloent caps d'estat, polítics i qualsevol altre individu que es cregui que presenta un risc genuí per a la seguretat de l'Aliança Galàctica pot ser ara detingut. Això és una cita, senyor. L'esmena a la llei que inclou caps d'estat va entrar en vigor a mitjanit i vostè és un cap d'estat...

Omàs va semblar sorprès més que alarmat.

Jacen estava acostumat que la GAG produís por quan feien una visita, però l'estupor era desconcertant.

-Vaig veure l'esmena a les notificacions de les circulars d'ahir -va dir Omàs, encara força conversacionalment-. Ai mare. Realment ho va fer, oi? Realment va canviar la llei i va planejar això.

-Senyor...

-Se’m permet saber quin risc se suposa que represento per al meu propi estat?

-Puc mostrar-li-ho, senyor -va dir en Jacen i va canviar el seu quadern de dades al metratge de la càmera de la reunió amb Gejjen. El va iniciar i després va mantenir el quadern de manera que Omàs pogués veure la pantalla-. Si us plau, sigui lliure de veure-ho tot i després digui si no és vostè el que està a la sala amb dos oficials d'Intel·ligència de l'Aliança, el difunt primer ministre i els seus dos oficials protectors de SegCor.

L'expressió de la cara d'Omàs no tenia preu.

Jacen va sentir un torrent d'alleujament en haver-ho fet finalment, finalment, que Omàs comprengués que ara era un home sense futur. Omàs va mirar al quadern de dades i realment va veure tota la reunió. Després Jacen, Wirut i Limm van esperar amb pacient silenci.

-Bé -va dir Omàs-. Què puc dir?

-El sergent Wirut l'acompanyarà a fer la maleta per a aquesta nit -va dir en Jacen-. Li traurem tan discretament com sigui possible.

-En secret? Oh, ja veig...

-No, senyor, no desapareixerà i apareixerà surant cap per avall en alguna claveguera. Això es conduirà legalment i obertament.

Omàs va mirar impassiblement a la cara d’en Jacen i després va mirar més enllà d'ell cap als dos soldats. Jacen va poder sentir la por de l'home fins i tot encara que semblava perfectament tranquil.

-Sergent, tinc una maleta preparada per a les eventualitats -va dir Omàs gairebé somrient-. Si no confia que em voli el cervell en el meu dormitori, faci el favor d'anar a la cinquena porta a l'esquerra i agafi-la per mi. Està en el primer armari segons entra a l'habitació. Una bossa de viatge de cuir marró clar.

No hi havia res pitjor que un detingut digne. Jacen sabia que en menys de quatre hores els barracons i al bar de l’FSC estarien plens de les xafarderies de com de magníficament valent que havia estat Omàs. Wirut va desaparèixer al dormitori mentre Limm es quedava de guàrdia.

Omàs es va acostar una mica més a Jacen, amb la seva cara a centímetres, tan a prop que la seva barba va fregar la pell d’en Jacen com una mà.

-Tros de petit jerk detestable, boig de poder i ridícul -va dir dolçament amb el somriure d'un avi indulgent-. També vas fer que matessin a Gejjen, no és cert?

Jacen esperava que li escopís a la cara i encara somrigués, però Omàs es va conduir impecablement mentre marxava. Wirut caminava darrere d'ell, amb la pistola làser visible però no clavada a l'esquena del Cap d'Estat i Jacen obria la marxa. Va ser el descens en turboascensor més llarg i més compromès que Jacen va poder imaginar. Quan van arribar al vestíbul, el guàrdia de seguretat va mirar-los durant un moment, va baixar el seu holozin i es va posar dempeus.

-Senyor? Què està passant?

-Em regarà les plantes mentre estic fora, si us plau? -va dir agradablement Omàs-. Em temo que estic arrestat.

Hi havia un segon transport de la GAG esperant fora. Wirut i Limm van ficar a Omàs en ell i després el van veure allunyar-se cap a la caserna general de la GAG. Jacen va descobrir que les seves mans estaven tremolant. Va ser un esforç treure el seu comunicador.

-Almirall, està fet -va dir-. És hora d'un anunci públic.

Wirut va empènyer cap enrere el seu visor i es va netejar la cara amb el seu guant.

-Això -va dir- va ser el més dur que he fet mai. La propera vegada, senyor, puc oferir-me voluntari per detenir psicòpates wookiees pesadament armats? Seria molt més fàcil per als meus nervis.

Wirut i Limm van fer broma, però l'arrest havia creuat una línia emocional per a ells i això es deixava veure. Jacen va pujar al lliscant al costat d'ells i va prendre una llarga ruta a través dels canons d'edificis, comprovant a la recerca de senyals que Coruscant, el cor de la democràcia galàctica, havia patit un cop d'estat militar silenciós, sense vessament de sang i completament civilitzat.

Fora dels edificis del govern i de les casernes generals dels bancs, petits grups de forces de terra de l'AG estaven de guàrdia. No semblava res més que les precaucions de l'ordre públic de rutina per a les nits de festa, excepte que els uniformes no eren del blau de l’FSC.

-És estrany -va dir Limm.

-Pobre i vell Jori -va sospirar Wirut-. Pobre nen. Estava tan ansiós per estar a l'altura del seu avi.

Jacen es va fregar els ulls i va comprendre que tenia bones raons per a esperar que aquest fos un altre dia molt llarg. I el sol ni tan sols havia sortit encara.

-No oblidaré això -va dir ell-. Mai ho oblidaré.

Següent