Vel de traïcions (XXXIV)

 Anterior

EL CERCLE INTERN

CAPÍTOL 34

—El Front de la Nebulosa està pràcticament desbandat —li explicava l'agent del Departament Judicial a Qui-Gon—. Els pocs que hem aconseguit trobar afirmaven no saber res dels plans que tenia Havac a Eriadú. Alguns ni tan sols el coneixien, i afirmen que aquest nom s'aplicava de forma rutinària a gairebé qualsevol membre de la facció militant del Front. I, en tot cas, l'operació d’Eriadú es va preparar amb molt secret, ja que els militants estaven convençuts de tenir a un informador entre les seves files.

—L’informador pertanyia a l'ala moderada —li va corregir el Jedi—. Gràcies a ell vaig conèixer els plans d'en Cohl d'atacar el vaixell de càrrega de la Federació de Comerç al seu pas per Dorvalla i, quan vam estar a Asmerú, que Cohl preparava una operació clandestina per Havac.

La judicial, una dona prima de cabells castanys i gestos amables, va prendre nota dels comentaris d’en Qui-Gon en un datapad d'escriptori. Estaven sols en un cubicle situat a les cavernoses dependències que tenia el Departament Judicial a Coruscant. Hi havia passat gairebé un mes estàndard des dels assassinats.

La desactivació del camp que van activar els membres de la Directiva de la Federació de Comerç, provocant sense saber-ho el seu propi final, havia requerit els esforços de tot un equip de tècnics usant diversos disruptors de camp. Els dos neimoidians que van sobreviure a la massacre, el Virrei Nute Gunray i el Senador Lott Dod, no van protestar quan van usar els mateixos disruptors per deixar als tretze androides en un estat de submissió garantida. Els seus privilegis diplomàtics els hi van permetre sortir d’Eriadú sense haver de respondre a cap pregunta.

El Canceller Suprem Valòrum va ordenar al Departament Judicial que efectués immediatament una investigació del que va passar, però el responsable de la mateixa s'havia vist constantment bloquejat pel Tinent de governador Tarkin. Aquest insistia que, atès que Eriadú havia fracassat a proporcionar la seguretat adequada a la Cimera, el que menys podia fer era investigar el cas amb policies locals. Per un moment es va témer que Tarkin intentés tirar-li la culpa a qualsevol altre, tement possibles represàlies per part de la Federació. Però, en comptes d'això, es va limitar a obstaculitzar la investigació permetent la desaparició de proves i testimonis. Constantment ignorats, els judicials havien acabat per abandonar Eriadú.

Qui-Gon havia intentat mantenir-se al corrent dels progressos en el cas, però l'encarregada de la investigació que va actuar d'enllaç amb el grup d’Eriadú no havia tornat a Coruscant fins poc abans.

—Va resultar que Havac era d’Eriadú —va continuar l'agent judicial—. El seu veritable nom era Eru Matalis, i era un holodocumentalista i periodista dels mitjans, amb un llarg historial de rancor cap a la Federació de Comerç. Va aconseguir convertir-se en cap de la cèl·lula que tenia el Front a Eriadú, i anar ascendint fins a arribar a un càrrec amb comandament dins de l'organització.

»El registre que vàrem efectuar al pis franc del Front de la Nebulosa a la ciutat d’Eriadú va revelar que tenien contactes a tots els estaments del govern i de la policia local, i que havia de conèixer tan bé com qualsevol les mesures de seguretat previstes per a la Cimera. És obvi que Havac, o Matalis, va usar els seus contactes per aconseguir plaques de seguretat, uniformes i documentació per als assassins contractats per Cohl, i pot ser que se les arreglés per amagar armes al Palau de Congressos molt abans que se celebrés la Cimera en si.

—L’operació es va haver de planejar tot just es va anunciar la Cimera —va dir en Qui-Gon—. O poc després de l'atemptat contra el Canceller, aquí a Coruscant. No crec que arribem a saber mai si aquest atemptat va ser real o si només estava pensat per apartar-nos del que es preparava a Eriadú.

—A tret que Havac i Cohl aprenguin a parlar des de la tomba.

—Què hi ha dels assassins que vàrem capturar?

—Tots sostenen que el blanc era Valòrum, fins i tot els dos que eren a la cabina amb Havac. Segons ells, la intenció d’en Havac era fer semblar que havien estat els androides de la Federació els que havien matat a Valòrum en nom de la Directiva. Una cosa que hauria provocat el desmantellament de la Federació, objectiu buscat des del principi pel Front.

»Hem estudiat la possibilitat que hi hagués algun error en la programació dels androides, i que l'atac contra la Directiva fora conseqüència d'aquest. Però Baktoid ens ha proporcionat proves sobrades que això no podria haver passat.

—I Baktoid no estaria donant suport a Havac?

—Neguen vehementment qualsevol implicació. De fet, els seus tècnics ens van ajudar a analitzar l'androide de combat, l'anomenat Comandant. I vam trobar en ell un mecanisme que permetia el seu control al marge de les ordres de l'ordinador central, encara que només per un breu període de temps. L’holocàmera d’en Havac va ser la que va fer actuar a l'androide, i els altres dotze van seguir les seves instruccions. L'ordinador central els va desconnectar quan es va adonar del que succeïa al Palau de Congressos.

Qui-Gon va meditar un moment en això.

—Havac va haver de tenir ajuda per fer arribar a l'androide fins a la Federació.

—Sens dubte —va assentir l’agent—. Però la immunitat diplomàtica ens ha impedit esbrinar el que desitgem saber. Per exemple, l’espaiport d’Eriadú té constància que la Directiva només va arribar amb dotze androides. Així que el tretzè, l'assassí, va haver d’unir-se al grup mentre la delegació era a la superfície del planeta.

»Gunray, el nou Virrei al comandament de tota la Federació de Comerç, al·lega a través dels seus advocats que algú a la Directiva va haver d'acceptar o introduir aquest androide. El Senador Lott Dod afirma que quan li va comentar a Gunray l'existència d'un androide de més, aquest va semblar tan desconcertat com ell.

—Què hi ha del missatge que va fer sortir de la Cimera a Gunray i Dod?

—Pel que sabem, era autèntic. Van detectar una fuita de plasma en els motors de la llançadora neimoidiana. La fuita va ser detectada pels escàners de l’espaiport, i algú va trucar als encarregats de seguretat del Palau de Congressos. El problema és que no hem aconseguit identificar qui va trucar a seguretat. Gunray afirma que el comunicador que li va lliurar el patge estava inactiu quan el va agafar. El patge ho ha confirmat. Per quan Gunray i Dod es van encaminar de tornada als seus seients, ja s'havia desencadenat la violència i els agents de seguretat els hi van impedir tornar a entrar a la sala.

La judicial va fer una pausa i va bellugar el cap exasperada.

—Tot apunta a Havac.

Qui-Gon va plegar les mans sobre el pit i va assentir, encara que poc convençut.

—Això sembla.

* * *

—És un plaer tornar a veure’l, Senador Palpatine —va dir l'exquisida figura de l'holoprojector—. Espero impacient el dia en què ens veiem en persona.

—Jo també ho desitjo, Sa Majestat —va dir Palpatine, inclinant el cap en gest de respecte.

La figura estava asseguda en un tron ​​de respatller rodó. Darrere d'ella hi havia una enorme finestra rematada en un arc, i enormes columnes de pedra a cada costat. La seva veu greu era tan mesura com la seva postura: les paraules que brollaven dels seus llavis pintats mancaven d'inflexió. Tenia una figura esvelta i un encantador rostre femení. Es mostrava notablement solemne per ser algú tan jove. Era evident que es prenia les seves responsabilitats amb la major serietat.

El seu nom de bressol era Padmé Naberrie, però a partir d'aquest moment seria coneguda com a Reina Amidala, la recentment escollida governant de Naboo.

Palpatine rebia aquesta comunicació al seu apartament de l'escarpada torre, al número 500 de República, situada en un dels barris més antics i prestigiosos de Coruscant. Les parets i el terra eren tan vermells com el tron ​​de l’Amidala, i hi havia obres d'art adornant cada cantonada i nínxol del lloc.

Ell es va imaginar la seva fantasmal imatge surant sobre l'holoprojector de les estades que tenia el Consell Assessor al palau de Theed, a Naboo.

—Senador, vull informar-li una cosa que només se m'ha revelat ara, el Rei Veruna ha mort.

—Moro, Majestat? —va dir Palpatine, arrufant les celles en aparent inquietud—. Naturalment, estava al corrent que s'havia retirat arran de la seva abdicació. Però tenia entès que gaudia de bona salut.

—Gaudia de bona salut, Senador —va dir Amidala amb veu monòtona—. La seva mort s'ha estimat "accidental", però està envoltada de misteri.

Malgrat tenir catorze anys d'edat, no era la monarca més jove que es triava per al tron, però per descomptat sí una de les més convencionals en port i vestimenta, anava enfundada de cap a cap en un vestit vermell d'amples espatlles, les àmplies mànigues estaven rivetejades de pell de potolli. L'estreta pitrera del vestit estava brodada amb costosos fils. El seu rostre pintat de blanc descansava en un collaret que a més de ressaltar els seus delicats trets formava part d'una elaborada tiara que li brillava amunt del cap. Tenia les ungles dels polzes pintades de blanc, i en cada galta portava un estilitzat lunar vermell. Una tradicional "cicatriu recordatòria" li dividia un llavi inferior que, a diferència del seu company vermell mat, també estava pintat de blanc. Darrere d'ella hi havia cinc donzelles, vestides amb encaputxats vestits vermells.

—Voldria presentar-li al nostre nou cap de seguretat, Senador —va dir Amidala, fent un gest cap a algú que no era a la imatge—. El Capità Panaka.

A l’holocamp va entrar un home afaitat, de pell marró clara. La seva expressió no tenia humor i vestia un justacòs de cuir i una gorra de comando a joc. El nomenament d’en Panaka havia de ser recent, encara que no nou a la cort malgrat haver servit un temps a les ordres del seu predecessor, la Capitana Magneta.

—Atès que el Rei Veruna ha mort en circumstàncies sospitoses —va dir Amidala, el Capità Panaka ha considerat necessari crear una seguretat addicional per a tots, inclòs vostè, Senador.

Palpatine va semblar sorprès davant la idea, fins i tot divertit.

—No crec que això sigui necessari a Coruscant, Sa Majestat. L'únic perill que hi ha en aquest lloc prové d'haver de fraternitzar amb els altres Senadors, i intentar mantenir-se immune a l'avarícia que domina el Senat Galàctic.

La reina va tornar a l’holocamp.

—Què pot dir-nos dels recents problemes que hi ha hagut entre la Federació de Comerç i el Front de la Nebulosa, Senador?

Palpatine va negar desaprovador amb el cap.

—Aquest lamentable incident només deixa en evidència el poc efectiva que s'ha tornat la República a l'hora d'intervenir en aquests conflictes. Hi ha massa membres del Senat anteposant les seves pròpies necessitats a les de la República.

—Què passarà amb la proposta del Canceller Valòrum d'un impost a les rutes de lliure comerç?

—Estic segur que el Canceller Suprem seguirà endavant amb la seva proposta.

—Com votarà vostè, Senador, si l'assumpte arriba a votació?

—Com vol que voti Sa Majestat?

Amidala va pensar abans de respondre.

—La meva responsabilitat és envers el poble de Naboo. M'agradaria poder entaular bones relacions amb el Canceller Valòrum, però Naboo difícilment pot implicar-se en una disputa que enfrontarà a la República amb la Federació de Comerç. Acceptaré la decisió que vostè prengui en aquest assumpte, Senador.

Palpatine va inclinar el cap.

—Llavors, sospesaré acuradament l'assumpte, i votaré en funció del que sigui millor per a Naboo i per la República.

* * *

Valòrum es va parar davant els alts finestrals i va contemplar el paisatge de la ciutat.

—La darrera vegada que ens vam trobar aquí va ser per discutir la petició de la Federació de Comerç de protecció contra els terroristes —va dir— i la situació no ha fet més que empitjorar en els mesos subsegüents. Em sento perdut quan penso en els esdeveniments que ens han portat fins aquest sinistre moment. Si algú m'hagués dit fa uns mesos que acabaríem en aquesta situació, no li hauria fet cas per no considerar-ho possible.

El Senador Palpatine no va dir res. Va esperar que Valòrum deixés de mirar pel finestral.

—En senyal de respecte pel que va passar a la Cimera, he endarrerit la presentació davant el Senat de la meva proposta impositiva. Però em pressionen perquè decideixi la qüestió d'una vegada per totes, i em pressionen tant els que la desitgen com els que s'oposen a ella. —Valòrum va girar per mirar a Palpatine—. Potser vostè més que ningú sàpiga com respira la situació al Senat. Han despertat els assassinats més simpaties per la Federació de Comerç, fins al punt d’impedir-me aconseguir el suport necessari en l'impost?

—Tot el contrari —va dir Palpatine—. El que ha passat a Eriadú només ha reforçat els temors de tots que s'acosten temps violents, i que el conflicte que han lliurat la Federació de Comerç i el Front de l'Alliberament no és més que un exemple de futures tragèdies futures.

»I, el que és més, ara que la Federació està controlada pels neimoidians i la seva ànsia de beneficis, el més probable és que la tensió augmenti en els sistemes fronterers. El seu pla de redistribuir en la Vora Exterior el que es recapti és digne d'elogi, i s'hauria de dur a terme. Hi ha molts mons en crisi que es beneficiaran d'un gest així. Un mercat competitiu és el que acabarà per temperar el control de la Federació de Comerç, sense necessitat que la República intervingui més enllà d'aquest impost.

—I què hi ha de la petició de la Federació que se li autoritzin noves defenses? Els neimoidians seguiran volent augmentar el seu armament, malgrat no patir ja l'amenaça del Front de la Nebulosa.

—Cert —va respondre Palpatine pausadament—. Només per donar-los el gust, almenys s'hauria de considerar que donessin els passos necessaris per salvaguardar les seves naus. La desintegració del Front de la Nebulosa no anul·la la possibilitat de nous actes terroristes efectuats per algun nou grup.

Valòrum va mirar a Palpatine.

—Tindrem el vot de Naboo?

Palpatine va llançar un sospir ple de significat.

—Desgraciadament, la reina Amidala no està preparada per donar suport a l’impost, ja que Naboo segueix depenent de la Federació de Comerç per a moltes de les seves importacions bàsiques. És jove i inexperta en aquestes qüestions, però molt disposada a aprendre. —Clavà la mirada en Valòrum—. No obstant això, jo seguiré fent tot el que estigui en la meva mà per influir en els altres. Estic segur que podrem reunir tots els vots que calguin.

Valòrum va somriure agraït.

—En vista de tot el suport que m'ha demostrat, estimat amic, li dono la meva paraula que, en cas de sorgir aquesta necessitat, faré tot el que estigui en la meva mà per ajudar a Naboo.

—Gràcies, Canceller Suprem. Com vostè diu, li prenc la paraula.

Següent