Sacrifici (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

El comerç a l’ISE va ser suspès a primeres hores d'aquest matí quan la Cap d'Estat en Funcions, l’almirall Niathal, va declarar temporalment la llei marcial després del sorprenent arrest de Cal Omàs. S'espera una declaració al Senat dins d'una hora. Mentrestant, altres centres financers galàctics informen d'un comerç actiu. Les accions d’AMK "A" van pujar fins a cinquanta, tres crèdits per sobre d'ahir, i MandalMotors i Indústries Roche van acabar el dia pujant més de trenta crèdits.

-Notícies del Mercat: titulars de negocis.

EDIFICI DEL SENAT

El senador G'Sil va mirar a les holocàmeres que transmetien els debats del Senat a totes les oficines, restaurants i àrees públiques de l'Edifici del Senat i després va negar amb el cap, amb els ulls tancats durant un moment.

-Un full -va dir ell-. Serà millor que tingui un bon discurs preparat, Cha. Un realment bo.

La Niathal es va ajustar l'uniforme i es va preparar per sortir a la plataforma del Cap d'Estat per a dirigir-se al Senat. Les coses no estaven resultant tan bé com havia imaginat, però les batalles mai ho feien i l'arena política era tan propensa a la boira de la guerra com qualsevol enfrontament entre flotes. Jacen Solo, a qui ella esperava veure orgullós al voltant del Senat, estava mantenint un perfil baix. Ella s'encarregaria d'això. Si anava a ser empesa a tocar les castanyoles en el cop d'estat d'ell, s'asseguraria que ell era una part visible del que feien a mitges. Ella no anava a carregar sola amb la responsabilitat d'això.

-És temporal, és durant la durada de la guerra i cap ciutadà ordinari veurà un impacte negatiu en les seves vides -va dir ella, assajant els teus missatges clau-. Poseu una mica de metratge de la reunió clandestina de l’Omàs, feu circular les notícies de Mandalore i Roche i tothom assentirà i dirà: sí, per descomptat, almirall, vivim en temps perillosos, si us plau, tingui cura de nosaltres com a govern interí mentre l'oficina del Cap d'Estat és investigada a consciència.

-M'agrada Jacen -va dir G'Sil, de sobte molt tranquil-. Però és de confiança aquests dies?

-De confiança per a què?

-Jo mai hauria autoritzat l'assumpte d’en Gejjen. Va ser... extrem.

-Està fet. Corèllia està trontollant una mica, perquè els seus diversos extremistes ens han donat un enorme plus en clamar que ells ho van fer. Bothawui s'ha parat una mica, perquè probablement pensen que ho vam fer nosaltres però no es poden creure que tinguéssim la gosadia per fer-ho i... bé, mai vaig pensar que viuria per dir això, però aquests terribles i petits salvatges mandalorians han estat meravellosament útils.

-Cha, no vull preocupar-la, però s'ha adonat que s'estan rearmant? També amb tecnologia verpine?

-I tant que sí. Són les millors notícies de la setmana.

-Van deure d’ensenyar-li alguna cosa a l'escola d'oficials que està més enllà de nosaltres els simples mortals.

La Niathal va comprovar el seu crono. Tenia deu minuts per preparar-se per semblar un parell de mans segures, poc disposada a suportar la càrrega de les regnes de l'estat i ansiosa per lliurar-les tan aviat com l'assumpte actual i desagradable acabés. Sí, també deia això de debò. Volia el lloc de Cap d'Estat, però volia un mandat genuí per fer-ho. I no hi havia millor manera d'aconseguir-ho que mostrar que podia ser una líder responsable en la més extrema de les situacions. Quan finalment es presentés a l'elecció, l'electorat la coneixeria pels seus actes.

Mentre pugui mantenir a Jacen lligat en curt, per descomptat, i si ell no ho arruïna per a mi. Si se m'escapa de les mans... bé, sempre està Fett.

-Alguna vegada ha tingut un nuna? -va preguntar ella.

-No a l'apartament...

-Tinc entès que tendeixen a formar grups rivals dins de l'esbart i que poden ser molt territorials. Les baralles esclaten. Ara, deixi que burses salvatges entrin al galliner i és un merder. Entren en un frenesí assassí, agafen a tants nunes per menjar-se'ls després com poden i escapen. No els importa quin grup es mengen. Aquests són els seus mandalorians.

-És una preciosa analogia, però se m'escapa.

-Oblidi l'estratègia. Als mandalorians no els importa qui guanyi. Només volen menjar, beure, lluitar i mantenir la seva autoimatge.

G'Sil li va dirigir una mirada llarga i acurada.

-Vostè és la Comandant Suprema. Assumeixo que pot avaluar un risc militar.

-Vol la meva avaluació? Fett no té intenció d'expandir la seva petita esfera d'influència. Els mandalorians poden haver estat un imperi poderós fa uns quants mil·lennis, però no poden manejar els assumptes difícils de dirigir una democràcia complexa i moderna. Ells ho saben, així que només volen viure la seva fantasia de guerrers primitius i delectar-se amb la seva reputació.

-La qual s'han guanyat.

-Accepto que són soldats fenomenals.

-Van fer fora a puntades l'Imperi i als yuuzhan vong, sense cap ajuda de nosaltres.

-Això encara no vol dir que vulguin dominar la galàxia. Hi ha menys de tres milions d'ells ara a Mandalore i no tenen res semblant a una estructura de govern que els pogués organitzar prou bé per enderrocar l'AG o a la Confederació. Sempre seran els burses solts entre els nunes. Són alimentadors oportunistes.

-Però Fett és un home molt, molt llest. Oblidi les trenes de wookiee.

-Vol veure caure a Jacen Solo des de molt amunt -va dir la Niathal.

-No m’empasso això de fomentar el caos galàctic només per venjar-se d'un home, fins i tot si és Jacen.

-No, nosaltres hem creat el nostre propi caos. Fett és només un acte de distracció. -Dos minuts per posar-se en marxa. La Niathal es va beure un got d'aigua i va fer girar el cap per relaxar el coll. No hi havia res pitjor que una veu tensa per culpa de músculs tirants. Necessitava sonar relaxada, poc inclinada, però autoritària-. Mentre faci del paio del sac, l'AG es manté unida, perquè els planetes més petits tenen por que els mandalorians tornin i s'aferren a nosaltres per protecció.

-O correran cap a la Confederació...

-No si la Confederació li compra armes a Fett i a nosaltres no. Podem robar-li a ell la seva neutralitat o almenys l'aparença d'ella.

G'Sil va continuar mirant com si ella hagués arribat de més enllà de la Vora Exterior. Ell s'estava prenent aquest cop d'estat, i ella estava contenta de dir-ho així en privat, remarcablement bé.

Donada la posició d'ell, ella havia esperat que volgués una part de l'acció.

-G'vli, es presentarà al càrrec de Cap d'Estat en el seu degut moment?

-Hi haurà un Cap d'Estat?

-Pretenc tornar completament a les eleccions i al govern civil una vegada que la guerra acabi.

-Llavors no, no ho faré. Estic bé no estant on està l’Omàs. Si alguna cosa pot ocórrer una vegada, pot ocórrer dues. -G'Sil la va guiar cap a l'accés de la plataforma flotant-. Necessita vigilar la seva esquena amb Jacen.

-Ho sé -va dir ella-. Així que vaig a neutralitzar-lo ara. Comença com vulguis continuar. -La paraula neutralitzar tenia diversos significats desafortunats i, a jutjar per l'expressió a la cara d’en G'Sil, ell havia pensat en el pitjor-. No, només tàcticament.

-En tot cas, on és?

-Probablement tenia alguns dits que necessitava trencar. Deixi que jo em preocupi de trobar-lo després. -G'Sil la va seguir fins a la plataforma-. Allà anem.

La Niathal va mirar a les seves botes mentre entrava a la plataforma i quan va aixecar la vista, l'escala total de la sala del Senat la va sobresaltar durant una dècima de segon. Era una benedicció: sabia que la seva genuïna consternació es veuria com humil reticència.

Per a una sala de milers de delegats, fins i tot amb les recents secessions i desercions, estava remarcablement tranquil·la. La seva plataforma es va moure serenament fins al centre de l'enorme sala. Ella mirava les llums i les ombres, generalment incapaç de veure les cares. Era, en moltíssims sentits, com un escenari teatral complet amb encegadores bateries de llums.

-Senyors -va començar ella. Formal: estrictament formal era la millor aposta, va calcular-. Mai vaig esperar estar-me dirigint a vostès d'aquesta manera i em trobo amb prou feines preparada per a això. Lamento profundament estar en aquesta plataforma. Però la necessitat s'ha presentat, serà una necessitat durant el període més curt possible i, a part del lideratge temporal de l'AG, res més canviarà. I faig èmfasi en això. No hi ha toc de queda, ni censura ni cap altra parafernàlia de la llei marcial. D'haver-se posat malalt el Cap Omàs, jo estaria aquí de totes maneres i ningú es rendiria al pànic. El que va passar de la nit al dia no és més constitucionalment rellevant que això. Merament vaig a exercir la meva responsabilitat com a Comandant Suprema per deposar al Cap d'Estat, per consell dels serveis de seguretat de l'AG. Tan aviat com la situació general de seguretat amb la Confederació es resolgui, i espero que sigui a curt termini, dimitiré i tindrem eleccions per al càrrec de Cap d’Estat.

No hi havia allà ni una mentida. Mai hi va haver cap necessitat de mentir. Deia seriosament cada paraula.

Hi havia simplement informació que el Senat no tenia i, de tota manera, tothom passava per la vida amb una imatge incompleta de la galàxia.

Un dels representants de Kuat va demanar la paraula.

-Quan es refereix als serveis de seguretat, almirall, vol dir Intel·ligència de l'Aliança o la GAG?

Niathal es va preguntar si G'Sil havia preparat la pregunta, perquè era en un moment tan perfecte.

-M'agradaria compartir algun material amb vosaltres -va dir ella-. De manera que comprenguin on es va presentar la necessitat.

Era possiblement un afront a la cort mostrar les imatges de la reunió de l’Omàs amb Gejjen. Evidències com aquesta perjudicaria la seva oportunitat d'un judici just, però tenia una idea clara que Omàs no seria exonerat per un jurat, tornaria a la feina amb la seva reputació intacta i demandaria a l'AG per arrest indegut. Si és el cas, l'arrest era veredicte i sentència en un. Va fer un gest perquè les imatges es projectessin a les pantalles de les plataformes de cada delegat.

Era gratificant sentir febles exclamacions de sorpresa mentre es reproduïa l'escena, completada amb oficials d'Intel·ligència de l'Aliança. Niathal va mostrar un petit dolor dignificat en el moment de la traïció, quan Dur Gejjen discutia com eliminar-la a ella i a Jacen dels seus càrrecs. El silenci que va seguir va ser perfecte.

-Així que, comprendran per què vaig sentir que havia d'acceptar el consell de la GAG, perquè l'objectivitat d'Intel·ligència de l'Aliança pot haver estat compromesa per la seva assistència a la reunió -va dir ella-. I mentre que no és il·legal que dos caps d'estat en guerra tinguin discussions, és inacceptable que ells planegin la destitució d'una Comandant Suprema sense consultar amb el Consell de Seguretat i Intel·ligència.

Ella esperava que notessin que el cap d'aquest consell estava assegut a la seva dreta. Era hora que ell fes la seva part, de manera que ella es va asseure i deixà que G'Sil obtingués permís per parlar.

-Tinc molt poc a afegir -va dir G'Sil-. Excepte que m'entristeix arribar en això. Una paraula sobre la presència de soldats de l'AG en els carrers juntament amb oficials de l’FSC. Això és simplement una precaució en cas que els elements anarquistes de Coruscant intentin aprofitar-se de la situació. Com en qualsevol democràcia, tenen dret a existir i a parlar, però si alguns d'ells intenten capitalitzar la situació, llavors es donarà suport al govern de la llei.

-Bé, no hi ha necessitat ara que els anarquistes enderroquin al govern, oi? -va dir el delegat de Haruun Kal-. Vostè va arribar allà primer...

-Amb això en ment -va continuar la Niathal-, pretenc demanar-li al coronel Jacen Solo que actuï com a Cap d'Estat conjunt amb mi. Una qüestió de comprovacions i equilibris, de manera que el poder temporal no resti en una persona, i cada un pugui sotmetre a l'altre a l'escrutini.

Va deixar passar el comentari d'en Haruun Kal. Ningú més va ser conscient d'ell. En no invocar les restriccions completes d'emergència que ara tenia el dret d'imposar, ella sentia que havia enviat un missatge clar que això realment era un cas d'una militar avergonyida i poc disposada a ser arrossegada a estar al capdavant de la paradeta perquè el cap d'estat civil havia estat un noi molt dolent.

Semblava haver funcionat. O el Senat estava col·lectivament aterrit, o estava convençut al 90 per cent i un 10 per cent recelós.

No es decidiria per cap de les dues coses.

G'Sil la va seguir de tornada fins a la seva oficina. Ella es va asseure i va sentir que l'alleujament la inundava.

-I a continuació? -va dir G'Sil i va omplir dues tasses de caf del dispensador-. Tenim espai per respirar mentre els senadors es rendeixen al pànic sobre els preus de les seves accions i l'administració corelliana es mou feixugament com daggerts de platja.

-Reobri la borsa -va dir ella-. Necessito veure al secretari d'hisenda en algun punt d'avui per organitzar la intervenció del Tresor si el mercat es rendeix al pànic de nou. Vaig a posar a Intel·ligència de l'Aliança sota el comandament de la GAG i a assignar al capità Girdun a això...

-Oh, clàssic...

-... I vull que se segelli l'oficina de l’Omàs fins a nou avís.

G'Sil va semblar lleugerament sorprès.

-No es mudarà allà?

-No i tampoc es mudarà Jacen. Això suggereix entusiasme pel poder més que deure necessari. La segellarem tal com està, el que és la millor pràctica en termes de permetre a l’FSC preservar una escena del crim potencial. -Ella va teclejar el codi de comunicador intern per a Manteniment de l'Edifici del Senat al teclat del seu escriptori-. I així ningú lluita per de qui és la cadira.

G'Sil finalment va cedir davant el somriure que estava intentant creuar-li la cara.

-I quina manera tan elegant de neutralitzar a Jacen Solo, si ell desitja el poder. Doni-li per començar.

No necessita saber que vam fer un tracte.

-No m'agrada tenir a forces oposades aproximant-se a mi per darrere, G'vli. M'agraden on pugui veure-les.

-Aquesta és la primera vegada que li he sentit referir-se a Jacen com... oposat.

-Volem els mateixos resultats -va dir ella amb cura, conscient de com d’efímeres que eren les aliances en aquest joc-. Ordre, estabilitat i pau. No m'agraden els seus mètodes, això és tot. Una vegada que me les arregli per ensenyar-li que posar als ciutadans en camps i matar presoners no és apropiat, ens portarem bastant bé.

-També té a veure al Consell Jedi.

-Veuré a Skywalker més tard, però no a la resta dels místics armats...

La Niathal va fer una pausa i va enviar al Luke el missatge que volia continuar la bona relació de treball que ell havia tingut amb Omàs i que seria benvingut per a una discussió informal. No obstant això, va romandre cautelosa, perquè ells semblaven representar a un tercer poder no electe, que no era ni civil ni militar, i cada vegada que mirava a Jacen Solo veia simplement en el que els Jedi podien convertir-se.

-Això ha estat sorprenentment civilitzat -va dir G'Sil-. Els assumptes de la càmera continuen com sempre. Res de revoltes, ni protestes, ni contrarevolució.

-Encara no és l'hora de dinar.

-De tota manera, això és remarcable.

-I tenim una guerra en marxa. Fins i tot si els corellians estan girant les seves rodes en aquest moment, Bothawui no ho està fent. Tinc tripulacions allà fora en primera línia.

Era una simple declaració de fet. Encara portava un uniforme i fossin quines fossin les seves ambicions, l'ètica del servei gairebé estava codificada en els seus gens a hores d'ara. Realment hi havia una guerra a guanyar i gent a la qual portar a casa viva.

-Oh, és bona -va dir G'Sil, interpretant-la totalment malament-. És molt bona. Maleïda sigui, podria fins i tot votar per vostè per la demostració d'avui.

Aquesta era l'única manera en què la Niathal volia romandre en aquest lloc: per elecció. Feia molt més fàcil aferrar-se a ella que ser una dictadora. També era una oficial a qui li agradaven les seves línies morals, les seves regles d'enfrontament, completament clares.

Dins d'aquestes, però, creia en portar la batalla a l'enemic i pressionar cada avantatge al màxim.

-Ho espero amb impaciència -va dir ella.

SALA DEL CONSELL JEDI

Havia estat una nit llarga, i les notícies del matí havien deixat a Luke marejat. Va mirar a la Mara a través de la Sala, va notar que les seves ferides estaven gairebé curades i es va preguntar quan anava ella a estar llesta per parlar amb ell sobre el que li feia cruixir les dents quan dormia.

Una cosa la tenia enxampada i el fet que ella guardés silenci i no estigués furiosa per això li preocupava. Significava que era alguna cosa més que la Lumiya o Alema.

-Et fa preguntar-te que portarà el demà -va dir en Kyp cansadament, gratant-se el cap amb les dues mans com si s'estigués ensabonant el cabell -. Una sorpresa devastadora amb cada butlletí.

-No he estat sempre d'acord amb Omàs, però no crec que ell sigui un risc per a la seguretat. -Luke mai havia manejat bé la frustració i l'edat no havia suavitzat això. Podia veure el que estava passant: coneixia la història i no sentia cap estima pels governs militars. Ningú de la seva generació que havia crescut sota l'Imperi la sentia-. Així que ara tenim dues amenaces: una guerra externa i un cop d'estat intern. On concentrem els nostres esforços?

-Bé, Niathal està en el seu dret d'assumir el poder sota aquestes circumstàncies -va dir Corran-. Així que no és exactament un cop d'estat i tant com pugui no agradar com a ciutadans amb dret a vot, com a Jedi no podem interferir en això.

-Puc dir-ho? -va preguntar en Kyp-. Perquè simplement ens està mirant a la cara i ningú ho esmenta.

-Endavant...

-Jacen. Ja està, ho he dit. Jacen, Jacen, Jacen. Què en nom de la Força està passant aquí? D'acord, potser hauríem de haver-lo agafat per encarregar-li tasques quan va començar a donar-li cops de peu a les portes amb la GAG. Ara, de la nit al dia, ha arrestat al Cap d'Estat i s'ha fet amb el poder. Extrem? Fora de control, amics meus.

-S'ha declarat a si mateix Cap d'Estat conjunt? Personalment?

La Cilghal va aixecar la vista.

-L’almirall Niathal ho va anunciar. No hem sentit res d’en Jacen.

-Llavors potser no fos idea seva. -Luke va mirar la Mara per creuar la mirada amb la seva, però ella semblava estar en el seu propi món-. Mara?

-Ho sento. -Ella va saltar davant la crida d'atenció, parpellejant-. D'alguna manera, no veig a Jacen sent arrossegat picant de peus i cridant cap a la gran oficina. Independentment de qui se li ocorregués la idea, ell difícilment es va apressar per declinar l'honor.

-Se l’ha empassat la terra -va dir en Kyp-. Hem vist vint-i-quatre hores completes de butlletins de notícies sense veure-li. Deu estar encadenat en algun lloc per mantenir-lo allunyat dels reporters.

-Com podem saber-ho? -va preguntar Corran-. Ell mai parla amb nosaltres i està tancat en el seu acollidor búnquer de la GAG quan no està fora assetjant corellians.

-És hora que jo vagi a veure’l -va dir en Luke-. Vull dir realment veure-li. Niathal ha enviat un missatge dient que vol mantenir bones relacions entre el Consell Jedi i l'oficina del Cap d'Estat. Vaig a reunir-me amb ella tan aviat com pugui fer un forat a la seva agenda.

Mara va semblar estar concentrant-se en els procediments altra vegada.

-Si no sabés que Corèllia té terribles dificultats per la mort d’en Gejjen, hauria dit que era un intent exterior de desestabilitzar l'AG. Si encara fos viu, s'haurien mogut ja contra nosaltres.

Era una idea interessant que sobtadament es va tornar més interessant en la ment d’en Luke mentre ell li donava voltes. Mara sempre podia veure l'assumpte. Els dos esdeveniments podrien haver estat una coincidència, o podrien no ser-ho, però l'assassinat estava connectat amb la destitució de l’Omàs i no només perquè s'hagués trobat amb el corellià poc abans que morís. Els programes de notícies més bojos estaven àmpliament especulant que Omàs havia estat directament involucrat en l'assassinat, però Luke sabia que alguna cosa més convulsa estava passant i si s'ha de jutjar per l'expressió confosa de la seva cara, Mara també ho sabia. Ella no estava exactament parlant amb si mateixa, però els seus llavis es movien ocasionalment, involuntàriament, com si mirés a mitja distància.

Solies parlar-ho tot amb mi, Mara. Què ha passat?

-Sabeu què? -va dir en Kyp-. No estem veient una cosa important. Com a Jedi, o som jugadors en la política de l'AG o som un altre instrument del líder electe, com la flota. Si som l'últim, llavors podríem tenir les nostres opinions, però fem el que el legítim líder ens mana. Si no ho som, llavors no tenim més dret a començar a interferir amb l'statu quo que el Partit Anarquista del Deliri del Monstre. Jacen podria estar ara completament fora del mapa, però no està actuant com un Jedi. És un oficial de les forces de seguretat que resulta ser un Jedi.

-Quan les meves portes davanteres s'obrin aixafades per una bota de la GAG -va dir Corran-, això farà que em senti molt millor.

Kyp es va girar en el seu seient per apuntar amb un dit en direcció a Corran.

-No estic dient que no haguem d’actuar. Només que necessitem aclarir on som. I la Niathal i Jacen estan en el seu dret.

-Hi ha drets -va dir la Mara- i hi ha drets.

Kyp va aixecar una cella.

-I el pensament semàntic del dia se'l va emportar els nostres patrocinadors...

-Vaig a veure la Niathal -va dir en Luke, colpejant el seu palmell contra el reposa-braços de la cadira. Hi hauria d'haver seguit els meus instints fa molt. Realment hauria d'haver mirat els nostres interessos intentant omplir aquest lloc-. I abans que comencem a queixar-nos de la nostra manca d'acció, penseu en això. Quan era una qüestió que no aprovàveu que Ben estigués involucrat amb la GAG, era una elecció entre deixar-lo continuar o arrossegar a un noi adolescent cap a casa. Ara estem parlant d'accions contra... què, exactament? Escenificar el nostre propi cop d'estat? Deposar la Niathal? Confiscar el sabre làser d’en Jacen? Estic disposat a fer la majoria de les coses, ho admeto, però hem de pensar en això, perquè podríem deixar les coses pitjor que abans que comencéssim.

-Bé, tractar de convèncer-lo està fora del menú -va dir la Mara-. Així que estic a favor d'anar darrere del més irritant d'això. Lumiya. Però no oblidem que Omàs no es va comportar precisament d'una manera sensible, i la Niathal no és l'esclava de la Lumiya. Ella té la seva pròpia agenda i no percebo cap influència del Costat Fosc en això.

Luke sabia que ella tenia raó. Les dinàmiques eren complexes. El millor que Jacen podria fer era dedicar-se a les coses que els que no eren usuaris de la Força no podien. De nou, va trobar a faltar la claredat d'adversaris completament malvats, o almenys aquells que ell pensava que eren malvats.

Era dur tornar-te contra els teus aliats. Era tan dur com tornar-te contra la teva pròpia família. Ara eren el mateix.

CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT

El pitjor de despertar aquell matí van ser els pocs segons de buit consol abans de recordar el que havia passat i llavors el món es va ensorrar de nou. Ben no va poder deixar de veure a Jori Lekauf a tot arreu on mirava. No podia afrontar el fet d'estar a casa: necessitava la companyia dels seus amics, de la gent que també trobava a faltar a Lekauf.

Mentre caminava a través de les portes de seguretat de GAG ​​i els sistemes acceptaven la seva targeta d'identitat per obrir les portes blindades, cada cara al corredor era la d'en Lekauf. Quan Ben va entrar a la sala de taquilles, va poder sentir la seva veu. Era un malson recurrent per una combinació dels seus sentits de la Força i la simple reacció humana a un duel recent. Volia que això parés, però sentia que estava sent deslleial amb un amic mort per no voler-lo veure a tot arreu.

Zavirk encara estava a la sala de monitors.

Va aixecar la mirada cap a Ben i va prémer el botó del silenci en el seu auricular.

-Estàs bé?

-Estic bé.

-Jo no diria això.

-Estic bé.

-I no és culpa teva, d'acord? Podria haver estat qualsevol de nosaltres. -Zavirk va tornar a prémer el botó i va arrossegar una cadira adjacent més a prop perquè Ben s’assegués-. Has sentit que el cap és ara... bé, realment el Cap?

-Sí.

-Haurien de ser bones notícies per a nosaltres.

Ben sabia que el seu pare diria que no eren gens de bones notícies. Es va asseure a la sala de monitors durant una estona, només agraït d'estar entre els soldats, i després va passejar fins a trobar un lloc tranquil. Si no podia manejar aquesta mena de coses sense estar devastat, no seria d'utilitat per a la GAG. Cada un dels altres soldats aquí seguia endavant amb això. Shevu probablement havia tingut una conversa terrible amb els pares d’en Lekauf, però quan Ben va anar fins a la seva oficina, estava treballant durament, marcant un calendari de treball a la paret i continuant amb les coses.

D'acord, tinc catorze anys. Podria dir: d'acord, només sóc un nen i no he de ser dur quan els meus amics moren. Però no puc escollir el que vull quan actuo com un adult. He de continuar amb això o anar-me'n a l'escola com tots els altres nois de la meva edat.

I estava espantant a la seva mare. Ella ja tenia prou problemes propis perseguint la Lumiya.

Segons la pantalla de l'horari de treball, Jacen estava de guàrdia. Els codis de temps mostraven que havia estat al quarter general des de la una del matí. Ben no podia sentir la seva presència, però això no li sorprenia ara. Hi va haver un temps en què Jacen s'havia amagat de la Força quan havia de fer-ho. Ara només es mostrava quan semblava sentir que era necessari.

Sense pensar-hi, Ben es va trobar desconnectant també. Mentre caminava pel corredor avall, amb les rajoles encara brillant amb llocs mullats perquè els droides netejadors estaven just uns metres per davant d'ell, es va deixar unir-se amb la matèria i l'energia al seu voltant. Mentre més ho feia, menys sentia com si estigués en trànsit, desconnectat de la realitat i més sentia com si estigués observant el món com realment era, partícules dins de partícules. Això li donava una fugaç sensació de claredat serena. Era un alleujament de certa classe.

A la part superior del corredor, un parell de portes portaven a les cel·les de confinament. Aquesta àrea sempre estava tancada, però avui hi havia una nota fixada a la paret al costat d'elles que deia NOMÉS PERMISOS D'ALT NIVELL. Estaven retenint a Cap Omàs allà baix. Semblava surrealista. Ben va continuar cap a l'oficina d’en Jacen i va poder veure mentre tombava la cantonada que les portes estaven obertes.

Com sempre, no va poder sentir la presència d’en Jacen, però li va poder sentir parlar amb algú.

Qui és? Que estrany. No puc sentir a ningú més.

Jacen podria haver estat parlant pel seu comunicador, però el seu to de veu no era el forçat i incòmode al qual tendia a lliscar quan no podia veure amb qui estava parlant. De fet, sonava com si estigués intentant contenir el seu geni.

-Vas exagerar la mà -va dir en Jacen.

-Et preocupes massa -va dir la veu d'una dona.

Va ser en aquest punt quan Ben va comprendre que alguna cosa anava molt malament. Només un Jedi podria ser-hi i que no li sentissin. O un yuuzhan vong i ells no eren visitants freqüents de la caserna general de la GAG. I la veu era familiar d'alguna manera, fins i tot encara que no podia emplaçar-la.

Era deshonest acostar-se d'amagat a l'oficina del seu oficial al comandament, del seu cosí, del seu mentor, però semblava com l'únic sensible que es podia fer. Mantenint-se amagat de la Força, Ben va avançar ràpidament i silenciosament pel corredor i es va quedar tan a prop de les portes obertes com va poder.

Aquesta ala de l'edifici de la caserna general estava deserta i Jacen probablement depenia de sentir a la gent anar i venir. Pensava que la seva convidada i ell estaven sols.

-Vas filar massa fi -estava dient Jacen-. Una cosa és ser un esquer i una altra ser massa llesta i tu vas creuar aquesta línia. Estàs recuperada ara?

-Sí -va dir la veu de la dona. Tenia un to enronquit, com si fes servir massa palets de la mort-. Però va funcionar. Això et va donar l'espai per actuar sense tenir-la arrossegant-se per tota la teva operació. Ella realment creu que vull venjança per alguna filla...

-A vegades crec que les teves tapadores són massa complexes.

-I esborrar-li la ment a Ben sobre la Nelani no ho és?

Ben va retrocedir. Va ser tot el que va poder fer per no entrar en tromba. Jacen. Vas fer això?

-Ell no entendria per què vaig haver de fer-ho -va dir en Jacen.

-I això és pel que mai podrà ser el teu aprenent. Lliura't d'ell, troba a un altre i deixa de malgastar el teu temps.

-Ara, aquí està el meu autèntic problema...

-No puc ajudar-te aquí. Qui vulgui que resulti ser, és la decisió de la Força. Ho sabràs molt aviat.

-Bé, tractaré amb Omàs, de totes maneres. Un camí clar.

-Vas a mantenir-lo aquí?

-Vaig pensar que l'arrest domiciliari podria ser més sensible a llarg termini. La Casa de la República és fàcil d'assegurar i ens fa semblar com els nois bons. A la gent encara li agrada Omàs.

-I aquí estàs tu, Cap d'Estat conjunt...

-D’aquesta manera la Niathal creu que pot mantenir-me quiet.

-O sota control.

-És massa llesta.

-Sigues agradable amb ella. La necessites per mantenir a l'exèrcit darrere teu.

-Ets tan estrateg, Lumiya...

Lumiya. Lumiya?

Ben va pensar que havia sentit malament o que el seu estat mental li estava fent sentir el que volia sentir, com la veu d’en Lekauf. Però sabia el que havia sentit i la seva primera reacció no va ser de por o terror, sinó una vergonya agonitzant.

Hi havia confiat en Jacen i Jacen li havia mentit.

Li havia esborrat la ment.

I ells estaven parlant sobre ell com si s'interposés en el seu camí.

El fet que Jacen estigués parlant de totes totes amb una Sith com si fossin vells amics semblava ocupar un segon lloc davant això. Malgrat tota la seva negació, Jacen coneixia la Lumiya. I ella podia entrar caminant al quarter general de la GAG i simplement parlar amb ell. Jacen no estava sent manipulat per ella. Estava xerrant de manera casual amb ella sobre el que faria a continuació.

Ben es va trobar lluitant per aconseguir excuses que expliquessin per què Jacen podria estar reunint-se amb la Lumiya i encara ser algú en qui ell pogués confiar, algú amb una raó perfectament bona per a tot això.

Jacen és un Jedi. No pot estar associat amb ella. Ella li ha fet alguna cosa. L’ha influenciat mentalment o alguna cosa així.

Aquesta dona li havia deixat a la seva mare la cara plena de cops. Aquesta dona era tot el que li havien ensenyat a témer i a evitar i Jacen estava parlant amb ella a la seva oficina, com si res.

Ben sabia que havia de dir-ho a algú, però s'havia quedat sense gent a la qual confiar. Si Jacen podia ser influenciat d'aquesta manera, qualsevol podria ser-ho. Excepte la mare. La mare no estava sota el control de la Lumiya o no hauria lluitat amb ella.

Ben havia de trobar-la. Havia d’advertir-la.

Aquell matí havia sentit que possiblement les coses no podien posar-se pitjor i ara sabia que si podien.

Següent