Vel de traïcions (XVIII)

Anterior

ELS SISTEMES FRONTERERS

CAPÍTOL 18

Els dos creuers diplomàtics s'acostaven al planeta marró clar que era Asmerú, quan l'apagada llum del sol treia el cap darrere de la corba d'una petita lluna. Una escorta de foscos caces Tikiar volava davant, i als flancs, de les naus carmesines corellianes, semblants a aus de rapinya. Darrere d'elles, una mica endarrerides i encara a l'ombra de la lluna, volaven un parell de colossals Dreadnought de proa amb forma d’ullals i elegants aletes a la popa, estarrufats d'armes i portant l'estendard real de la casa Vandron.

En el fons estrellat aguaitava una immensa espiral de llum situada a diversos anys llum que es difuminava a mesura que girava cap a un centre de negror absoluta.

Qui-Gon contemplava el cel des de la cabina del segon creuer. Obi-Wan estava al seu costat, mirant entre els seients per aconseguir una millor visió. Els pilots, un home i una dona, vestien l'ajustat uniforme blau del Departament Judicial.

—Ens acostem al camp de mines —va dir la pilot, mentre les seves mans feien ajustos en els instruments.

Una sèrie de brillants objectes cilíndrics va cridar l'atenció d’en Qui-Gon.

—Podria haver-los confós amb asteroides —va dir el copilot.

—Les coses no són sempre el que semblen —va dir Obi-Wan inclinant-se cap a ell.

Qui-Gon li va dirigir una mirada desaprovadora.

—Recorda això quan estiguem en la superfície, Padawan —va dir a poc a poc.

El deixeble va contenir una rèplica, va assentir.

—Sí, Mestre.

La pilot va produir una visió ampliada d'una de les mines.

—Es detonen a distància -li va dir al Jedi per sobre de l’espatlla—. Segurament des de naus sentinelles o fins i tot des del mateix planeta.

Qui-Gon meditava sobre això quan una veu de dona va brollar dels altaveus de la cabina.

—Prominència, Aquí l’Eclíptica. La nostra escorta ens aconsella que posem els escuts deflectors i ens aturem. Els escàners de llarg abast indiquen la presència de tres caces a l'altre costat del camp de mines. Estem molt segurs que coneixen la nostra presència.

Qui-Gon va tocar al seu deixeble a l'espatlla.

—És hora de reunir-nos amb els altres a la sala de beines.

Van sortir de l'atapeïda cabina i van recórrer un estret passadís que creuava el centre del pont de navegació, la sala de comunicacions i la sala de la tripulació. El passadís acabava en un turboascensor que els va conduir a la Coberta Inferior. Un cop allà van avançar cap al vestíbul de la sala de beines, i van entrar a la sala pròpiament dita.

Les beines amb forma de con estaven situades sota l'abrupta proa del creuer i darrere de la panòplia davantera de sensors, sent totes iguals i capaces de proporcionar diferents atmosferes. De donar-se una emergència, podien ser expulsades a l'exterior i servir com vehicles d'escapament. La sala tenia miradors a babord i a estribord, i una taula circular amb un holoprojector al centre.

—Estem davant el camp de mines —va dir Qui-Gon.

—Així és —va dir el Cavaller Jedi Ki-Adi-Mundi des del mirador d'estribord. Tenia el crani llis i allargat i una mirada penetrant. La seva barbeta lluïa una llarga barba grisa, i del seu llavi superior penjava un bigoti gris que feia joc amb les espesses celles.

—Preocupat el teu jove Padawan sembla, Qui-Gon —va comentar Yaddle des del seu seient davant la taula—. Pel camp de mines, o per una altra cosa és?

—Està en el seu habitual estat aprensiu —va respondre Qui-Gon amb un somriure—. Quan està preocupat de veritat, se li nota perquè treu fum per les orelles.

—Sí —va dir la Yaddle—. Entrenant l'he vist. I el fum també.

—No estic preocupat, Mestres. Només penso en el que s'acosta —va dir Obi-Wan amb bon humor. Va esperar que el seu Mestre fes algun savi comentari sobre la Força viva, però per una vegada va guardar silenci.

—Bé fas en el futur pensar, Padawan —va dir la Yaddle—. Amb lleugeresa els assumptes importants tracta, i amb decisió els poc importants. Fer front a una crisi difícil és, i resoldre-la amb lleugeresa, si un resolt no hi és, ja que la incertesa els teus esforços bloqueja. Quan el moment arribi, a resoldre les coses amb lleugeresa, per endavant ajuda haver-les pensat. No estàs d'acord, Qui-Gon?

—Com diguis, Mestra —va reposar aquest inclinant el cap.

A l'altre costat de la taula, en diagonal des d'on estava Yaddle, es trobava Saesee Tiin, que va alçar el cap i va somriure com si llegís els pensaments d’en Qui-Gon. Al seu costat, i de tan curta d'estatura com la Yaddle, es trobava la Vergere, una femella fosh i antiga aprenent de Thràcia Cho Leem, que havia abandonat l'Orde Jedi diversos anys abans. El prim tors de la Vergere estava cobert per plomes de variats colors. El seu rostre lleugerament còncau era d'ulls ametllats, boca ampla i delicats bigotis, rematant-se en fines orelles i un parell d'antenes. Es movia mitjançant unes cames d'articulació invertida i uns peus de volta.

Al costat de la Vergere estava Depa Billaba, amb el cap cobert per la caputxa de la capa.

La veu del pilot del Prominència espurnejà en els altaveus de la beina.

—Mestre Tiin, rebem una transmissió de la nostra escorta.

Qui-Gon es va acostar més a la taula. Instants després apareixia sobre l’holoprojector la imatge d'un humà aristocràtic.

—Estimats membres de l'Orde Jedi —va començar dient l'home— tinc l'honor de donar-los la benvinguda al sector Senex, en nom de Lord Crueya i Lady Theafa de la casa Vandron. Demanar-los disculpes per la llarga ruta que ens hem vist obligats a seguir, així com per les precaucions que ens hem vist obligats a assumir, en vista de les actuals circumstàncies. La combinació de la força de les marees còsmiques i de les armes orbitals resulta especialment atzarosa.

Va esbossar un lleuger somriure abans de continuar.

—En qualsevol cas, confiem en què no jutjaran el sector Senex per la manera que probablement trobaran a Asmerú. És un planeta que antigament va albergar grans ciutats i grans palaus, però totes dues coses van caure víctima de sobtats canvis climàtics. La seva població està composta per esclaus ossans, creats en el món Vandron de Karfeddion, però expulsats en aquest planeta per defectes d'un tipus o un altre. En haver estat criats per a labors agrícoles, els esclaus se les van arreglar per sobreviure pel seu compte, però dubtem que els trobin especialment amistosos. Un problema al qual segurament s'enfrontarien els membres del Front de la Nebulosa, malgrat el seu superior armament

—Encantador —va dir la Depa, prou alt com perquè ho sentissin els seus camarades.

—Sentim no poder ser-los de major ajuda a hores d'ara —va afegir l’humà—. Desitgem que, un cop resolta la present crisi, les cases de Senex i la República puguin reunir-se per parlar sobre qüestions d'interès i benefici mutus.

La figura en miniatura va desaparèixer, deixant als set Jedi intercanviant mirades de recel.

—I ni la meitat del camp de mines hem travessat —va dir la Yaddle.

El comunicador va tornar a sonar.

—Una transmissió des d’Asmerú —va anunciar la pilot—. Les naus sentinelles del Front de la Nebulosa no presenten una amenaça clara, però els caces de la casa Vandron s'han dispersat per mantenir-se al marge de qualsevol possible acció.

Qui-Gon va veure pel mirador de babord com els esvelts Tikiar s'allunyaven elegantment del Prominència. Quan va tornar la mirada a la taula, en el con de llum blava de l’holoprojector hi havia un humanoide de pell corretjosa amb una boca que estava deformada per un rictus bàrbar. Portava el crani afaitat, a excepció d'una trena que li queia fins a les espatlles. Qui-Gon va pensar que era un dels esclaus expulsats d’Asmerú, fins que va parlar.

—Creuers de la República, identifiquin-se o els hi dispararem.

Saesee Tiin es va situar davant l’holocàmera i va parlar pels Jedi, amb la caputxa baixada per mostrar el seu rostre tens i brillant i les banyes apuntant cap avall.

—Formem una missió diplomàtica enviada per Coruscant.

—Això no és espai de la República, Jedi. Aquí no teniu autoritat.

—Reconeixem això. Però hem arribat a un acord amb els governants d'aquest sector perquè ens guiessin fins a Asmerú per tal d'entaular negociacions amb el Front de la Nebulosa.

—El Front de la Nebulosa té greuges pendents amb la Federació de Comerç, no amb Coruscant —va respondre l'humanoide ensenyant les dents—. I això ja ho solucionarem a la nostra manera. I el que és més, sabem molt bé com negocien els Jedi.

—Llavors, deixa que et proporcioni un motiu per això —va dir Tiin, inclinant-se cap a l'objectiu de l’holocàmara, tancant encara més els seus entretancats ulls—. Coruscant té greuges pendents amb el Front de la Nebulosa des de què va atemptar contra la vida d'un dignatari de la República.

L'humanoide va parpellejar amb clar desconcert.

—No entenc el que dius, Jedi. Contra quina vida s'ha atemptat?

—La del Canceller Suprem Valòrum.

La preocupació va inundar els toscs trets de l’humanoide.

—Els vostres rastrejadors us han confós. Ja he dit que no tinc greuges amb la República.

—La pista dels assassins condueix a Asmerú —va pressionar Tiin.

—Potser condueixi aquí, però nosaltres no sabem res d'això.

—Proposo que algú amb comandament pugi a bord a parlar amb nosaltres.

—Has de tenir febre espacial —es va burlar l'humanoide.

—Permetreu llavors que baixem a la superfície a parlar amb tu?

—Tenim alguna elecció al respecte?

—No, la veritat és que no.

—Això em semblava. Quants Jedi sou?

—Set.

—I quants judicials?

—Potser vint.

L'humanoide es va tornar per discutir l'assumpte amb algú fora de la imatge.

—Com gest de bona voluntat, deixeu un dels creuers en òrbita amb la major part de la força judicial —va contestar per fi—. Dos dels nostres Cloakshaps guiaran a l'altre creuer fins a la superfície.

Tiin mirà a Yaddle i després a Billaba; les dues van assentir. Es va tornar cap a l’holocàmara.

—Esperarem la vostra escorta.

* * *

—Hi ha aquí algú que tingui confiança en com es va desenvolupant aquesta situació? —va preguntar la Vergere mentre el creuer travessava la fina capa de núvols que a penes emmascarava la quarterada superfície d’Asmerú. Com ningú va respondre a la seva pregunta, la delicada i emplomallada Jedi va bellugar el cap desproporcionadament gran—. El que em temia.

Qui-Gon va mirar significativament al seu deixeble i els dos van sortir de la sala de beines refent el camí fins a la cabina. Per quan van arribar, ja eren visibles els trets del paisatge: serralades muntanyoses de gelats cims, àrids altiplans, turons escarpats i d’intricada superfície, verds camps que s'enfilaven des de filagarses d'aigua negra.

—Què hem de fer en cas d'haver problemes, Mestre? —va preguntar Obi-Wan en veu baixa.

La mirada d’en Qui-Gon no va abandonar el mirador de la cabina.

—Quan hi ha tempesta, un intenta mantenir-se sec buscant algun refugi, però així i tot sempre acaba mullat.

—Així que és millor assumir per avançat que un acabarà mullat.

El seu Mestre va assentir.

A l'horitzó van aparèixer les ruïnes d'una antiga ciutat excavada a la pedra. Monuments monolítics, plataformes rectangulars i altes piràmides que es retallaven contra el cel com si fossin una serralada. Sota ells hi havia enormes formes geomètriques i símbols d'animals tallats en un sòl perpètuament assedegat. La ciutat estava voltada per murs de ciclopis penyals, amuntegats per adquirir la forma de llamps.

Al voltant de les ruïnes s'estenia un laberint de primitives morades construïdes amb fang i argila. En els bruts camins es movien petites figures, algunes d'elles muntant carretes i altres conduint ramats d'animals de pèl llarg grans com banthes. Al nord, un gran llac esquitxat d'illes rocoses s'estenia per l’arrugat terreny com un bassal de negror líquid.

—Aquesta és la zona d'aterratge —va dir la pilot, dirigint l'atenció d’en Qui-Gon cap a una gran plaça al centre de les ruïnes, ampla com el braç-hangar d'un vaixell de càrrega de la Federació de Comerç i el doble de llarga.

Piràmides de llises parets vorejaven els quatre costats d'aquesta plaça prou gran com per acomodar a tota una flota de creuers.

—Prominència, aquí l’Eclíptica —va dir precipitadament la mateixa veu de dona pels altaveus de la cabina—. Els nostres escàners detecten cinc naus no identificades apareixent per la cara oculta d’Asmerú. Els Dreadnought i Tikiar de la casa Vandron abandonen l'òrbita del planeta.

—És un parany, Capitana —va dir en Qui-Gon, mirant amb severitat a la pilot—. Ordeni a l'Eclíptica que s'allunyi.

—Eclíptica —va començar a dir la pilot, quan un llarg esclat d'estàtica va brollar dels altaveus de la cabina. Quan va tornar a sentir-se la veu de dona, les seves paraules van sonar alarmades.

—Prominència, estan detonant les mines! No podem maniobrar! Les naus no identificades s'acosten. Són quatre caces estel·lars i una fragata de classe Tempesta.

Obi-Wan mirà al seu Mestre amb ulls molt oberts.

 —El Falcopenat?

—Aviat ho sabrem.

Dels altaveus va brollar un grinyol perllongat, alhora que el Prominència es posava a tremolar de manera violenta.

—Ens remolquen —va dir sorpresa la pilot, mentre forcejava amb els controls ajudada pel copilot.

Qui-Gon va enganxar la cara al fred acer transparent del mirador. A la inclinada cara d'una de les piràmides de la plaça havia aparegut una obertura rectangular, mostrant la reveladora reixeta d'un raig tractor.

—Usen un sistema comercial —va dir en Qui-Gon—. Podem alliberar-nos d'ell?

—Podem intentar-ho—va reposar la pilot.

—També podem acabar rebentant els motors sublumínics —se li va ocórrer apuntar a Obi-Wan.

El copilot va obrir un canal de comunicacions.

—Envio un senyal urgent a Coruscant per alertar de la nostra situació. Sota ells la teulada plana d'un edifici s'obria com si fos un teló, revelant el canó d'una arma elevant-se a la vista.

—Un canó d'ions —va dir la pilot amb les dents premudes. Qui-Gon es va ajupir al seu costat.

—És evident que esperaven la nostra visita, Capitana.

Ella va pivotar bruscament cap als controls del sistema ejector de les beines de la sala.

—Mestre, digui-li als seus camarades que surtin de la sala de les beines. Potser encara hi hagi una sortida a aquesta situació.

Qui-Gon es va tornar cap al mirador. Una de les CloakShape de l'escorta havia alterat el rumb per situar-se davant el creuer. La zona d'aterratge estava just davant d'ells, a tot just uns quilòmetres de distància.

—Hi ha una sortida, Capitana. Però no la que té en ment.

—Faci el que li dic —va respondre ella tallant.

Qui-Gon va titubejar abans d'inclinar-se cap al micròfon de l'intercomunicador.

—Mestre Tiin, evacueu immediatament la sala de les beines.

—Per què, Qui-Gon?

—No hi ha temps per explicar-ho. Doneu-vos pressa.

La pilot va esperar que se li confirmés que havien evacuat la sala de beines per després activar les càrregues separadores de les beines. La proa del creuer es va elevar quan les magnotanques situades sota la cabina van saltar, i la sala de beines es va separar del fusellatge.

Gairebé immune a l'efecte del raig tractor a causa de la seva petita grandària, la sala de beines es va dirigir cap al creuer, amb les toveres enceses i el rumb dictat per la capitana del Prominència.

El pilot del caça CloakShape ni es va adonar del que li colpejava.

Colpejat amb força a la cua, el caça es va inclinar cap endavant abans d’escorar-se violentament cap a un costat. El pilot va intentar corregir la inclinació, però els repulsors del motor havien quedat greument danyats i la petita nau estava sense control. Es va inclinar cap al seu estabilitzador dret, va emetre intermitents glopades de fum blanc i un raig de fluids viscosos, i va iniciar una barrina de llevataps cap a la plaça central de la ciutat.

La pilot es va inclinar cap endavant per seguir el camí del caça, amb la mà dreta tancada amb força.

—No et desviïs del blanc —urgia al caça—. No et desviïs...

El CloakShape es va estavellar de morro contra la cara de la piràmide que albergava el llamp tractor i va explotar en mil trossos. La reixeta tractora, gairebé encertada en l'impacte, va mantenir el raig per curts instants, abans que les espurnes recorreguessin el perímetre invisible del seu camp deflector.

—És tot el que necessitem! —va dir la pilot.

Va donar plena energia a la tovera triple, i el creuer iniciava i al seu ascens quan es va aturar bruscament, alliberant-se a continuació, però només per tornar a quedar-se immòbil.

—L’ha danyat però no ha acabat amb ell, Capitana —va dir en Qui-Gon.

Els redoblats esforços de la pilot per alliberar el creuer només van aconseguir desviar-lo en un marejador gir horitzontal. Encara mig atrapat al danyat raig tractor, el Prominència es va bolcar bruscament a estribord, sobrevolant la plaça i dirigint-se ​​a la piràmide situada al nord. Qui-Gon estava segur que anaven a estavellar-se de ple contra l'edifici, però el creuer es va elevar en l'últim moment. Així i tot, la cua va xocar amb la plataforma superior de la piràmide, quedant-se sense les toveres central i d'estribord.

En aquell mateix instant va ser quan el canó d'ions va obrir foc.

L'energia va brollar dels canons alternatius de l'arma, fent blanc en el ventre de la nau. Les càrregues van saltar per tot l'escut deflector, dividint-se com llampecs, embolicant la nau en una rutilant xarxa de llum blava.

Tots els sistemes de bord van deixar de funcionar.

El silenci va regnar per una fracció de segon, abans que l'energia tornés de forma esporàdica. El creuer va iniciar un descens ràpid i diagonal, sostingut per l'únic motor que li quedava.

A sota s'estenia el llac negre, radiant a la llum del sol vespertí.

—I jo que vaig creure que només parlaves de forma figurativa quan vas dir que acabaríem per mullar-nos, Mestre —va dir Obi-Wan mentre buscava alguna cosa al que agafar-se.

Següent