La caça d'Ànakin Skywalker (I)

La caça d'Ànakin Skywalker

Episodi I Aventures 6

Dave Wolverton

Ànakin Skywalker i els seus amics han ajudat a alliberar un grup d'esclaus ghostling. Ara la seva propietària, Gardulla la hutt, vol descobrir qui és el responsable, i la hutt vol venjança.

Alguns dels millors rastrejadors del planeta Tatooine busquen a l’Ànakin.

L’atraparan?

CAPÍTOL 1

Sebulba estava furiós mentre ell i els seus homes buscaven en la fortalesa de Gardulla la hutt. Va maleir a Gardulla sota el seu alè mentre baixava pels passadissos.

Els nens ghostling -esclaus pels quals havia treballat dur per atrapar-los - havien escapat just sota els nassos de la Gardulla. Ara, ella li estava fent anar-los a trobar per ella.

Era injust. Si hagués estat en un món que fora part de la República, Sebulba havia portat a Gardulla a les corts. Però no hi havia corts a Tatooine. Només hutts amb un munt més de poder que Sebulba. Hauria de trobar als esclaus. Si hi havia alguna cosa que odiava, era treballar.

El rastrejador d’en Sebulba, Djas Puhr, estava caminant darrere d'ell, juntament amb el dug, Khiss. Gondry, un gegant bru verdós, coixejava pel passadís cap a Sebulba, amb el cap balancejant. El seu mostatxo era llarg i retorçat. Actuava com un nen sobrecrescut mentre pressionava el botó de baixar al turboascensor.

Sebulba va desenfundar el seu blàster pesat i va somriure maliciosament.

-Allunya’t de la porta, -va dir ell.

Gondry el va mirar, amb la boca oberta de pànic.

-Mai deixaràs escapar a un altre esclau, -va grunyir Sebulba en huttès.

-Fwaree! -va dir Gondry. Realment ho sentia. Era culpa seva que els nens s'escapessin. Se suposava que havia de protegir als nens. Però havia abandonat l'habitació perquè uns jawes li ho havien dit!

Sebulba va disparar, i un raig vermellós va colpejar l'estómac d’en Gondry.

L'únic ull groc del gegant es va obrir de dolor. Va parpellejar una llàgrima.

-Ho fwaree, -va dir Gondry en el seu fort accent mentre queia a terra.

-No tant com ho vas a sentir! -va cridar Sebulba. El cor d’en Sebulba estava bombant amb força d'ira. Volia destrossar al gegant fins fer-lo miques, però la gent d’en Gondry era notòriament difícil de ferir. Podien regenerar extremitats i sanar les seves ferides en minuts.

Sebulba va saltar sobre el pit del gegant i va estripar un grapat de pèl del mostatxo. Gondry es va retorçar del dolor.

Sebulba va apunyalar Gondry a l'ull amb el seu blàster i va cridar:

-Vindré a disparar-te cada dia durant una setmana fins que trobis aquests nens!

Gondry va alçar una mà davant de la seva cara per protegir-se. Sebulba va mossegar el seu canell i, per un moment van forcejar... Sebulba sacsejant i mossegant, Gondry tractant de protegir-se dels cops.

-Perdoni'm, Cap, si ho dic, -es va aventurar Djas Puhr-, però com més temps malgasti castigant a Gondry, més difícil es torna rastrejar als jawes que van robar als nostres esclaus. –L’alt sakiyan va parlar gentilment, raonablement.

Sebulba va arrufar les celles i va deixar anar a Gondry. Se sentia desgastat, fins i tot després d'una mica de xoc. Era massa feina.

-Està bé, -va dir Sebulba. Va caminar fins al turboascensor. Djas Puhr el va seguir, al costat d’en Khiss, l'enorme dug. Gondry va reptar l'últim.

Castigar al gegant no havia servit de res. Sebulba havia començat enutjat. Ara estava enfadat i cansat. L'ascensor es va obrir en el setè nivell, les cambres dels esclaus. Els llums estaven apagats en els buits profunds. Sebulba i els seus companys van caminar dins de la sala. El passadís estava excavat a la pedra arenosa. Les canonades per sobre portaven els cables elèctrics i l'aire fred als límits allunyats de la fortalesa.

Un escarabat mora gegant va fer sonar el seu corn a la seva esquerra. Sebulba va sortir de l'ascensor just mentre es girava i carregava.

L'enorme escarabat va irrompre pel passadís amb les seves deu potes. Sebulba no podia veure’l.

Khiss va treure el seu rifle blàster i va disparar. El foc de blàster va il·luminar l'aire. Khiss va veure l'enorme criatura negra amb els seus ulls verds corrent cap a ell. El blàster va fer volar trossos de quitina, i l'escarabat mort va lliscar fins aturar-se a només centímetres del peu d’en Sebulba.

Khiss va agafar una petita però poderosa llum del seu cinturó i va il·luminar el passadís a la dreta. Les bestioles mortes s'amuntegaven al passadís, i l'olor del foc de transmissor omplia l'aire. Una aranya fantasma gegant havia teixit una xarxa al final de la sala. Ja havia atrapat a un cuc effrikim de dos caps, i estava embolicant el pobre cuc en cordes més fortes que l'acer.

Els jawes que havien deixat sortir a les bestioles de les seves gàbies i havien alliberat als esclaus havien fet un desastre a la fortalesa de la Gardulla. El fum encara estava alçant-se en alguns llocs.

Havien fet una bona feina.

Sebulba de sobte es va adonar que ja no estava enfadat amb Gondry. No estava tan sols enfadat amb Gardulla.

Eren els jawes els qui havien provocat el problema... bruts, pudents, malvats petits jawes amb els seus brillants ulls! Els odiava.

Ja sé el que faré, va pensar en Sebulba. Atraparé aquests jawes i els llençaré a un pou de sarlacc.

Estava imaginant com de divertit que seria quan arribés l'escena del crim. La porta de la infermeria estava rebentada. Khiss va il·luminar amb la seva llum l'habitació. Reflectia l'equip mèdic i els llits. Afortunadament, no hi havia aranyes gegants provocant el caos.

Djas Puhr va entrar primer i va ensumar l'aire.

-El rastre s'està refredant, -va dir ell-. Els sequaços de la Gardulla han estat aquí. Els gamorreans han empestat bastant l'habitació.

-Pots ensumar als jawes? -va preguntar Sebulba-. Vull als jawes que van fer això.

L'enorme sakiyan va reptar per l'habitació, ensumant el pom de la porta, olorant els taulells, surant prop del tancament de la gàbia d'energia que havia contingut als nens ghostling.

Després de diversos llargs minuts, va dir:

-Gondry, descriu-me aquests jawes.

Gondry estava bé ara, tot i que encara semblava agitat. La ferida de blàster en el seu budell estava sanant-se.

-Ehhh, bwaixos, -va dir ell-. Tiwenen ulls qwe brillen. Hsporten túniques.

-Estàs segur que no eren humans? -va preguntar Djas Puhr-. Oloro a dos humans, una twi'lek, i alguna cosa més, alguna criatura de la qual no estic segur.

-Massa petits per ser humans, -va insistir Gondry.

-Nens! -va dir en Khiss. Va començar a grunyir profundament en la seva gola-. Nens!

-Què? -va preguntar en Sebulba.

-Ahir vaig atrapar a dos nens esclaus parlant amb els ghostlings al celler de càrrega. Els disparar un parell de trets, però vaig fallar.

Sebulba va obrir la boca davant els seus sequaços amb sorpresa. Nens esclaus havien fet això? Uns esclaus havien fet un desastre de la fortalesa de la Gardulla? Què interessant. Els hutts oferien recompenses per qualsevol que fos atrapat ajudant a alliberar als seus esclaus. La recompensa per aquests nens podria ser suficient per pagar a Sebulba pels seus problemes.

-Si els atrapem, -va dir Sebulba-, haurem d'idear alguna tortura especial!

-No si els atrapem, -va dir Djas Puhr-. Quan. -El rastrejador sakiyan va agafar una cosa petita del sòl i la va sostenir perquè els altres la inspeccionessin. Era una escata de pell verda d'un twi'lek.

-Passa-ho per un escàner, -va dir en Sebulba-. Quan tinguem una coincidència, aquest ens portarà als altres.

Següent