Vel de traïcions (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Cohl estada al seient encoixinat de la cadira repulsora que Boiny li havia aconseguit llevant-la a un atordit veterà del Conflicte hiperespacial Stark i va examinar la Sala del Cim, on la delegació de la Federació de Comerç disposava d'una zona reservada, davant aquella en la que es trobaven el Canceller Suprem Valòrum i els delegats de Coruscant. El pirata tenia la visió desenfocada i reduïda a un túnel, i el cos castigat pel dolor malgrat les injeccions que Boiny li administrada amb creixent freqüència.

En aquests moments, el rodià, que feia veure i semblava ser el seu infermer, estada situat darrere d'ell i examinava amb electrobinoculars el destacament de tretze androides de la Federació de Comerç.

—Només n'hi ha un al que li falti el cargol de contenció —va dir Boiny prop de l'orella esquerre del seu company—. L'androide que té distintius grocs al cap i el tors. A la dreta del neimoidià, encapçalant la fila d'aquest costat de la seva tribuna.

—El tenim —va dir feblement, portant-se els electrobinoculars als ulls. A continuació va passar a buscar per la immensa sala—. Havac ha d'estar en algun lloc, probablement amb un control remot a la mà.

Boiny va mirar al seu voltant.

—Potser hagin programat a l'androide per reaccionar davant d'un succés determinat, o a una hora concreta. I en cas que Havac tingui un control remot, tampoc té per què operar-lo a la vista del robot. Podria estar en qualsevol part de la sala, o fins i tot fora d'ella.

Cohl va negar amb el cap.

—Havac és dels que necessiten veure com passarà tot. Ho ha planejat ell. És el seu espectacle.

—No pot estar a la secció de delegats —va comentar el rodià, mentre seguia explorant una fila de seients rere altra—. I dubto que toqui la trompeta...

Tot d'una. Cohl va mirar al seu amic de dalt a baix.

—Què era Havac abans de dedicar-se al terrorisme, abans d'unir-se al Front de la Nebulosa?

—Una mena d’holocreador, no?

—Un holocreador de documentals. Un corresponsal de holomèdia que treballava pel seu compte.

Els dos van alçar la mirada cap a les cabines dels mitjans de comunicació que hi havia a dalt.

* * *

Qui-Gon i Obi-Wan van anar directament des de les teulades a reunir-se amb Saesee Tiin i Adi Gàllia al Palau de Congressos, just a l'entrada nord. Valòrum estava assegut a la dreta i sobre d'ells, la Directiva de la Federació de Comerç a l'esquerra. Els membres de la delegació d’Eriadú estaven davant d'ells i ja buscaven el seu lloc en les tribunes que s'havien aixecat al centre de la sala. Sota les tribunes, un grup de tambors i trompetistes preparaven els seus instruments.

L'atmosfera estava carregada d'excitació.

—Els sis que vam capturar mantenen que mai han sentit parlar de Cohl o de Havac -li explicava Qui-Gon als altres Jedi—, i que no saben res d'un intent d'assassinat.

—Què feien llavors en aquella teulada, armats i perillosos, i disparant-te amb un llançacoets?

—Afirmen ser una banda de lladres que van creure poder aprofitar el caos que envolta la Cimera per robar el Banc del Sector Seswenna.

—Els hi vas parlar de la imatge de la teulada que vàrem trobar a l’holoprojector?

—No tenia sentit, podien haver intentat atacar des dels terrats l’aerodesfilada del Canceller Suprem, però crec que només hi eren per distreure'ns. És el que han estat fent Cohl i Havac des del principi, des de l'incident al Senat Galàctic.

»I en el cas que els sis acabessin per admetre que van ser contractats per Cohl, seguirien afirmant que només pretenien cometre un robatori. Cap d'ells portava documents a sobre, així que no sabem ni qui són ni de quins mons procedeixen. Els de seguretat estan investigant les seves cares i les seves empremtes de retina, però si Cohl els ha reclutat de mons llunyans, podrien passar setmanes abans d'aconseguir alguna identificació.

—Llavors no tenim res amb el que continuar —va dir Adi.

—Només que els altres assassins d’en Havac estan en algun lloc de l'edifici.

—No hi ha hagut cap incident en les entrades —va intervenir en Tiin—. No han arrestat a ningú.

—Això no vol dir res —va dir en Qui-Gon—. Per a uns experts com Cohl o Havac, entrar en aquest lloc és tan fàcil com fer-ho en una final de carreres de beines. No tindrien dificultats per entrar.

Tiin va prémer els fins llavis.

—L’únic que podem fer és preparar-nos per defensar al Canceller Suprem.

—Permetrà que ens acostem més a ell? —va voler saber Qui-Gon, mirant en direcció a Valòrum.

—No —va respondre l’Adi—. Ha donat ordres explícites que no s'interrompi el protocol, i que no ens vol al seu costat. Vol que els Jedi siguin considerats imparcials en aquesta disputa comercial.

—Malgrat això, no podem creuar-nos de braços a l'espera que passi alguna cosa —es va queixar Tiin—. Hem de separar-nos i buscar pel lloc, trobar el problema, abans que el problema trobi a Valòrum.

Obi-Wan, que s'havia mantingut al marge durant tota la conversa, va notar una lluentor familiar en els ulls del seu Mestre. Era com si fixés la mirada en alguna presència invisible revelada per la Força viva.

—Què passa. Mestre?

—Noto la seva presència, Padawan.

—La d’en Havac?

—La d’en Cohl.

* * *

La petita i bruta cabina assignada a l’Holodiari Lliure d’Eriadú consistia en un parell de cadires rígides, una consola de control amb monitors plans i coberts de pols, unes plataformes d’holoprojector i un gran finestral que donava a la gran sala.

Havac va mirar per la finestra a la multitud que seia mentre s'instal·lava una holocàmera a la base. Darrere d'ell s'asseien dos dels seus companys humans, armats amb pistoles làser introduïdes al Palau de Congressos diverses setmanes abans. Un d'ells portava un comunicador de canell.

Quan Havac va enfocar l’holocàmera en els seients de la Federació de Comerç, va connectar un escàner cap a l'objectiu. Després va apuntar l'aparell, que semblava un micròfon direccional, cap al grup de trompetistes.

—Hi ha notícies del grup d'exploradors? —va preguntar per sobre l'espatlla.

—Ni piu —va replicar l'home del comunicador—. I fa deu minuts que Valòrum és aquí. Què creus que ha passat?

—L’explicació més probable és que els han descobert.

—Per què dius això?

—Perquè vaig trucar a les autoritats per informar-los d'on era el vaixell de càrrega d’en Cohl, i, em vaig oblidar l’holoprojector perquè el trobessin —va dir tornant-se per mirar a la parella. Va esperar a veure un somriure de comprensió, però, en no veure’n cap, va afegir—: Era l'única manera de mantenir a les autoritats ocupades mentre nosaltres ens encarregàvem d'això.

—Llavors, també hauran trobat a Cohl, o al seu cadàver—va dir el del comunicador.

L'altre home semblava dubitatiu.

—Suposem que els exploradors han estat capturats com dius, i que aquests decideixen fer un tracte i explicar el que saben, cobressin el que els hàgim pagat.

—Només em coneixen com Havac —va respondre, arronsant les espatlles amb un gest teatral—, i cap Havac ha rebut un permís de seguretat per assistir a la cimera. Les transferències en crèdits als mercenaris d’en Cohl no els conduiran fins a nosaltres. El pis franc estarà buit per quan puguin informar les autoritats de la seva existència. I portarem molt temps fora d’Eriadú per quan algú aconsegueixi reunir totes les peces del trencaclosques.

El discurs d’en Havac estava pensant per tornar-los la confiança, però no semblava haver tingut l'efecte desitjat. Més aviat semblaven encara més escèptics que abans.

—Està el nostre tirador al seu lloc? —va preguntar impacient.

—A la passarel·la, esperant que comenci la música.

—Què vols que fem després amb ell? —va preguntar el del comunicador. Havac ho va meditar un moment.

—És un fora de la llei, amb una placa identificativa falsa i un làser, i quan acabi de disparar contra els delegats, sereu herois si el mateu, o també com si feu que caigui de la passarel·la.

—No cal deixar caps per lligar —va dir el mateix home.

—Els menys possibles.

* * *

Recolzant-se de nou en les seves crosses d'aliatge, però conservant la petita bandera subjectada a la pitrera de la seva túnica que l'identificava com un veterà del Conflicte hiperespacial Stark. Cohl va sortir coixejant del turboascensor que els havia portat a Boiny i a ell fins al nivell principal del Palau. Des d'allà podrien pujar a dalt de l'edifici, als passadissos del perímetre on es trobaven les cabines de seguretat i les destinades als mitjans de comunicació.

Es dirigien cap al grup d'ascensors quan una veu darrere d'ells els va cridar.

—Capità Cohl.

Cohl no va parar fins que el desconegut no va repetir la crida. Llavors va maniobrar per donar-se la volta resignat. A deu metres d'ell es trobava un Jedi alt, amb barba i cabells llargs, subjectant un sabre làser de fulla verda.

—Aquest no és el nostre dia —va murmurar Boiny.

Cohl va sentir l'espetec i el xiuxiueig característics d'un altre sabre làser i va mirar de dalt a baix. El segon Jedi era un jove afaitat, amb la prima cua d'un Padawan.

—Estàvem impacients per conèixer-lo, des d’allò de Dorvalla.

Cohl i Boiny van intercanviar una mirada de resignada sorpresa.

—Éreu els de la Llanceta diplomàtica —va dir en Cohl.

—Ens va proporcionat una bona persecució, Capità.

Cohl va esbufegar i va negar amb el cap.

—Doncs ja ens han trobat, i poden apartar els seus pals de llum, estem desarmats.

Qui-Gon es va limitar a apuntar el sabre làser contra el terra, mentre s'acostava a ells.

—Li felicito per sobreviure a la destrucció del Guanys.

El pirata es va recolzar en les seves crosses.

—Pel que em va servir això, Jedi. El meu soci i jo estem fets trossos.

Qui-Gon i Obi-Wan els van estudiar a través de la Força, i van veure que no mentia. Tant Boiny com ell estaven greument ferits.

—Com es van assabentar de l'operació de Dorvalla?

—Per un membre del Front de la Nebulosa —va dir en Qui-Gon—. Ara és mort.

—Així que hi havia un delator. Suposo que Havac tenia raó en ser tan reservat respecte a aquesta operació.

—També estem impacients per conèixer a Havac.

Cohl li va mirar.

—Farien millor destruint a l'androide que Havac ha infiltrat a la Cimera.

—Un androide? —van dir els dos Jedi a l'uníson.

—Un androide de combat. Està allà dins, entre els androides de la Directiva. Creiem que Havac planeja matar a Valòrum amb l'androide.

—Això és impossible —va dir en Qui-Gon—. Els androides de combat no poden actuar sense l’ordre d'un ordinador central.

—El d’en Havac és un dels nous models millorats de Baktoid —va dir en Boiny—. És un Comandant. És més capaç de pensar pel seu compte. Només necessita que se li programi una tasca, ja sigui de viva veu o per control remot, i és capaç de dirigir als androides que estiguin al seu costat.

Obi-Wan es va quedar bocabadat.

—Està dient que en comptes d'un assassí, hi ha dotze en potència?

—Tretze més bé— va replicar el rodià.

—Segueix sense poder iniciar res pel seu compte —va insistir en Qui-Gon.

—Aquí és on entra Havac. És qui té el control remot.

Qui-Gon va fer un pas cap a Cohl.

—On és?

—Tinc una lleugera idea.

—Digui'm el que sàpiga i deixi que jo m'ocupi de la resta. Obi-Wan els escortarà perquè rebin atenció mèdica, i posar-los sota custòdia.

—Si vol a Havac anirem junts, per molt Jedi que sigui —va dir en Cohl, negant amb el cap. Després va inclinar el cap en direcció a Boiny—. A més, som els únics que podem identificar-lo.

Qui-Gon no va tenir ni que pensar-ho. Va mirar al seu deixeble.

—Padawan, informa al Mestre Tiin i als altres. De pressa.

—Però, Mestre...

—Corre, Padawan. Ja.

Obi-Wan va fer que sí amb llavis premuts i va girar.

Qui-Gon va contemplar com el seu aprenent sortia corrent, va desactivar el sabre làser i va envoltar amb un braç la tremolosa espatlla d’en Cohl.

 —Recolzi’s en mi, Capità.

Següent