Vel de traïcions (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Eriadú era un món de color gris pissarra, de rugosos continents i escassos mars, que portava molt temps desitjant convertir-se en el Coruscant de la Vora Exterior. Un desig potenciat per la seva especial localització en ple centre del sector Seswenna, en la intersecció de la Ruta Comercial Rimma i el Camí Hydian. Però mentre Coruscant confinava la majoria de les seves fàbriques i foses a zones específiques del planeta, les indústries d’Eriadú estaven completament disseminades, embrutant l'aire, la terra i el mar amb incessants abocaments de residus tòxics. Per empitjorar les coses, i malgrat que el planeta era pròsper comparat amb els seus veïns, els seus legisladors seguien més interessats en un creixement econòmic desordenat que en invertir en els netejadors atmosfèrics, els purificadors aqüífers i els sistemes de control de desfets que feien habitable a Coruscant.

La principal ciutat del planeta estava localitzava en el seu hemisferi sud. Era un port de mar que havia crescut al voltant de la desembocadura d'un riu important i que s'estenia cent quilòmetres terra endins, cobrint les costes d'una badia amb forma de dit situada a l'oest, i ascendint pels antany boscosos turons que s'alçaven darrera.

Mentre passava entre la multitud de manifestants que hi havia a l’espaiport d’Eriadú, Valòrum va poder apreciar des del seient posterior de la seva limusina de repulsors amb escut antienergètic que la ciutat deuria d’haver estat en un altre temps una meravella paisatgística.

En aquest moment era un cau gris compost per cúpules de llosetes, estrets carrerons, altes torres i arcades i mercats a l'aire lliure abarrotats de mercaders amb turbants, dones amb vel, homes barbats bevent de sortidors de bombollejants canonades i bèsties de sis potes carregades de mercaderies que compartien l'espai amb oxidats lliscants i vells aerotrineus.

Valòrum no podia deixar de veure a Eriadú com una versió plena de pols i descurada de Theed, la ciutat capital de Naboo.

El ressò de veus i vehicles era tal que gairebé superava els vidres tintats amortidors de so de la limusina, i això malgrat haver-se desallotjat la majoria dels carrers de la ciutat per facilitar-li el pas. Havien desviat el trànsit i estacionat androides i personal de seguretat en cada cruïlla. Es permetia als ciutadans mirar des de les estretes voreres, però qualsevol a qui se sorprengués mirant des de les finestres d'algun pis o pas elevat s'arriscava a rebre un tret dels franctiradors judicials situats a les teulades o en els lliscants que sobrevolaven la comitiva de la delegació de Coruscant.

Valòrum s'havia assabentat prèviament que ja havien partit de l’espaiport diversos combois esquer, i que la ruta que seguiria la seva aerocomitiva per tota la ciutat s'havia modificat en l'últim moment per frustrar qualsevol atac premeditat.

El Canceller era anomenat "la mercaderia" entre la força protectora de judicials, guàrdies senatorials i androides de seguretat. Després de prendre la decisió d'enviar a Asmerú la meitat de la força suplementària de Cavallers Jedi per ocupar-se de la crisi que tenia lloc allà, els caps de seguretat havien exigit que portés un localitzador temporal implantat perquè poguessin saber on es trobava en tot moment.

Resultava irònic que es descobrís sent el focus d'atenció, quan la principal motivació per convocar la Cimera era cridar l'atenció sobre els mons de la Vora Exterior. Així i tot s'alegrava d'haver fet cas al Senador Palpatine i haver seguit endavant amb la Cimera tal com estava planejat, malgrat el que estava succeint en el sector Senex.

També resultava irònic que la família Valòrum hagués tingut un paper important en la pol·lució de l'atmosfera d’Eriadú, a més del seu reescalfament, cortesia de les enormes boles de foc que brollaven periòdicament de les fàbriques que dominaven les afores de la ciutat.

La contribució de la seva família consistia en una empresa de fabricació i transport de naus espacials, localitzada tant en l'òrbita del planeta com a diverses instal·lacions de la seva superfície. La companyia no estava al nivell de TaggeCo i altres corporacions gegants en termes de producció, i en termes de transports no era rival per Transports Duro, per no esmentar a la Federació de Comerç. Però la companyia no havia deixat de donar beneficis, en part gràcies al nom d’en Valòrum.

Els parents que Valòrum tenia en aquest món li havien ofert les seves palatines mansions, però ell havia optat per seguir un suggeriment d’en Palpatine, i residir a la casa del Tinent de governador del sector, conegut pel mateix Palpatine.

El Tinent de governació es deia Wilhuff Tarkin, i es deia que la seva residència mirava a les artificials aigües blaves de la badia.

Es rumorejava que Tarkin era un home ambiciós, d'idees grandioses, i que la seva mansió al costat del mar no decebia cap expectativa.

Igual en grandària que la dels rics cosins d’en Valòrum, la casa era una barreja ostentosa dels estils clàssic del Nucli i el barroc de la Vora Mitjana, que cridava l'atenció amb les enormes sales de volta, les seves daurades columnes i els sòls de pedra polida fins a adquirir un llustre líquid. Però, malgrat tot això, hi havia alguna cosa impersonal en els enormes salons d'alts sostres i alçades columnes. Era com si els costosos mobles i les pintures emmarcades hi fossin només per ser vistes, quan el que preferia el propietari era la brillantor antisèptica d'un vaixell de càrrega espacial.

Valòrum va ser conduït a l'interior de la mansió per una escorta de guàrdies senatorials. També escortats anaven la Sei Tària i una dotzena de membres de la delegació de Coruscant que assistien a la Cimera. Darrere d'ells anaven Adi Gàllia i altres tres Jedi que havien acceptat la petició d’en Valòrum de ser el més discrets que els hi fos possible.

Un cop dins, els guàrdies van concedir un respir a Valòrum, però només perquè molt abans de la seva arribada havien escanejat prèviament a tots els convidats i androides de servei. La casa en si havia estat pentinada de cap a peus per l'equip de seguretat que havia convertit una part de la mansió en un centre tàctic i de control. Hi havia franctiradors apostats en arbres i parapets, i canoneres patrullant les aigües de la costa.

En prova de quines eren les prioritats dels líders d’Eriadú, el lloc on anava a tenir la Cimera era Seswenna Hall, un Palau de Congressos encara més recarregat que la casa d’en Tarkin. Una cúpula d'enormes dimensions coronava un turó situat al centre de la ciutat, de la qual s'alçava en una esplendor de mosaics fins a una alçada de dos-cents metres.

Valòrum esperava ser complimentat, però no estava preparat per a una reunió de tal calibre. Anava acompanyat de la Sei Tària, i la seva arribada va ser anunciada a un saló de ball ple de dignataris dels mons de les Vores Exterior i Mitjana. Aquests s'havien desplaçat des de Sullust, Malastare, Ryloth i Bespin; i si bé pocs d'ells apreciaven a Valòrum, tots estaven impacients per fer sentir la seva opinió pel que fa als impostos de les zones de lliure comerç.

—Canceller Suprem Valòrum, és un honor per a Eriadú poder-lo rebre —va dir l'home que havia fet això possible.

El Tinent de governador Tarkin era un home nerviüt, d'intensos ulls blaus, galtes enfonsades i boca inexpressiva. Tenia el front elevat i ossut, i el seu rostre eixut semblava revelar la forma i mida dels ossos que la componien. El seu cabell negre, meticulosament tallat, ja s’esclarissava i estava pentinat cap enrere. Es mantenia rígid i dret com un oficial militar i projectava un aire d’aristocràtica oficiositat.

Valòrum recordava haver sentit que, de fet, Tarkin havia servit en l'exèrcit quan Eriadú era part del que un cop es va conèixer com les Regions Desconegudes.

—Ha vingut el Senador Palpatine amb vostè? —va preguntar Tarkin.

—Tenia assumptes urgents que atendre a Coruscant —va replicar Valòrum—. Però estic segur que el delegat de Naboo arribarà per al discurs d'obertura de la Cimera.

Tarkin va examinar obertament a Valòrum a mesura que baixaven a la sala de ball. La multitud es va separar per deixar pas.

—Els que tracen la política de la República poques vegades deixen Coruscant —va continuar dient Tarkin, movent els prims braços en un ampli cercle—. És com una presó, oi? Si el deure m’obligués a veure’m confinat en un sol lloc, jo exigiria tenir com a mínim molt espai al meu voltant.

—El viatge va ser curt i agradable —va dir Valòrum forçant un somriure.

—Sí, però que vostè deixi el Nucli per venir aquí... No deixa de ser extraordinari.

—Només necessari.

Tarkin va arquejar una cella, mentre es tornava cap a ell.

—Potser hagi estat necessari, però per descomptat no té precedents. I crec que això diu molt a favor del seu desig de fer una cosa justa i necessària pels sistemes fronterers. —Va abaixar la veu per afegir— Espero que no li hagin alterat els disturbis.

—No vaig observar disturbi algun —va dir el Canceller arrufant les celles—. Hi havia una multitud de manifestants a l’espaiport, però...

—Ah, sí. Per descomptat, no va poder veure'ls perquè vàrem desviar el comboi en l'últim moment.

Valòrum no va saber com havia de respondre.

—He de dir-li que ens vàrem inquietar molt en assabentar-nos d'aquest recent atemptat contra la seva vida, Canceller Suprem. Però suposo que tots tenim els nostres propis problemes interns. Ryloth té els seus contrabandistes, el rei Veruna de Naboo els seus detractors i Eriadú té a la Federació de Comerç i la possibilitat que s'imposi un impost a les rutes comercials.

Valòrum era conscient de les mirades d'escassa benvinguda que li brindaven alguns dels convidats d'en Tarkin.

-Les notícies del meu intent d'assassinat no semblen haver-me proporcionat moltes simpaties en aquesta sala.

Tarkin va fer un gest per treure-li importància.

—Aquests impostos renoven el nostre temor a un increment de la corrupció, que és el que sempre passa quan s'imposen noves capes burocràtiques entre aquells que tenen el poder i els que no en tenen. Però això tampoc implica que estiguem a favor del separatisme, o que donem suport una rebel·lió oberta. A Eriadú, igual que altres mons de la ruta de Rimma, hi ha molts partidaris del Front de la Nebulosa, però jo no sóc un d'ells, com no ho són els membres de l'administració del governador. Les amenaces d'insurrecció s’han de respondre amb la força. Buscar el moment adequat i atacar.

Tarkin va alleugerir la seva diatriba amb una rialleta humil.

—Disculpi els desvaris d'un simple Tinent de governador, Canceller Suprem. M'adono que no és propi de la República respondre a la violència amb més violència.

—Jo pensava el mateix, fins fa poc —va comentar algú proper.

El desdeny i la provocació es barrejaven en la veu gentil i femenina. Qui parlava era una dama fins a l'últim centímetre, des de la cua del seu caríssim vestit fins l'enlluernadora tiara enjoiada.

Tarkin va somriure dèbilment mentre oferia el seu braç a la corpulenta dona i la presentava.

—Canceller Suprem Valòrum, tinc el plaer de presentar-li a Lady Theala Vandron, del sector Senex.

Enxampat amb la guàrdia baixa, un envermellit Valòrum va assentir i va fer una cortesa reverència.

—Lady Vandron —va dir sense emoció.

—Potser us pot interessar saber, Canceller Suprem, que la situació dels ostatges a Asmerú està ja, diguem que resolta.

—Asmerú? —va dir en Tarkin— A què es refereix?

Valòrum va recuperar ràpidament les maneres.

—La República va enviar una delegació de pau composta per judicials i alguns Jedi per tractar amb els agents del Front de la Nebulosa allà estacionats.

—Per tractar o lluitar? —va preguntar Tarkin amb sospita.

—El que es considerés apropiat.

—Així que per això van ser cridats a Eriadú diversos judicials i Jedi —va dir en Tarkin amb la cara il·luminada—. Bé, en qualsevol cas, sembla que al final les nostres polítiques no són tan oposades, Canceller Suprem.

—Arran de l'intent d'assassinat, el Canceller Suprem va dur a terme una acció directa en espai que no era de la República —va dir Lady Vandron mirant a Tarkin—. Ens veiem forçats a felicitar-lo pel seu desig d'aventurar-se tan lluny de casa en aquests temps difícils.

Valòrum va acceptar amb reserves l’esbiaixat complert.

—Poden estar segurs, senyora, i Tinent de governador Tarkin, que Coruscant està en bones mans.

* * *

Si bé Valòrum no gaudia de suport universal ni tan sols a Coruscant, la veritat és que la seva absència era notada, sobretot al districte governamental, on hi havia certa olor de traïció en l'aire.

Els membres del Senat Galàctic s'havien concedit uns quants dies lliures mentre se celebrava la Cimera d’Eriadú. Però hi havia uns pocs que acudien diligents als seus despatxos en els edificis del Senat, ni que fos per posar-se al dia en la paperassa endarrerida.

Bail Antilles era un d'ells.

Hi havia passat el matí redactant una proposta que calmés les tensions comercials existents entre el seu natiu Alderaan i el veí món de Delaya. Quan va fer una pausa per dinar, en l'únic que pensava era en un got alt de cervesa gizer al seu restaurant predilecte, al costat del edifici dels Tribunals. Però la política va frustrar el seu pla en la persona del Senador Orn Free Taa, que es va creuar amb ell en el més públic dels passadissos del Senat.

El corpulent twi'lek blau anava a bord d'un aerotrineu.

—Permet que llisqui al seu costat per uns moments, Senador Antilles? -li va preguntar.

Antilles va fer un gest d'acceptació.

—Què passa? —va dir, amb evident desgrat.

—Anant directament a la qüestió, he de dir que ha arribat a les meves mans una informació força interessant. Vaig pensar en mostrar-la al Senador Palpatine, però ell em va suggerir que havia de parlar amb vostè, ja que és el president del Comitè d'Activitats Internes.

Antilles va començar a protestar, però va sospirar resignat.

—Continuï, Senador.

Les gruixudes cues del cap d’en Taa van tremolar lleugerament per l'anticipació.

—Com ja sap, fa poc que sóc membre del Comitè d'Assignacions, i com a tal he estat buscant precedents legals per a la proposta impositiva del Canceller Suprem a les zones de lliure comerç. És evident que aquest impost tindrà conseqüències i ramificacions inesperades, però esperem poder avortar qualsevol possible corrupció avançant-nos a qualsevol eventualitat que pogués tenir lloc en cas d'aprovar-la proposta.

—Estic segur d'això —va murmurar Antilles.

Taa va encaixar el sarcasme sense parpellejar.

—El Canceller Suprem ha manifestat el seu desig que un percentatge dels ingressos que s'obtinguin amb l'impost a les rutes comercials, i que a tots els efectes és un impost a la Federació de Comerç, es destinin a ajudes socials i tecnològiques per a qualsevol dels mons de les Vores Mitjana i Exterior que es puguin veure negativament afectats per aquest impost.

»Una cosa que, no obstant això, presenta un dilema. Si la moció es ratifica i la Federació de Comerç es veu forçada a cedir una part del seu control de les rutes espacials, hi haurà moltes empreses petites que es beneficiaran per això, no només perquè es crearà un nou mercat més competitiu, sinó pels impostos que se suposa s'han de destinar al desenvolupament dels sistemes fronterers.

Antilles va permetre que el seu desconcert fos evident.

— No estic segur de veure el dilema.

—Llavors, permeteu-me que ho aclareixi amb un exemple específic. La base de dades del Comitè d'Assignacions ha realitzat una recerca de les corporacions de la Vora que té més possibilitats de beneficiar-se amb aquest impost, i ha creuat els resultats amb les dades del Comitè de Consignacions, del qual també sóc membre. I de la llista de milers de corporacions compilades, només ha coincidit un: una empresa de transports amb base a Eriadú que ha rebut una sobtada i, permeteu-me afegir, més que substanciosa injecció de capital.

—Una cosa que no em sorprèn —va dir Antilles—. Els inversors atents estaran fent el mateix que fa el seu comitè, amb la diferència que ells busquen oportunitats financeres.

—Exacte. Són especuladors. Però, en aquest cas, el dilema sorgeix del fet que aquesta empresa és propietat de parents del Canceller Suprem Valòrum.

Antilles es va aturar de sobte i es va tornar cap al flotant twi'lek. Taa va mostrar els palmells de les seves grans mans.

—Permeti que li aclareixi que no estic suggerint res impropi per part del Canceller Suprem. Estic segur que és conscient que qualsevol persona que disposi d'informació privilegiada sobre propostes legislatives o contractes de construcció està sotmesa a l'estatut 435, subestatut 1,759 de la Llei de Propietats a fi que no s'aprofiti d'aquesta informació, ja sigui realitzant inversions o de qualsevol altra manera.

Antilles va aclucar els ulls.

—Però està suggerint alguna cosa en no suggerir-ho.

—Jo només trobo curiós que el Canceller Suprem no hagi portat al Senat aquest aparent conflicte d'interessos. Estic segur que el dilema desapareixerà un cop es determini l'origen de la inversió i comprovem que no hi ha cap relació entre aquests inversors i el Canceller Suprem.

—Ha descobert alguna cosa al respecte?

—Això és una altra cosa igualment peculiar. Quan més busco el seu origen, més carrerons sense sortida trobo. És gairebé com si algú no volgués que se sabés en on o amb qui es va originar aquesta inversió. La meva falta d'èxit s'explica parcialment pel fet que no tinc del permís necessari per accedir als arxius financers rellevants. Un permís que només tenen persones de posició molt més elevada que la meva. Persones com, bé, com vostè.

Antilles el va mirar.

—Suposo que hi haurà reunit les dades pertinents, Senador.

—De fet, dóna la casualitat que porto una còpia a sobre —va dir en Taa contenint un somriure.

Li va lliurar un holocró de dades que Antilles va agafar prestament.

—Veuré el que puc descobrir.

Següent