Sacrifici (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

El govern de Roche ha donat a Murkhana vint-i-quatre hores per cessar la producció del sistema de comandament d'armes que suposadament trenquen les patents, o s'enfrontaran al que es descriu com «sanció immediata». La Cap d'Estat de l'AG Niathal aquesta nit ha advertit a Roche contra accions militars i va dir que els caces de l'AG estaran patrullant el sistema per mantenir la pau.

-Actualització de les notícies a l’HNE.

HAPES

Mara va sortir de l’hiperespai pensant encara en situacions que expliquessin per què Lumiya havia corregut per la Perlemiana fins al Cúmul de Hapes poc després que un InvisibleX de la GAG fos retirat de l'hangar de la Flota de l'AG pel coronel Jacen Solo.

No hi havia ni rastre de l’InvisibleX. Si Jacen no s'estava fent detectable en la Força, Mara no podria veure el caça invisible millor del que podria qualsevol enemic. Però les idees s'estaven formant en la seva ment.

O Lumiya estava fomentant més problemes per trencar l'Aliança, en el cas Hapes era un viatge malgastat, o s'estava reunint aquí amb algú com l’Alema (ho sento, Jaina, intentaré portar-la de tornada viva per tu, però no et prometo res, no d'aquest humor) o... estava perseguint a Jacen.

O... potser havia trobat el transponedor i estava jugant una altra vegada a les persecucions.

Mara va pensar que era estrany que la nau no hagués escopit el petit aparell, atès que era prou llesta com per llançar-li un corda al voltant del seu coll per salvar el cul de llauna de la Lumiya.

També podria haver-me matat amb força facilitat. Però no ho va fer.

A la Mara no li agradava raonar en el buit. No confiava totalment en les coses més boges que creuaven últimament pel seu cap. Però potser la nau encara la veia com una seguidora del Costat Fosc. Aviat seria literal, però la idea que encara pogués tenir aquest gust de la foscor en ella li produïa algunes emocions barrejades.

Sí, vaig a matar el fill de la meva cunyada. En una escala fosca de deu, això és un 12.

Ara que la seva fúria havia minvat, estava començant a preguntar-se què estava fent aquí. Els hapans també l'hi preguntarien, si se les arreglaven per veure un InvisibleX prop del seu sistema sense anunciar-se. El transponedor de la Lumiya mostrava que la seva nau estava posada en un grup d'asteroides, però no estava apareixent en els escàners.

A què estava esperant?

Mara va fer una discreta comprovació dels seus instruments. Si posava els sensors en actiu, descobriria la seva posició, així que havia de ser un cas només de detecció passiva.

Ella estava vigilant, o esperant, i com era possible que els hapans no haguessin pres un interès insà en l'esfera era una cosa que ningú sabia, però la Lumiya tenia un talent per a l'evasió.

Segueix als crèdits. Però en aquest cas, segueix a la Sith.

Mara va apagar tants sistemes com es podia permetre i va esperar. La temptació de llançar una andanada de torpedes de protons va ser difícil de deixar de banda, però fins que Mara descobrís a què estava esperant la Lumiya, la Sith tenia una pròrroga de l'execució.

Havia de ser a Jacen a qui la Lumiya havia seguit, tot i que com se les havia arreglat ella per això, Mara encara no estava segura. Potser la Tenel Ka l'havia cridat a ell, per intercedir i fer que ell anul·lés aquesta estúpida ordre de detenció contra els seus pares. No obstant això, això no explicava el viatge d'escorta de la Lumiya o perquè ella li havia seguit durant divuit hores completes.

Allò estava mirant a Mara a la cara, fos el que fos. Ella ho sabia. Estava perdent una peça altra vegada. Però tot el que necessitava fer era localitzar a Jacen, no descobrir el seu pla de pensions.

Podria simplement trucar a la Tenel Ka i preguntar...

Malgrat com de fortament que els hapans controlaven l'accés al seu espai, una peça de tretze metres de tecnologia invisible girant entre planetes era només una mota de pols. Mara estava oculta efectivament i també ho estava Jacen. Si ell era a la superfície, ella podria, només podria, detectar-li quan s'enlairés durant un moment, però això significava tornar-se activa i atreure l'atenció.

Pensa. Pensa.

Podia esperar fins que ell reentrés a la Ruta de Comerç Perlemiana, però això assumia que ell tornaria a Coruscant pel camí que havia vingut.

Tampoc tinc un oxigen infinit... Hi havia una solució fàcil, però faria malbé la seva tapadora.

Una hora més tard, estava a punt per usar-la.

Va obrir un comunicador segur i es va preparar per a una petita socialització.

-Operacions de la Flota Hapana, aquí l’InvisibleX Cinc-Alfa de l'AG sol·licitant ajuda.

Això causaria un ensurt, però calia fer-ho.

-Cinc-Alfa, aquí Operacions de la Flota Hapana. No ens agraden les sorpreses, fins i tot dels nostres aliats.

Uups. Aquest era un país paranoic.

-Les meves disculpes, Flota. M'agradaria quedar fora dels gràfics, però pot confirmar que el Cap d'Estat Solo està il·lès i que la seva nau no està danyada?

Hi va haver un breu silenci. Coneixent Operacions de la Flota Hapana, estaven comprovant per assegurar-se que era una pilot de l'AG i que el seu transponedor, ara obligadament actiu, igualava la seva llista de codis de seguretat.

-Confirmat, Cinc-Alfa. La seva nau va aterrar al complex del Palau de la Font sense incident. Hauríem de ser conscients d'algun assumpte de seguretat especial?

Ahh... llavors definitivament estava visitant la Tenel Ka. Probablement explicant les seves accions: Creieu-me, Altesa Reial, no vaig tenir elecció, vaig haver de deposar a Omàs...

-Flota, ell no és conscient que ens preocupem per la seva seguretat i que li hem posat protecció de prop en trànsit. Creu que pot encarregar-se d'això ell mateix. La discreció de la seva part asseguraria que ell no intenta lliurar-se de mi. He detectat una nau seguint-li però la vaig perdre en el seu espai. Origen desconegut, una esfera vermella de deu metres amb un finestral davanter distintivament ocular i pals i penells cruciformes.

La pantalla d'advertència de la Mara es va il·luminar:

Ara que els hapans havien fixat la seva transmissió, estaven comprovant l’InvisibleX amb els sensors mentre tenien l'oportunitat. Ella podia haver-los bloquejat, però els va deixar fer les comprovacions per tenir-los contents.

-Entesos, Cinc-Alfa. Li farem un senyal quan ell es mogui. Si detectem l'esfera, vol que l’aturem o la neutralitzem?

-És el seu espai -va dir ella. Tingues això amb els meus millors desitjos, Lumiya-. No tinc ordres de detenir-la. Sentin-se lliures de neutralitzar-la.

-Rebut, Cinc-Alfa. A menys que vostè ens enviï un senyal mentrestant, no contactarem amb vostè fins que el Cap d'Estat enlairi.

Eren una gent tan agradable i servicial, els hapans, fins i tot si eren paranoics. I entenien els complots, els assassinats i això de mantenir la boca tancada. Mara va apagar tot el que no era crític i va meditar en la foscor, meravellant-se de nou pel vívid i exquisidament bell que eren els camps d'estrelles sense el filtre diàfan d'una atmosfera.

Es va permetre una ràpida mirada al seu quadern de dades per tranquil·litzar-se que hi havia una cosa de la qual no havia de preocupar-se.

El transponedor d’en Ben deia que ell encara estava fora de perill a Coruscant.

LLANÇADORA DE LA GAG, ESPAI DE TAANAB

Ben havia après molt dels seus companys de la GAG sobre seguir sospitosos discretament i un truc bàsic era sobrepassar una sortida i tornar enrere. Va sortir de l’hiperespai i es va dirigir de nou cap al Nucli per Taanab, no cap a Hapes, malgrat que encara estava segur que l'esfera Sith hi era.

Podia sentir-la, però no podia detectar-la convencionalment. Podria haver parlat amb ella, però estava desconnectat de la Força per evitar l'atenció de la Lumiya. Va intentar descobrir perquè estava ella interessada en Hapes i va fallar, però no hi havia res d’en Jacen que pogués sentir, només un rastre de la seva pròpia mare. Mentre més a prop s'aventurava de l'espai hapani, més poderosa es tornava la presència d'ella.

No em diguis que els dos estem seguint la Lumiya.

Hauria de donar algunes explicacions. Però no importava: s'alegraria que li deixessin a terra un any o fins i tot que li enviessin a Ossus mentre pogués fer-li una ullada a la seva mare en aquest moment. Va fixar un curs cap al corredor de transport i va tornar a sortir a l'espai real, unint-se al comboi de transports i després a un grup de remolcadors de mineral. Fer un tirabuixó també havia servit a un altre propòsit: gairebé com si escoltés a la font d'un so, Ben havia fet un mapa mental de la veu silenciosa de l'esfera Sith i tenia una bona sensació d'on era en l'espai físic. Estava prop del mateix Hapes.

I, ara ho sentia, també ho estava la seva mare.

Ella havia trobat la Lumiya, llavors. Li havia guanyat en el fet de trobar l'objectiu.

Ben va assaborir una breu fantasia de buidar el canó de la llançadora sobre l'esfera, es va sentir estranyament trist per destruir la nau només per acabar amb la Lumiya i es va preguntar si tots els nois passaven per una fase de sentir-se agressivament protectors cap a les seves mares. Potser això anava amb el fet de trobar tan dur tractar amb els pares mentre es creixia. Era això del mascle alfa.

Vinga ja. Quants nois de la teva edat, o de qualsevol edat, han de preocupar-se que les seves famílies siguin atacades per Sith o Jedi Fosques boges?

Això no és la vida normal. Les regles són diferents.

Ben es va acostar tant a l'esfera Sith com es va atrevir. Fins on podia dir, estava mantenint la posició, però quan es mogués... ell aniria a destruir-la. Llavors la seva mare sabria que ell hi era tant si es feia perceptible en la Força com si no, perquè la llançadora de la GAG era tan invisible com un maó.

Si podia evitar matar la nau Sith, ho faria. Per alguna raó, això li preocupava més que matar un ésser humà real, la qual cosa havia fet ara massa vegades.

PALAU DE LA FONT, HAPES

Jacen va dir adéu a l’Allana, trobant refrescantment dolorós no ser capaç de dir-li la seva nena petita.

-Maco el pèl -va dir ella. Ella es negava al fet que la separessin del tauntaun de peluix i l'abraçava a ella amb tots dos braços-. Com es diu?

Jacen es va ajupir per estar al nivell d'ella. Era sensible a la Força i llesta, però si es donava compte de qui era ell en realitat, estava massa ben instruïda en la supervivència per dir-ho. A ell li agradava pensar que era un coneixement que tots dos compartien i que ella entenia per què ell no podia ser el papa... encara no, de totes maneres. Era una idea alliçonadora per a una nena tan petita.

-Com vols dir-li?

-Jacen.

-Això és encantador. Per què Jacen, floreta?

-Perquè quan no vinguis a veure'ns en canvi pugui parlar amb ell.

Les entranyes d'un pare estaven fetes per retorçar-se. Jacen va aconseguir aquest estat de voler simplement girar-se i córrer quan hagués de separar-se d'ella i de la Tenel Ka, de manera que pogués evitar aquest dubitatiu pas que els separava cada vegada, mirant enrere una i altra vegada i pensant: Què passa si aquesta és l'última vegada que les veig? Ell ho pensava.

Era morbós, però també una mesura de la importància que elles eren per a ell, que posava a prova com de devastat que se sentiria sense elles. Almenys com a Cap d'Estat, ell tenia una raó molt millor per a un contacte més freqüent amb una monarca aliada.

I havia passat per aquesta visita sense que el seu destí irrompés de sobte i creés un moment que li digués que havia de matar-les. Hi havia escoltat buscant aquest murmuri del destí, tement, però només hi va haver silenci.

Només li hauria causat dolor, res més. Els camins dels Sith eren lògics. Mai eren inútilment cruels. Qualsevol sacrifici que ell hagués de fer, tindria un significat productiu, sense importar com de dur que fos.

Encara que Jacen, el tauntaun, que hi era per l’Allana quan ell no hi fos, sempre li faria una mica de mal.

La Tenel Ka va caminar amb ell en silenci fins a l’InvisibleX al recinte.

-No estàs contenta amb això de l’Omàs, oi? -va dir ell.

Ella va fer aquella graciosa inclinació de cap, la qual havia d'haver après per cobrir la seva autèntica reacció quan estava avorrida sense mesura pels convidats en una recepció diplomàtica.

-És molt diferent, ser el centre del govern després que has gaudit la relativa llibertat de ser un comissionat -va dir ella-. Espero que no resulti ser un error per a tu.

-Sempre puc dirigir l'atenció cap a la Niathal.

-Assegura't que tots dos teniu diferents ambicions. És molt més segur que si els dos voleu la mateixa cosa.

-Això sona com la classe de consell que em despertaria suant a mitjanit.

-Crec que la frase és tan sols el cim, Jacen Solo. -Ella va indicar la pistola làser, el sabre làser, la vibronavalla i els dards tòxics al cinturó al voltant de la cintura-. Veig que t'estàs acostumant al nivell de desconfiança hapani...

-Com dius, s'està sol.

No va mirar enrere aquesta vegada. Ara que el seu breu respir havia acabat, el record fresc de la Mara sermonejant-lo (ho havia manejat bé?, havia aconseguit ella prou per destruir tot pel que ell estava treballant?) Li va inundar una altra vegada juntament amb la cara d’en Ben.

Vull acabar amb això. Puc tractar amb això.

Simplement no puc suportar el no saber on i quan i com.

L’InvisibleX es va elevar netament i Hapes va minvar fins a tornar a convertir-se en una sumptuosa manta de jardins i canals. Tenia una bona idea ara amb què s'enfrontaria quan Ben morís: Mara, un animal al qual li havien robat la seva cria amb tota la primitiva ràbia ferida que anava amb això, i Luke... no tenia ni idea de com reaccionaria Luke, només que un home que podia fer caure l'Imperi, i una sang que estava fins i tot més a prop de la de Vader que la seva pròpia, no es paralitzaria per la pena.

Ara Jacen estava més espantat que els Skywalker descobrissin la paternitat de l’Allana que que ho fessin les nobles hapanes. Probablement ell podria protegir-la de les hapanes si havia de fer-ho, però seria molt més dur protegir-la de la venjança d’en Luke i la Mara. L’Allana era el seu punt feble.

Però ningú ho sabia i seguiria així fins que estigués segur que havia eliminat cada amenaça a la qual ella pogués enfrontar-se. No anava a córrer cap risc. Anava a crear-se dos dels enemics més letals que qualsevol ésser pogués tenir.

-Operacions de la Flota Hapana a InvisibleX U-U, que tingui un retorn segur -va dir la veu del comunicador.

Mai havien dit això abans. Ser el Cap d'Estat òbviament els havia pujat l'estat d'ansietat a triple vermell o alguna cosa així. Però ell estava perfectament fora de perill aquí. Encara era visible a la Força, encara ple de càlids sentiments agredolços, i durant una mica més podia permetre’s que no li importés.

Mentre Jacen accelerava cap al punt de salt a l’hiperespai, podria haver jurat que una nau estava a prop seu. Va sentir alguna cosa en la Força durant un moment, però s'havia anat de nou. Va comprovar els seus instruments: res. Si el Cúmul de Hapes no hagués estat tal embolic de perills, hauria saltat en el moment en què va passar l'atmosfera superior del planeta.

Hi ha d'haver alguna cosa en l'aigua hapana. Mai vas ser tan espantadís.

Però hi havia alguna cosa allà fora i mentre que odiava la imprecisió de la frase una mica fosc, era el millor que podia fer: una cosa hostil que estava intentant molt no ser-ho. Esperava que fos hapani i que ells simplement estiguessin intentant en va seguir-lo fins que sortís del seu espai. Encara que hauria estat capaç de sentir això clarament, una nau ordinària pilotada per gent ordinària.

Això no era ordinari. Va fer plans per al pitjor.

Si girava l’InvisibleX a la dreta i apagava la pantalla superior, podria veure una vista panoràmica del darrere reflectida a la pantalla. A vegades necessitava veure amb els seus ulls per estar segur. Va apagar la pantalla i va canviar la seva concentració i, durant un moment, tot el que va poder veure va ser el buit vellutat.

Llavors les estrelles van parpellejar.

-Lumiya?

Silenci.

Ella també podia amagar-se en la Força. Ella pensava que ell estava deixant que la seva concentració es desviés. Probablement ella no va poder resistir descobrir on anava ell.

Si ella li havia seguit fins aquí, llavors sabia això de la Tenel Ka. Ella ho faria servir.

-Està bé, Lumiya. Sé que ets tu.

Però encara no hi va haver resposta. Això no era propi d'ella.

-Lumiya, no puc deixar-te viure ara, t'adones d'això?

Durant un moment, fins i tot en aquesta crisi, va descobrir que estava sospesant la mort d'ella contra la seva profecia. Era la Lumiya després de tot? Era ella el sacrifici? Què podia haver possiblement en la mort d'ella que matés una cosa que ell estimava?

-Lumiya, darrera oportunitat...

Llavors un raig blanc ardent va inundar la seva cabina i el va encegar durant un segon. Ell va rodar instintivament per separar-se, sobtadament conscient que hi havia una llum de posició tan a prop de la seva cua que la nau hauria gairebé d’haver xocat amb ell.

Com no la van descobrir els sensors de proximitat? Com no la va descobrir ell?

Els seus sentits en la Força es van inundar instantàniament amb la fúria freda com el gel d'algú més. El comunicador crepità.

-El joc ha acabat, Lumiya -va dir buscant un objectiu amb el seu canó posterior.

-Pots apostar al fet que sí -va dir la Mara.

Següent