Sacrifici (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

-Va registrar el Cinc-Alfa a les 0036 hores, senyor, i no va emplenar un pla de vol.

-Tècnic d’InvisiblesX de l'AG, Coruscant, a Luke Skywalker.

CÚMUL DE HAPES

Jacen no podia disparar. No era consideració per la Mara, perquè el seu primer instint va ser fixar-la i prémer el botó, però ella estava tan a prop que la detonació se l’hauria emportat a ell amb ella. Els InvisiblesX havien sacrificat els escuts pels negadors de sensors. Només era en moments com aquest, moments que mai havien d'haver passat, que mai haurien passat, en què això era un problema.

Ell es va desviar a l'esquerra, i ella li va igualar, i a la dreta i a l'esquerra i ella encara estava tan a prop de la seva cua que ell es va preparar per l'impacte per reflex, amb els braços engarrotats sobre la palanca de control.

No hi havia avantatge: tenien el mateix caça. No hi havia superioritat: ella era tan bona pilot com ell.

No hi havia refugi: estaven en espai obert. Es reduïa a qui odiava més i qui estava més preparat per morir per tal d'acabar amb l'altre.

Tot en el que Jacen podia pensar era que ara era la Mara qui l’havia seguit fins aquí i sabia això de la Tenel Ka. Les amenaces d'ella sobre Ben semblaven irrellevants. Ell tenia tot un problema nou.

El seu comunicador va cruixir de nou. Ell es va preparar per a una nova andanada àcida de la seva tia. Però era la veu d'una altra persona.

-La tinc, Jacen.

Lumiya. Potser era la seva salvadora, però ella tampoc hauria d'haver estat aquí. Així que Lumiya i Mara probablement sabien això de la Tenel Ka i l’Allana.

I la Lumiya amb certesa sabia que ell no podia deixar que cap de les dones visquessin amb aquest coneixement. Ara tenia a dues assassines en la seva cua i no podia confiar que cap d'elles no el matés o li traís.

Canons làser van centellejar al seu costat de babord i ell va sentir l'impacte en el fusellatge, però encara estava d'una peça. Va olorar a fum. Una llum blanca va omplir la cabina. Lumiya, si estava apuntant a la Mara, si no estava intentant matar-lo en alguna estrafolària prova Sith, tenia el mateix problema: Mara estava volant tan a prop que qualsevol explosió li col·locava a ell en la seva ona expansiva o faria que la runa d'ella travessessin els escuts d'ell en aquesta distància.

Jacen va fer el que havia fet moltes vegades: simplement es va deixar caure per allunyar-se amb un tirabuixó en un angle de noranta graus. Necessitava un segon d'espai entre ells i també necessitava tornar a buscar-la amb un avantatge.

Mara podria a hores d'ara haver enviat un missatge al Luke, revelant-li-ho tot. Ella volia causar el màxim dany. El seu secret era un míssil tan bo per usar-lo contra ell com qualsevol equipament militar.

Mentre pujava per sortir del tirabuixó, Jacen va mirar cap amunt a través de la coberta, desesperat per aconseguir qualsevol reflex o rastre de moviment. Els InvisiblesX mai havien estat dissenyats per lluitar uns contra els altres. La seva gairebé completa falta de rastre en els sensors feia que seguir la Mara fora impossible. Això també era pel que ella estava tan a prop de la seva cua. No podien detectar-se l'un a l'altre de manera segura, excepte a través de la Força o veient les siluetes contra el camp d'estrelles.

I la Mara semblava ser capaç d'entrar i sortir de la Força, just igual que ell. Just igual que en Ben.

Mai hauria d'haver ensenyat a fer-ho a Ben.

El fet que la Mara no hagués dit més de cinc paraules era el que més li desorientava de tot. Ara necessitava portar-la a un terreny de la seva elecció. Podia sentir la Lumiya en algun lloc a estribord, movent-se a alta velocitat, i no tenia ni idea del que l'esfera Sith era capaç de fer a les seves mans. Tot el que sabia era que era obsoleta i una tecnologia vella i la força bruta sovint podien sobrepassar a sistemes més complexos.

-La coberta -va cridar ell. L'informe d’en Ben deia que havia utilitzat un accelerador magnètic en l'esfera Sith-. Lumiya, trenca-li la coberta. Debilita els seus escuts.

No va haver d'explicar-l’hi. Tot d'una va poder veure una bola taronja accelerant cap a ell en un curs de col·lisió i ell es va girar noranta graus just a temps perquè passés sota ell. El següent que va sentir va ser la veu de la Lumiya.

-Bretxa al casc, està abocant atmosfera.

Mentre Jacen girava de nou en un tirabuixó, orientant-se per a sentir a la Mara en la Força un cop més, va poder veure un fi rastre blanc movent-se a alta velocitat cap al centre del cúmul. Mara havia estat encertada, amb una lenta fugida o en la coberta o directament sobre la superfície de la cabina i estava intentant aterrar abans que una esquerda s'eixamplés i es convertís en una descompressió explosiva. Fins i tot amb un vestit de vol, les seves oportunitats de sobreviure eren poques.

Ella es dirigia a Kavan. Això li venia bé a Jacen.

Una vegada que la tingués a terra podria acabar amb ella, perquè fins i tot si ella demanava ajuda, qui respondria a algú lluitant amb Jacen Solo? Els hapans no. Qui la creuria? Gent que estava a diverses hores de distància.

Ell no va sentir cap violència o malícia, però mai les sentia en combat. Simplement sentia un desig aclaparador de guanyar i sobreviure i totes les altres emocions eren apartades.

Ell va tornar la seva atenció cap a la Lumiya.

-Està bé, Jacen -va dir ella-. Sé que has de guardar el secret. M'asseguraré que sigui així...

-I tant que ho faràs -va dir ell i va fixar els vuit torpedes de protons en l'esfera Sith-. Això és el que tu em vas ensenyar a ser.

Jacen va disparar contra ella i no va sentir triomf o vergonya, només un alleujament temporal.

Però no va veure cap explosió, cap bola de blanc calenta ni cap núvol brillant de runa que queien lentament. En els seus sensors a bord no va veure res.

On era ella? Era o no era una mort?

Hauria de rastrejar a la recerca de les restes més tard. Just ara, la seva prioritat era silenciar la Mara Jade Skywalker.

ESPAI HAPANI

Ben no podia sentir a la seva mare, però sabia que no estava morta. Ella s'estava amagant, just com ell li havia ensenyat. No obstant això, Lumiya estava aquí a la nau Sith, allunyant-se a tota velocitat pel seu costat d'estribord, i ell no anava a deixar la persecució ara. Ella era la clau d'això. Seria la clau viva o morta. Ben sabia que ell era capaç de fer ambdues coses.

La nau estava parlant dins del seu cap, just igual que ho havia fet abans. Podria haver estat parlant amb ella mateixa o dirigint-se a ell i a la Lumiya, però estava profundament descontenta.

Ell ha tractat de causar un dany irreparable.

-Nau, calla -va dir la Lumiya. Ben també podia sentir-la a ella, com si els processos de pensament de la nau estiguessin en un circuit obert-. Ell ha de sobreviure. Nosaltres no.

La regla dels temps diu que jo no he de ser un objectiu.

L'esfera havia decidit clarament que ja n'hi havia prou i va fer un tirabuixó de volta a la direcció per la qual havia vingut. Ben podia veure-ho en les seves pantalles i sensors davanters, però també podia veure-ho al seu cap. La impressió general era que la nau s'estava arremangant i anava a tornar per donar-li deu cops ressonants a qui vulgui que hi hagués disparat contra ell.

-Nau, torna.

Faig el que he de fer.

-Nau!

Els motors d’en Ben estaven cridant en intentar mantenir-se per sobre d'ella. No hi havia un amunt o avall real a l'espai, sinó que era com la caiguda en picat per l'aire d'una au rapinyaire.

-Nau, la meva mare està allà baix –pregà en Ben-. Ella no et va disparar.

Els mestres han d'utilitzar les seves naus per lluitar però no han d’involucrar els aprenents.

-Nau, Jacen va cometre un error. Fes-ho per mi, perquè pugui trobar a la meva mare una altra vegada. Si us plau... no disparis.

L'esfera va desaccelerar dramàticament.

Qui és l'enemic?, va preguntar la nau. Llevat que ho sàpiga, no puc fer res excepte evadir i protegir.

-Exacte -va dir en Ben. Shevu li havia dit que seguir-los el corrent als bojos, com ell els anomenava, era una habilitat policial essencial. Fer que seguissin parlant era tot de què es tractava, i si Ben tenia la nau, tenia la Lumiya-. Nau, quina és la teva tasca?

Un cop vaig lluitar. Ara educo i protegeixo a aprenents.

-Què creus que sóc?

Un aprenent.

Qui és la que està amb tu ara?

També una aprenent.

Ben estava començant a formar-se una imatge de la visió del món de l'esfera. Havia estat enterrada a Ziost durant segles i possiblement mil·lennis.

Hi havia reaccionat a ell quan li estaven apuntant des de l'òrbita i corrent per salvar la seva vida amb una aterrida nena petita.

-Nau, què vols dir amb... educar?

Ensenyo als aprenents a lluitar.

Ben podia sentir a la Lumiya comunicant-se amb ella. La nau estava responent fortament en la seva ment, però hi havia un segon flux de paraules sense so corrent gairebé com les interferències en un comunicador per freqüències sobreposades. Ella li estava urgint a l'esfera a què li disparés a Ben, al fet que ataqués la seva nau, al fet que el matés.

Sí. Ara sóc per als aprenents, perquè puguin aprendre i no rebin cap mal. Solia ser per als mestres en la guerra.

Tot d'una tenia sentit per a Ben.

-Ets una nau d'entrenament Sith. -Ell li veuria com un aprenent perquè n’era un, en cert sentit, però la Lumiya li confonia -. Per què creus que la dona que està ara en el teu interior és una aprenenta?

Perquè sap tan poc de mi. Com tu.

Ben va acceptar que no era un intel·lectual com Jacen, però podia anar rebutjant opcions, eliminant coses mentre ho feia, just com feia la mare. Podria descobrir qualsevol cosa només fent pregunta rere pregunta.

-L’aprenent dona que està en el teu interior va fer que ens disparessin quan vam deixar Ziost.

Nosaltres li vam retornar els trets.

La nau el reconeixia i va decidir que la Lumiya i ell eren novicis que necessitaven el seu consell i la seva atenció. Hi havia evitat que la seva mare matés la Lumiya en Hesperídium perquè aquest era el seu treball: ensenyar als aprenents a lluitar. Ben es va preguntar quantes oportunitats li donava als aprenents Sith abans que decidís que eren criatures dèbils que es mereixien el que els hi passava.

No hi havia manera de què anés a convèncer-ho que matés la Lumiya (es va preguntar com faria això la nau) i ella tampoc estava tenint sort en convèncer-ho que li ataqués a ell. Ben no corria un perill real. Però la seva mare si i no per causa d'aquesta nau. Algú la volia morta.

Ell necessitava trobar-la. Es va deixar caure cap a Reboam i l'esfera Sith li va escortar, amb una impotent Lumiya a l'interior.

Ben havia agafat a una Sith. I ara no tenia ni idea de com utilitzar-la en el seu propi profit.

KAVAN, CÚMUL DE HAPES

Mara va posar l’InvisibleX a meitat d’enlloc i es va recordar a si mateixa que ser l'objectiu o l'assassina era simplement un estat mental.

Sens dubte Jacen pensava que l'havia forçat a aterrar de manera que ell pogués acabar amb ella.

Ella pensava que li havia forçat a ell a anar on ella pogués utilitzar les seves habilitats en la lluita per al seu millor avantatge.

Era qüestió de qui trobava a qui primer.

Puc parar això en el moment que vulgui.

Després de tot el que havia vist i sentit, encara hi havia al seu interior la Mara que no podia creure realment que el seu nebot fos perillosament i irremeiablement malvat.

Si tu no ho fas, qui ho farà? I qui et culparà per no actuar mentre se’l va poder detenir?

Palpatine, Palpatine, Palpatine... la teva lliçó en una retrospectiva perfecta.

Així que aquí estava ella, dient-se a si mateixa que anava a passar una època molt dolenta després de matar-lo, però que calia fer-ho. I Jacen probablement estava pensant el mateix. Eren iguals.

No hi havia superioritat moral. Només una equació residual que deia que sent tota la resta igual, Mara preferia veure a Jacen mort abans que a Ben o al Luke o a si mateixa. Supervivència: no hi havia res dolent en sobreviure.

Luke ara seguia obrint-se a ella en la Força, creixentment ansiós, intentant trobar-la, però ella no s'atrevia a obrir-se a ell. No hi havia manera de dir què podia detectar Jacen. Quan ella volgués que Jacen la trobés... ell ho sabria.

Va agafar la seva bossa i tot el que hi havia a la cabina que podia servir com a arma i després va trobar cert lloc a cobert mentre consultava el seu quadern de dades a la recerca de cartes i exploracions de Kavan.

Tenia forma d’alvèol amb monuments en ruïnes i túnels. Bé. Si l’agafo en un espai confinat, ell no pot utilitzar totes les seves habilitats de la Força, però jo puc treure-li el millor partit al que tinc. Ella va decidir obrir-se camí en el laberint de passatges enterrats i fer que Jacen la seguís.

No estava prop de cap centre de població, així que també estava molt lluny de qualsevol ajuda.

De tota manera, ella no pensava demanar-ne cap.

No fins que fos hora d'emportar-se el cos.

Va ocultar totes les seves armes en la seva jaqueta, el seu cinturó i les seves botes i va córrer cap al primer túnel que va veure. Es tornava més fàcil a cada minut que passava el fet d’amagar-se en la Força durant tot el temps que necessités. Però ara necessitava ser visible, un far per a Jacen per atreure’l a les roques.

Vine i agafa'm, coronel Solo.

Següent