Sacrifici (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

De: Sass Sikili, negociador de Roche

Per a: Boba Fett, Mand'alor.

Murkhana no ha respost. A causa de què no ha respost, i al fet que temem que això animarà a altres a ignorar les nostres patents, requerim el seu suport, per poder deixar clar que ens prenem les nostres patents molt seriosament. M'agradaria molt veure un Bes'uliik en acció: els nostres metal·lúrgics han estat buscant maneres de produir estructures de beskar més lleugeres, de manera que quan ataquin les factories Murkhana fins convertir-les en pols, ens inspirarem per ser més imaginatius. Això és molt bo per als negocis.

TEMPLE JEDI, CORUSCANT

Luke es va trobar amb la Jaina en els graons del Temple Jedi. Ell estava llançant-se cap a fora mentre ella estava llançant-se cap a dins. Ell la va agafar pel braç i la va dirigir una altra vegada cap avall pel camí.

-On va anar ella, Jaina?

-Oncle Luke, juro que no l'estic cobrint. No ho sé i no està responent a cap dels seus enllaços. Per què estàs preocupat?

Luke va sostenir l'arrugat plastifí en el seu puny.

“M'he anat de caça uns quants dies”. Mara havia signat per treure l’InvisibleX just després de la mitjanit de dos dies abans. Ell es va ficar la nota a la butxaca. La sensació de por l’aclaparava.

-Anem -va dir-. He de buscar-la. Una cosa va malament. I Ben també s'ha anat. He tingut la pitjor de les sensacions, com si ella s'estigués dirigint cap a un parany.

Ben no només estava desaparegut. Luke ja no podia sentir-lo en la Força. I ara no podia sentir la Mara. Hi havia cridat a tot el món, inclosos en Han i la Leia, i kríffid si li importava que la GAG el detingués per contactar amb agents corellians amb una ordre d'arrest.

Esperava que Jacen aparegués per donar-li un advertiment, però la Niathal va dir que en Jacen estava lluny per «negocis». L’InvisibleX havia desaparegut de nou. L'home anava i venia com volia, segons semblava.

Puc imaginar-ho. Jacen estava ara permanentment invisible en la Força, això segur. Luke va trucar a un taxi i es van dirigir al Comandament de Caces Estel·lars.

-He passat més temps allà des que vaig deixar l'exèrcit que quan estava d'uniforme -va dir la Jaina.

-Pots sentir-la, Jaina? Pots sentir la Mara?

Ella va mirar lleugerament cap al costat d’en Luke, amb la mirada desenfocada i va negar amb el cap lentament.

-Res.

-No l'he sentit des de fa hores.

Quan van arribar al Comandament de Caces Estel·lars, es van dirigir a la sala de mapes. Luke va descobrir que podia mirar les cartes i triar fortes correlacions en la Força, cosa per a la que Ben també havia demostrat tenir talent. Es va quedar dret davant dels bancs d’holocartes estel·lars i va intentar relaxar-se prou per deixar que la Força guiés la seva atenció.

Va fer un esforç per expandir la seva ment cap a on pensava que ella podia haver-se estat dirigint.

Després d'un temps, quan les brillants línies i grups de punts van començar a posar-se borrosos i a perdre la seva perspectiva, es va trobar arrossegat cap a un sector en particular.

-Estic segur que està en el Cúmul de Hapes -va dir a la fi.

Quan Luke havia sentit per primera vegada a la Mara desaparèixer de la Força, va ser tan sobtat i descontrolat que ell va pensar que a ella l'havien matat. Li va fer despertar de pànic. Els tres segons de pura paràlisi agonitzant van durar fins que ella va tornar a esvair-se una altra vegada i una altra i ell es va adonar que ella ho estava fent deliberadament.

-Irònicament, hauria estat millor si ella hagués agafat una Ala-X regular -va dir la Jaina-. Els tècnics de caces estel·lars diuen que és gairebé impossible localitzar un InvisibleX per qualsevol dels mètodes de recerca normals.

Ella tenia raó. Llevat que algú resultés veure el Cinc-Alfa o que la Mara hagués deixat activat un transponedor o un comunicador, el caça estel·lar simplement s'esvairia.

Una recerca visual era tot el que quedava.

Això, o trobar a la pròpia Mara. Luke es va dirigir als hangars i la Jaina el va seguir.

-Llavors com recuperem als InvisiblesX que s'abandonen? -va preguntar en Luke, intentant no abocar la seva frustració amb els equips de terra que treballaven dur.

El tècnic va sortir de darrere del caça estel·lar.

-La balisa de rescat o la manta Marca U de foc i flames, senyor -va dir secament-. L'AG li va demanar a Incom que els fes molt difícil de detectar i els van fer.

-D'acord, deixaré de molestar gent que té feina a fer i sortiré d’aquí jo mateix. -Luke es va recordar a si mateix que la Mara estava caçant la Lumiya i així que ell havia d'esperar que ella utilitzés cada truc del manual. Això no va fer que deixés de preocupar-se -. Al capdavall, sóc jo el que va estrènyer la mà de la Lumiya i no la seva gola...

Llavors la Mara va estar de cop i volta allà, no només de nou en la Força, sinó magnificant la seva presència, com si volgués que la trobessin. Era desafiant, sense por i consentint a tenir una lluita. Trobaria la Lumiya molt bé.

-Encara que, per què està fent això? –La Jaina tenia la seva pròpia cacera: la de l’Alema. Ara estava molt interessada a ajudar a trobar la Mara-. És com si s'estigués burlant d'ella.

-O té problemes i vol que la trobi.

-No. –La Jaina va tancar els ulls durant un moment, concentrant-se -. No se sent com una crida d'ajuda. Se sent com... una lluita.

Luke va decidir advertir la Tenel Ka que anava de camí purament com a precaució. Un trànsit de divuit hores estàndard. Donat el nombre de planetes en el Cúmul de Hapes, probablement els portaria als hapans fins i tot molt més temps que això trobar un InvisibleX, però com més ulls busquessin la Mara, millor.

Luke va intentar semblar casual mentre pujava a la seva cabina. Jaina es va quedar dreta mirant-lo.

-Sé que oficialment estic fora del servei -va dir ella-, però si algú m’autoritza, m'alegraré d'unir-me. Si us plau.

Luke va fer un gest cap a l'equip de terra.

-Gràcies.

-És la Lumiya de qui hauríem d'estar-nos preocupant. –La Jaina Estava intentant tranquil·litza-li -. Puc veure a la tia Mara anant a per cabelleres trenades com Fett. Cabelleres pèl-roges. Creus que la Lumiya es tenyeix el pèl? Tindrà aquesta cosa fastigoses arrels grises?

Luke sabia que ella estava intentant fer-li riure i ell va intentar complaure-la. Però sentir simplement el nom Fett li va recordar bastant bé que cada membre de la família, Solo o Skywalker, era a la part superior de la llista de «he de matar-lo avui» d'algú.

Luke ni volia ni esperava ser estimat per tots.

Simplement volia despertar un matí i descobrir que als seus éssers estimats els havien deixat tranquils per seguir amb les seves vides.

Quan la Mara tornés a casa, amb cabelleres o sense, amb guerra o sense, ell anava a reservar unes vacances per als dos, en algun lloc consoladorament tranquil. Va fer una bola amb la nota de plastifí que ella havia deixat per a ell i la va ficar en un forat del quadre de comandament de la seva cabina. Els motors de l’InvisibleX ploriquejaren en encendre’s.

Tot i que no seria a Hesperídium.

KAVAN

Jacen havia esperat haver de tractar amb una Mara enfadada després que matés a Ben, no abans.

Ell encara estava buscant significats i patrons en els successos al seu voltant i ara es veia a si mateix en certa desesperació per intentar el que fos que estigués en el seu camí per veure si això funcionava i segellava el seu estatus Sith.

Em donaré compte? Què se sent?

Com ho sabré?

Havia de ser alguna cosa que canviés el teixit de la galàxia, un punt d'inflexió. Mentrestant, Mara li estava desafiant, assenyalant-se en els túnels que solcaven les profunditats dels camps de Kavan, pensant que encara era una assassina de primera fila i que podia acabar amb algú que tenia un mestratge complet de la Força.

Ella era una assassina excel·lent, però les seves habilitats en la Força eren tosques comparades amb les d'ell. Una vegada que Jacen l’eliminés, seria més fàcil tractar amb Ben. I Luke... creuaria aquest pont quan hagués de fer-ho.

Jacen va comprovar el seu cinturó, les seves butxaques i la seva cartutxera i va decidir complaure-la. Lumiya i Ben semblaven estar en un altre lloc tenint la seva pròpia confrontació. Ara tot encaixava. Lumiya havia de ser silenciada pel que sabia i Ben ho faria.

Seguia un ordre. Era una cadena tròfica.

Jacen va carregar quatre dards tòxics en una pistola làser adaptada i lliscà els altres en els compartiments del seu cinturó, preguntant-se com podia pensar en aquestes coses tan calmadament. Es va aproximar a la boca del túnel amb lenta cura. Encara podia sentir el traçat, Mara s'havia esvaït de nou en la Força. Hi havia al voltant d'un metre d'espai sobre el seu cap mentre vorejava amb molta cura el túnel central i va poder veure passadissos horitzontals d'una altura al voltant del maluc que es bifurcaven. Havien estat construïts per evacuar l'aigua de les tempestes. En els desagradables hiverns, els kavani locals havien construït un cop llars d'emergència aquí baix.

Jacen es va parar i va escoltar.

-D'acord -va dir-. Sé que pots sentir-me, Mara. Encara pots penedir-te d'això.

La seva veu va retrunyir. No hi va haver resposta, just com ell esperava, així que va començar a endinsar-se al laberint de desguassos, amb el sabre làser a la mà dreta i la pistola làser en l'altra. L'única llum al seu voltant ara era una boirina verda procedent de la brillant fulla d'energia.

-Podria –va dir ell tranquil·lament- tornar, bloquejar l'entrada d'aquest complex amb material inflamable i calar-li foc. -Ella podia sentir-lo a ell, per descomptat. Ell podia sentir l'aigua caient lentament en les profunditats dels túnels. El so estava amplificat, fins i tot si era difícil assenyalar l'origen-. I el fet que aquests túnels tinguin conductes de ventilació vol dir que l'efecte xemeneia et faria sortir pel fum, t’asfixiaria o et rostiria.

Silenci.

Ell va contenir l'alè, escoltant.

Crack.

El seu genoll dret va explotar amb un dolor encegador mentre la Mara sortia llançada horitzontalment, ajudada per la Força, des d'un conducte lateral i li arribava a l'articulació de la cama amb les botes, estripant-li els tendons. Mentre ell perdia l'estabilitat en l'estret passatge, cridant, es va trobar a si mateix caient durant un segon i buscant un suport. Va llançar una espasada amb el seu sabre làser, arrencant pols de maó de la paret. Mara va caure al terra enfangat per esquivar el sabre làser, després es va posar dempeus a corre-cuita i va córrer pel túnel de sota.

No era un bon començament. Jacen va llançar un jurament i es va obligar a córrer darrere d'ella, ordenant a les endorfines que entumissin la seva cama i dient-se a si mateix que sabia que ella li estava tendint un parany. Ella volia confinar-lo, tancar-lo, atrapar-lo.

Si ella pensava que els túnels igualarien les possibilitats, estava equivocada. Ell l’enterraria aquí.

Mara va trobar el parany perfecte al final d'un dels conductes. Podia sentir les petjades d’en Jacen que corria i ella li portava uns bons cinquanta metres.

Des d'aquí, el sostre voltat es va tornar més baix i fins i tot la Mara va haver de córrer ajupida. No era el lloc per girar un sabre làser estàndard. Els túnels estaven en males condicions i els arcs de maó estaven començant a blegar-se i esfondrar-se en alguns llocs.

Així que ell no l'ajudaria revelant la seva posició física en la Força. Bé. Ella va localitzar una planxa de metall de prop de mig metre d'ampla i la va col·locar amb cura al terra del túnel, recolzant-la sobre les pedres de manera que ell la trepitgés i li donés un advertiment audible quan arribés en aquest punt. Una intensa sacsejada amb la Força als maons i arcs davant i darrere de la planxa de metall els va debilitar i després ella va evitar que s'esfondressin per la pressió de la Força.

Sostingues-los. Espera a què trepitgi aquesta planxa...

Anar darrere d’en Jacen mai funcionaria. A ell mai se li podria permetre que fixés l'agenda. Ell vindria darrere d'ella.

Atrapa’l, immobilitza’l, mata’l.

No era bonic i no capturaria la imaginació del públic com un desplegament de sabre làser a l'acadèmia, però estava entrenada per destruir. Jacen ho estava per enganyar.

Ella va poder sentir-lo respirant i l'irregular vzzzm-vzzzm-vzzzm del seu sabre làser mentre la seguia, saltant i tornant-se per estar segur que ella no estava darrere seu. Llavors ella va poder escoltar que ell no estava girant tant la fulla. Els curts i entretallats brunzits i roncs li van dir que ell estava corrent a tota velocitat.

Ella també estava atrapada, per descomptat, llevat que comptés els pous de ventilació cada cinquanta metres. Però quan ella va dir que s'aniria d'aquí sobre el cadàver d'ell, ho deia de debò.

Ella va sentir el principi d'un sentiment humà apassionat per la Leia, però el va anul·lar a l'instant.

Això la debilitaria.

Les botes d’en Jacen picaven els maons. Estava impacient. Ella s'interposava en el seu camí, refrenant-li quan ell volia continuar amb una cosa.

Crunch... crunch... crunch.

Si la seva estimació del temps era correcta, ell era a prop de trepitjar aquella planxa oxidada.

Clang...

L'estrèpit va començar. Ella va esfondrar les dues seccions del túnel, davant i enrere, amb un esforç massiu de la Força que la va deixar sense alè. No el va sentir cridar. Fins i tot en aquelles humides condicions, núvols de fines runes van omplir l'aire i li van fer ofegar-se.

Mara va esperar, amb una mà sobre la seva boca i el seu nas, amb el shoto desembeinat i escoltant la Força.

Hi va haver el ploriqueig i el so de chunk-chunk dels últims maons que queien. No esperava que el pes de la runa d'un sostre baix causessin una ferida d'impacte, sinó que l’aixafessin i li immobilitzessin. Ell no estaria mort... encara.

Ella va esperar en silenci, sent ella mateixa una presència inexistent, fins que ja no va poder sentir més moviment.

D’acord. Vegem què he de fer per acabar amb això.

Un braç era tot el que sortia d'entre la runa. A través d'un forat de la mida d'un puny, ella va poder veure el flaix humit i el parpelleig d'un ull i una cara plena de sang. Una mà es va allargar cap a ella, amb els dits separats, tacada de sang i tremolant. Altres persones podrien haver sentit la urgència d'agafar aquesta mà, la més distintiva de les coses humanes, però era el truc Sith més vell i més gastat i ella mateixa l'havia utilitzat massa vegades.

Ella va agafar la seva pistola làser i la va apuntar cap a l'ull, amb una mà, amb el dit índex descansant al gallet. Tenia el shoto preparat en cas que es necessités un cop de gràcia.

Se sentia tan deslligada i tranquil·la com no ho havia estat mai com la Mà de l'Emperador.

-Digues a la meva mare que sento haver-li fallat -va xiuxiuejar en Jacen.

-Ella ho sap -va dir la Mara i va prémer el gallet.

 Següent