CAPÍTOL 11
Dorn es
va perdre.
S'havia
colat pels passadissos, pensant que havia arribat a les cel·les dels esclaus, i
havia aconseguit obrir un nombre de tancaments.
Tot
d'una va obrir una porta i va trobar fila rere fila de gàbies. No estaven
plenes dels esclaus que havia estat buscant.
Estaven
plenes de bestioles gegants.
Bestioles
enormes. Munts d'elles. Eren spydrs fantasmes verinoses de Kubindi, més grans
que algunes cases que hi havia vist. Hi havia cucs effrikim gegants de dos caps
–l’snack favorit d'un hutt- de tres metres de llarg. Hi havia escarabats mora
amb banyes gegants en els seus morros, colpejant les seves gàbies.
Òbviament,
aquestes no eren bestioles normals. Gardulla tenia un xef gourmet de Kubindi,
un especialitzat en cuinar insectes. Però per descomptat aquest xef no podia
tenir qualsevol insecte. Aquests eren alimentats per aconseguir grandària i
sabor, i probablement havien estat alimentats de químics per fer-los mutar en
formes gegantines. Després, probablement se'ls havia injectat hormones de
creixement.
La pudor
de les bestioles alien va fer que el nas d’en Dorn es retorcés. Els insectes
van començar a xiuxiuejar i a fer sorolls. Els escarabats van fer un soroll amb
les seves banyes que sonava com la paraula «Fuig. Fuig».
Volien
que marxés. Dorn no tenia una idea millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada