Els nens ghostling (I)

Els nens ghostling

Episodi I Aventures 5

Dave Wolverton

Els nens ghostling viuen en un món aïllat i bell, fora de perill... fins que són capturats per un malvat traficant. Aviat es trobaran en el dur planeta de Tatooine, per a ser venuts a la terrorífica Gardulla la Hutt.

La seva única esperança de supervivència és un jove esclau anomenat Ànakin i els seus amics.

Podran alliberar els ghostlings?

CAPÍTOL 1

Al planeta Datar, la selva era plena de llum. Tres llunes cavalcaven el cel... tres discos de la més pura plata. Escampaven la seva llum com aigua freda sobre les extremitats verdes recargolades dels arbres Bayah. La llum gotejava des de fulles fosques, entollades a la vall plena de molsa, i queia en cascada en brillants gotes al terra del bosc.

Penjaven enfiladisses de les extremitats dels arbres, llargs ceps caient amb enormes flors en forma de banya que s'obrien a la nit. En aquelles soques reptaven les bestioles de foc, les seves esquenes brillaven tant com brases en un foc. Avançaven amb dificultat pels ceps de flor en flor, bevent-se el nèctar de la nit.

La terra estava gairebé en silenci sota els arbres. Tot el que podia escoltar-se era a una mare, suaument cantant:

«Dorm, la meva nena, aquesta nit bé.

Tot i que el bosc ple de llum estigui.

Els teus dolços ulls tanca,

Mentre el sol vola,

Sobre les muntanyes. Bona nit».

Djas Puhr va reptar per la foscor, i es va aturar per fer una ullada cap a la font de la cançó.

No necessitava la seva aguda visió nocturna en aquesta missió. Les llunes de Datar i les bestioles de foc li proveïen d'una àmplia llum. Qualsevol imbècil incompetent podria haver reptat silenciosament a través d'aquests boscos... excepte potser el seu company, Gondry. Els peus de Djas Puhr no feien cap so mentre es movia. La molsa sota ell era densa com una catifa, i els ghostlings que vivien a prop havien aclarit totes les branques del sòl del bosc.

Djas Puhr va tirar de les seves túniques fosques a prop i va reptar cap al cant. La veu de la mare era fina i alta, com el so d'una flauta de pedra del món natal de Djas Puhr de Sakiya. No hi havia estat preparat per la gràcia de la seva veu.

La bellesa dels ghostlings era llegendària. La seva brillant pell semblava brillar amb una llum pròpia. Les seves cares inspiraven a la gent de molts planetes, i a la llum del dia els seus ulls brillaven com gemmes.

Al davant, els ceps penjants estaven teixits per formar un enorme niu, formant un bol. El niu penjava temptadorament prop de terra, només a dos metres. El cant venia de dins.

El niu brillava d'un color que els humans no podien veure, un color que emanava de la calor d'un cos amb vida. Per a Djas Puhr, semblava com si el niu estigués banyat en lleus flames platejades.

Al seu voltant, més amunt en els arbres, penjaven dotzenes més de nius, cada un de la mida d'una porta. Djas Puhr s'havia topat amb un llogaret ghostling.

Va estrènyer el seu comunicador de canell.

-Objectiu adquirit. Localitza el meu senyal. I si fas malbé això de nou, et rebentaré.

Del comunicador va arribar una resposta... un grunyit ressonant.

Djas Puhr va retrocedir del llogaret ghostling i es va fondre amb els arbres. Era bo en això. El planeta Sakiya criava caçadors suprems. Les seves túniques negres i pell de banús li permetien desaparèixer en la nit. Els seus poderosos ulls li permetien veure la seva presa mentre dormia, fins i tot a través de les parets. El seu agut sentit de l'olfacte li permetia caçar criatures que intentaven fugir.

No va haver d'esperar molt perquè Gondry arribés. El gegant del dur planeta Byss va arribar parlotejant a través del bosc, parpellejant i bocabadat amb el seu enorme ull.

Djas Puhr va saltar de sota les ombres i va agafar el canell del gegant per evitar que es fiqués per accident en el llogaret.

-Atura’t, -va xiuxiuejar Djas Puhr-. L'objectiu està just davant.

El gegant va encongir el seu enorme ull i va moure el seu cap de costat a costat mentre tractava de veure.

-Hwargh? On?

-El niu està penjant just a nivell del sòl, a cent cinquanta metres cap endavant. -Va xiuxiuejar Djas Puhr-. Hi ha dos ghostlings dins... una mare i la seva nena. Agafa només a la nena. I vés amb compte: la nena no valdrà res per al nostre amo si l’aixafes!

Els ghostlings eren terriblement fràgils. Merament tocar una de les petites criatures podia magolar-la, i un cop feble destrossaria els seus ossos. Gondry era una criatura tan enorme i maldestre que Djas Puhr havia de recordar-li constantment que anés amb compte.

A Djas Puhr no li agradava haver de repetir les seves ordres simples. Ell i Gondry ja havien reunit sis nens ghostling aquesta nit.

Per sobre, una enfiladissa penjava baixa. Una bestiola de foc havia arribat fins a una flor amb forma de banya, i ara els suaus pètals blancs de la flor atrapaven i reflectien la llum vermella de la bestiola de manera que tota la flor brillava com un llum.

Gondry absent va estendre el braç cap amunt i va agafar la bestiola de foc, aixafant-la entre dos dits. Va cremar en flames amb una aroma com el sofre, cremant els seus dits com un llumí. Al gegant no va semblar importar-li el dolor.

-Deixa això, -va xiuxiuejar Djas Puhr-. Atrauràs l'atenció. Agafa la nena, i sortim d'aquí.

El gegant va grunyir, llavors va caminar a través de la densa molsa amb un pum, pum, pum. Només un ciclop de Byss podria haver aconseguit fer tant soroll.

Afortunadament, Gondry no va despertar als ghostlings... no fins que va aconseguir el niu i va agafar a la nena. Una noia de cop i volta es retorçava i cridava a les enormes urpes d’en Gondry. La seva mare va començar a cridar:

-Ajuda! Ajuda!

Gondry va tirar de la nena del niu.

Els homes ghostling cridaven de terror i van aparèixer en les boques dels seus propis nius. Encara que eren petits, es movien ràpid. Alguns dels ghostlings van treure arcs i van començar a disparar fletxes a Gondry. Altres van treure blàsters atordidors en miniatura que disparaven brillants raigs blaus d'electricitat. Encara que altres llançaven bestioles de foc que es disparaven com un llamp en fer impacte, com ferotges bombes petites.

Gondry va rebre una fletxa a l'esquena i va udolar. El gegant va tirar d'una branca de l'arbre, i els nius van començar a bressolar-se salvatgement, com en una tempesta. El moviment va arruïnar la punteria dels ghostlings. Els guerrers van ser forçats a agafar-se als seus nius balancejant-se per evitar caure.

Gondry es va arrossegar, amb la nena a les mans, mentre els ghostlings continuaven llançant les seves bestioles de foc i disparant el millor que podien.

En uns moments els ghostlings van colpejar a Gondry amb mitja dotzena de fletxes. Va rebre un parell de raigs atordidors, també.

Però els ciclops de Byss eren notòriament difícils de matar. Gondry podia curar-se en moments. Podia fins i tot fer que li tornessin a créixer braços i cames.

Les diminutes fletxes ni tan sols li van frenar. Les bestioles de foc explotaven sense fer-li mal a la pell. Va caminar ràpidament cap a la nau espacial. Djas Puhr va córrer per atrapar-lo.

Van deixar el llogaret ghostling enrere.

En uns moments, van aconseguir arribar a la nau d’en Sebulba el Dug. Van córrer per la rampa de desembarcament. Djas Puhr va cridar al seu amo.

-Tenim a l'última nena. Sortim d'aquí!

Djas Puhr va portar la nena al celler i la va deixar en una gàbia d'energia amb els altres que havien atrapat aquesta nit.

Ella va caure i va jeure sostenint-se al lateral, com adolorida. Djas Puhr es preocupava que poguessin haver-la matat per accident, o potser li haurien trencat alguns ossos. Si era així, Sebulba es tornaria boig.

Gondry va començar a arrencar les fletxes del seu cul.

La nau va tremolar mentre els motors s'iniciaven. Va enlairar-se ràpidament, i va estripar l'aire nocturn; en uns moments va irrompre en l'hiperespai amb un familiar cop sec.

Moments després, Sebulba va caminar fins al celler sobre les seves mans.

El dug va inspeccionar a la ghostling. Era una noia petita, amb els cabells tan platejats com la llum de la lluna, i uns ulls violeta perforants. Les seves orelles punxegudes anaven cap enrere en pla contra el seu cap. Ella no semblava molt gran, potser de set o vuit anys.

Quan es va moure a la llum, Djas Puhr va poder veure que tenia un enorme blau en el seu braç.

Sebulba va començar a maleir en huttès.

-Gondry, imbècil, podries haver-la matat... i ella és la més bella de totes! -Mentre Sebulba parlava, els sensorials sobre la seva mandíbula van tremolar de ràbia.

-Hwaree, -va dir el gegant, baixant el seu cap. Em sap greu. Les ferides de fletxa de Gondry ja s'havien tancat. Es guaria així de ràpid.

-Podríem tirar per provar altra vegada? -va oferir Djas Puhr-. Els ghostlings no són difícils d'atrapar.

-No, -va grunyir Sebulba-. Els blaus sanaran, sospito. -El corredor dug va mirar profundament als ulls de la nena-. Tens un nom, preciosa? -Per sorpresa d’en Djas Puhr, la nena li va parlar-. Arawynne, va dir ella. Princesa Arawynne.

-Ja no Princesa... -la va corregir Sebulba-. Ara, esclava Arawynne.

Següent