Vel de traïcions (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

Quan els deu tambors van marcar el compàs, vint trompetistes es van emportar els llargs instruments a la boca i van començar la primera de les tres prolongades fanfàrries.

En aquells moments, Obi-Wan havia arribat ja fins a Tiin i l'altre Jedi.

—Són els androides —va començar a dir amb una rajada de paraules.

En Tiin el va calmar i li va fer repetir tot el que Cohl els hi havia explicat. A continuació, l’iktotchi es va tornar cap a Ki-Adi-Mundi, Vergere i els altres.

—Situeu-vos el més a prop d’en Valòrum que us sigui possible. Obi-Wan, Ki i jo ens posarem al costat del pavelló de la Federació de Comerç. Els altres, disperseu-vos per poder desviar els trets làser. Sigueu discrets, però manteniu-vos alerta.

—Mestre Tiin, creus que la Federació de Comerç sospita el que hi ha entre ells? —va preguntar Obi-Wan mentre creuaven la sala.

—No poden sospitar-ho. Només són agressius en tot el que es refereix a tractes comercials. Si Havac ha infiltrat aquest androide entre els altres, ha hagut de fer-ho sense que ho sàpiguen els membres de la Directiva.

—No hauríem de demanar a la delegació que faci sortir als androides, Mestre?

—La persona que estigui vigilant pot decidir posar en marxa l'androide. I si això passa, semblarà que l'amenaça som nosaltres i que els androides responen a ella disparant. Si hi hagués temps faríem que algú abordés el vaixell de càrrega de la Federació per desconnectar el seu ordinador central.

—Has lluitat abans amb aquests androides, Mestre Tiin?

 —Només sé que no tenen molt bona punteria, Padawan.

Obi-Wan va arrufar les celles mentre corria.

—No crec que això importi amb tretze d'ells disparant a la vegada.

* * *

Tot just havien recorregut la quarta part del passadís que accedia a les cabines dels mitjans, quan Boiny va localitzar a Havac pel petit panell d'acer transparent situat a la part alta de la porta.

Qui-Gon va enganxar l'esquena a la paret del passadís, deixant que Cohl se sostingués pels seus propis mitjans.

—Quants homes hi ha dins? —va preguntar al rodià.

—Havac i pot ser que dos humans més asseguts a la dreta de la porta.

Qui-Gon va fer un gest cap a la palanca d'obertura de la porta.

—Prova a veure.

Boiny posà una mà tremolosa a la palanca.

—Tancada. —Va mirar cap al panell de la paret—. Probablement pugui interferir...

—Tinc un mètode més ràpid —el va interrompre el Jedi.

Va activar el sabre làser i va introduir la brillant fulla en el mecanisme del pany. El metall va brillar vermell abans de començar a fondre’s, tenyint l'aire d'una olor amarga. La porta es va obrir amb un so grinyolant.

En aquells moments Havac i els seus companys ja estaven dempeus amb les pistoles a la mà. Una pluja de trets va ser desviada per l'arma d’en Qui-Gon, que aquest mantenia alçada i movia a esquerra i dreta en gestos precisos. Els trets desviats van brillar per tota la cabina, ferint dos d'ells als homes d’en Havac i abatent-los a terra.

Un terror agut va fer que Havac deixés anar la pistola. Quan aquesta queia, Qui-Gon va usar la Força perquè l'arma volés fins a ell, guardant-la després al cinturó que li cenyia la túnica.

Havac es va deixar caure al seient situat davant la consola, tremolant de por i aixecant les tremoloses mans per sobre del cap. Els dos pirates van seguir a Qui-Gon a l'interior de la cabina. Cohl va calibrar la situació i va mirar al Jedi.

—M'alegra no haver hagut d’enfrontar-me mai a vosaltres.

—Cohl —va exclamar Havac amb autèntica sorpresa. —Ja ho sap per a la propera vegada, aficionat.

—On és el control remot de l'androide de combat? -li va preguntar Qui-Gon a Havac.

Havac va adoptar un aire d'innocència i perplexitat.

—Control remot? No sé a què es refereix.

Qui-Gon es va acostar més a ell.

—Ha infiltrat un androide entre els que va portar la Directiva de la Federació de Comerç. —L’agafà i el va aixecar de la cadira, sostenint-lo contra el finestral de la cabina—. On és el control remot?

Havac es va aferrar en va a la mà del Jedi.

—Prou! Baixi’m i l'hi diré!

Qui-Gon el va baixar fins a la cadira.

—El té el nostre tirador —va dir, mossegant-se el llavi.

—Sé a qui es refereix —va comentar Cohl—. És un franctirador.

—On és? —va continuar el Jedi mirant a Havac.

—A les passarel·les —va balbucejar, apartant la mirada.

Qui-Gon va mirar a Cohl, prenent una decisió.

—Està prou ​​bé com per quedar-se amb aquests tres mentre el seu soci i jo vam buscar a aquest tirador?

Cohl va seure en una de les cadires.

—Crec que trobaré forces per a això.

El Jedi li va lliurar la pistola d’en Havac. Va començar a dir alguna cosa, però es va contenir i va tornar a començar, assenyalant els dos homes ferits.

—Enviaré a un equip mèdic.

—No hi ha pressa —va respondre en Cohl.

Quan Qui-Gon i Boiny van desaparèixer per la porta, Cohl va mirar ominosament a Havac.

* * *

Els trompetistes van fer una breu pausa i van iniciar la segona fanfàrria.

Els músics portaven ja una estrofa quan un patge humà es va acostar a la tribuna de la Federació de Comerç i preguntar pel Virrei Gunray. El kuati de la delegació va dirigir al patge a l'altre extrem de la corbada taula de la Directiva.

Gunray va contemplar amb aprensió palpable com se li acostava el patge.

—Em sap greu interrompre, Virrei —va començar a dir el patge en bàsic, pujant la veu prou com per ser escoltat per sobre de les trompetes—, però sembla ser que hi ha algun problema amb la llançadora. El control de l’espaiport d’Eriadú necessita parlar de seguida amb vostè.

El gest d'irritació d’en Gunray va allargar encara més las seva ja prominent mandíbula inferior.

—No pot esperar que conclogui la Cimera?

—Li demano disculpes, Virrei, però és una qüestió de seguretat —va contestar, negant amb el cap—. Li asseguro que només li ocuparà uns moments del seu temps.

El kuati, que havia estat al corrent de la conversa, va fer girar la seva cadira per mirar d'enfront a Gunray.

—Vagi a ocupar-se d’aquest assumpte. Si té vostè sort, no haurà de suportar el discurs d'obertura del Canceller Suprem Valòrum.

Lott Dod es va aixecar quan Gunray es disposava a anar-se'n.

—Haig de quedar-me en la seva absència, Virrei?

Gunray s’ho va pensar un moment, negant després amb el cap.

—Acompanyi’m, vostè és més hàbil que jo a l'hora d'enfrontar-se a les normatives i els tecnicismes. Però, donem-nos pressa, Senador. No em vull perdre la Cimera més temps del necessari.

Següent