Vel de traïcions (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Qui-Gon, Obi-Wan, Tiin i Ki-Adi-Mundi van sortir de cop de l'entrada de la piràmide, enfrontant-se als terroristes que els havien fet retrocedir fins allà. Un cop van recórrer la quarta part de la plaça, els Jedi es van posar en formació de falca, movent constantment les fulles per desviar els trets que els hi arribaven tant de dalt com dels laterals de la plaça. Després de la barrera d'energia creada pels sabres làser, Yaddle, Depa, Vergere i dos dels judicials corrien per distreure el foc que els hi arribava per darrere.

Qui-Gon anava a la punta de la falca, avançant amb pas ferm, girant i ajupint-se, amb la seva fulla verda ressonant cada vegada que desviava un tret cap algun lloc. Els terroristes queien ferits per les escales, balcons i teulades circumdants, però cap d'ells fugia.

Haureu de matar-nos a tots, havia dit el portaveu.

Tot d'una, la incessant andanada de trets làser va començar a disminuir. Qui-Gon es va prendre un moment per mirar al seu voltant, adonant-se que els terroristes havien començat a disparar cap al gruixut baluard del perímetre de la plaça.

Centenars d'esclaus carregaven cap a la plaça des dels carrerons que separaven les piràmides, proferint sinistres i trèmolos crits de guerra. En mancant d'alguna cosa semblant a un escut, enarboraven destrals i ganivets de pedres, llances improvisades a partir de mànecs de fusta d'eines o de qualsevol altre estri que haguessin aconseguit esmolar o dotar d'un tall.

Els trets làser els feien caure a vintenes, però així i tot seguien arribant, decidits a enderrocar als forasters que els havien robat la poca dignitat i llibertat que tenien.

Qui-Gon va comprendre que la revolta ja havia de portar temps forjant-se, però amb la determinació no n'hi havia prou perquè guanyessin la batalla contra les pistoles làser.

Redoblà el seu atac acompanyat per Obi-Wan, amb Vergere al seu costat, saltant en l'aire i tornant a terra després d'usar el sabre làser. Atrapats entre els Jedi i esclaus rebels, els terroristes es van agrupar en dues línies, cadascuna d'elles concentrada en un front diferent.

Una segona sorpresa va fer que Qui-Gon s'aturés un moment. Alguns dels terroristes queien per trets làser. Li semblava improbable que els esclaus haguessin aconseguit reconfigurar les pistoles per poder usar-les amb les seves mans sense dits.

Llavors va veure d'on provenien els trets.

Un contingent de terroristes es dirigia cap a ells, guiats pel bith que havia estat informador d’en Qui-Gon.

El que havia passat en aquell dia havia dividit al Front de la Nebulosa en dues faccions: la dels militants responsables de l'atemptat contra Valòrum, i la dels moderats que s'havien passat anys fent actes no violents contra la Federació de Comerç.

Era evident que els militants no havien anticipat cap insurrecció per part dels seus propis companys. Tot d'una, la carrera per aconseguir els CloakShape s'havia tornat més desesperada que mai.

Un dels terroristes havia entrat en un caça i connectat els seus repulsors. En adonar-se del que succeïa, el pilot va donar mitja volta a la nau i va obrir foc amb els canons davanters. Els raigs d'energia pura delmà a l'oposició. Les pedres van saltar dels edificis pròxims, i llamps i llampecs guspirejaven en l'aire com si fossin metralla, acabant amb qui havien aconseguit eludir els fatals raigs d'energia.

Qui-Gon va comprendre que aquest únic caça podia canviar el rumb de la batalla, no només contra l'aliança d'esclaus i moderats, sinó també contra els Jedi.

Mentre pensava això, el flotant CloakShape va rotar cap a on es trobaven els Jedi. Davant d’ells va aparèixer el canó de la nau, disposat a disparar quan el caça va explotar sense previ avís. Trossos de les seves ales blegades es van estavellar contra la reixeta del raig tractor, mentre el fusellatge en flames girava estavellant-se contra la plaça.

Qui-Gon va alçar la mirada des del terra. La zona d'aterratge estava sembrada de restes al vermell roent, i alguns trossos petits li havien obert forats a la capa.

Va explorar la plaça buscant senyals de l'arma que havia enderrocat la nau, per adonar-se que el raig devastador no s'havia originat a terra.

Hi havia vingut de dalt.

Una nau blanca i carmesina solcava el cel tan a prop de terra que li va fer cruixir les dents.

—Una Llanceta judicial —va dir Obi-Wan quan va disminuir el so de la nau en passar.

Blanques venes a la cúpula blava del cel els hi van indicar que hi havia més naus de camí.

Es va tornar per mirar a Depa i els judicials, un dels quals parlava per l'intercomunicador del seu canell. En sentir la mirada d’en Qui-Gon clavada en ell el judicial va alçar la mirada i va aixecar el puny esquerre en senyal de confiança.

Qui-Gon va mirar al cel. Un creuer corellià s'aproximava pel sud.

La visió dels caces judicials no va acovardir als radicals, que van continuar lluitant per arribar als CloakShape. Tres caces més es van alçar de la plaça. Però en comptes de malgastar energia disparant contra els esclaus, van optar per dirigir-se a l'est, perseguits per una parella de Llancetes. Un quart CloakShape va cobrar sorollosa vida, arreglant-se-les en el seu ascens per fer caure la Llanceta que es dirigia cap a ell.

El canó d'ions situat a l'esquerra d’en Qui-Gon va començar a disparar. Una altra Llanceta, aconseguida per un impacte directe, va rodar sobre si mateixa i es va precipitar en silenci contra l’esquerdat terreny. Instants després, una explosió omplia l'aire darrere de la piràmide sud.

El canó va seguir escopint dards de foc demolidor contra el cel, però l'aliança d'esclaus i moderats atacava ja el seu emplaçament. Una dotzena de guerrers van caure en l'atac, però els altres van perseverar, llançant granades tèrmiques des del monument caigut darrere del qual s'havien refugiat.

Un instant després, l'emplaçament del canó deixava anar una columna d’udolant foc i s'esfondrava sobre si mateix.

El conflicte continuat de la plaça impedia aterrar al creuer. Mentre surava al nivell dels cims de les piràmides, es van obrir escotilles al nucli inferior i vint figures van baixar per cables de monofilament. La meitat d'elles anaven armades amb pistoles, l'altra meitat amb lluminosos sabres làser.

La batalla va rugir furiosa durant diversos minuts més. I llavors, en estar completament envoltats, els militants van començar a lliurar les armes i a posar-se de genolls. Altres grups, captius dels esclaus, van entrar a la plaça amb les mans aixecades per sobre del cap.

Tiin, Depa Billaba i alguns dels reforços Jedi van començar a moure’s entre la devastació per recollir armes i atendre els ferits. Qui-Gon va veure la Yaddle parada a l'entrada de la piràmide nord, bellugant afligida el cap.

Obi-Wan i ell van anar a la recerca del bith. Al poc, va veure com el seu deixeble li feia senyals des de la cantonada sud-oest de la plaça.

Qui-Gon va tornar el sabre làser a la cintura i es va posar a córrer. Abans d'arribar va saber quina era la calamitat que l'esperava.

El bith era a terra, tombat de costat, encongit, les seves mans de llargs dits pressionaven un forat ennegrit del pit. Qui-Gon va clavar un genoll a terra i es va inclinar cap a ell.

—Vaig intentar contactar amb tu a Coruscant —va començar a dir amb veu feble l'alienígena d'ulls negres—. Però, després del que va passar a Dorvalla, Havac i els altres van començar a sospitar que hi havia un informador entre ells.

—Havac? El qui va fer executar als esclaus?

El bith va negar amb el seu gran cap.

—Aquest és només un Tinent. Havac és el líder. Però no està en aquest planeta. Com que no ho està la majoria dels militants. —Va fer una pausa per respirar—. Han desfet tot el que intentàvem fer. Han convertit això en una guerra amb la Federació de Comerç, i ara amb la República.

—Això s'ha acabat. Els has deposat. Conserva les forces, amic.

El bith es va aferrar a l'avantbraç d’en Qui-Gon.

—No ha acabat, planegen fer alguna cosa terrible.

—On? —va preguntar Obi-Wan—. Quan?

El bith es va tornar cap a ell.

—No ho sé. El pla s'ha mantingut en secret per a la majoria de nosaltres. Però sé que implica al Capità Cohl...

Les paraules del bith es van apagar. Qui-Gon va sentir la mirada del seu deixeble clavada en ell. La llum va abandonar els ulls de l'alienígena.

—Ha mort, Mestre.

—Jedi —va dir algú darrere d’en Qui-Gon. Qui parlava era un humanoide nikto, amb banyes i rostre lis—. No voldria ser un intrús, però el seu amic també era el meu amic.

—Què saps d'aquest pla en el qual estan implicats el tal Havac i el Capità Cohl? —va dir Qui-Gon aixecant-se.

—Sé que té alguna cosa a veure amb Karfeddion.

—Karfeddion? —va repetir Obi-Wan, mentre dedicava al nikto la mirada més desaprovadora que tenia.

—El món de la casa Vandron —va dir Qui-Gon—. En ple sector Senex. Com et dius?

—Cíndar.

—Coneixes de vista aquest Havac?

—Sí.

—Acompanya’ns —va dir Qui-Gon després de meditar-ho un moment.

Es va apropar fins on estaven Tiin, Yaddle i algun dels altres.

—No hi ha temps per arreglar això —deia Tiin, fent un gest ampli en direcció a les ruïnes causades pel combat—. El gran Consell i el Departament Judicial ens han ordenat que sortim el més aviat possible del sector Senex.

—Abans hem de fer una altra parada —el va interrompre Qui-Gon— A Karfeddion.

Tiin el va mirar, esperant una explicació.

—Cohl està executant un altre pla —va dir Qui-Gon, assenyalant després a Cíndar—. I aquest ens ajudarà a trobar la seva pista.

Tiin i Yaddle van intercanviar breus mirades.

—Cohl ja no treballa per al Front —va dir en Tiin—. Això ens van dir.

—Aquest pla s'ha mantingut en secret. Algú anomenat Havac està darrere d'ell. Hem d'anar a Karfeddion.

—Impossible, Qui-Gon —va dir la Yaddle, negant amb el cap—, del sector Senex, devem marxar.

—Llavors anirem el meu Padawan i jo.

Obi-Wan es va quedar bocabadat en sentir això.

—No amb les nostres naus, Qui-Gon -li va desafiar Tiin.

—Llavors, farem servir el Falcopenat.

—En personal això converteixes —va dir la Yaddle—. Una ordre directa del Summe Consell desafiaràs.

Qui-Gon no es va molestar a discutir-ho.

—El meu deure és envers la Força, Mestra.

Yaddle li va estudiar durant un llarg instant.

—Amb quina finalitat, Qui-Gon? Amb quina finalitat?

* * *

A l’holocartell que brillava a la cantina a través del fum de t'bac posava: "El Mynock Alegre dóna la benvinguda als Trenca-cranis de Karfeddion". Els Trenca-cranis eren un grup d’smashball conegut arreu del Senex pel seu evident menyspreu cap a les regles del joc i la vida dels seus contrincants. En un racó del Mynock Alegre es trobava una escandalosa dotzena d'aquests herois locals, brindant amb gerres de beguda fermentada uns amb els altres i amb qualsevol que passés per allà, més borratxos a cada moment que passava, i impacients per causar problemes d'índole greu.

A unes cabines de distància s'asseien Cohl, Boiny i un humà d'aspecte taciturn que podria haver passat per membre dels Trenca-cranis de tenir uns centímetres menys d'alçada i un aspecte una mica menys perillós.

Una femella humanoide d'agradable aspecte, criada en una de les granges d'esclaus de Karfeddion, va posar davant el convidat d'en Cohl un got alt ple d'un líquid groc brillant, el qual va apurar d'un sol glop la beguda notablement forta.

—Gràcies, Capità —va dir l'humà amb sinceritat, assecant-se la boca amb el dors de la mà—. Poques vegades tinc oportunitat de prendre’n un autèntic.

Cohl va examinar a Lope, que era com es feia dir l'home, des de l'altre costat de la taula que els separava. Era indiscutible que podia arreglar-se-les sol en una baralla. Però l'operació d’Eriadú no dependria de la força bruta, sinó d'una combinació d'habilitat i intel·ligència. Per descomptat, fins i tot en les situacions millor planejades podien donar-se moments on es necessités utilitzar la força. Però Cohl seguia sense estar convençut que Lope estigués capacitat per ocupar-se tan sols d'aquesta eventualitat.

—Quina és la teva especialitat? -li va preguntar.

Lope va clavar els colzes a la taula.

—Vibronavalla, bastó atordidor, pica nerviosa. Però també sé fer servir pistoles de raigs... BlasTech, Merr-Sonn, Czerkas...

—Però prefereixes el treball de prop.

—Si s'arriba a això, sí, suposo que sí —va respondre arronsant les espatlles—. Per què? En què consisteix la feina, Capità?

—No puc dir-t'ho fins que no decideixi tenir-te a bord.

—Ho comprenc. I m'agradaria molt treballar amb vostè, Capità. No els hi ha millors que vostè.

—Per a qui has treballat? —va preguntar Cohl, ignorant l'adulació.

—Aquí i allà, sobretot a la Ruta Comercial de Corèllia. Vaig participar en el Conflicte Stark. Encara seguiria al Nucli si no haguessin posat preu al meu cap per un treballet que vaig fer a Sacòrria.

—Estàs reclamat en algun altre lloc?

—Només allà, Capità.

Cohl començava a animar-se. Lope era un bandoler com qualsevol altre fugit als sistemes fronterers, però no un professional.

—Tens problema per treballar amb alienígenes?

Lope va mirar fixament a Boiny.

—No amb els rodians. Per què? És que té altres en la seva tripulació?

—Un gotal.

—Un gotal, eh? —va respondre, acariciant-se la barba—. Puc treballar amb aquests.

Tot d'una, es va armar un escàndol a l'entrada de la cantina, i quatre enormes humans amb cara de pocs amics van entrar al local. Cohl va pensar que havien de ser membres dels Trenca-cranis o d'algun equip rival, fins que el més gran va pujar a la barra i va disparar contra el sostre.

—Lope, sé que estàs aquí —va cridar, mentre la pols d'escaiola queia al seu voltant i mirava per entre les taules i cabines—. On ets, cuc traïdor?

Cohl va apartar la mirada de l'home de la barra per fixar-la en Lope.

—És amic teu?

—No per molt temps —va respondre, aixecant-se i saludant amb la mà—. Sóc aquí, Pezzle.

Pezzle va mirar a Lope, va saltar de la barra i va començar a obrir-se pas entre la multitud, seguit pels seus companys.

—Ets un maleït trampós —va dir quant va arribar a la cabina—. Vas creure que podries anar-te sense pagar-nos, oi?

Cohl va veure com Lope calibrava tota la situació amb una mirada l'arma aixecada d’en Pezzle, la posició dels altres tres homes, com de separades que tenien les mans amb les seves pistoles.

—No mereixies que et pagués —va dir Lope amb veu monòtona—. Només et vas ocupar d'un d'ells, i després vaig haver de netejar el que tu vas espatllar.

Cohl i Boiny van començar a moure’s fora de la cabina, però Lope els va detenir posant una mà a l'espatlla d’en Cohl.

—No se’n vagi, Capità. Només serà un moment. Pot considerar-ho com una prova.

—D'acord —va respondre Cohl, tornant-se a seure.

Els clients de les cabines contigües no estaven tan segurs com Cohl.

Van començar a apartar-se de la línia de foc, pujant per sobre de cadires i taules i qualsevol cosa que pogués haver-hi en el seu camí.

Pezzle suava profusament, va empassar saliva i va trobar veu per respondre.

—Paga’m ja —va dir, escopint saliva des dels gruixuts llavis.

Cohl mai va poder veure com la pistola d’en Lope abandonava la cartutxera. Va veure la mà dreta d’en Lope com si fos una taca, va sentir diverses descàrregues de pistola, i el següent que va saber va ser que Pezzle i el seu trio d'acompanyants formaven un munt a terra.

Lope va mirar expectant a Cohl, amb la fumejant pistola encara a la mà.

—Ens valdràs —va dir Cohl, assentint amb el cap.

* * *

L’espaiport de Karfeddion era un garbuix de molls d'atracada, cases de reparacions i cantines encara més sinistres que el Mynock Alegre. Cohl, Lope i Boiny van saludar a diversos membres del servei de manteniment del Moll 331 i es van acostar al castigat vaixell de càrrega que els havia proporcionat el Front de la Nebulosa.

—Què ha estat del Falcopenat, Capità? —va preguntar Lope després de mirar insegur a la nau.

—És massa conegut al lloc al qual anem.

Cohl va presentar a Lope a la parella d'humans que hi havia al peu de la rampa de descens del vaixell de càrrega.

—Capità —va dir un d'ells amb veu ronca—, hi ha una dama esperant-lo al compartiment davanter.

—Com es diu?

—No va voler dir-nos-ho.

Cohl i Boiny van intercanviar una mirada.

—Potser és aquesta caça-recompenses que busques —va suggerir el rodià.

—Jo crec que és una altra persona —va dir Cohl, sense aprofundir més.

—No pensaràs...?

—Qui més podria ser? L'única cosa que no comprenc és com ha pogut trobar-me.

—Potser et va posar un rastrejador en alguna part del cos abans de marxar.

Van deixar a Lope perquè es familiaritzés amb els altres i van pujar a bord.

—No et vaig dir que em trobaria a faltar? —va respondre Cohl de dalt a baix quan va entrar a la cabina del davant.

Rella estava asseguda a la cadira d’en Cohl, amb les llargues cames creuades.

—Tens raó, Cohl. No podia mantenir-me allunyada, però no per les raons que estàs pensant.

El seu abillament de túnica, pantalons, capa i caputxa estava fet d'una fibra metàl·lica platejada que brillava a cada moviment seu.

—Pel teu aspecte, jo diria que has saquejat massa el teu fons de jubilació i que necessites els crèdits.

—Podem parlar aquí amb seguretat?

Cohl li va fer un gest a Boiny perquè connectés el sistema de seguretat de la cabina.

—M'han arribat rumors que estàs reunint una nova tripulació —va dir la Rella quan Cohl es va asseure.

—Quina altra cosa podia fer després que m’abandonessis? —va dir ell, arronsant les espatlles.

Ella ni tan sols va esbossar un somriure.

—Segons tinc entès, estàs buscant assassins i exterminadors de segona fila, com el bèstia amb el que has vingut.

—Els treballs durs exigeixen un personal dur.

La Rella el va mirar fixament.

—En què estàs ficat ara? Sigues sincer amb mi, pels vells temps.

—És una execució —va respondre Cohl després de meditar-ho un moment.

—Quin és l'objectiu?

—Valòrum, a Eriadú.

Rella va semblar encongir-se en el seient, com si els seus pitjors temors s'haguessin fet realitat.

—No pots fer això.

Ell va llançar una breu rialla.

—Ets benvinguda a veure-ho.

—Escolta'm bé —va començar ella a dir.

—Què passa? També t'has comprat uns escrúpols nous a més de roba nova?

—Escrúpols? No m’insultis.

—Què passa llavors amb Valòrum?

—No és per Valòrum. És per tu, per la teva reputació. Sense esforçar-me gens, he sabut que has estat a Belsavis, Malastare, Clak'dor i Yetoom. Quant treball creus que li costaria a qualsevol seguir el teu rastre? I no em refereixo a matons que vulguin treballar amb tu, sinó als judicials o als Jedi.

—Agraeixo el teu avís, Rella, però això ja no importa. Tinc a tots els que necessito. A no ser, és clar, que tu també vulguis participar.

—Sí vull —Va dir ella mantenint la mirada d'ell. Ell va parpellejar.

—No, no m'estic burlant de tu —va dir ella.

Cohl es va posar seriós de sobte, i la va agafar de la mà.

—Mira, nena, t'agraeixo que em busquessis, però aquesta operació no és alguna cosa en el que vulguis barrejar-te.

—No ho entenc. Fa un moment actuaves com si tinguessis a tota la galàxia agafada per la cua.

—Fanfarronejava, Rella, només era això.

—M’estàs dient que t'agradaria no haver acceptat la feina?

—Potser ja em pesen els anys, però sí, hauria d’haver abandonat aquesta vida quan podia. Vinga, que tampoc crec que sigui tan difícil aprendre a manejar una granja d'humitat, no? I encara ens quedarien moments excitants...

Rella va somriure obertament.

—Doncs clar que hi haurà moments excitants, Cohl. Abandona aquesta feina. Encara pots deixar-ho.

—Vaig donar la meva paraula —va dir, negant amb el cap—. Com a mínim he d'arribar al final d'això.

Rella el va estudiar per un moment, i es va obligar a respirar profundament.

—Més motiu encara perquè t'acompanyi. Si tu no saps cuidar-te sol, ho hauré de fer jo per tu.

Següent