CAPÍTOL 4
Obi-Wan
no va activar els motors repulsors fins que no va veure la beina dels
terroristes alçant-se de la coberta de l'hangar. A les enormes obertures
situades al final dels braços-hangars calia afegir ara les creades pels portals
de contenció magnètic que s'estaven obrint al revolt intern de cada zona.
Desenes de beines i barcasses de càrrega van començar a dirigir-se cap a
aquestes obertures més petites, formant-se ràpidament un coll d'ampolla en
elles tot i els esforços supervisors de l'ordinador central.
Obi-Wan
va comprendre que si es demoraven massa en arribar al portal més proper, tant Qui-Gon
com ell es veurien obligats a buscar un altre mitjà d'abandonar la nau. Però el
jove Jedi era sobretot metòdic i, abans de decidir un rumb, va dedicar un llarg
moment a estudiar el ritme del trànsit, anticipant-se a quins podien ser els
llocs més probables de generar un embús.
El rumb
que va traçar els va portar directament als elevats sostres de l'hangar, entre
politges i grues, abans de baixar cap al portal de contenció de la zona 3. El
jove va fregar tres beines en el seu descens i va evitar netament la col·lisió
amb una barcassa que començava a embussar la sortida.
Cohl
havia deixat l'hangar uns minuts abans, però el rastrejador que Obi-Wan li
havia col·locat a la nau permetria als Jedi distingir la seva beina entre les
milers que componien el ramat que sortia en estampida del vaixell de càrrega.
—Ja els
tenim, Mestre —va dir a un Qui-Gon que estudiava les pantalles—. S'adrecen a la
centrosfera. No sé si pretenen sobrevolar o descendir sota ella, però augmenten
la velocitat.
—No et
separis d'ells. Però estigues a una distància segura. Encara no volem descobrir
la nostra presència.
La part
interior del vaixell de càrrega en forma d'anell era un espectacle digne
d'admiració; davant d’ells tenien la centrosfera d’un color blanc os, amb els
seus immensos braços perdent-se de vista a tots dos costats, i tota una
multitud de naus de totes formes i mides sortint dels seus hangars. Però el
moviment erràtic d'aquestes beines i gavarres no deixaven gaire temps a Obi-Wan
per contemplar el paisatge. Dividia la seva atenció entre el titil·lant cercle
que era la beina d’en Cohl en els monitors de control i les pantalles de la
consola que li mostraven imatges de l'exterior.
Amb la
majoria de les beines dirigint-se cap a la part inferior de la centrosfera,
fins i tot la menor topada provocaria reaccions en cadena entre elles. Ja hi
havia moltes beines girant descontrolades, unes quantes d'elles en rumb de
col·lisió amb els braços-hangars.
Tot això
li recordava alguns exercicis que havia realitzat en la seva infància en el
Temple Jedi de Coruscant, on l'objectiu de qualsevol estudiant era mantenir una
atenció constant a una única tasca, mentre cinc dels seus mestres feien tot el
que podien per distreure’t.
—Vigila
amb la popa, Padawan —li va advertir Qui-Gon.
Una
beina havia sorgit de sota d'ells, xocant amb la popa en ascendir. En córrer
perill de veure’s girats, Obi-Wan va connectar els coets d'altitud del morro
aconseguint estabilitzar la nau just a temps. Però el frec els havia desviat
del seu rumb, dirigint-los de sobte cap a la gruixuda estructura que unia la
immensa centrosfera amb els braços.
Obi-Wan
va mirar els monitors superiors, però no va veure cap cercle lluminós.
—Els he
perdut. Mestre.
—Concentra’t
en el lloc al que vols anar —va dir Qui-Gon amb veu calma—. Oblida't del
monitor i deixa que la Força et guiï.
Va
tancar els ulls per un instant i, després de seguir els seus instints, va
modificar el rumb. Va mirar les pantalles per comprovar que tornaven a tenir
davant la beina d’en Cohl. A estribord.
—Ja els
veig, Mestre. S'adrecen a la part superior de la centrosfera.
—El Capità
Cohl no és dels que solen amagar-se entre el ramat.
El jove
Kenobi va tornar a connectar els coets d'altitud per ajustar el rumb i no va
trigar a veure la tranquil·litzant brillantor intermitent del cercle.
La
centrosfera va omplir les pantalles connectades a les càmeres de vídeo del
morro de la beina, mostrant pis rere de pis del que Obi-Wan sabia que una
vegada van ser sales de conferències i cabines per a la tripulació, fins que la
Federació de Comerç va decidir usar mà d'obra androide. Estaven gairebé a la
cinta de la centrosfera quan un únic caça va aparèixer en una de les pantalles,
disparant amb els seus canons bessons contra un objectiu que estava fora de la
seva vista.
—Un CloakShape
del Front de la Nebulosa—va dir Qui-Gon amb certa sorpresa.
Els
CloakShape eren caces de curt abast i forma aplanada, amb ales corbades cap a
dintre, dissenyades per combatre dins d'una atmosfera. Però el grup terrorista
havia modificat aquest en particular afegint-li un motor d’hiperimpuls i
alerons de maniobra a la part de darrere.
—Però, contra
què disparen? —va preguntar Obi-Wan—. Els pilots d’en Cohl han d'haver destruït
i als caces del Guanys.
—Sospito
que aviat ho sabrem, Padawan. Fins llavors, concentra't en la nostra actual
situació.
El jove
aprenent es va encrespar una mica per la suau reprimenda, però aquesta era
merescuda. Tenia tendència a pensar en el futur, en comptes de concentrar-se en
el present i escoltar el que els Jedi deien la
Força viva.
La beina
d’en Cohl, anava guanyant velocitat i ja estava molt per sobre del cim de la
centrosfera i els voluminosos escàners que estarrufaven la part superior de la
torre de control del vaixell de càrrega, evadint-se amb arriscades maniobres del
núvol de beines en el qual s’havia amagat fins llavors. Tement quedar molt distanciat,
Obi-Wan va recórrer als motors d'impuls per augmentar la seva velocitat.
Per quan
va estar sobre la corba superior de la centrosfera, ja havia reduït
considerablement la distància que els separava i es disposava a seguir a Cohl a
espai obert quan va aparèixer bruscament un altre caça en les seves pantalles, un
Headhunter[1]
Z-95 modificat que va explotar un instant després.
—La batalla
continua —va dir el seu Mestre.
En
sortir de l'abraçada dels hangars, els dos Jedi van poder veure l'origen dels trets.
Hi havia un segon vaixell de càrrega flotant com un anell sobre la cara oculta
de Dorvalla, embolicat en les flamarades de foc amb què el sembraven les naus
del Front de la Nebulosa.
—Reforços
de la Federació de Comerç —va dir Obi-Wan.
—Aquest vaixell
de càrrega podria complicar la situació —va murmurar Qui-Gon.
—Però aquesta
vegada tenim a Cohl.
—Cohl és
molt hàbil. Podria haver anticipat això. Mai fa cap moviment sense un pla de
contingència.
—Però,
Mestre, sense les seves naus de suport...
—No esperis
res. Limita't a mantenir el rumb.
La banda
de vuit homes d’en Cohl, duia a terme les seves tasques preassignades dins dels
igualment estrets compartiments de la beina dels terroristes.
—Escotilles
interna i externa segellades, Capità —va informar Boiny des del seu lloc a la
corbada consola de control—. Tots els sistemes en funcionament.
—Preparat
per passar dels repulsors a la propulsió per fusió —va dir Cohl, ajustant-se
l'arnés del seu seient.
—Preparats
per a la conversió —va informar Rella.
—Comunicacions
connectades —va dir un altre—. Pas a freqüència prioritària.
—Espai net,
Capità. Estem superant la marca de mil metres de la centrosfera.
—Anem amb
calma —va dir Cohl, conscient que hi havia certa tensió en l'aire filtrat—.
Mantindrem aquest rumb discret fins arribar als deu mil metres. Llavors
sortirem a tota velocitat.
Rella va
mirar-lo aprovadora.
—Planeja
amb compte, executa sense errors...
—I evita
ser descobert, abans, durant i després —va completar Boiny.
—Poseu rumb
1-1-7, cap al costat de babord del vaixell de càrrega —els hi va dir Cohl—. Accelereu
a punt cinc. Reactors de fusió a l'espera.
Va reclinar
la cadira i va connectar les pantalles d'estribord. El Falcopenat i les naus de suport se les havien arreglat per mantenir
a ratlla l’Adquirent, però els caces
de la Federació estaven per tot arreu, assetjats pels pilots del Front de la
Nebulosa i desorientats pel torrent de beines de càrrega que brollaven dels
hangars del Guanys. Només havien
d'arribar fins al Falcopenat i posar
uns quants parsecs de distància entre ells i l'Adquirent. Rella es va inclinar cap a ell per parlar-li en un
murmuri.
—Si sobrevivim
a aquesta, et perdono per haver acceptat aquesta operació.
L'humà
va obrir la boca per respondre quan Boiny va dir:
—Passa alguna
cosa estranya, Capità. Podria ser un error, però tenim una beina de càrrega
enganxada a nosaltres a les sis.
—Ensenya-me-la
—va dir Cohl, clavant els seus ulls violetes a la pantalla.
—Just la
del centre. La que té el morro en punta.
Cohl va
guardar silenci per un moment.
—Canvia el
rumb a 1-1-9.
Rella
així ho va fer.
Boiny va
proferir un riure nerviós.
—La bina
canvia el seu rumb a 1-1-9.
-Algun
tipus d'arrossegament gravitacional? —va preguntar un dels altres, un humà
anomenat Jalan.
—Un arrossegament
gravitacional? —va repetir la Rella amb evident burla—. I què se suposa que és
un arrossegament gravitacional per les llunes de Bodgen?
—El que
impedeix a Jalan pensar amb seny —va murmurar Boiny.
—Calleu-vos
tots un moment —va dir Cohl, acariciant-se pensatiu la barba-. Podem escanejar
aquesta beina?
—Podem intentar-ho.
Cohl es
va forçar a respirar profundament i va creuar els braços sobre el pit.
—Anem a
jugar sobre segur. Retorna'ns al corrent de beines.
* * *
—Ens estan
escanejant, Mestre —va dir Obi-Wan—. I també canvien de rumb.
—Pensen amagar-se
en aquest núvol de beines —va dir Qui-Gon, per si mateix—. Ja va sent hora de
proporcionar-los un altre motiu de preocupació, Padawan. Quant ens allunyem una
mica més del vaixell de càrrega, activa el detonador tèrmic.
* * *
Cohl es
va agafar als reposa-braços del seu estret seient. Quan la beina terrorista va
xocar amb una altra beina pertanyent al torrent d'aquelles que sortien a
l'espai situat entre els dos vaixells de càrrega de la Federació i Comerç.
—No podrem
encaixar molts cops més així —va avisar Boiny, amb les ventoses dels dits fixes
a la consola de control.
—Cohl —va
dir la Rella amb duresa—. Si no sortim ja mateix, acabarem enmig del foc dels
caces.
El Capità
mantenia la mirada fixa a la pantalla que tenia sobre el seu cap.
—Què fa
la beina?
—Imitar totes
les nostres maniobres.
—Què és
el que té aquesta cosa? —maleí entre dents un dels humans.
—O qui? —va
apuntar un altre.
—Alguna cosa
no va bé —va dir Cohl, negant amb el cap—. Això em fa olor de rata womp.
—Mai he
conegut a ningú que pogués pilotar una beina d'aquesta manera —va comentar
Boiny mirant-lo.
El Capità
va donar un cop als reposa-braços com a gest final.
—Deixem de
perdre temps. Connecta els motors principals.
—Així es
parla —va comentar la Rella, portant a terme l'ordre.
Sense
previ avís. Boiny es va regirar bruscament en el seu seient, gesticulant
embogidament cap a un dels sensors de la consola i balbucejant atropelladament.
—Boiny! -li
va cridar Cohl, com intentant trencar el tràngol en què semblava immers el rodià—.
Fes-lo sortir d'una vegada!
Aquest
es va girar i els seus ulls negres irradiaven incredulitat.
—Capità,
tenim un detonador tèrmic en el nucli impulsor de la beina!
Cohl el va
mirar amb la mateixa incredulitat.
—Quant falta
per a la detonació?
—Cinc minuts
i comptant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada