Vel de traïcions (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

Com a port comercial, Eriadú estava acostumat a veure els seus pol·lucionats cels plens de naus. Però la Cimera havia aconseguit que es batés el rècord de trànsit, tant en òrbita com per sota d'ella. Entre les milers de naus ancorades en el costat lluminós del planeta hi havia un vell vaixell de càrrega corellià, en aquell moment principal objecte d'interès de l’Aeropiquet fortament armat que portava l'emblema del Departament de Duanes i Immigració d’Eriadú. Entre l’Aeropiquet i el vaixell de càrrega es desplaçava una petita nau d'una sola ala, la seva grandària doblava el dels caces normals.

Rella i Boiny observaven l'aproximació de la nau des d'un dels miradors d'estribord. Els dos vestien de la mateixa manera, amb botes que els hi arribaven al genoll, pantalons abossats, armilles i suaus capes curtes; semblaven pilots veterans.

—Farem això segons les regles —va dir Rella, mirant a Boiny—. Els oficials de duanes no s'entrenen per a ser desagradables, ja neixen així. Vols que el repassem?

El rodià va negar amb el cap.

—Seguiré el teu exemple.

Van anar a l'escotilla d'estribord i van esperar que s'obrís. Poc després, van pujar a bord tres humans de colorits uniformes, acompanyats d'un saure quadrúpede de mal geni amb un collaret electrònic. La bèstia treia la llengua i llepava l'aire pel tall que era la seva boca.

L'inspector de duanes va resultar ser una dona esvelta i de complexió clara, tan alta com la Rella. Portava el cabell ros tirant i recollit en una llarga trena darrere del cap.

—Porteu a Chack a popa i aneu avançant cap endavant —va ordenar als seus dos companys—. Deixeu que es prengui el seu temps. Marqueu tot el que li cridi l'atenció, i ens ocuparem de cada cosa per separat.

Els dos agents de duanes i el seu gos es van dirigir a la part posterior de la nau. La inspectora va veure com s'allunyaven, abans de seguir a Rella i Boiny al compartiment davanter del vaixell de càrrega.

—El manifest de càrrega —va demanar ella, estenent la mà dreta cap a la Rella.

Rella va agafar una targeta de dades de la butxaca superior de l'armilla i la va plantar a la mà de la dona. Aquesta va inserir la targeta a un lector portàtil i va estudiar la petita pantalla de l'aparell.

A popa es va sentir un grunyit sobtat. La inspectora de duanes va mirar de dalt a baix.

—El seu gos ha hagut de trobar les cuines —va dir Boiny alegrement. La severa expressió de la dona no es va alterar.

—No comprenc res d'això —va dir ella un moment després, fent un gest amb la mà en direcció a la pantalla. Va mirar a la Rella amb sospita—. En què consisteix exactament la seva càrrega, Capitana?

—En problemes —va dir la Rella apuntant-li amb una pistola.

A la dona se li desorbitaren els ulls per la sorpresa. Sorolls darrere d'ella la van induir a mirar una altra vegada per sobre de la seva espatlla. Dos robustos humans i un gotal van respondre amb somriures malèvols a la seva evident sorpresa.

—Tenim als altres dos a la popa —va dir Lope—. L'animal és mort.

—Bon treball —va dir la Rella, desarmant amb destresa a la dona. Va pressionar la pistola contra les costelles de la inspectora de duanes, i la va conduir fins a la consola de comunicacions del vaixell de càrrega.

—Vull que alertis a la teva nau -li va dir, mentre caminaven—. Digues a qui sigui que estigui al càrrec que has descobert una càrrega de contraban, i que necessites que tota la tripulació pugi el més aviat possible a bord.

La dona va intentar desfer-se del control de la Rella, però aquesta es va mantenir ferma i la va empènyer fins al seient situat davant la consola.

—Vinga, fes-ho.

La dona va dubtar, però va acceptar resignada.

—Tota la tripulació? —va preguntar algú incrèdul des de l’Aeropiquet—. Tan greu és?

—Sí que ho és.

Rella va tallar llavors la comunicació i va retrocedir un pas per estudiar la dona.

—Vaig a necessitar el teu uniforme.

—El meu uniforme?

Rella li va donar uns copets a l'espatlla.

—Bona noia —va dir, girant-se cap a Boiny i els altres—. Situeu-vos davant l'escotilla i disposeu-vos a rebre companyia.

Els mercenaris van treure les seves pistoles i es van allunyar.

Un quart d'hora després. Rella va entrar al pont de l’Aeropiquet portant l'uniforme de la dona i va examinar els comandaments. La inspectora de duanes la seguia, presonera d’en Boiny, portant uns electrogrillons als canells i les robes de la Rella a la resta del cos.

Boiny va empènyer a la dona fins al seient del copilot, pressionant després amb els seus dits amb ventoses el comunicador que portava ocult a l'orella dreta.

—Lope vol saber el que fa amb l'equip d'inspectors.

—Digues-li que els fiqui al celler de popa del vaixell de càrrega —va respondre la Rella mentre seguia estudiant els comandaments.

Es va asseure al seient del pilot i el va ajustar al seu gust, el terrós planeta Eriadú va omplir el mirador davanter. Rella va connectar el sistema de comunicacions i va fer girar el seient per mirar a la inspectora de duanes.

—Envia un missatge dient que baixes amb un carregament de mercaderia confiscada. Digues que vols que la càrrega sigui transferida immediatament a l'edifici de duanes per a la seva inspecció, i que tinguin aerotrineus preparats per quan arribis.

—Això va contra el procediment —va dir la dona somrient—. No ho faran.

—Gràcies per l'avís —va replicar la Rella somrient al seu torn—. Però aquesta vegada ho faran perquè els homes de l'edifici de duanes estan amb mi. Pots mirar-me tot el que vulguis, inspectora, però acabaràs per fer-ho.

La dona es va inclinar cap al transmissor esperant provar-li que s'equivocava. Però, després d'escoltar el seu comunicat, la veu en l'altre extrem va replicar que tindrien els aerotrineus esperant.

La inspectora de duanes va continuar mirant escèptica al seu raptora.

—Creus que ningú sap que hem abordat la vostra nau?

—Som conscients. Però no ens cal tot el dia per fer el que vam venir a fer.

Després de dir això, va ajustar l'arnés del seient de la seva presonera de tal manera que ella amb prou feines podia moure’s. A continuació va acceptar una tira adhesiva que li oferia Boiny i la va col·locar a la boca de la dona.

—Queda't aquí quieta per una estona —va dir la Rella ajupint-se per posar-se al nivell dels ulls de la dona—. No trigarem molt.

Boiny i ella es van dirigir a popa, als petits compartiments posteriors de l’Aeropiquet. Cohl i els mercenaris ja hi eren premuts entre mitja dotzena de tubs de càrrega de dos metres d'alt portats des del vaixell de càrrega. Tots ells portaven respiradors i vestits extravehiculars amb armilles de plecblindatge sota.

—És això necessari? -li preguntava un dels humans a Cohl, gesticulant cap als tubs de càrrega.

—Suposo que prefereixes obrir-te pas a trets per la duana, no?

—No, Capità. És que no m'agraden els llocs tancats.

—Doncs acostuma't a ells —va dir Cohl, amb una riallada pesarosa—. A partir d'aquest moment, tot seran estretors. Vinga, endins.

L'home va obrir reticent l'escotilla de l'estret tub i es va estrènyer al seu interior.

—Això és com un taüt!

—Llavors consola't pensant que encara ets viu —va dir Cohl, assegurant la porta des de fora.

Els altres van passar també a ocultar-se amb similar aversió.

—Tu també, Cohl —va dir la Rella.

—Tant de bo pogués unir-me a tu, Capità —va dir Boiny amb un somriure.

—Tens sort que hi hagués un rodià en l'equip d'inspecció, o et faria compartir un cilindre amb Lope —va dir Cohl burleta, abans de tornar-se per mirar a la Rella—. No sé com hauríem pogut tirar això endavant sense la teva ajuda.

Ella el va mirar, aclucant els ulls.

—Oblida-ho, Cohl. Només vull que sortim amb vida d'això.

—De debò. No et mereixo —va respondre ell ficant-se en un cilindre.

—És la primera vegada que ho dius. Però jo sóc així —va respondre ella, acostant-se a Cohl per lligar-li el coll del vestit espacial—. No volem que agafis fred.

Cohl va somriure.

Rella va segellar el cilindre de càrrega i va mirar a Boiny.

—Prepara la nau per deixar l'òrbita.

Tal con se'ls va prometre, hi havia mitja dotzena d’aerotrineus esperant per quan la nau de duanes va tocar el sobrecarregat espaiport d’Eriadú.

Subjectada només pels electrogrillons, la inspectora de duanes va ser la primera a baixar per l'escotilla de l’Aeropiquet. Va fer un cop d'ull als pilots humanoides i alienígenes dels aerotrineus i va respirar profundament.

—Però qui sou vosaltres? —va preguntar completament descoratjada.

—No vulguis saber-ho —va dir la Rella darrere d'ella, abans de fer un gest a Boiny.

Aquest va clavar una petita xeringa al coll de la dona i li va injectar certa quantitat d’un líquid clar. La dona es va ensorrar a l'instant en braços d’en Boiny.

—Fiqueu-la en un dels tubs de càrrega buits —va dir la Rella—. La portarem amb nosaltres per si de cas.

Després de dir això va saltar a un dels aerotrineus.

—Hem d'actuar de pressa —va dir al contingent de terroristes que havia estacionat Havac a terra—. No trigaran gaire a descobrir-ho i registrar el vaixell de càrrega.

Rella va conduir una de les aeroplataformes fins a l'escotilla de popa, la qual estava ja oberta. Un cop allà va saltar al compartiment posterior i tamborinejà amb els dits contra la superfície mat del cilindre d’en Cohl.

—Ja queda poc —va dir en veu baixa.

Un cop es van descarregar els cilindres semblants a taüts, la flotilla d’aerotrineus es van desplaçar cap a les pistes de duracret de l’espaiport fins arribar a l'edifici de duanes, les seves portes estaven guardades per més terroristes d’en Havac.

Hi havia naus aterrant i enlairant-se per tot arreu. Els passatgers desembarcaven a prop de les terminals, portats per les llançadores que els havien recollit dels transports aparcats en òrbita. Per tot arreu es veien androides de protocol i equips d'agents de seguretat, tots ells per fer passar per l'oficina d'immigració a diplomàtics i dignataris. Massificats al llarg del perímetre d’electrotanques de l’espaiport hi havia multituds de manifestants declarant el seu descontentament, cantant eslògans i exhibint cartells bastament pintats.

Els aerotrineus van entrar al magatzem de duanes en fila d'un, i les portes giratòries es van tancar darrere d'ells. Tot just ho van fer, els seus pilots humanoides i alienígenes van començar a trencar el segell dels cilindres, que es van obrir amb un xiuxiueig a l'escapar-se l’atmosfera continguda en ells.

Cohl va baixar del taüt, llevant-se el respirador i saltant a terra cobert de serradures, mirant expectant al seu voltant. El lloc feia olor d’hidrocarburs i a tub d'escapament de nau espacial.

—Puntual com sempre, Capità —va dir en Havac, quan va sortir des de darrere d'una muralla de bidons, acompanyat dels seus companys.

El militant del Front de la Nebulosa portava un turbant i una bufanda de molts colors que només exposava els seus ulls, i es va dirigir als ja immòbils trineus, detenint-se de sobte en veure la Rella.

—Em pensava que s'havia retirat.

—He tingut una pèrdua de memòria, però penso superar-la —li va dir ella.

Havac va examinar als mercenaris allà reunits i es va tornar cap a Cohl.

—Obeiran les ordres?

—Només si els hi dóna de menjar amb regularitat.

—Què fem amb aquesta? —va preguntar Lope, assenyalant a l'encara inconscient inspectora de duanes.

—Deixeu-la aquí. Nosaltres ens ocuparem d'ella —va respondre Havac, abans de tornar-se cap a Cohl—. Capità, si fa el favor de seguir-me, donarem per finalitzat a la seva intervenció en aquest assumpte.

—Em sembla bé.

Havac va mirar a Lope i als altres.

—Els altres espereu aquí. Us informaré quan torni.

Següent