Vel de traïcions (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

En tots els anys que feia que coneixia a Valòrum, Adi Gàllia mai l’avia vist tan abatut. Podia mostrar-se a vegades taciturn, i injustament dur amb si mateix, però les recents acusacions de corrupció li havien enfonsat en un fosc pou del qual no semblava sortir. Semblava haver envellit un any en el mes transcorregut des de l'última vegada que l'havia vist.

—L’auròdium va ser l'última punyalada que em va donar el Front de la Nebulosa —li deia a ella—. Els terroristes estaven decidits a acabar amb mi, alhora que amb la Directiva de la Federació de Comerç. Aquesta ha de ser l'explicació. I sap per què no em van dir res els membres de la meva família a Eriadú? Perquè es van molestar quan vaig preferir acceptar l'hospitalitat del Tinent de governador Tarkin, el qual, segons sembla, sempre ha estat enemic seu. Jo només ho vaig fer en gest de cortesia envers el Senador Palpatine, que ara se sent culpable pel paper que ha jugat en aquest lamentable assumpte.

Adi anava a replicar, però el Canceller no li va donar oportunitat.

—I no deixo de preguntar-me si no hi haurà alguns Senadors implicats. Sobretot aquells que prefereixen veure’m caigut en desgràcia abans que desproveït del poder del càrrec.

Adi havia acudit a veure’l al seu despatx del Senat, que per llavors s'havia convertit en un centre de maledicències i insinuacions. Tota l'atmosfera del Senat havia canviat, i Valòrum se sentia responsable d'això.

—Només és qüestió de temps que l’exonerin —va intentar tranquil·litzar-lo Adi.

—Hi ha molt pocs interessats en veure’m exonerat, i els mitjans de comunicació menys que ningú —va respondre ell, negant amb el cap—. I amb Havac mort, no hi ha manera de saber amb certesa si la Federació de Comerç intentava comprar o no la meva influència.

—De ser així, per què anava a esforçar-se vostè tant en què s'aprovessin els impostos a les rutes comercials? Aquest impost és la prova de la seva honradesa.

La feble somriure d’en Valòrum va contradir la seva aparent desesperació.

—Els meus crítics tenen una explicació per a això. Jo compensaria l'impost, fent que la recaptació destinada als sistemes fronterers acabés arribant a les àmplies butxaques de les togues neimoidianes.

—Això són només conjectures. Acabaran per oblidar-se.

Valòrum tot just la sentia.

—No m'importa el que puguin dir de mi. Però ara estan qüestionant tot el que he aconseguit fer al Senat. Volen que respongui davant Mas Amedda, que és tan estricte amb les normatives que ja mai es podrà aprovar cap llei nova. Cada vegada hi haurà més comissions i comitès per estudiar-les i, amb elles, més oportunitats per suborns i corrupteles.

Valòrum va guardar silenci per un llarg instant, negant amb el cap.

—Tant els assassinats d’Eriadú com aquest escàndol tindran profundes repercussions. Cada vegada se’m deixa més clar que els Jedi no han d'intervenir en disputes comercials sense el consentiment exprés del Senat. Però, el pitjor de tot, és el trist servei que li he fet a la República. Els ciutadans prenen exemple del cap visible de l'estat, fins i tot quan aquest és poc més que un mascaró inútil.

»He buscat les causes de la corrupció i m'he topat amb mi mateix. És que he oblidat convenientment tots els tractes que vaig fer amb éssers maliciosos? He oblidat convenientment que jo també he estat corromput?

Va recolzar els colzes a l'escriptori i es va fregar les temples amb la punta dels dits, mantenint la mirada baixa.

—Anit vaig tenir un somni terrible, i semblava reflectir les meves presents circumstàncies tant com ser una visió del futur. En ell, em trobava assetjat per forces nebuloses, per espectres d'alguna classe, i alguna cosa em buscava en la negror per aixafar-me en el seu puny.

—Una cosa terrible, però només era un somni —va dir Adi—, no una visió.

Valòrum se les hi va arreglar per forçar el mateix somriure amb el qual el va mirar.

—Tant de bo tingués més partidaris com vostè i com el Senador Palpatine.

—Sempre és preferible un grapat de fidels partidaris a molts falsos amics —va dir Adi—. Potser pugui trobar algun consol en això.

* * *

Els onze Mestres van escoltar a Adi a la torre del Summe Consell del Temple Jedi, mentre aquesta els explicava la seva trobada amb Valòrum. Yoda estava en moviment, com sempre, recolzant-se mentre caminava amb el seu bastó de gimer, i Qui-Gon i Obi-Wan hi eren presents, a causa del paper que havien tingut en aquells esdeveniments.

—El Canceller Suprem té raó en una cosa —va dir en Mace Windu—. L’auròdium només va poder provenir d’en Havac. Cohl li lliuraria els lingots robats, i Havac va crear aquest compte bancari per invertir l’auròdium a Transports Valòrum.

—Però, per què? —va preguntar Yarael Poof.

—Havac aspiraria a acabar alhora amb el Canceller Suprem i amb la Federació de Comerç, insinuant que estaven aliats.

—A Valòrum, potser —va dir Depa Billaba—. Però els neimoidians tenen ja a gran part del Senat en nòmina. La Federació de Comerç no s'ha vist afectada per l'escàndol.

—Cert —va acceptar Oppo Rancisis.

—En aquests successos, poc hem pensat —va dir en Yoda—. De nosaltres, cap.

Yaddle es va tornar cap a Qui-Gon i Obi-Wan, que estaven fora del cercle dels mestres.

—Vosaltres aquí volàveu, allà volàveu, pistes buscant... Si a escoltar la Força unificadora un moment us haguéssiu detingut, potser venir això hauríeu vist.

—Vaig fer el que havia de fer, Mestres —va dir Qui-Gon sense disculpar-se. Yoda va deixar escapar un sospir prolongat.

—Culpar-te a tu no pretenem, Qui-Gon. Però a tots ens exasperes.

Qui-Gon va inclinar el cap en una reverència.

—Aquest escàndol no ha estat només obra del Front de la Nebulosa —va dir Adi—. El Canceller Suprem té altres enemics, enemics ocults que conspiren contra ell. Volen posar-lo en una situació en la que pugui cometre algun error greu i així enderrocar-lo del càrrec o veure’s forçat a dimitir.

—I ser substituït per algú com Bail Antilles o Ainlee Teem —va murmurar Saesee Tiin.

—Ha estat massa confiat —va assentir Windu.

—Massa ingenu —va comentar amb duresa Even Piell. Yoda va seguir caminant, i es va aturar.

—Ajudar-lo devem, en secret si falta fa.

—Hem d’escoltar la voluntat de la Força en aquest assumpte —va dir en Windu—. Hem d’obrir-nos a noves formes de contrarestar el traïdor vòrtex a què s'ha vist abocada la República. Potser puguem ajudar a Valòrum a anticipar-se als seus enemics abans que aquests tinguin l'oportunitat d'aprofitar aquests successos contra ell.

—Sento que s'acosten temps perillosos —va dir Adi—. Com si s'hagués despertat alguna foscor que pretengués propagar-se per tota la galàxia.

Yaddle va trencar el llarg silenci.

—Desequilibrant-se la balança està.

Yoda la va mirar.

—Desequilibrant-se, sí. Però de temps turbulents a pacífics, o mals temps a altres pitjors?

Windu va ajuntar els dits davant la cara.

—I quina és la ruà desconeguda que l'està desequilibrant?

Següent