Vel de traïcions (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Coruscant estava enfundat d'un pol a l'altre en duracret, plastiacer i mil materials resistents més, i semblava invulnerable als capricis del temps o als atacs de qualsevol possible agent de l'entropia.

Es deia que una persona podia passar-se la vida sencera a Coruscant sense abandonar ni un sol cop l'edifici que considerava la seva llar. I que si algú dedicava la seva vida a explorar tot el Coruscant que pogués, tot just aconseguiria abastar més enllà d'uns pocs quilòmetres quadrats, i li seria molt més senzill intentar recórrer tots els mons fronterers de la República. La superfície original del planeta portava tant de temps oblidada i es visitava en tan rares ocasions que pràcticament s'havia convingut en un món de proporcions mítiques, els habitants presumien que feia vint-i-cinc mil anys estàndard que el seu regne subterrani no veia el sol.

Però la riquesa i els privilegis regnaven com més a prop del cel s'estava, allà on l'aire era filtrat contínuament i gegantins miralls il·luminaven un sòl d'estrets congostos. Allà, a quilòmetres de distància de les fosques profunditats, residien els qui podien fabricar-se la seva pròpia atmosfera enrarida, que es desplaçaven en aerolimusines privades, els que podien veure el difús sol posar-se vermellós en tocar l'horitzó corb del planeta, mentre que els que s'aventuraven sota el nivell dels dos quilòmetres ho feien només per dur a terme transaccions de caràcter dubtós o per visitar les places atapeïdes d'estàtues davant les que s'alçaven monumentals edificis de sublim arquitectura que encara no s'havia vist demolida, enterrada o tancada per la mediocritat.

Un d'aquests edificis monumentals era el Temple Jedi.

Era una piràmide truncada d'un quilòmetre d'alt, coronada per cinc elegants torres, que sobresortien sobre la resta, intencionadament aïllada del caos dels superposats camps electromagnètics del planeta, resistint-se encara al flagell de la modernització. Per sota del seu nivell s'estenia una plana de teulades, aeroports i avingudes aèries conformant un mosaic de sumptuoses geometries; colossals torres i espirals, creus i triangles, mosaics i diamants: grans mandales que apuntaven a les estrelles, quan no complements temporals de les constel·lacions que es trobarien allà.

Però en el Temple hi havia quelcom reconfortant alhora que prohibit. Doncs malgrat ser un recordatori constant d'un món antic i menys complicat, també era una mica auster i inabastable, al qual no podien accedir ni turistes ni qualsevol pel qual el seu desig de visitar-lo estigués motivat per la simple curiositat.

Es deia que el traçat del Temple simbolitzava el camí a la il·luminació que recorria el Padawan, la unió amb la Força mitjançant la lleialtat als codis Jedi. Però el seu disseny amagava un objectiu secundari i molt més pràctic, ja que la disposició quincuncial de les torres, quatre orientades als punts cardinals, alçant-se la més alta des del centre, estava eriçada d'antenes i transmissors que mantenien als Jedi al corrent de totes les circumstàncies i problemes que afligien a la galàxia a la qual servien.

D'aquesta manera, es concedia tanta importància a la contemplació com a la responsabilitat social.

I en cap lloc del Temple era aquesta unió d'objectius més evident que a la sala elevada del Consell de Reconciliació. Era una sala circular, com la Cambra del Summe Consell que es trobava al capdamunt d'una altra torre, i també tenia el sostre de volta i alts finestrals al llarg de tot el seu perímetre. Però era menys formal, no tenint un gran anell de seients, aquí només l’ocupaven els dotze membres del Summe Consell, que decidia sobre assumptes urgents.

Havien passat tres dies estàndard des de què Qui-Gon Jinn tornés a Coruscant quan el Consell de Reconciliació el va convocar a la seva presència. Durant aquest temps havia fet poca cosa a part de meditar, examinar vells escrits, recórrer els salons en penombra del Temple o lliurar sessions d'entrenament de sabres làser amb altres Cavallers Jedi i Padawans.

Alguns coneguts que treballaven per al Senat Galàctic l'havien informat ja que s'havien rebutjat successives peticions de la Federació de Comerç en què se sol·licitava la intervenció de la República per acabar amb els actes terroristes que els assolaven, així com permís per augmentar el nombre de les seves defenses androides. Encara que aquestes peticions no eren cosa nova. Qui-Gon es va sorprendre en sentir la notícia que el Capità Cohl, a més de destruir el Guanys, s'havia apoderat d'una càrrega secreta de lingots d'auròdium valorada en milers de milions de crèdits.

Una cosa que encara rondava per la seva ment quan es va presentar davant dels membres del Consell de Reconciliació, sense saber que a ells també els interessava discutir l'incident de Dorvalla.

Molts sostenien que Qui-Gon hauria de ser ja un membre més del Consell si no fos per la seva tendència a saltar-se les normes i seguir els seus propis instints, encara que aquests estiguessin enfrontats amb la saviesa combinada dels membres del Consell. Això era una cosa que no li beneficiava a ulls dels seus iguals de major rang. De fet, en comptes de tractar-lo com a un igual, consideraven que la seva negativa a esmenar-se i a acceptar un lloc en el Consell només era un signe més que era incorregible.

El Consell de Reconciliació estava compost per cinc membres, però poques vegades coincidien els mateixos cinc, i en aquell dia només hi havia quatre disponibles: els Mestres Jedi Plo Koon, Oppo Rancisis, Adi Gàllia i Yoda.

Qui-Gon responia les preguntes des del centre de la sala, on se li havia permès seure, preferint ell no fer-ho.

—Com els plans del Capità Cohl coneixies, Qui-Gon? —va preguntar Yoda, mentre es desplaçava pel polit terra de pedra recolzant-se en el seu bastó.

—Tinc un contacte en el Front de la Nebulosa.

Yoda es va aturar per mirar-lo.

—Un contacte, dius?

—Un bith. Em va buscar a Malastare, i després em va informar dels plans d’en Cohl per atacar el Guanys al seu pas per Dorvalla. Un cop a Dorvalla, vaig esbrinar que havien modificat una beina de càrrega per a aquesta operació. Obi-Wan i jo vam fer el mateix.

Yoda va moure el cap endavant i enrere en el que semblava sorpresa.

—Notícia això és. Una altra de les moltes sorpreses de Qui-Gon és.

Yoda era un extraterrestre ancià i diminut, gairebé un patriarca, amb un rostre gairebé humà, de grans i savis ulls, nas petit i boca de fins llavis. Però aquí acabaven les seves semblances amb l'espècie humana, ja que era verd des dels peus de tres dits a la coroneta sense pèl, i tenia orelles llargues i punxegudes que brollaven dels costats del seu savi cap com si fossin petites ales.

Membre veterà del Summe Consell, preferia ensenyar mitjançant endevinalles i trencaclosques a fer-ho amb discursos i recitals.

Yoda i Qui-Gon es coneixien des de feia molt, sent Yoda dels que de vegades es posava del costat d’en Qui-Gon quan aquest insistia en anteposar la Força Viva a la Força Unificadora. Com solia dir el tossut Jedi, senzillament ell era així. Ni tan sols quan s'exercitava amb el sabre làser iniciava els combats amb un pla preconcebut. Preferia abandonar-se a la improvisació, i alterar la seva tècnica segons les exigències del moment, fins i tot en aquelles ocasions en què podria beneficiar-li planejar les coses a llarg termini.

—Qui-Gon —va dir Adi Gàllia—, se'ns va donar a entendre que el Front de la Nebulosa havia contractat al Capità Cohl. Què es proposava el teu contacte en sabotejar l'operació que havia preparat el Front de la Nebulosa?

Era una humana jove i atractiva de Tholoth[1], amb ulls exòtics, un coll llarg i esvelt i llavis carnosos. Alta i de complexió fosca, portava una gorra ajustada de la qual penjaven vuit cues semblants a beines de llavors.

Qui-Gon la va mirar.

—Ells no van preparar l'operació. Per això estava jo allà amb el meu Padawan.

Yoda va aixecar el seu bastó per assenyalar a Qui-Gon.

—Explicar això, has.

—El Front de la Nebulosa representa molts mons de les Vores Exterior i Mitjana que es rebel·len contra les pràctiques prohibitives i les tàctiques extorsionadores de la Federació de Comerç —va dir Qui-Gon. Creuant els braços sobre el pit—. Alguns d'aquests mons van ser colonitzats inicialment per espècies que fugien de la repressió civilitzada del nucli. Eren molt independents i no volien ser part de la República. Però es veuen obligats a tractar amb consorcis com la Federació si volen poder comerciar amb la resta de la galàxia. Tots els mons que han intentat treballar amb empreses independents s'han vist de sobte exclosos de tot comerç.

—Els objectius del Front de la Nebulosa podran ser lloables, però els seus mètodes són implacables —va comentar Oppo Rancisis, trencant el breu silenci que es va imposar.

Pertanyent a la reialesa de Thisspias, tenia els ulls rivetejats de vermell i una boca petita en un cap gran que solia anar completament cobert per un dens cabell blanc, que portava recollit en un monyo, i que s'estenia des de la seva barbeta a la llarga barba.

—Continua, Qui-Gon —li va dir Plo Koon des de la màscara que es veia obligat a portar en entorns rics en oxigen. Igual que Rancisis tenia una ment molt dotada per a l'estratègia militar.

Qui-Gon va inclinar el cap en gest d'agraïment.

—Sense voler justificar els actes del Front de la Nebulosa, diré que van intentar raonar amb la Federació de Comerç abans de recórrer al terrorisme. Si bé financen les seves operacions traficant amb espècia per als hutt, sempre s'han negat a tractar amb espècies que estan a favor de l'esclavitud. I quan finalment van recórrer a la violència, van restringir les seves activitats a atacar els enviaments de la Federació de Comerç o a retardar-los en la mesura del possible.

—Per descomptat, destruir un vaixell de càrrega és una forma de retardar-los —va dir Rancisis.

—L’atac d’en Cohl és una cosa nova.

—Què ha induït al Front de la Nebulosa a augmentar la violència? —va preguntar Gàllia.

Qui-Gon va sentir que se li preguntava tant en nom del Consell com en el del Canceller Suprem Valòrum, amb qui mantenia estrets llaços d'amistat.

—El meu contacte afirma que ha sorgit una ala radical en el Front, i que van ser aquests militants els qui van contractar al Capità Cohl. Tant el bith com molts més s'oposen a contractar mercenaris, però aquests militants han assumit el control de l'organització.

Yoda es va fregar pensatiu la barbeta.

—Els lingots d'auròdium no buscaven?

—La veritat. Mestre, no sé si donar crèdit en aquestes declaracions de la Federació.

—Tens motius per dubtar d'elles? —va preguntar Koon.

—Només per una qüestió de mètode. La Federació de Comerç sempre s'ha preocupat per protegir la seva càrrega. Per què anaven a confiar llavors un carregament d’auròdium a un vaixell de càrrega tan poc defensat com el Guanys, estant a penes un sistema estel·lar de distància un de molt millor armat com l'Adquirent?

—Bon argument és —va comentar Yoda.

—Crec que el motiu és obvi —va manifestar Rancisis en desacord—. La Federació suposaria erròniament que ningú sospitaria que el Guanys transportava aquesta riquesa.

—Això importa poc ara —va dir la Gàllia—. Que es contracti mercenaris com Cohl només marca el principi d'una campanya coordinada per contrarestar amb la força les defenses androides de la Federació de Comerç, i acabar de pas amb la seva influència en els sistemes fronterers.

—Per sort, el Capità Cohl ja no és un problema —va remarcar Plo Koon.

Yoda va adoptar un aire de sorpresa.

—Preocupat per Cohl, Qui-Gon està.

Qui-Gon va sentir l'escrutini del Consell.

—No crec que perís amb el vaixell de càrrega —va dir a la fi.

—Tu hi eres, no és així? —va preguntar Rancisis.

—Amb els seus propis ulls ho va veure —va dir Yoda, amb una brillantor als ulls.

Qui-Gon va prémer els llavis.

—En Cohl sol planejar les coses tenint en compte qualsevol possible eventualitat. Mai hauria dirigit la seva nau cap a una explosió només per evitar una persecució.

—Per què llavors no el vas capturar com pretenies? —va voler saber Rancisis.

Qui-Gon va recolzar les mans als malucs, els polzes apuntant cap enrere.

—Com ha dit la Mestra Gàllia, Cohl és només el principi. El meu Padawan i jo vam posar un localitzador a la nau d’en Cohl, esperant així poder seguir-lo fins a la base actual del Front de la Nebulosa, que creiem està en un dels mons de la Ruta Comercial de Rimma que donen suport als terroristes. Després de l'explosió, el localitzador va deixar d'enviar senyals.

Gàllia va mirar-lo per un moment.

—Vas buscar a Cohl, Qui-Gon?

—Ni Obi-Wan ni jo vam trobar rastre de la seva nau. Pel que sabem, podria haver aprofitat l'explosió per arribar fins a l'estirada Gravitacional de Dorvalla

—Has informat de les teves sospites al Departament Judicial? —va preguntar Rancisis.

—Els amagatalls més coneguts d’en Cohl estan ja sota vigilància —va respondre Gàllia per Qui-Gon.

Koon es va aixecar de la cadira per acostar-se a Qui-Gon.

—Potser el Capità Cohl sigui el millor de la seva raça, però hi ha molts més com ell, igual de malvats i ambiciosos. Els militants del Front de la Nebulosa no tindran dificultats per substituir-lo adequadament.

Rancisis va assentir amb gravetat.

—És una cosa que hem de vigilar de prop.

Yoda va creuar la sala, negant amb el cap.

—Conflictes amb el Front de la Nebulosa, evitar devem. A molts representen. Per comprometre’ns acabaran.

—Així és —va comentar Rancisis—. No ens podem permetre prendre partit per ningú.

—Però hem de decantar-nos per un bàndol —va exclamar en Qui-Gon—. Jo no estic a favor de la Federació de Comerç, però els actes terroristes del Front de la Nebulosa no es limitaran a l'atac de vaixells de càrrega. Acabaran per posar en perill a éssers innocents.

Tots van guardar silenci, amb excepció d’en Yoda.

—Un veritable Cavaller Qui-Gon és —va dir, amb una nota de suau retret—. Sempre la seva pròpia missió seguirà.

Següent

---

[1] En l’original posa Corèllia, potser un error en lloc de posar Coruscant, perquè a vegades és diu que Adi Gàllia era d’allà, quan els seus pares eren originaris de Tholoth i ella considerada tholothiana segons la wookieepedia. (N. del T.)