Vel de traïcions (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Una última beina es movia en la caòtica penombra de l'hangar d'estribord, usant els repulsors per dirigir-se a un moll d'amarratge de la zona 3 sense cridar molt l'atenció. La seva forma recordava la d'un nap, i era més ampla que la majoria de les beines que solien desviar-se a la zona 3, però no tan gran com la utilitzada pel Front de la Nebulosa per infiltrar-se al vaixell de càrrega, i ni s'acostava al mida d'alguna de les barcasses de mineral. I sobretot, de la mateixa manera que la nau dels terroristes, no donava cap senyal de portar un carregament viu.

En seients situats esquena contra esquena anaven dos humans mascles amb una vestimenta que era diametralment oposada a la de Daultay Dofine. Les seves túniques i pantalons de suaus colors eren folgats i sense adorns, les seves botes de canya de pell de nerf, i no feien servir ni tiara ni joies.

El seu modest abillament només feia més misteriosa encara la seva evident estratagema.

La falsa beina de càrrega no tenia miradors o claraboies d'algun tipus, però unes càmeres de vídeo ocultes al casc transmetien diferents visions de l'hangar a les pantalles de l'interior del vehicle.

El jove del seient davanter observava el desordre provocat per Cohl i els seus homes al seu pas.

—El Capità Cohl deixa un rastre fàcil de seguir. Mestre —va comentar amb veu nasal.

—Així és, Padawan. Però el rastre que et fa travessar el bosc no és sempre el que un desitja seguir en marxar. Busca amb els teus sentits. Obi-Wan.

L'home de més edat també era el més gran dels dos i anava atapeït al seient de popa. La seva cara ampla lluïa una barba poblada, i portava recollida l'espessa cabellera grisa per evitar que caigués sobre el front noble i inclinat. Tenia els ulls d'un blau profund, i el pont del nas pla, com si se l'hagués trencat sense que els tractaments de bacta haguessin aconseguit reparar-lo.

Es deia Qui-Gon Jinn.

El seu company als comandaments de la beina. Obi-Wan Kenobi, tenia un rostre juvenil i imberbe, un barbeta fendida i un front recte i ampli. Portava el cabell curt, exceptuant una curta cua que sortia del seu clatell i una única trena que li queia per darrere de l'orella fins tocar-li l'espatlla dreta, distintiva del seu rang de Padawan. Aquest era un terme consubstancial a l'Orde al qual pertanyien els dos, i significava aprenent o protegit.

Aquest Orde era conegut com Cavallers Jedi.

—Mestre, veus algun senyal del seu vehicle? —va preguntar el jove Kenobi per sobre de l'espatlla.

El Jedi es va tornar al seient per indicar una beina oberta a la part inferior de la pantalla d'Obi-Wan.

—Aquí està. Han de planejar un enlairament des de la porta de l'hangar de la vora interna. Situa’ns a prop, amb la nostra escotilla mirant al costat contrari de la seva beina. Però procura no cridar l'atenció. Cohl hi haurà apostat sentinelles.

—Vols pilotar tu, Mestre? —va suggerir molest el jove.

—Només si estàs cansat, Padawan -va contestar, somrient per dins.

—Estic qualsevol cosa menys cansat, Mestre —va dir, estrenyent els llavis, i mirant la pantalla per un moment—. He trobat un bon lloc.

La beina es va allotjar sobre el seu tren d'aterratge, compost per un quartet de discos, com si estigués guiada pels androides de trànsit de l'hangar. Els dos Jedi van guardar silenci mentre examinaven les videoimatges. Al cap de llargs moments, una parella d'humans va sortir de la beina d’en Cohl, amb màscares d'oxigen cobrint-los la cara i rifles disruptors a les mans.

—Tenies raó, Mestre. Cohl es torna predictible.

—Esperem que sigui així, Obi-Wan.

Un dels sentinelles va envoltar la beina, tornant després a l'escotilla oberta, on l'esperava l'altre.

—És la nostra oportunitat —va dir Qui-Gon—. Ja saps...

—Sé el que he de fer, Mestre. Però segueixo sense entendre el teu raonament. Podem sorprendre a Cohl aquí i ara.

—És més important descobrir l'emplaçament de la base del Front de la Nebulosa. Ja hi haurà temps per posar fi a les aventures del Capità Cohl.

Qui-Gon va inserir en la seva boca un petit aparell respirador i va prémer l'interruptor que obria l'escotilla frontal. Una cacofonia d’estridents sirenes va sortir al seu encontre. Els dos Jedi van sortir a la vermella brillantor de les llums d'emergència que inundava el celler de càrrega.

Cap objecte era més simbòlic per als Cavallers Jedi que el brunyit cilindre d'aliatge que portaven en els cinturons de pell que cenyia les seves túniques. L'abundància de compartiments d'aquests cinturons feia pensar que aquest cilindre de trenta-cinc centímetres era una eina d'algun tipus, de fet així la consideraven els Jedi, però en realitat eren armes de llum, tant real com figurativament parlant, i els jedi portaven milers de generacions utilitzant-les al servei de la República Galàctica en la seva qualitat d'administradors de pau i de justícia.

Però la veritable font del poder d'un Jedi no era el sabre làser de vidres, ja que aquest naixia de l'omnipresent camp d'energia que impregna tot el que estava viu i que manté unida a la galàxia, un camp de força que ells anomenaven la Força.

L'Orde havia dedicat desenes de milers d'anys al seu estudi i meditació, i el fruit d'aquesta devoció havia estat una sèrie de poders que superaven els dels mortals corrents: el de poder moure objectes amb la voluntat, el d’ennuvolar els pensaments de ments febles i el de poder contemplar el futur. Però per sobre de tot això estava l'habilitat de viure en simbiosi amb tota la vida, i d'aquesta manera aliar-se amb la mateixa Força.

Qui-Gon es va moure amb silenci i rapidesa sobrenaturals cap a la beina d’en Cohl, portant el sabre làser en la destra, ocultant-se darrere d’altres beines sempre que podia. Sabia que, amb tot el soroll que hi havia a l'hangar, no li seria gens fàcil distreure als dos guàrdies. Però havia de guanyar una mica de temps per a Obi-Wan, encara que només fossin uns segons.

Sobre el corbat morro d'una de les beines es trobava el que quedava del tors i el cap allargat d'un androide de combat. Sense perdre de vista als sentinelles. Qui-Gon va pressionar el botó activador situat a sobre de les guies de l'empunyadura del sabre làser.

Una vareta de brillant energia verda xiuxiuejà en brollar del mànec de l'espasa, vibrant en entrar en contacte amb l'enrarit aire. Va separar el cap de l'androide del seu prim coll amb un únic cop del sabre làser. Alhora, va estendre la mà esquerra. Amb el palmell cap a fora, i va usar la Força per enviar el cap tallat fins a l'altre costat de l'hangar, on va xocar contra la coberta de forma estrident a escassos cinc metres d'on es trobaven els terroristes.

La parella es va girar cap al so, alçant les armes.

En aquest instant, Obi-Wan va desaparèixer en una creu de moviment, en direcció a la beina d’en Cohl.

En els nivells centrals de la centrosfera del vaixell de càrrega, Cohl, Rella, Boiny i la resta de la banda miraven bocabadats i amb ulls desorbitats els lingots d'auròdium, que s'havien tret de la cambra de seguretat del Guanys per ser amorosament apilats sobre un aerotrineu. Els lingots brillaven amb una hipnòtica llum interior en constant variació que invocava a tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Ni tan sols Dofine i els seus quatre oficials del pont podien apartar els ulls d'allò.

—Dóna'm una bufetada i diga’m idiota— va dir Boiny—. Ja no em queda res per veure.

Cohl, va sortir del seu tràngol i es va tornar cap a Dofine, els prims canells d’aquest estaven subjectes per brillants electrogrillons.

—Té la nostra gratitud, Comandant. La majoria dels neimoidians no s'haurien mostrat tan col·laboradors.

—Va massa lluny, Capità —va dir furiós el presoner.

—Això digui-ho als membres de la Directiva de la Federació de Comerç —contestà l'humà encongint-se d'espatlles per acabar la conversa.

Va fer un gest amb el cap en direcció a la Rella perquè s’emportés el trineu, agafant a continuació a Boiny per les espatlles per guiar-lo fins a un panell de control.

—Connecta amb l'ordinador central i digues-li que repassi els impulsors de combustible. Quant localitzi el detonador tèrmic a d'ordenar que s'abandoni la nau.

Boiny, va assentir, comprenent.

—Assegura't de convèncer-lo perquè també expulsi fora a totes les barcasses i beines de càrrega— Va afegir Cohl.

Els ulls d’en Dofine es van il·luminar en sentir això.

—Així que la lommite també és important.

L'humà es va tornar cap a ell.

—Em confon amb algú a qui li preocupa el que passa entre la Federació de Comerç i el Front de la Nebulosa.

—Per què salva llavors la càrrega? —va interrogar confús el neimoidià.

—Salvar-la? —Cohl es va posar les mans als malucs i va riure amb ganes—. M'estic limitant a proporcionar a l'Adquirent un entorn ric en blancs.

* * *

Obi-Wan va tornar a la nau Jedi amb la mateixa extraordinària lleugeresa amb què s'havia acostat a la beina dels terroristes.

—Tot està disposat. Mestre— va dir elevant el to prou curt per ser escoltat per sobre de les udolants sirenes.

Qui-Gon li va indicar que entrés per l'escotilla, però tot just havia alçat un peu quan totes les beines de l'hangar van començar a levitar i a girar en direcció cap a altres hangars.

—Què està passant?

Qui-Gon mirà al seu voltant amb certa perplexitat.

—Estan expulsant la càrrega.

—No és una acció pròpia de terroristes. Mestre.

—L’ordinador central mai consentiria una cosa així, tret que el vaixell de càrrega corregués greu perill —va dir el Cavaller Jedi arrufant les celles.

—Potser sigui així, Mestre.

—En qualsevol cas, sempre estarem millor dins del nostre vehicle, Padawan, Cohl arribarà en qualsevol moment, llevat que hi hagi fracassat en la seva missió.

* * *

La banda d’en Cohl, corria en direcció al punt de trobada per l'ampla avinguda que era l'hangar d'estribord, mantenint tot just el ritme del aerotrineu carregat de lingots. La tripulació del pont del Guanys s'esforçava per mantenir-se a la seva alçada, malgrat estar equipada amb màscares respiradores i veure’s agullonats a l'esquena pels canons de les pistoles làser dels terroristes. Les beines de càrrega i les gavarres flotaven per tot arreu, en direcció a les portes internes i externes dels hangars.

Fins i tot Cohl estava sense alè per quan van arribar a la zona 3 i la beina que els esperava allà. Només havia aconseguit tornar un membre del primer grup, un bothan de borrissol ros, però Cohl, es va negar a preocupar-se pel destí dels altres. Tots els homes escollits per a l'operació havien estat al corrent dels riscos.

—Pugeu l’auròdium -li va cridar a Boiny pel comunicador del respirador—. Rella, fes recompte i que pugi tothom a bord.

Daultay Dofine va mirar preocupat al temporitzador que encara tenia al dors de la mà.

—Què serà de nosaltres? —va cridar.

Un membre humà de la banda d’en Cohl va fer un gest ampli en direcció a una beina propera que encara no s'havia enlairat.

—Suggereixo que la descarregueu i que us amuntegueu dins.

—Morirem en el seu interior —pampalluguejà Dofine sumit en el pànic.

—Aquesta és la idea —va respondre l'humà amb una riallada de desdeny.

—La seva paraula... —va dir el neimoidià mirant a Cohl.

Aquest va inclinar el cap cap a un costat per llegir el temporitzador, abans de clavar la mirada en Dofine.

—Si es donen pressa, arribaran a temps a les beines de salvament.

Següent