Vel de traïcions (VI)

Anterior

CORUSCANT

CAPITOL 6

Les quatre parets del despatx de Finis Valòrum, situat a la part alta de l'edifici més imponent, quan no el més escultural, del districte governamental, eren d'acer transparent muntat en una sèrie de panells estructurats en una tira contínua de triangles regulars i invertits.

El planeta ciutat que era Coruscant –“orbe refulgent”, la “joia del nucli” i aclaparat cor de la República Galàctica-, s'estenia per tot arreu en un tumult de brillants cúpules, afilades torres i superestructures que s'enfilaven fins al cel. Els edificis més alts s'assemblaven a gegantins coets que mai havien abandonat les seves plataformes d'enlairament, o penyals de lava erosionats pel vent pertanyents a volcans extingits molt temps enrere. Algunes de les cúpules eren hemisferis aplanats situats a la part alta de bases cilíndriques, mentre que altres semblaven bols de ceràmica amb tapes acanalades.

Estries de trànsit aeri guiat magnèticament es movien amb rapidesa per sobre del paisatge de la ciutat. Rius de transports, autobusos aeris, taxis i limusines es desplaçaven entre altes torres i sobre abismes insondables com si fossin bancs d'exòtics peixos. Però eren peixos que, en comptes de ser alimentats, donaven de menjar, ja que distribuïen les riqueses de la galàxia entre l'ambiciós trilió d'éssers que tenien la seva llar a Coruscant.

I per moltes vegades que ho contemplés, és a dir, tots els dies dels set anys que feia que era Canceller Suprem de la República. Valòrum seguia sense cansar-se d’aquest paisatge. No és que fos un món especialment gran o cruel, és que l'esdevenir de la història l'havia convertit en un lloc especialment vertical, una experiència vertical més afina a la vida oceànica que a l'atmosfèrica.

El despatx principal d’en Valòrum estava situat en el nivell inferior de la cúpula del Senat Galàctic, però normalment solia veure’s tan inundat de peticions i assumptes pendents que s'havia reservat aquest estança tan elevada per a reunions de naturalesa més privada.

Tot i que ja feia hores que havia sortit el sol, ell estava parat davant la fila de finestres que donaven a la part per on es feia de dia, agafant-se les pàl·lides mans a l'esquena. Vestia una túnica magenta de coll alt i armilla creuada, amb pantalons a joc i un ample faixí. La llum provinent del sud, polaritzada pels panells d'acer transparent, inundava la sala. Però l'únic convidat d’en Valòrum s'havia assegut fora de l'abast de la llum.

—Em temo. Canceller Suprem, que ens enfrontem a un gran repte —deia el Senador Palpatine des de les ombres—. La República corre perill d'enfonsar-se. S'esfilagarsa en les llunyanes vores, mentre la corrupció la corca en el seu mateix cor. Necessitem ordre, directives que restaurin l'equilibri. I no hauríem de perdre de vista ni les solucions més desesperades.

Encara que eren opinions que reflectien el que havia acabat sent el sentir popular, les paraules d’en Palpatine es van clavar en Valòrum com una espasa. El fet de saber que eren certes li feia més difícil encara sentir-les. Li va donar l'esquena al paisatge i va tornar al seu escriptori per seure pesadament en l’encoixinada cadira.

Valòrum havia envellit amb distinció. Tenia una decreixent mata de cabells platejats, bosses sota els penetrants ulls blaus i unes celles fosques i poblades. Els seus severs trets i la seva veu profunda ocultaven un esperit apassionat i un intel·lecte inquisitiu. Però el fet de ser l'últim membre d'una dinastia política que es remuntava mil anys en el passat, una dinastia que molts creien afeblida per la seva inusual longevitat, sempre li havia impedit superar certa indiferència aristocràtica.

—En què ens hem equivocat? —va preguntar amb to ferm però trist—. Com vam poder perdre de vista el nostre objectiu a mesura que recorríem el camí?

Palpatine li va dedicar una mirada comprensiva.

—L’error no ha estat nostre, Canceller Suprem. L'error rau en els sistemes estel·lars fronterers, i en la discòrdia civil que s'ha engendrat allà —va dir amb veu acuradament modulada, una mica pesada, aparentment immune a la ira o l’alarma—. Com amb el que ha passat recentment a Dorvalla, per exemple.

Valòrum va assentir.

—El Departament Judicial ha sol·licitat que em reuneixi després amb ells per informar-me de les últimes novetats.

—Potser puc estalviar-vos la molèstia, Canceller Suprem. Almenys amb el que he sentit al Senat.

—Rumors o fets?

—Sospito que una mica de totes dues coses. El Senat està ple de delegats que sempre interpreten la situació a la seva manera, al marge de quins siguin els fets.

Després d'això. Palpatine va fer una pausa, com per ordenar les seves idees.

En el seu rostre una mica rodó destacaven de forma prominent uns aquosos ulls blaus de pesades parpelles i un nas semblant a un timó. El pèl vermell que havia perdut la seva frescor estava pentinat a l'estil provincià dels sistemes fronterers: cap enrere des de l'àmplia front, i poblat i llarg darrere de les caigudes orelles. La seva forma de vestir també indicava certa fidelitat al seu sistema natal, ja que solia usar túniques amb coll en V i capes de teixit embuatat passades de moda.

Era un Senador sectorial que representava al món fronterer de Naboo, alhora que a altres trenta-sis planetes habitats, havent-se guanyat una reputació de franquesa i integritat que li havien proporcionat un racó al cor de molts dels seus col·legues Senadors. Com havia deixat clar a Valòrum, al llarg de nombroses reunions, tant públiques com privades, estava més interessat en fer el que calia fer que en retre cec homenatge a les normes i regles que havien convertit al Senat en un laberint burocràtic.

—Com segurament li explicarà el Departament Judicial —va començar a dir per fi—, els mercenaris que van atacar i van destruir el vaixell de càrrega Guanys de la Federació de Comerç estaven contractats pel grup terrorista del Front de la Nebulosa. El més probable és que van guanyar accés a l'interior de la nau amb la complicitat dels estibadors Dorvalla. Encara no està clar com va saber el Front de la Nebulosa que hi havia lingots d'auròdium a bord, però és evident que el Front planejava utilitzar-los en finançar nous actes terroristes contra la Federació de Comerç, i potser contra les colònies que té la República en la Vora exterior.

—Ho planejava?

—Tot indica que el Capità Cohl i el seu equip d'assassins van morir en l'explosió que va destruir el Guanys. Però, tot i així, l'incident ha tingut àmplies repercussions.

—Sóc molt conscient d'algunes d'elles —va comentar el Canceller amb cert desgrat—. A causa dels seus atacs i al seu setge continuat, la Federació de Comerç pensa sol·licitar la intervenció de la República, o, en el seu lloc, una autorització del Senat per augmentar encara més el seu contingent d'androides.

Els llavis d’en Palpatine van formar una fina línia mentre assentia.

—He de confessar, Canceller Suprem, que el meu primer instint va ser el de rebutjar aquesta petició només sentir-la. La Federació de Comerç ja és massa poderosa, tant en riquesa com en força militar. Però, des de llavors, he reconsiderat la meva postura.

Valòrum el va mirar amb interès.

—Agrairia sentir les seves reflexions.

—Bé, per començar, la Federació de Comerç està composta per empresaris, no per guerrers. Per exemple, els neimoidians són covards per a tot el que no sigui el comerç. Així que no em preocupa en excés que se'ls autoritzi a augmentar les seves defenses androides, si bé procurant que sigui en poca quantitat. I el que és més important, potser hi ha algun avantatge en concedir-los això.

Valòrum va entrecreuar els dits i es va inclinar cap endavant.

—Quin pot ser aquest avantatge?

Palpatine va respirar fondo.

—A canvi d'honrar les seves peticions d'intervenció i de forces addicionals, el Senat podria exigir que tot tracte comercial que tingués lloc en els sistemes fronterers estigui subjecte als impostos de la República.

Valòrum es va deixar caure al seient, clarament decebut.

—Ja hem passat abans per això, Senador. Els dos sabem que a la majoria del Senat no li importa el que pugui passar en els sistemes exteriors, i molt menys en les zones de lliure comerç. Però, en canvi, sí que li importa el que li passa a la Federació de Comerç.

—Sí, perquè les butxaques de seda de més d'una toga senatorial estan folrades de suborns neimoidians.

—L’autoindulgència està a l'ordre del dia

—Això és innegable, Canceller Suprem —va dir Palpatine tolerant—. Però això, en si mateix, no és motiu per tolerar aquesta pràctica.

—És clar que no —va dir Valòrum—. He intentat acabar amb la corrupció que assola al Senat des de què estic en aquest càrrec, així com desfer el nus de polítiques i procediments que frustren constantment les nostres intencions. Promulguem lleis només per descobrir que no podem fer-les complir. Els comitès proliferen com virus sense lideratge algun. Es necessita un mínim de vint comitès només per decidir la decoració dels passadissos del Senat.

»La Federació de Comerç ha prosperat aprofitant-se d’aquesta mateixa burocràcia que hem creat entre tots. Les demandes contra la Federació llangueixen en els tribunals, mentre les comissions examinen fins a l'últim aspecte de cada cas. No és d'estranyar que tant Dorvalla com els altres mons de la Ruta Comercial de Rimma donin suport a grups terroristes com el Front de la Nebulosa.

»I no és molt probable que un impost pugui solucionar això. De fet, aquesta mesura podria induir a la Federació de Comerç a abandonar completament als sistemes fronterers i concentrar-se en mercats més lucratius i propers al Nucli.

—Una cosa que només aconseguiria privar Coruscant i als seus veïns de molts recursos importants, així com de diverses mercaderies de luxe —va afegir Palpatine, aparentment d'acord—. És evident que els neimoidians considerarien aquest impost com una traïció, si més no perquè va ser la Federació de Comerç la que va obrir moltes de les rutes hiperespacials que uneixen el Nucli amb els sistemes fronterers. Així i tot, aquesta pot ser l'oportunitat que esperàvem per arribar a exercir algun control senatorial sobre aquestes rutes comercials.

Valòrum ho va meditar breument.

—Seria un suïcidi polític.

—Oh, sóc molt conscient. Qualsevol proposta d'impost seria atacada implacablement pel Gremi de Comerciants, la Unió Techno, i els altres conglomerats de transportistes amb franquícia per operar a les zones de lliure comerç. Però és la mesura apropiada.

Valòrum va negar lentament amb el cap, aixecant-se després per acostar-se a les finestres.

—Res podria alegrar-me més que guanyar per la mà a la Federació de Comerç.

—Llavors, aquest és el moment d'actuar.

Valòrum va mantenir la mirada fixa en les distants torres.

—Puc comptar amb el seu suport?

Palpatine es va aixecar i es va unir en la seva contemplació del paisatge.

—Permeti'm ser franc. La meva posició com a representant d'un sector fronterer em posa en una situació delicada. No s'equivoqui. Canceller, estic amb vostè a advocar pels impostos i pel control de la República. Però Naboo i els altres sistemes que represento es veuran forçats a assumir la càrrega d'aquests impostos pagant més a la Federació de Comerç pels seus serveis. —Va fer una breu pausa. Em veuré obligat a actuar amb la major circumspecció.

Valòrum es va limitar a assentir.

—Un cop dit això —es va afanyar a afegir Palpatine—, pot estar segur que faré tot el que estigui a la meva mà per buscar suports al Senat a favor dels impostos.

Valòrum es va girar lleugerament cap a Palpatine i va somriure imperceptiblement.

—Agraeixo el seu consell, com sempre, Senador. I més ara, donats els problemes del seu món natal.

Palpatine va sospirar intencionadament.

—És una llàstima que el Rei Veruna estigui embolicat en un escàndol. Si bé mai he estat d'acord amb ell pel que fa a la influència que ha de tenir Naboo dins de la República, em té molt preocupat. La seva situació és difícil no només per Naboo, sinó per a molts dels mons veïns.

Valòrum es va posar les mans a l'esquena i va caminar fins al centre de l’espaiosa habitació. Quan es va girar per mirar a Palpatine, la seva expressió deixava ben clar que els seus pensaments havien tornat a qüestions d'àmbit més general.

-Li sembla concebible que la Federació de Comerç acceptés pagar impostos si se li redueixen les restriccions defensives que se li han imposat?

Palpatine va ajuntar els seus llargs dits i se'ls va endur a la barbeta.

-Les mercaderies, del tipus que sigui, són precioses per als neimoidians. Els atacs continuats de pirates i terroristes els estan desesperant. S'agruparan contra els impostos, però acabaran per acceptar-los. Una altra opció podria ser atacar de forma directa als grups que els assetgen, i ja sé que vostè està en contra d'això.

Valòrum ho va confirmar amb decisió.

—Fa generacions que la República no té un exèrcit regular, i no seré jo qui el reposi. Coruscant ha de seguir sent el lloc on van els diferents grups per trobar una solució pacífica als seus conflictes —va dir, fent una pausa per respirar fons—. Un altre rumb d'acció podria ser el fet de permetre que la Federació de Comerç obtingui la protecció adequada per defensar-se sola davant de qualsevol acte terrorista. Després de tot, el Departament Judicial no va a suggerir que ara els Jedi es dediquin a resoldre els problemes dels neimoidians.

—No —va dir Palpatine—. Els judicials i els Cavallers Jedi han d’atendre assumptes més importants que no pas ocupar-se de fer segures per al comerç les rutes espacials.

—Al menys hi ha constants que no varien —va mussitar Valòrum—. Penseu en on seríem ara sense els Jedi,

—Només puc imaginar-ho.

Valòrum va fer uns pocs passos i va posar les mans a les espatlles d’en Palpatine.

—És vostè un bon amic, Senador.

Palpatine li va tornar el gest.

—Els meus interessos són els interessos de la República, Canceller Suprem.

Següent