divendres, 31 de març del 2017

La caça d'Ànakin Skywalker (VII)

Anterior



CAPÍTOL 7

Ànakin va córrer cap a l'hangar de Beines de carreres. Les Beines i els seus motors estaven posats contra les parets, apilats al magatzem.
La gran Cursa de Boonta Eve encara estava a una setmana de distància, i només un parell de droides mecànics estaven treballant ara mateix. La Beina de carreres vella blava d’en Watto hi era, però no estava en forma per córrer. Ànakin va córrer cap a ella.
Sota la fila de beines, Kitster va cridar:
-No ho agafis! Si voles en ella, tothom sabrà que ets tu. Prova amb aquesta! -Estava en la beina d’en Sebulba.
Ànakin es va aturar al costat de la Beina de carreres d’en Watto prou com per agafar les ulleres.
Va córrer cap a Kitster, amb les preocupacions assetjant-li. Cada Beina de carreres a l'hangar havia estat construïda de forma diferent, personalitzada per al conductor. Totes les beines excepte la d’en Watto estaven construïdes per aliens, alguns dels quals tenien més extremitats que l'Ànakin, o eren de dues vegades la seva grandària. Necessitava una beina construïda per a algú baix, amb dos braços i dues cames.
Kitster probablement tenia raó. La d'en Sebulba seria la millor.
Va córrer cap a la beina taronja. Kitster estava assegut al capó. Ja estava colpejant botons.
-Vinga, Ànakin, he escalfat els motors.
Ànakin va grimpar a la cabina de comandaments i va trobar les ulleres d’en Sebulba al seient, juntament amb algunes claus. Les va llançar a terra. Kitster es va posar en els controls. La telemetria i la consola de control es van il·luminar. Els nivells de fluid d'energia de Tràdium estaven plens; els nivells de refrigerant semblaven estar dins del rang de seguretat. Els estabilitzadors i ajustadors d'altitud semblaven funcionals.
Ànakin va encendre l'energia dels repulsors. Els motors elevadors repulsors van començar a brunzir. La cabina de comandaments i els motors es van estremir, i llavors es van elevar en l'aire.
-Està bé, surt d'aquí, -li va dir Ànakin a Kitster-. No vull que et fiquis en problemes.
-Ni parlar, -discutí en Kitster, estrenyent-se fermament al costat de ell-. Aniré amb tu! Estem tots junts en això.
Ànakin va buscar a la butxaca el distorsionador del senyal.
-Dóna-li això a Pala.
-No fins que ens lliurem d'aquest droide cercador! -va dir en Kitster.
Ànakin va encendre el generador de control d'energia i els enllaços d'energia. Un centelleig rosa, com un llamp, va esclatar entre els motors. Els enllaços enviaven poderoses explosions magnètiques que sostenien junts els enormes motors.
-Ja m'heu ajudat prou, -discutí Ànakin.
-No siguis estúpid, -va dir Kitster-. Encara no te n’has lliurat.
Ànakin no tenia temps a debatre. Ràpidament va estudiar el panell de control d’en Sebulba. No tenia sentit. Hi havia massa botons i palanques. No sabia què podien fer tots aquests. Va començar a jugar amb els conductes de ventilació, assegurant-se que s'obrien i tancaven apropiadament a cada motor. No estava acostumat als motors de beines Collor Pondrat Plug-F Mamut i al seu estrany sistema de presa d'aire.
No hi havia acabat amb la seva comprovació prevol quan va aparèixer el droide cercador, brunzint per la porta.
El droide va disparar un dard atordidor que va zigzaguejar cap al cap de l'Ànakin.
Ànakin i Kitster es van ajupir a la cabina de comandaments.
El droide es va moure a l'esquerra i va emetre una pluja d'espurnes. Ànakin veia ara que el droide estava danyat. Un fi rastre de fum blau grisós sortia de la màquina diabòlica. I un líquid negre estava gotejant d'ell. Part del líquid havia d'haver-se colat per la seva carcassa, curtcircuitant els seus circuits elèctrics.
Ànakin va agafar els controls de la Beina de carreres. Sebulba tenia els braços més llargs que l’Ànakin. El seu accelerador estava més alt, i la seva beina tenia un parabrisa de duraplex molt més petit davant d'ella. Tot en la Beina de carreres semblava estar malament per a l’Ànakin.
Ànakin va retorçar l'accelerador, i els motors es van encendre. En els confins de l'hangar, el soroll era el so de mil tempestes.
El cercador ferit ràpidament es va disparar cap a ell. Ànakin sabia que havia de lliurar-se del droide. Tenia la seva aroma!
Ànakin va alimentar l'energia dels motors, i es van llançar cap endavant des d'un punt mort fins a cent quilòmetres per hora. Apuntà la Beina de carreres cap al droide.
Massa tard, el droide va reconèixer el perill. Els seus petits motors elevadors repulsors brunziren en aturar-se, i durant un segon va surar. La Beina de carreres de l'Ànakin es va precipitar cap a ell.
Van esclatar espurnes de la carcassa del cercador en una ràfega. Va tractar de retrocedir.
En menys d'un segon els enormes motors de la Beina de carreres van atropellar al droide.
Ànakin va envestir el droide amb els enllaços d'energia.
Per a un humà, tocar el camp d'enllaç deixava una extremitat paralitzada durant hores. Per al droide era mortal. Els poderosos camps magnètics a l'instant fonien cada component. Els fils roses d'energia van penetrar al cercador, cremant forats en la seva carcassa. El poderós magnetisme va regirar els cervells positrònics del droide. Les cèl·lules d'energia dins el droide van esclatar en espurnes blaves, i tot el cercador va esclatar en flames.
La pròpia Beina de carreres va colpejar al droide a 150 quilòmetres per hora. Era com un pal colpejant una pilota. El droide es va destrossar sota l'impacte i va enviar fragments cremant de metall en milers de direccions.
Les beines de carreres no estaven fetes per manejar-se en hangars. Un dels enormes motors va colpejar a un droide de reparacions que estava treballant en l'estranya beina de Neva Kee. El droide va ser llançat contra una paret.
La Beina de carreres va oscil·lar com un pèndol per l'impacte discordant. Va colpejar la paret esquerra, llavors va rebotar cap a la dreta, destrossant als droides.
Ara la Beina de carreres s'estava llançant cap a l'entrada a l'hangar a 230 quilòmetres per hora.
La porta no estava prou oberta com per travessar-la, i Ànakin no tenia temps com per aturar-se.
Només la beina era prou petita com per travessar la porta. Els motors descomunals d’en Sebulba anaven a xocar contra la paret!

* * *

Sebulba va arribar a l'hangar de Beines de carreres, va apagar el seu speeder, i va saltar fora d'ell. Dorn, encara penjant del fons de l’speeder, va rastrejar a Sebulba observant els seus peus.
Tres dels còmplices d’en Sebulba es van trobar amb ell, i tots es van dirigir a l'hangar.
Dorn va rodar al terra i va reptar de sota l’speeder. Va mirar a l'hangar, la por alçant-se en ell. Podia escoltar els motors d'una Beina de carreres brunzint.
Surt d'aquí! Volia advertir a l’Ànakin. De pressa!

* * *

Sebulba i els seus sequaços -el dug, el rastrejador sakiyà, i un ciclop gegant abyssini- van córrer cap a l'hangar. L'enorme màquina es va abatre a sobre d’ells. Sebulba va cridar de terror.
La majoria d'ells van saltar a un costat, però l'estúpid ciclop va treure el seu rifle blàster, va córrer cap endavant, i hi va apuntar.
Ànakin va prémer l'accelerador. La Beina de carreres va guanyar velocitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada