La caça d'Ànakin Skywalker (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Aquesta nit mentre els sols es posaven sobre Tatooine, Ànakin va lliscar pels estrets carrers fins l'apartament de la Jira.

Havien estat circulant rumors durant tot el dia: els jawes havien robat la Beina de carreres d’en Sebulba i l'havien conduït com bojos pels carrers. Un escàner mostrava que Pala la twi'lek havia ajudat a robar els esclaus de la Gardulla la nit anterior, i fins i tot ara Gardulla estava tractant de rastrejar la noia.

A Ànakin li semblava que tot el seu món s'estava enfonsant.

Mentre entrava a l'apartament embarrat de la Jira, va veure-la a ella i altres dues figures furtives ocultant-se entre les ombres: Kitster i Dorn.

Pala estava absent.

Jira va alçar la mirada cap a l’Ànakin, i va dir suaument:

-Seu.

Ànakin es va asseure a terra i va mirar la Jira. Hi havia poques llums a l'apartament, només les llums en marxa d'un parell de màquines. El seu pèl platejat brillava tènuement, però no podia veure bé la seva cara.

-Les notícies no són del tot bones, -va dir la Jira-. Un amic ha fet alguns contactes, i una nau tocarà terra demà a la nit. Però hem de tenir els diners per als nens ghostling per llavors. I la teva amiga no pot ser atrapada des d'ara fins demà. Està fora de perill?

Kitster li havia donat el distorsionador del senyal a la Pala. Ell només esperava que funcionés com se suposava que havia de fer.

-Segur que sí, -va dir en Kitster-. La vaig amagar en l'últim lloc en el qual miraria Gardulla: amb els nens ghostling en la fortalesa de la Gardulla. La vaig deixar allà fa una hora.

-Estava bé? -va preguntar Dorn-. He sentit que Gardulla va fer a Madam Vansitt detonar el seu transmissor.

-Està bé, -va dir en Kitster-. El distorsionador del senyal de l'Ànakin funciona!

Una onada d'alleujament va banyar a l’Ànakin. Hi havia salvat la vida de la Pala... per ara.

Dorn va dir:

-Gardulla va portar un droide cercador a l'habitació de la Pala i va captar la seva aroma. Estan donant-li caça ara. Però hem posat prou perfum en ella com perquè el cercador pogués ser enganyat. Llavors vam escampar la seva roba pel mercat. Els jawes se la van emportar a centenars de direccions diferents! El cercador pot estar caçant durant dies.

-Shhh... Prou, -va dir la Jira. Ella va posar un dit fosc en els seus llavis-. No parleu més d'això. M'alegro que l'hagis deixat fora de perill. Has fet molt per salvar-la. Però hem de fer més.

Ànakin va estendre el braç fins la butxaca de la seva camisa, traient tots els seus xips de crèdits i monedes.

-Això ajudarà? -Va deixar els diners en una pila a terra.

Jira el va mirar agraïda.

-Cada poc ajuda.

Kitster i Dorn van treure els seus propis diners i els van deixar.

-Puc aconseguir-ne més, -va prometre Dorn.

-Aconseguiu tot el que pugueu, -els hi va dir -. Necessitem cada poc que puguem.

* * *

Ànakin va córrer a casa, sentint-se espantat. Just després de la posta de sol a Tatooine, Mos Espa aconseguia la seva punta de gent més atrafegada, mentre la gent sortia dels edificis a l'aire fred de la nit.

Va mirar per si hi havia cercadors anant al seu darrera, i rastrejadors sakiyans amb túniques fosques. Però hi havia pres algunes precaucions. S'havia tacat de carbassa hubba. Això emmascararia la seva essència, fins i tot per a un sakiyà. Va aconseguir arribar a la seva casa sense incidents.

Un cop dins, va trobar a la seva mare treballant en un droide per la seva amiga. Ella el va mirar. Hi havia més que sospita en els seus ulls marrons. Va veure dolor i por.

-Has sentit les notícies sobre la teva amiga Pala? -va preguntar ella.

El cor de l'Ànakin donava cops al pit.

-Quines notícies? -va preguntar ell. Durant un minut va imaginar que ella li diria que Pala havia estat atrapada.

-Gardulla la Hutt està buscant-la. Ella i altres nens van tractar d'ajudar a alliberar alguns dels esclaus de la Gardulla.

Ella no va preguntar si l’Ànakin era un d'aquests nens. Però els seus ulls es van clavar en ell.

-No eren esclaus de la Gardulla, -va dir l’Ànakin-. Ells són simplement pobres nens que Sebulba va robar dels seus pares.

-Tens una mica de diners? -va preguntar la seva mare.

-No, -va dir l’Ànakin-. Els vaig donar.

Ella va fer que sí, llavors va tornar a treballar en el seu droide.

Ella ho sap, va pensar Ànakin. La meva mare sap que els esclaus estan reunint diners per ajudar a portar de contraban la Pala fora del planeta.

Es preguntava quantes vegades abans hauria donat diners per ajudar a guanyar la llibertat d'algú. En aquest moment, va sentir com si l'estimés més que mai abans.

Ànakin va anar cap a ella i va començar a sortejar entre algunes eines, de manera que pogués ajudar-la a acabar les reparacions del droide.

-No, -va dir la seva mare-. Has tingut un llarg dia. Tracta de dormir una mica.

Ànakin va anar a la seva habitació i es va estirar al seu llit. Va pensar en la Pala, amagant-se en la fortalesa de la Gardulla, en l'enorme jardí de plaer.

Es preguntava si ella seria capaç de dormir allà, aquesta nit, entre els estranys arbres.

Imaginava que estaria dormint amb els nens ghostling, acotxant-los, tractant de donar-los ànims.

Ànakin va rodar al seu llit i va sentir l'estrany cub a la butxaca. El va treure i el va deixar en el cubicle sobre la seva capçalera.

Es va quedar adormit amb la roba posada.

En un somni, ell estava en una enorme habitació, cridant demanant ajuda. Colpejava les parets tractant de sortir. Va pensar que podria ser la fortalesa de la Gardulla, però els murs alts eren quadrats, i el sostre no tenia cap cúpula transparent amunt. No estava on Gardulla. Estava dins del cub!

No podia veure portes o finestres, no hi havia manera d'escapar de la seva presó.

-Ajuda’m! Ajudeu-me a alliberar-me! -Ell colpejava les parets del metall fred gris.

-Ningú pot ajudar-te, -va xiuxiuejar una veu malvada-. Ningú pot ajudar-te. Has d’obrir el cub!

-Com? -va cridar ell-. Com l’obro?

-Des de l'interior, -va xiuxiuejar la misteriosa veu.

* * *

Ànakin es va sobresaltar, es va trobar despert al seu llit. Era tard a la nit. La veu misteriosa estava sonant a les seves orelles, i el seu cor bategava.

Havia sentit la veu, estava segur. No era un somni. Havia estat massa real per ser un somni.

Però en la foscor no podia detectar cap moviment a prop. Ningú estava a l'habitació amb ell, surant sobre el seu llit.

De memòria, Ànakin va tractar de recordar d'on havia vingut el so.

La veu li havia parlat des de dalt del seu llit, estava segur. Hi havia vingut del cubicle.

Va estendre el braç cap amunt, va sentir l'estrany cub que jeia allà. El va agafar en la foscor i va sentir les seves vores quadrades. D'alguna manera, estava decebut. Havia pensat que potser s'hauria obert sol, com una flor florint. Però encara estava tancat.

-Vas dir alguna cosa? -li va dir al cub-. M'has parlat? Estàs atrapat allà dins?

Va escoltar amb força, i aquesta vegada va pensar que potser podia escoltar la veu respondre. O potser era més un sentiment que una resposta. Sí. Jo et vaig cridar.

-Com puc deixar-te sortir? -va xiuxiuejar l’Ànakin.

Des de l'interior, semblava xiuxiuejar la veu.

Ànakin va sostenir en alt la caixa i va aclucar els ulls cap a ella. No estava segur de si realment percebia una resposta. Era possible que pogués obrir la caixa, que trobés una forma d'obrir-la des de l'interior?

I si era així, què contindria la caixa? Un diminut alien potser, alguna criatura tan petita que podia viure mil anys atrapada en aquesta caixa, tractant de sortir.

Semblava només tot just possible.

M'estic tornant boig, va pensar l’Ànakin. Això és el que m'està donant aquests somnis. Estic atrapat en un parany, i Pala i tots els meus amics amb mi. No és d'estranyar que somiï sobre estar atrapat dins de caixes.

Tot i així mentre considerava aquests dubtes, es va adonar que el cub era més càlid que l'aire nocturn, com si generés una diminuta quantitat de calor.

Les criatures vives generen calor, es va adonar ell.

Següent