Vel de traïcions (XXXVI)

Anterior

CAPÍTOL 36

Quan finalment Valòrum va aparèixer dues setmanes després davant la Cort Suprema, ho va fer envoltat d'advocats a més dels guàrdies del Senat. Durant aquest temps, el seu equip legal havia aconseguit esbrinar que la base de les al·legacions era una inversió en Transports Valòrum d’Eriadú.

A part d'això, Valòrum estava a les fosques.

La Cort Suprema es va reunir a porta tancada a l’edifici dels Tribunals Galàctics de Justícia, una enorme construcció d'arcs apuntats, altes torres decoratives i elaborades estàtues, localitzada en les anomenades Planes de Coruscant, a prop del Temple Jedi.

Valòrum i els seus advocats s'asseien davant d'una llarga taula situada davant de la dotzena de figures amb toga que componien el Consell Judicial. Bail Antilles i els membres del Comitè d'Activitats Internes s'asseien perpendiculars a ells.

El jutge va parlar dirigint-se a Valòrum.

—Canceller Suprem, apreciem que hagi decidit presentar-se davant nosaltres sense necessitat d'una citació escrita.

—Se’ns ha donat a entendre que aquesta és una investigació informal —va respondre un dels advocats en lloc d’en Valòrum.

—Aquesta presumpció és correcta.

El jutge va mirar a Antilles, el qual es va aixecar i va parlar des del seu lloc a la taula del Comitè.

—Senyories, Canceller Suprem, fa dues setmanes, el Senat es va reunir en sessió especial per votar una moció presentada pel Canceller Suprem Valòrum de cara a imposar un impost a tots els transports i altres activitats mercantils en el que antany eren conegudes com a zones de lliure comerç dels sistemes fronterers.

»Una esmena a la proposta exigeix ​​que tot allò recaptat per la República sigui redistribuït entre els sistemes fronterers a fi de donar suport la seva beneficència social i el seu progrés tecnològic. Hi ha moltes empreses amb base en aquests sistemes que ja s'estan beneficiant d'aquesta esmena, gràcies a una major afluència de capital per part d'inversors del Nucli. Una d'aquestes empreses és Transports i Enviaments Valòrum d’Eriadú, que ha rebut un enorme ingrés a les seves arques, per tractar-se d'una companyia que els últims anys estàndard només ha tingut beneficis marginals.

L'advocat de Valòrum el va interrompre.

—Amb el degut respecte, Senador Antilles, el Canceller Suprem no va ser conscient d'aquest ingrés fins a la setmana passada. I si bé és cert que la companyia té el nom de Valòrum, i que el Canceller Suprem és membre de la seva directiva, en cap moment ha participat en les operacions de la companyia, ni sol estar al corrent de totes i cadascuna de les seves transaccions comercials.

»I el que és més important, senyories. Des de quan viola la llei de la República que una empresa obtingui benefici per mèrits propis? El cas de Transports Valòrum no és més que una mostra més del bon judici dels inversors en confiar en una empresa propietat d'una figura pública, el Canceller Suprem no ha sol·licitat activament que es porti a terme la inversió, i el que és més, i d'acord amb la llei, el Canceller Suprem sempre ha fet públiques les seves finances, sent irreprotxable tot el seu historial impositiu i la seva declaració de propietats.

Els dotze jutges van mirar a Antilles, que seguia arrufant les celles quan l'advocat va deixar de parlar.

—Si se’m permet continuar, el Comitè d'Activitats Internes no posa en dubte cap de les afirmacions que ha efectuat el representant legal del Canceller Suprem. De fet, quan aquest assumpte es va presentar a la nostra atenció, vam procedir en la suposició que no havia tingut lloc cap infracció del protocol. No obstant això...

Antilles va deixar que la frase pengés en l'aire un llarg instant abans de prosseguir.

—Posteriors investigacions ens han revelat que la contribució a Transports Valòrum no es va originar en consorci o empresa alguna, sinó que provenia d'un compte bancari sense titular, i que es va transportar a Eriadú mitjançant un banc de Coruscant de dubtosa reputació. I utilitzo amb justesa el terme va transportar, senyories, ja que la inversió es va realitzar en forma de béns.

Els advocats d’en Valòrum es van mirar desconcertats.

—De quin tipus? —va preguntar el portaveu a Antilles.

—Lingots d’auròdium.

La sang va abandonar el rostre d’en Valòrum, i el silenci es va apoderar de la sala. Valòrum i els seus advocats van conferenciar un moment abans que parlés el portaveu.

—Senyories, reconeixem que aquesta inversió comença a semblar, diguem que menys que legítima. Tanmateix, el Senador Antilles encara ha de demostrar en quina manera està relacionada amb el Canceller Suprem.

L'expressió d'Antilles traslluïa a les clares que estava esperant aquest moment. Va mirar a Valòrum mentre clavava el cop final.

—El que el Comitè d'Activitats Internes troba molt interessant, i qüestionable, és que el valor, i ja posats la quantitat, d’auròdium coincideix amb tota exactitud amb el carregament que la Federació de Comerç va informar haver perdut fa diversos mesos a conseqüència d'un atac contra una de les seves naus, el Guanys, en el sistema Dorvalla.

Antilles es va apartar de la taula i es va acostar al tribunal mentre converses en veu baixa omplien tota la sala.

—Senyories, això no és una acusació formal, el Comitè només desitja estar segur que el Canceller Suprem no tenia motius ocults per a la seva moció impositiva, convertint-la en part d'un pla per enriquir-se amb els sistemes fronterers. El Comitè també vol estar segur que l’auròdium en qüestió si va ser el robat del Guanys, i que no va ser transferit a Transports Valòrum per segellar una conspiració clandestina entre el Canceller Suprem i la Federació de Comerç.

* * *

El Senador Palpatine era un més del centenar de Senadors convidats al luxós àtic d’Orn Free Taa per a una vetllada d'excepcional menjar i extravagants begudes. Això no obstant, el que s'havia qualificat de celebració tenia totes les traces de ser un conclau, i si bé als no assabentats creien acudir per celebrar l'aparent victòria de Valòrum al Senat, el que en realitat es festejava era la seva recent caiguda en desgràcia.

L'amfitrió twi'lek de pell blava estava en la més gran de les moltes terrasses de l'àtic, dirigint-se a un públic de Senadors que no es perdien ni la menor de les seves paraules.

—Per descomptat, tots estem al corrent d'aquestes presumptes irregularitats, però va haver de posposar qualsevol menció en aquest escàndol per assegurar-nos que es ratificava la proposta, la qual cosa no hauria passat d'afeblir-se la posició de Valòrum.

Taa va bellugar el cap i el gruix lekku.

—En posposar la revelació d'aquestes al·legacions, i donar suport a Valòrum, hem aconseguit convertir el que podria haver-se percebut com una vulgar corrupció en alguna cosa que sembla un nefast complot que amenaça amb soscavar l'estabilitat de la mateixa República.

—I hi ha alguna cosa de cert en les acusacions? —va preguntar el Senador Tikkes de Quarren: els seus tentacles facials s'estremien davant aquesta perspectiva.

Les enormes espatlles d’en Taa es van encongir indiferents.

—D'una banda hi ha l’auròdium, i per l'altre l'aparença d'engany. Què més importa?

—Si això és cert, Valòrum s'ha convertit en un perill per al benestar general —va remarcar Mot Not Rab.

—Jo dic que acabem amb ell, abans que vinguin dies pitjors —va afirmar Tikkes amb entusiasme.

Hi va haver d'altres que van assentir manifestant-se d’acord, murmurant entre ells.

—Paciència, paciència —aconsellà Taa amb to conciliador—. Amb fonament o sense, aquestes al·legacions ja han ferit de gravetat a Valòrum. Només hem d’alliberar-nos dels Senadors que li van donar suport en el passat permetent-li mantenir-se al càrrec malgrat tots els nostres esforços per enfonsar-lo. A més, pot ser que segueixi sent-nos avantatjós mantenir-lo sec i lluny de l'aigua.

—De quina manera? —va preguntar el Senador de Ròdia.

—Una vegada erosionada la seva influència, i amb el Departament Judicial desposseït de part de la seva antiga autoritat, caldrà nomenar tot tipus de comissions per debatre i decidir sobre qüestions de les que ell mateix s'hauria encarregat. El poder dels tribunals augmentarà, però es trigarà més que mai en resoldre els casos. I Valòrum seguirà semblant el culpable d'això.

—A no ser que es nomeni a un Vicecanceller fort —se li va ocórrer puntualitzar al rodià.

—No hem de deixar que això passi —va dir Taa amb fermesa—. Necessitem un buròcrata per Vicecanceller. —Es va inclinar cap al seu cercle de conspiradors—. El Senador Palpatine ha suggerit que faríem bé a nomenar el chagrian, a Mas Amedda.

—Però es diu que Amedda està a favor de la Federació de Comerç —va dir Tikkes incrèdul.

—Doncs molt millor, molt millor. El que importa és que com més fanàtic sigui pel que fa als procediments i normatives, més bloquejarà la capacitat d'actuació d’en Valòrum.

—Amb quina finalitat? —va preguntar Mot Not Rab.

—Doncs la d'acabar amb Valòrum, és clar. I quan arribi aquest moment, triarem un líder que tingui foc a les venes.

—Bail Antilles ja ha iniciat la seva campanya —va comentar el rodià.

—Igual que Ainlee Teem de Malastare —va afegir Tikkes.

Taa va veure a Palpatine al costat de la porta de la terrassa, embrancat en una conversa amb els Senadors de Fondor i d’Eriadú.

—Jo proposo que pensem en nominar a Palpatine —va dir, assenyalant-lo discretament.

Tikkes i els altres van mirar al Senador de Naboo.

—Palpatine mai acceptaria la nominació —va dir el quarren—. Es considera un jugador d'equip.

Taa va estrènyer els ulls.

—Llavors l’haurem de convèncer. Pensin en el que representaria per als sistemes fronterers que es triés Canceller Suprem a algú que no és del Nucli. Llavors sí que podria haver igualtat per a totes les espècies. Si algú pot restaurar l'ordre, és ell. Té la barreja adequada de generositat i força. I no es deixin enganyar pel seu aspecte, sota aquestes amples mànigues s'oculta una mà de ferro. Es preocupa profundament per la integritat de la República, i farà tot el que sigui necessari per a imposar la llei.

—Llavors no podrem manipular-lo com a Valòrum —va dir en Tikkes dubitatiu.

—Això és el millor de tot —va dir Taa—. No ens caldrà perquè pensa com nosaltres.

Següent