Vel de traïcions (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

Lope va mirar per la petita porta que portava al terrat del pis franc del Front de la Nebulosa a la part sud de la ciutat. Una nau del servei de seguretat va fer una petita passada des del sud, continuant en direcció al palau de congressos.

—Són puntuals -li va dir als cinc terroristes, humans i alienígenes, que s’ajupien darrere d’ell en les escales—. Tenim deu minuts.

El gotal es va estrènyer per passar al costat d'ell i va sortir a la teulada, les seves banyes anellades s'agitaven mentre buscaven al boirós aire alguna cosa fora del corrent.

Quan estava a cinc metres de distància, el gotal li va fer a Lope un senyal que tot estava net i va desaparèixer darrere la primera de les moltes teulades amb cúpules que haurien de creuar abans d'obtenir una visió clara del Palau de Congressos.

Lope i els altres van sortir a l'exterior, envoltant la mateixa cúpula que ara ocultava al gotal. Lope portava una fulla vibratòria en una funda del maluc, i un llançacoets al canell. Els altres portaven tant armes de curt abast com pistoles.

A l'altre costat de la primera cúpula es veia un paisatge de teulades interconnectades que s'assemblava un terreny de turons esfèrics i vessants verticals entre estrets barrancs i rius. Torres octogonals, esvelts minarets i grups d'antenes s'alçaven sobre les cúpules com si fossin arbres aïllats. Les diferents cúpules recordaven les nanses de gegantines cassoles. Hi havia edificis que culminaven en amples voltes cilíndriques i en sostres inclinats coberts de rajoles o teules. En els pocs pisos que superaven l'altura a la qual estaven es veien casetes de petites finestres.

Amb el gotal a l'avantguarda, van començar a moure’s amb pas ferm, recorrent estrets meandres, evitant cornises insegures i saltant a teulades adjacents. Els seus vestits mimètics els hi permetien confondre’s amb les teules grises de les teulades, els maons vermellosos i les cúpules tacades per la pluja àcida.

Van escalar una teulada molt alta i es van deixar caure en un buit format per un quartet de cúpules contigües. Després van envoltar un enorme dom i es van trobar davant la seva primera visió sense entrebancs del Palau de Congressos. A l'est de l'edifici hi havia una serralada de muntanyes embolicada en una boira de partícules de plom. Al nord un ample riu desembocava en una esvelta cala marina.

Un terrat allargat arribava fins a l'última cúpula, sota la qual s'unien dos carrers per esdevenir una ampla avinguda que desembocava a la muntanya del palau de congressos.

Estaven a mig terrat quan del carrer els hi van arribar sons d'una commoció. Superant la seva por a les altures, Lope es va arrossegar fins a la vora i va mirar cap avall per sobre del mur de contenció. Les tropes de seguretat estaven desviant el trànsit terrestre i dispersant als transeünts que s'havien congregat allà per fer una ullada als dignataris que poguessin passar.

En un edifici a l'altre costat del carrer, la gent corria les cortines o tancava les persianes de les ventades. Lliscants que es movien lentament emetien un missatge en una dotzena de llenguatges amenaçant amb greus conseqüències a tot aquell qui fos sorprès a les teulades o saquejant a les zones restringides que envoltaven el palau de congressos.

Lope va veure que una aerodesfilada s'acostava des del sud i va fer senyals a un dels homes perquè s'unís a ell. El comboi de deu vehicles moguts amb repulsors estava sent escortat pel mateix nombre de motojet, conduïdes per policies amb cascos.

L'home d’en Havac va enfocar els electrobinoculars en el cinquè vehicle de la fila.

—Valòrum —proferí en veu baixa—. L'acompanyen el Governador i el Tinent de governador d’Eriadú.

Lope li va demanar els electrobinoculars.

—El teu cap hauria d'haver atès a raons i deixar que matéssim aquí a Valòrum —va dir, donant un copet al llançacoets que portava al canell dret—. Un tret amb això i hauríem acabat la feina.

L'home d’en Havac va recuperar els electrobinoculars.

—En aquest moment, Havac també és el teu cap. A més, Valòrum està protegit per un camp de força. Ara fa servir el comunicador per informar a l'equip del Palau de Congressos que l'objectiu entrarà per la porta sud.

Lope es va arrossegar fins on l'esperaven els altres, i va treure un petit comunicador d'una butxaca.

—Valòrum està just sota nostre —va explicar.

Va activar el comunicador i va teclejar el número que li havia donat Havac, però l'única recompensa als seus esforços va ser una descàrrega d'estàtica.

—Hauries de trucar des d'aquestes antenes —va suggerir el gotal—. Prova des de dalt de la gran cúpula.

Lope va assentir. Va córrer ajupit fins a la base de la cúpula i va iniciar l'ascens. Estava a punt d’arribar a l’adornat cim quan va sentir soroll de motors darrere d'ell. Va mirar de dalt a baix per veure com un trio d’aerolliscadors es dirigien ràpidament cap a ell des del Palau de Congressos.

Es va deixar relliscar per la cúpula i va córrer per tornar amb els altres.

—Una aeropatrulla es dirigeix ​​cap aquí.

La dona contractada per Cohl va mirar el comptador del seu canell.

—És massa aviat per a la següent passada.

Tothom es va ajupir mentre els aplatats vehicles passaven per sobre d'ells. Però el trio de vehicles només va recórrer una distància molt curta abans de tornar per a una segona passada.

—Ens han localitzat —va dir el gotal.

—Això té remei —va dir Lope armant el llançacoets.

Va alçar l'avantbraç dret i fixà la mira en el vehicle que anava davant.

* * *

Tota la ciutat d’Eriadú semblava igual des del seient per a passatgers de l'aerolliscador. O, almenys, aquesta era l'opinió d'Obi-Wan després de portar una hora registrant la ciutat des de les altures, buscant la teulada que era a l’holoprojector d’en Havac.

La ciutat estava dividida en dos per un riu fangós i de lent corrent, i era una confusió de cúpules, patis interiors i precàries torres separades per carrerons estrets i unes poques avingudes àmplies. Els habitacles estaven construïts a l'atzar uns a sobre d'uns altres, brotant-los un annex aquí i un pis addicional allà, estenent-se des de la badia fins a la barricada de muntanyes situada a l’esquena de la ciutat.

No era d'estranyar que cap dels oficials de seguretat hagués estat capaç d'identificar l'extensió de teulats de l’holoprojector. Quan un cop d'ull ràpid als mapes en 2D disponibles només va aconseguir complicar les coses, es va optar per traslladar còpies de la imatge als ordinadors de tres aerolliscadors, amb l'esperança que una sèrie de vols sobre la ciutat pogués permetre als ordinadors relacionar la imatge amb la d'una teulada real. Però tots els vols al nord i l'est del Palau de Congressos no havien proporcionat cap coincidència vàlida.

Qui-Gon seguia creient que Havac havia deixat l’holoprojector perquè fos trobat, però no estava disposat a córrer el risc que se l’oblidés en un veritable descuit.

En aquest moment, els tres aerolliscadors estaven a dos quilòmetres al sud del palau de congressos. Qui-Gon i Obi-Wan eren passatgers en el vehicle que anava al capdavant, seguits per Ki-Adi-Mundi i Vergere en el segon i dos judicials en el tercer, mentre mirava a estribord del seu vehicle. Qui-Gon va creure veure moviment en una de les teulades. Però quan va intentar protegir-se els ulls amb la vora de la mà i tornar a mirar, l'únic que va distingir va ser el que semblava ser la boirina de la calor a la base de l'esvelta torre de maó.

Va buscar amb la Força.

En aquest instant, l'ordinador verificador del terreny de l’aerolliscador va començar a xiular repetidament indicant que havia trobat un equivalent a la imatge. La pantalla de l'ordinador va mostrar la imatge emmagatzemada sobreimposada a la teulada que tenien just a sota d'ells. Qui-Gon va pivotar en el seu seient i va veure que Ki-Adi-Mundi li feia un senyal amb el qual li indicava que l'ordinador del segon aerolliscador també havia trobat l'equivalència.

L'agent de seguretat d’Eriadú que manejava els controls va fer donar mitja volta a la nau, dirigint-se a l'extensió de teulades quan l'indicador de perill del vehicle va afegir de sobte la seva veu al constant xiulet del verificador de terreny.

—Ens ataquen amb míssils! —va dir el pilot sorprès.

Obi-Wan va treure el cap pel costat de la nau i va assenyalar cap avall.

—Allà, Mestre!

Qui-Gon va veure de seguida el petit coet i es va adonar que l'havien llançat des de la base de la torre, just on abans hi havia detectat moviment.

El pilot va llançar l’aerolliscador en una brusca barrina, disposat a fer una altra maniobra si no aconseguien perdre el míssil, però aquest no es va desviar del seu rumb original. Va fallar per poc la part del darrere del vehicle i va explotar per sobre d’ells, llançant una pluja de metralla sobre l’aerolliscador, que es va recuperar de seguida per dirigir-se cap a l'origen del qui va disparar.

—Hi ha moviment a baix —va dir el pilot, mirant als monitors—. Compto sis figures.

Obi-Wan es va incorporar al seient.

—Jo no veig a ningú.

—Porten vestits mimètics —va dir el seu Mestre. Es va dirigir al pilot—. Busqui un lloc on desembarcar.

Un altre coet va solcar el cel, detonant entre el segon i el tercer aerolliscador.

—Els objectius es dirigeixen al sud —va dir el pilot.

Qui-Gon va deixar que els seus ulls vaguessin per les cúpules i terrats. Tres humans van aparèixer per un moment a la vista en una estreta esquerda entre dues cúpules, només per tornar a desaparèixer contra un fons de teules.

El pilot va fer baixar a la nau per una volta, i els trets no van trigar a xiular prop del fusellatge, rebotant erràticament contra les corbades parets de la volta. Els dos Jedi van encendre els sabres làser i van saltar per la borda. Van tocar les parets de la volta i van fer una tombarella a l'aire per arribar a la superfície plana de sota. A curta distància d'ells, Ki-Adi-Mundi, Vergere i els dos judicials corrien pels terrats.

Qui-Gon i Obi-Wan van saltar com una creu de moviment cap a l'extrem del terrat situat entre diverses cúpules, i van córrer per una estreta cornisa sense un sol titubeig. Braç a braç, amb els trets làser xiulant entre ells, van saltar sobre un pati interior i van continuar la persecució sense perdre el pas.

Els terroristes es retiraven més i més en la sinuosa topografia. Qui-Gon es va concentrar en seguir a dues figures fugaçment visibles, situant-se davant d'elles d'un salt. Va esperar amb el sabre làser aixecat al fet que el seu camí els portés fins a ell.

La seva fulla verda xiuxiuejà i brunzí tallant l'aire, desviant una dotzena de trets làser, a més d'una pistola que li van llançar. En percebre la direcció en la qual la parella fugia d'ell, Qui-Gon els va derrocar amb un embat de la Força. Els dos judicials van arribar just a temps per noquejar als terroristes abans que els seus vestits mimètics tinguessin oportunitat de realimentar-se.

El Mestre Jedi va sentir que hi havia algú darrere seu, i va donar mitja volta, però no prou ràpid. Una fulla vibratòria d'un metre de llarg, sens dubte subjectada pel puny d'un atacant invisible, li tallà al costat dret de la túnica marró, fallant per poc les costelles. Qui-Gon va donar un gir complert, tallant diagonalment amb el sabre làser i partint en dos la fulla.

El terrorista va córrer cap al centre de la teulada, on la paret de maons d'una petita casa li proporcionava un major camuflatge i va desenfundar una pistola làser. El Jedi va córrer cap a ell, esquivant els trets i preparant-se per lluitar cos a cos amb un humà d'una mida similar a la seva.

Una salva de trets va passar al costat de la seva orella esquerra quan va llançar a la seva presa contra la teulada. Dos trets més li van fregar el pèl. Va saltar a la seva dreta i va rodar buscant on posar-se a cobert. Recorrent a la Força, va fer que una teula es deixés anar de la teulada de la casa, llançant-la volant per l'aire per colpejar el terrorista al cap, enderrocant-lo a l'instant.

Qui-Gon va córrer fins a ell i li va arrencar el vestit mimètic del seu cos inert. Un cop interromput el circuit, el vestit es va apagar i el portador es va fer visible.

Examinant-lo, va decidir que el terrorista romandria inconscient el temps suficient perquè el trobessin els judicials. A la seva esquerra va veure a la Vergere saltant de cúpula en cúpula com si portés una motxilla coet. Prop d'ella anava Ki-Adi-Mundi trepitjant-li els talons al gotal, el seu vestit mimètic era incapaç de camuflar el rastre de borrissol que anava deixant al seu pas.

Va buscar a Obi-Wan i el va trobar a la base d'una enorme cúpula, sobre el mur que voltava un profund pati interior. Es va dirigir cap a ell, quan va veure una forma indefinida baixant per la corbada paret de la cúpula i xocant amb Obi-Wan, llançant-lo fora de l'edifici.

Qui-Gon va córrer cap endavant, mantenint el sabre làser a l'altura del maluc, alçant la fulla quan va arribar al lloc on va suposar que aterraria el terrorista.

Es va sentir un crit de dolor, i un braç dret es va fer visible mentre volava per sobre de la vora de la teulada. Inutilitzat, el vestit mimètic es va apagar, revelant a una femella humana que no parava de cridar, caiguda de genolls, amb la mà esquerra aferrada al que li quedava del tallat braç dret.

Qui-Gon va córrer cap a la vora del mur, desitjant que Obi-Wan hagués trobat un lloc tou en el qual aterrar. En comptes d'això, un aerolliscador es va alçar des del pati, amb Obi-Wan agafant amb una mà a l’estabilitzador posterior d'estribord.

L’aerolliscador va dipositar suaument a Obi-Wan a la teulada on estava Qui-Gon. A prop d'allà, Ki-Adi-Mundi, Vergere, els dos judicials i una parella d'agents de seguretat d’Eriadú acabaven de lligar de mans als sis terroristes capturats.

Ni Havac ni Cohl estaven entre ells.

—Això va ser tota una proesa, Padawan —va dir Qui-Gon.

—Suposo que hauries preferit veure’m penjant de les dents, Mestre.

Qui-Gon li va mostrar una mirada perplexa.

—L’endevinalla que el Mestre Anoon Bondara va presentar als seus estudiants el dia que vam parlar amb Luminara —va explicar Obi-Wan—. Aquella sobre l'home que penjava sobre una fossa traïdora subjectant-se amb les dents al tren d'aterratge d'un lliscant.

—Ja ho recordo —va dir Qui-Gon, amb sobtat interès.

—Després de molt pensar, vaig decidir que el lliscant representava a la Força, i el fossat els perills que ens esperen si ens desviem del nostre camí.

—I què hi ha dels viatgers perduts que demanaven ajuda?

—Bé, d'una banda, qualsevol viatger, per molt perdut que estigui, hauria de saber que no se li han de fer preguntes a un home que penja sobre un fossat agafat per les dents. Però el més important és que els viatgers només són distraccions que l'home ha d'ignorar si vol seguir en la Força.

—Distraccions... —va murmurar Qui-Gon.

Va pensar en l'atemptat contra la vida d’en Valòrum, en el que havia passat a Asmerú. I en les proves descobertes al magatzem de duanes.

Qui-Gon va agafar al seu deixeble per les espatlles.

—M'has ajudat a veure una cosa que havia eludit fins ara. —Va mirar la mitja dotzena de terroristes—. Poc més podem fer aquí. Anem, Padawan, el pla d’en Havac està en marxa.

—A on anem, Mestre?

—A on havíem d'haver anat des del principi.

Següent