Vel de traïcions (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

—Si l'atemptat no va convertir a Valòrum en el centre d'atenció d'aquesta Cimera, per descomptat ho és ara pel d’Asmerú —li deia el Senador Bor Gracus d’Sluis Van a Palpatine mentre es movien amb el pas lent dels delegats que es dirigien als escàners d'immigració de l'espaiport d’Eriadú.

Fossin humans o extraterrestres, gairebé tots ells anaven embolicats en túniques i capes de la millor tela, inclosos Palpatine i el seu company temporal a la serpentejant cua, els quals vestien de manera similar, amb túniques ricament adornades d’espaioses mànigues i elevats colls dobles.

Sate Pestage i Kinman Doriana, igualment vestits amb túniques negres, anaven molt a prop darrere d’en Palpatine.

—M'han arribat rumors que hi ha molts delegats del Nucli i la Vora Interior que creuen que la intervenció del Canceller Suprem a Asmerú només era una manera de guanyar-se el favor de la Federació de Comerç.

Gracus era un humà robust d'ulls sortits i nas bulbós. El seu món natal tenia petites però florents drassanes. Igual que els altres mons propers a la Ruta Comercial de Rimma, Sluis Van considerava predestinada la seva futura importància.

—Els rumors només són d'utilitat quan són precisos, Senador —va reposar Palpatine un moment després—. El Canceller Suprem Valòrum no sol defensar les polítiques comercials injustes.

—Injustes, diu? No vaig veure que vostè s'aixequés i aplaudís quan Valòrum va fer aquest discurs defensant els avantatges d'un impost a les zones de lliure comerç.

—Això no vol dir que pensi d'una altra manera —va dir Palpatine amb veu controlada—. Però, igual que a vostè, la meva posició m'obliga a representar l'opinió d'aquells als quals represento, i de moment, Naboo segueix sense pronunciar-se.

Gracus el va mirar de costat.

—Vol dir que el Rei Veruna encara no s'ha pronunciat?

—L’únic segur és que els seus problemes van en augment. El nostre regent està massa embolicat en l'escàndol com per pensar en el futur de Naboo. Oblida que el nostre món depèn de la Federació de Comerç per a moltes de les seves importacions industrials, a més de per bona part dels seus aliments. Naboo s'arrisca tant com qualsevol altre sistema fronterer que s'oposi activament a la Federació, quan no més. Només després de moltes discussions i debats vaig poder convèncer al Rei Veruna de la importància que tenia la meva assistència en aquesta Cimera.

—És vostè molt assenyat, Senador —va dir Gracus, d'una manera en la qual es barrejaven tant admiració com certa irritació—. Ha respost a la meva pregunta sense arribar a contestar-la. Dóna suport a Valòrum, alhora que no li dóna suport. —Quan es va fer evident que Palpatine no pensava respondre, va continuar parlant—. Tinc entès que vostè va participar en la decisió del Canceller Suprem d'enviar una força armada a Asmerú.

—Una delegació diplomàtica -li va corregir Palpatine.

—Digui-la com vulgui, que això no canviarà el que va succeir allà. I no podrà negar que els fets fan olor més a la força que a la diplomàcia.

—Els detalls que s'han comunicat de l'incident són com molt superficials, Senador —va dir Palpatine, rebutjant la idea amb un gest—. I, el que és més, ignora el fet que el Front de la Nebulosa va passar a ser assumpte de la República en el mateix moment en què va atemptar contra el Canceller Suprem.

—Això afirma Valòrum.

—La delegació va ser atacada gairebé immediatament, i va respondre de la forma adequada.

—La típica justificació —esbufegà burleta Gracus—. Valòrum va emprar l'incident per llançar un atac preventiu i així anul·lar la capacitat del Front de la Nebulosa per interrompre la Cimera, alhora que força a la Federació de Comerç a acceptar l'impost. I sospito que també li movien altres motius. Tothom esperava que les cases de Senex protestessin per la violació del seu territori, però han guardat massa silenci. No em sorprendria descobrir que Valòrum ha fet un tracte amb la casa Vandron. Si no protesta pel succeït a Asmerú, el Senat, o almenys Valòrum, passaran per alt les seves contínues violacions dels Drets dels Éssers Intel·ligents i s'anul·laran les restriccions que impedeixen al sector Senex comerciar amb els mons de la República.

—Els Mons del Nucli s'interessen ben poc per les injustícies que assolen la Vora Exterior, siguin aquestes d'esclavisme o de trànsit d'espècia —va dir Palpatine en to cansat—. La República estaria encantada de comerciar amb el sector Senex, al marge de qualsevol violació d'aquests drets, si el sector Senex tingués alguna cosa de valor per a oferir a canvi. Si fos així, ja faria temps que s'hauria acabat amb la Federació de Comerç. Però la veritat és que tant els neimoidians com els altres membres de la seva directiva han sabut fer-se imprescindibles amb les mercaderies que porten fins al Nucli.

—Tot i així —va balbucejar Gracus desconcertat—, a hores d'ara els mons de la Vora Externa caminen molt regirats. Fins i tot els que no donen suport obertament al Front estan en contra de la intervenció de la República a Asmerú.

Palpatine va somriure de manera ambigua.

—Estic segur que el Canceller Suprem calmarà les preocupacions de tots quan es dirigeixi als delegats.

—Estarem tots impacients per escoltar el que hagi de dir-nos —va replicar el Senador d’Sluis Van amb desdeny—, atès que, d'una banda, pretén castigar amb impostos a la Federació de Comerç, mentre, de l'altra, els acaricia eradicant l'antagonista més perillós que tenen.

—Un ha de fer els ajustaments que consideri necessari —va dir Palpatine amb un bon humor que no semblava abandonar-lo—. Ningú pot preveure-ho tot, per molt que planegi les coses. El paisatge en el qual habitem canvia contínuament. —Una mirada distreta va sorgir als seus ulls—. En aquest instant estem en la llum, i al següent estarem en la foscor, buscant cadascun el seu propi camí en ella. Potser quan puguin endevinar els esdeveniments, quan algú obtingui un poder així, potser llavors pugui dirigir-se el futur per un camí o un altre. Però mentre això no passi, només podem avançar ensopegant, palpant cegament a la recerca de la veritat.

Gracus va llançar una bufada.

—Llavors, potser hauria de pensar en presentar-se al lloc de Canceller, Senador.

—Estic content amb la meva participació darrere dels bastidors —va respondre Palpatine rebutjant la idea.

—Sospito que només de moment —va dir Gracus, mentre Palpatine s'avançava a la cua.

* * *

Els ulls vermells d’en Nute Gunray es van passejar per la cua de delegats que esperaven a ser escanejats per les primitives màquines d’Eriadú. La seva mirada es va fixar en dos Senadors humans, un rotund i plebeu, l'altre molt dret i refinat embrancats en el que semblava una conversa animada. Va mirar el Senador Lott Dod des de dalt de la seva mecanocadira.

—Qui és l'humà de la túnica blava, aquest d'allà, que parla amb el més gros?

—El Senador Palpatine de Naboo —va dir Dod, després de seguir l'índex del Virrei.

—És amic nostre?

—Fa tota la impressió de mantenir-se al mig, Virrei —va contestar, negant dubitatiu amb el cap—. Però diuen que va animar a Valòrum a enviar als judicials al sector Senex.

—Llavors, és un amic en potència.

—Aviat sabrem en quina posició està tothom.

Darrere d'ells hi havia la llançadora que els havia baixat a la superfície, una nau d'aspecte orgànic amb un quartet de trens d'aterratge segmentats i amb forma d'urpa, una parella de troneres per al generador que semblaven ulls i un escut deflector posterior que s'alçava del cos aplanat de la nau com si fos una cua estarrufada.

Gunray i Dod vestien túniques, mantells i tiares: carmesí i cordovà la del Virrei, porpra fosc i espígol la del Senador. Al davant, darrere i als seus flancs desfilaven androides de seguretat, amb els seus rifles làser muntats en l'espatlla dreta. Els androides eren la resposta neimoidiana a l'oferta d’Eriadú de proporcionar-los protecció. A més, la Directiva de la Federació de Comerç havia insistit que s'instal·lés un petit generador d'escuts a la llotja que se'ls havia assignat a la Cimera.

Una simple mirada als manifestants que s’enganxaven al perímetre de les instal·lacions de l’espaiport li va indicar a Gunray que els membres de la Directiva havien pres una decisió prudent, malgrat al ridícul a què s'havien vist sotmesos al Senat Galàctic.

Els altres sis membres de la Directiva, protegits pels agents de seguretat d’Eriadú, lideraven el seguici de la Federació de Comerç mentre es dirigien a la terminal. Encapçalant la fila anaven els quatre membres humans de la Federació: dos de Kyat, un de Balmorra i l'altre de Filve. Darrere d'ells anaven els membres de Sullusta i de Gran, tots ells portant costoses túniques i tocats, encara que molt distants de les extravagàncies que solien usar Gunray i Dod.

—Podem considerar aquest assumpte d’Asmerú com un senyal que Valòrum està secretament del nostre costat? —preguntava el sullustà al gran.

—Només si Valòrum ens sorprèn a tots retirant la seva proposta impositiva —va replicar el gran.

—Els meus lletrats m'asseguren que la República no té cap dret legal a imposar impostos a les zones de lliure comerç —va dir Gunray en bàsic, des de dalt del seu tron ​​ambulant.

Un dels humans de Kuat va mirar al neimoidià de dalt a baix i va llançar una riallada.

—La República farà el que vulgui, Virrei. I vostè serà idiota si creu una altra cosa. Valòrum és tan enemic nostre com ho ha estat sempre.

Gunray va patir la humiliació en silenci. Es va preguntar què opinaria el kuati del comentari de Darth Sidious que Valòrum era el principal aliat que tenia la Federació al Senat. S'hauria afanyat tant a burlar-se'n?

Gunray ho dubtava.

Ni l'arrogant humà ni els altres estaven al corrent de l'acord secret que tenia Gunray amb el Senyor Sith. Consideraven la continuada compra d'androides millorats dels neimoidians com una despesa inútil, i un clar símptoma de la creixent paranoia d'aquesta raça. Però poques vegades discutien els costos, ja que aquestes armes aportaven una protecció afegida a la flota. De la mateixa manera, tampoc estaven al corrent del pla d’en Sidious perquè la Federació ampliés la seva esfera d'influència més enllà dels sistemes fronterers, arribant fins a la mateixa Vora Galàctica.

Tot i així, Gunray estava inquiet.

El Senyor Sith només s'havia comunicat un cop amb ell des de la trobada entre els neimoidians i els fabricants d'armes de Baktoid i de Haor Chall. La comunicació havia estat breu i unilateral, amb Sidious recalcant la importància que Gunray assistís a la Cimera, i assegurant-li, com sempre, que tot anava segons el pla previst.

—La forma de derrotar a Valòrum —deia l'altre kuati— és convencent als nostres membres amb vot que no guanyaran res deixant-nos per buscar representació individual en el Senat.

—Encara que això requereixi oferir lucratius incentius comercials —va afegir el sullustà.

—Però els nostres beneficis... —va balbucejar Gunray, malgrat els seus esforços per controlar-se.

—Els impostos de la República hauran de ser absorbits pels sistemes fronterers —va dir el directiu de Balmorra—. No queda altre remei.

—I si els impostos són massa exorbitants com per ser absorbits pels sistemes fronterers? —va preguntar el gran—. Perdríem una bona part del mercat. Això pot deixar-nos en molt mala situació.

Aquesta vegada. Gunray les hi va arreglar per contenir-se.

Tot és una xarada, li havia dit Sidious. Els impostos només són un obstacle menor en el nostre camí a una glòria més gran. Deixa que els teus companys de la Directiva diguin i facin el que vulguin. Però contén-te i evita respondre'ls, sobretot a la Cimera.

El nostre camí, va pensar Gunray.

Però, participava ell en una veritable societat, o en una on Sidious acabaria sent el Senyor dels neimoidians? Per quant de temps es conformaria un Senyor Sith amb tenir només poder econòmic? I què seria del Virrei Nute Gunray un cop Darth Sidious posés les seves mires en un objectiu molt més digne dels seus foscos coneixements?

El Virrei diputat Hath Monchar i el Comandant Dofine ja li havien fet partícip dels seus dubtes respecte aquesta aliança, donant-se poc compte que era una societat pràcticament imposada a Gunray des del mateix moment en què se li va oferir.

El Senyor Sith li havia promès que tornaria a comunicar-se amb ell abans que donés inici la Cimera. Potser llavors li ho revelés tot, anhelava el Virrei.

Següent