La caça d'Ànakin Skywalker (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Ànakin es va separar dels seus amics abans de deixar la casa de la Jira. Era massa perillós caminar junts.

Va tornar on Watto i ràpidament va fer el distorsionador del senyal per a la Pala. No era difícil. Watto venia distorsionadors de senyal tot el temps. La majoria de vegades els pirates els utilitzaven per distorsionar les comunicacions quan atacaven a les seves víctimes. Aquest tipus de distorsionadors eren enormes.

Però Pala necessitava alguna cosa petita, una cosa que pogués portar al coll. D'aquesta manera va fer un petit distorsionador del senyal i el va posar en una fina corda. Un tros de jinapoor gravat sobre la part superior el feia semblar el collaret d'un esclau.

Esperava que funcionés. Havia de funcionar!

I ell havia de portar-li a Pala aviat. Gardulla seria capaç d’identificar-la en qualsevol minut.

Ànakin se sentia desolat. Pala havia estat una de les seves millors amigues des de feia tant de temps com podia recordar. Ell i Kitster i Pala havien estat mantinguts en la fortalesa de Gardulla de nens. No podia imaginar la vida sense ella.

Les coses semblaven descoratjadores.

Ànakin va tenir una estranya sensació d'estar sent seguit. Es va girar i va mirar pel camí darrere d'ell. El camí era ple de gent, droides, i animals. No veia cap senyal de perill.

Tot i així, no podia estar massa segur. Es va girar fora del camí i va anar per una cantina a la qual Sebulba mai anava. Munts dels seus enemics estaven per aquí... altres corredors que Sebulba havia tractat d'estafar o matar.

Ànakin va veure a Mars Guo i a Teemto Pagalies. Els aliens no van prestar atenció mentre Ànakin arribava a la porta del darrere.

Quan va sortir als sols, va anar per un parell de blocs, es va ajupir en una canonada de drenatge, i es va enfilar a través d'una estreta reixa a un bloc de distància.

Això hauria de despistar qualsevol que tracti de seguir-me, va pensar l’Ànakin. Llavors la seva ment va tornar a la Pala.

Era cosa d'Ànakin salvar-la. Però fins i tot si ella vivia, mai la tornaria a veure. Ell es quedaria com a esclau a Tatooine. Ella hauria d’amagar-se entre les estrelles.

Necessitava diners per alliberar-la.

Ell tenia una mica de diners. A cada esclau se li pagava alguna cosa... suficient per comprar menjar. A vegades Ànakin trobava una moneda o un xip de crèdits. A vegades intercanviava petites coses que trobava als jawes i feia més diners.

Si Watto alguna vegada descobria quant tenia, Ànakin suposava que el toydarià deixaria de donar-li res. Els amos tractaven de mantenir els esclaus pobres.

Així que Ànakin havia estat estalviant-lo per a alguna cosa especial. Fins on podia recordar, Ànakin havia somiat que algun dia estalviaria prou com per comprar la llibertat de la seva mare. Tot i així fins i tot amb tots els seus estalvis, Ànakin no creia que tingués prou diners per molts anys que passessin.

Ara hauria de donar-ho tot a la Jira, per ajudar la Pala i als nens ghostling.

La seva mare hauria d'esperar per la seva llibertat.

Ella és bona en això, va pensar Ànakin. Després de tot, té un munt de pràctica. Ha estat esperant tota la seva vida.

Aquests pensaments estaven donant voltes pel seu cap mentre caminava cap a l'apartament de Jira, a través de la multitud de la tarda, desitjant dormir.

De sobte, un jawa va xocar contra ell. El jawa va posar una túnica a les seves mans i va dir en una veu familiar:

-Que no t’agafin mirant darrere teu!

-Dorn? -va preguntar Ànakin sorprès. No podia veure la cara del seu amic sota la profunda túnica.

-Segueix-me! -va dir Dorn.

-On?

Però Dorn no va respondre. Simplement el va empènyer de camí a través de la multitud en la seva disfressa de jawa.

Els sentits de l'Ànakin es van posar alerta.

Que no t’agafin mirant darrere teu, havia dit Dorn. Algú estava darrere seu! La por va fer que se li ericés el pèl al clatell. Aquí al mercat hi havia centenars de llocs on ocultar-se.

Dorn es va ajupir darrere d'una cantonada, després d'un prestatge on un venedor venia generadors d'energia per evaporadors i va tirar d'Ànakin darrere d'ell.

Ànakin va mirar enrere. Caminant amb un propòsit a través de la multitud darrere seu hi havia un home alt amb un gran crani i una pell negra verdosa... un rastrejador sakiyà. Just davant del sakiyà flotava un droide cercador.

El sakiyà estava aguaitant el seu amagatall.

-Vesteix-te i segueix-me! -va dir en Dorn i va córrer pel carrer.

Ànakin es va posar la capa, una simple túnica marró de jawa, esperant que la disfressa li protegís per un moment. Va córrer darrere d’en Dorn, però el seu amic havia passat per davant d'ell.

Va córrer cap a l'exterior de la ciutat, fins al mercat de ferralla, on centenars de jawes estaven arremolinant-se als carrers. Hi havia droides i gent per tot al voltant, i enormes taulells de ferralla llançada en lones sobre el sòl.

Però en aquest mar de jawes, on havia anat Dorn?

* * *

Sebulba pilotava un speeder a través dels abarrotats carrers de Mos Espa. Estava muntant a la ciutat des del sud, a la vora d'un mercat de ferralla on els jawes havien muntat petits taulells i estaven venent la ferralla que havien recollit al desert.

Els eopies s'arremolinaven per la multitud, buscant coses de menjar. Els droides malmesos passejaven per allà, mostrant-se a si mateixos per a qualsevol que es molestés a mirar.

Normalment, aquest carrer estava bastant buit. Però un cop l'any els jawes venien en grans quantitats,.

Un dewback muntat per jawes es va creuar en el seu camí. Sebulba va haver d'aturar-se pel rèptil gegant. Els jawes estaven arrossegant un trineu a través de la ciutat, carregat amb vells motors de coet.

Sebulba els va cridar que es donessin pressa. Va comprovar la configuració del seu blàster. El va moure a atordir. Quan agafés el noi que estava buscant, no volia matar-lo de primeres. Gardulla voldria passar un parell de dies torturant-lo primer. Va deixar el blàster al seient al costat d'ell on seria capaç d'agafar-lo ràpidament.

El dewback es va aturar davant d'ell. Quatre weequays en rontos estaven arribant des de la direcció oposada, i per un moment la intersecció es va quedar bloquejada. Els weequays cridaven als jawes que moguessin el seu dewback. Els jawes van cridar en resposta.

Un dels weequays va alçar un vell rifle blàster i el va sacsejar sobre el seu cap, amenaçant. Els jawes al dewback van desenfundar els seus propis blàsters.

-Fora del meu camí! -va cridar Sebulba a tot el conjunt d'ells.

El comunicador d’en Sebulba es va encendre.

-El noi ve en la teva direcció!

Sebulba no podia veure el carrer per davant. Rontos i dewbacks bloquejaven la vista.

Tot d'una hi va haver un moviment a la dreta d’en Sebulba. Un jawa corria des de la multitud al costat d'ell, va arribar a l’alçada de l’speeder d’en Sebulba, i va agafar el seu blàster.

-Ei, bonic blàster! Puc agafar-lo? -la veu no era la d'un jawa... era humana! El nen va agafar el blàster i va disparar a un ronto.

-Ei, maco el tret! -va dir el nen. Ell va llançar el blàster de tornada a Sebulba, i llavors va rodar sota l’speeder.

El ronto no estava ferit. El blàster estava posat en atordir i no va ferir la criatura... només la va enfurismar. El ronto va cridar i va balancejar el seu gran cap amb ira. Va bolcar un estand de fruites. Els weequays a la seva esquena van començar a cridar. Es van agafar al monstre enfurismat per les seves vides.

El carrer es va omplir de crits de terror. Els jawes van començar a disparar els seus blasters d'ions a l'aire, tractant de fer fugir al ronto.

-Què? -va cridar Sebulba. Tot havia passat tan ràpid!

Va agafar el seu blàster pel canó. Encara estava calent. El va moure en l'aire i el va agafar pel mànec.

Va tractar de mirar sota el seu speeder, per veure on s'estava amagant el nen problemàtic.

Un raig de blàster va perforar el seient al seu costat. Els weequays estaven disparant-li! Pensaven que ell havia disparat al seu ronto.

Sebulba va alçar la mirada i va cridar a huttès. El ronto va balancejar el seu poderós cap, el va colpejar contra el dewback, i va tornar els seus ulls enfadats sobre l’speeder d’en Sebulba. Va carregar.

Sebulba va llançar el seu speeder marxa enrere.

Vaig a matar aquest nen problemàtic, va pensar Sebulba.

Un altre tret dels weequays gairebé li dóna. Sebulba va disparar un tret de resposta. El seu speeder va aixecar un núvol de sorra mentre tornava a través dels carrers estrets, més ràpid del que cap ronto podia córrer. Sebulba va agafar el seu blàster i va observar el carrer.

Havia sortit corrent el nen a través de la multitud mentre Sebulba estava distret? Va mirar al voltant salvatgement buscant un senyal del nen fugint, però no el va veure.

El ronto va seguir carregant, però Sebulba tenia reflexos de corredor. Ràpidament va superar el monstre. El dewback va rugir de ràbia, arrossegant tot el motor en una cursa. La intersecció estava en caos.

Sebulba va retrocedir per una cantonada i va mirar amb delit. Admirava qualsevol nen que pogués causar tants problemes.

Una trucada va arribar pel seu comunicador.

-Amo, -va dir Djas Puhr-, el noi es dirigeix ​​a l'hangar de les Beines de carreres. Estarà amagant-se aquí.

Sebulba va somriure maliciosament. L'hangar era un lloc familiar. Sens dubte, el ximple nen tractaria d'amagar-se en la cabina de comandaments d'una de les Beines de Carreres.

-Perfecte! Gairebé ja hi estic.

* * *

Dorn es va aferrar al fons de la beina d’en Sebulba i va somriure per a si mateix. Havia deixat a l’Ànakin just a un bloc del carrer. Ara Sebulba anava a donar-li una volta per l’hangar!

* * *

Ànakin estava a la vora del mercat de ferralla un moment, mirant a mil jawes, preguntant-se on podia haver anat Dorn.

Un estand de begudes estava a la seva esquerra. Estava muntat sobre caixes, i els jawes havien d'enfilar-se per agafar les seves begudes.

Sobre els graons hi havia un taulell on tres jawes estaven ficant aiguamaniles en cubs de suc de ganno, i venien copes del suc negre de xarop tan ràpid com podien.

Els humans odiaven el suc de ganno. Feia un gust amarg i feia que se'ls inflessin els sinus nasals.

Mentre Ànakin mirava al voltant, va veure un jawa a l'estand retirar-se la caputxa. Pala!

-Pala, tinc allò teu!

-Ara no, -va articular ella. Ella va mirar al sud, cap a l'hangar de Beines de carreres, silenciosament dient-li que fos per aquí. Ella va articular una paraula més-. De pressa!

Els meus amics estan ajudant-me! Es va adonar l’Ànakin.

Ell va córrer cap a l'hangar.

Següent