CAPÍTOL 11
Milers
d'espècies intel·ligents tenien la seva llar a Coruscant, tot i que aquesta
llar només consistís en un edifici anònim d'un quilòmetre d'alt. I gairebé
totes elles tenien veu allà, tot i que aquesta veu només fos la d'un
representant que portava molt temps corromput pels variats plaers que podien
trobar-se a Coruscant.
I tota
aquesta multitud de veus tenia un vot al Senat Galàctic que sobresortia com un
fong grassonet en ple cor del districte governamental de Coruscant. El Senat
estava en una àmplia plaça de vianants envoltada d'altres cúpules més petites i
d'esmolats edificis amb uns cims que desapareixien al cel poblat d'aeronaus. La
plaça en si mateixa dominava una àmplia plana de gratacels i estava plena d’impressionants
estàtues de trenta metres d'alt erigides en honor dels fundadors dels mons del
Nucli. Les asexuades escultures de llargues extremitats, disseny angulós i
humaniforme, s'alçaven sobre pedestals de duracret, sostenint esvelts bastons
cerimonials.
Era un
motiu icònic que tenia la seva continuació a l'interior de l'edifici del Senat,
on els passadissos oberts al públic que circumdaven l'hemicicle principal
abundaven en estàtues amb un disseny espigat semblant.
El Senador
Palpatine caminava a pas viu per aquests passadissos, meravellant-se davant el
fet que el Senat seguís sense encarregar o exhibir escultures d'aspecte no
humanoide. Si bé alguns delegats estaven disposats a considerar un simple
descuit l'absència de representació no humana, hi havia d'altres que ho
consideraven una ofensa directa. Mentre que altres ni es plantejaven
l'assumpte, considerant poc preocupant aquest problema decoratiu. Però cada
vegada era més evident que caldria fer algun canvi ja que els mons de la vora
Mitjana i Exterior estaven principalment habitats per espècies no humanoides i
aquestes cada vegada dominaven més el Senat, per secreta preocupació de més
d'un delegat humanoide del Nucli.
Els
abundants passejos i passadissos que solcaven els múltiples pisos i els
nombrosos turboascensors verticals i horitzontals feien que l'edifici
hemisfèric fos tan laberíntic com el mateix funcionament intern del Senat.
L'anunci del canceller suprem Valòrum d'una sessió especial havia fet que els
passadissos estiguessin més encallats que de costum, però Palpatine es va
animar a descobrir que els delegats encara podien sentir-se motivats a deixar
els seus assumptes personals al marge per atendre qüestions de major
importància.
Caminava
flanquejat pels seus dos ajudants, Doriana i Pestage, somrient agradablement a
mesura que s'obria pas en direcció a l'hemicicle, passant al costat dels
guàrdies senatorials situats a banda i banda de la porta i entrant a la
plataforma de la llotja assignat a Naboo dins el vast amfiteatre.
La
plataforma de la llotja era circular, prou espaiosa com per acomodar a mitja
dotzena d'humans, i idèntica a qualsevol de les mil vint-i-quatre llotges que
s'alineaven a la paret interna de la cúpula. En realitat cada plataforma era la
punta d'una sala triangular de l'edifici on s’aquarteraven les diferents delegacions
per dur a terme la majoria dels assumptes mundans i els negocis il·lícits del
Senat, i aquesta sala naixia a l'hemicicle per acabar en la vora exterior de l'hemicicle.
Palpatine
es va ajustar la caiguda de la seva complicada capa i va pujar a la consola
semblant a un pòdium, situada a la part frontal de la plataforma. Donada
l'elevada posició de Naboo a l'hemicicle, la visió del sòl resultava
vertiginosa.
L'amfiteatre
estava intencionadament aïllat de la llum natural, així com de la dubtosa
atmosfera del planeta, per així minimitzar els efectes del vespre en els
delegats; és a dir, per animar tots els presents a concentrar-se en l'assumpte
que pogués ocupar-los en cada moment, per molt que les sessions es
perllonguessin fins molt avançada la nit. Però cada vegada hi havia més
ciutadans que veien en les circumstàncies antinaturals de l'hemicicle un símbol
del tancament del Senat, del seu aïllament de la realitat. Creien que el Senat existia
al marge de tot, debatent qüestions d'escàs o ocult interès, quan no afectaven
directament a l'enriquiment il·legal dels seus membres.
Tot i
així, Palpatine sentia una intensitat renovada en l'aire reciclat. Les
xafarderies havien alertat ja a tothom sobre els temes que pensava tractar Valòrum,
però hi havia molts que esperaven impacients a sentir-ho per si mateixos i que
estaven desitjosos de fer-se sentir.
Palpatine
portava diversos dies reunint-se amb tots els Senadors que podia, volent
prendre la mesura de l'opinió senatorial respecte a l'impost a les rutes
comercials frontereres. Fins i tot havia intentat persuadir els indecisos
perquè donessin suport a Valòrum, i que així portés a bon port les seves
intencions sense necessitar el suport de Naboo i els seus mons veïns. I tot
això mentre pensava formes de solucionar qualsevol possible eventualitat.
La seva
pròpia impaciència el va agafar per sorpresa: així era de contagiosa
l'excitació de l'hemicicle. Però, tal com havia fet en l'òpera. Valòrum va
demorar la seva arribada. L'ambient estava regirat per quan finalment va
aparèixer.
El lloc
d’en Valòrum estava situat en un pavelló de trenta metres d'alt que s'alçava
des del centre del sòl com la tija d'una flor. I allà Valòrum es trobava sol,
després de pujar al bulb de la flor en un turboascensor, ja que tant l'oficial
d'ordre del Senat com el parlamentari, l'escrivà i l’holoperiodista oficial, es
trobaven sota seu, en el cercle on descansava la flor. El Canceller Suprem
vestia una túnica de brocat lavanda, amb mànigues voluminoses i una faixa ampla
a joc, tot això entonat amb el color predominant de l'amfiteatre.
Mentre
aplaudia, a Palpatine li va donar per pensar que l'elevada posició en què es
trobava el convertia tant el centre d'atenció com en un blanc ideal.
Un cop
es van fer callar prou les mans i les ocasionals efusions verbals. Valòrum va
alçar les mans en un gest amb el qual suplicava silenci. Les seves primeres
paraules van fer treure un feble somriure als llavis d’en Palpatine.
—Delegats
del Senat Galàctic, ens trobem en una cruïlla, en un moment de grans canvis. La
República corre perill de desintegrar-se, escaramusses internes la desgasten en
les seves llunyanes fronteres, mentre la corrupció li corca el cor. Els recents
esdeveniments en les Vores Exterior i Mitjana requereixen que ens enfrontem en
aquesta creixent marca de discòrdia, per restaurar l'ordre i l'equilibri
perduts. És una situació tan greu que no hem de rebutjar cap mesura per extrema
que pugui ser.
Valòrum
va fer una pausa per deixar que les seves paraules calessin en tots.
—Les zones
de lliure mercat es van crear per potenciar l'intercanvi entre els mons del
Nucli i els sistemes fronterers de les Vores Mitjana i Exterior. En el seu
moment es va creure que aquest mercat lliure i obert seria beneficiós per a
tothom, però aquesta idea ha acabat degenerant, convertint-se en refugi, no
només per pirates i traficants, sinó per a empreses comercials i transportistes
que s'han aprofitat de les llibertats atorgades per convertir-se en entitats de
caràcter militar i polític.
Murmuris
d'acord i desacord van omplir l'atmosfera del lloc, ja de per si tensa.
—I ara
la Federació de Comerç es presenta davant nosaltres per sol·licitar la nostra
col·laboració en la protecció del comerç en els sectors fronterers. Estan en el
seu dret en fer aquesta petició, i el nostre acord ens obliga a atendre-la.
Però la veritat és que han estat les qüestionables pràctiques de la Federació
de Comerç les que l'han convertit en blanc de lladres i terroristes.
Valòrum
va alçar la veu per fer-se sentir per sobre dels centenars de converses
diferents que tenien lloc en el mateix nombre de llengües.
—Igualment,
hem d'acceptar la nostra part de culpa en aquest conflicte, ja que va ser
aquest Senat qui va atorgar a la Federació de Comerç llibertat per actuar així,
i ha estat aquest mateix Senat qui ha fet una vegada i una altra oïdes sordes
al que succeeix en els sistemes fronterers. I no podem permetre que això
continuï succeint. La Federació de Comerç s'ha convertit en una criatura
inflada que es preocupa cada vegada menys dels seus deures i es nega a negociar
amb aquells mons que intenten transportar les seves mercaderies amb els pocs
competidors que queden. No seria exagerar dir que fa molt que aquestes zones de
comerç ja no poden considerar-se lliures.
»I tot i
això, la Federació de Comerç es presenta davant nostre sol·licitant-nos ajuda
per acabar amb el desordre que ella mateixa ha creat.
»La
Federació ens demana protecció, com si el Senat pogués enviar una força militar
contra els pirates i terroristes que fan presa en els seus vaixells de càrrega.
Com si pogués proporcionar-los caces i Dreadnought i en fer-ho així, convertir
les zones de lliure comerç en un territori en disputa, en un camp de batalla.
»Tot i
això, hi ha una solució a tot això. Si la Federació de Comerç desitja que
nosaltres ens encarreguem de què els sistemes fronterers siguin segurs per al
comerç, tasca que requeriria tant una intervenció directa per part nostra com
per part dels sistemes que componen aquestes mateixes zones de lliure comerç,
llavors caldrà acollir aquests sistemes planetaris en el si de la República com
a membres de ple dret. Són mons que en l'actualitat només estan representats al
Senat per la Federació de Comerç i que, per això, haurien de tallar els seus
llaços amb la Federació i portar en aquest recinte les seves veus individuals
per tornar a ser escoltats com a sistemes autònoms...
Valòrum
va permetre que els murmuris es prolonguessin diversos instants abans de tornar
a fer un gest demanant silenci.
—Per això,
demanem als mons de les zones de lliure comerç a actuar de forma ràpida i
decisiva. Els grups terroristes com el Front de la Nebulosa només són una
simple mostra d'un descontentament que està profundament arrelat. Si aquests
mons es donen suport mútuament, les seves milícies de voluntaris i els seus Cossos
Espacials aconseguiran acabar amb les insurreccions locals abans que aquestes
degenerin en una revolució generalitzada. I la primera conseqüència d'això
seria l'abolició de les zones de lliure comerç.
»Per
això, qualsevol ruta comercial que porti als sistemes fronterers, que ara
s'uneixin a la República, s’haurà de gravar amb els mateixos impostos que
s'apliquen a les rutes del Nucli, les Colònies i la Vora Interior. Els prego
que considerin això com cosa que hauríem d'haver fet ja fa temps, el lliure
comerç deixa de ser lliure quan tot el comerç es veu en mans d'un monopoli.
Clamorosos
aplaudiments i esbroncades van puntuar l'aire, però la reacció no estava tan
dividida com s'havia temut Palpatine. Així i tot, es va sentir decebut. Valòrum
havia defensat la imposició d'un impost sense parar-se a comentar quines serien
les conseqüències d'això ni els possibles compromisos que implicaria.
Els
grups d'interès que estaven a sou de la Federació de Comerç o d'altres
interessos similars, farien sentir les seves protestes abans que una moció
semblant pogués arribar a convertir-se en llei. A continuació, la moció
passaria a ser sotmesa a un comitè, debilitant-la. Després, es veuria
modificada per lleis complementàries concebudes per apaivagar grups d'interès i
altres intrigants. I finalment, es veuria sotmesa a interminables debats, amb
l'esperança que la seva implantació es veiés contínuament retardada.
Però hi
havia formes d'atallar aquest laberint burocràtic. Exasperat, Palpatine va
passejar la mirada per tot l'amfiteatre, preguntant-se qui faria el primer
moviment, figurativament i literalment.
Els
primers a actuar van ser els neimoidians, alliberant la seva llotja de la paret
interna i dirigint-se al centre de l'hemicicle. Les plataformes en alliberar-se
s'assemblaven a esveltes versions dels aerotaxis d'elevació repulsora que
omplien el cel de Coruscant. Es deia que algunes de les plataformes es movien
més de pressa que altres, fins i tot quan funcionaven amb el pilot automàtic,
una cosa crucial, i ja corrien perquè el Canceller Suprem els cedís la paraula.
—Cedim la
paraula al delegat Lott Dod, representant de la Federació de Comerç —va dir Valòrum.
Lott Dod
vestia riques vestidures i una mitra alta i negra. Una aerocàmera en forma de
plat i amb una única antena es va acostar a ell per transmetre el seu aspecte
pla a les pantalles instal·lades a les consoles de les llotges.
—Creiem que
el Senat no té dret, ni autoritat, a imposar un impost a les zones frontereres
de comerç. Això només és un truc per acabar amb el nostre consorci.
»Va ser
la Federació de Comerç qui va obrir els hipercamins als sistemes fronterers,
qui va arriscar la vida dels seus capitans siderals per portar al si de la
República a mons que abans eren primitius, a més de nous recursos al Nucli.
»I ara
se'ns diu que hem de defensar-nos sols contra els mercenaris i pirates que es
fan passar per lluitadors de la llibertat, i que només volen enriquir-se a
costa nostra. Venim aquí sol·licitant ajuda i en comptes de rebre-la descobrim
sent víctimes d'un atac indirecte.
Es van
sentir sonors crits d'ànim provinents dels delegats del Gremi de Comerciants i
la TecnoUnió.
—Si el
Senat no vol intercedir pel Front de la Nebulosa, o és incapaç de fer-ho, com a
mínim hauria de proporcionar el necessari per a la nostra defensa —va continuar
dient Dod—. En aquest moment estem indefensos davant un enemic molt superior a
nosaltres.
Valòrum
es va limitar a assentir, mentre uns aplaudien i altres escridassaven.
—Es nomenarà
una comissió per determinar si en aquest moment es fa necessari un augment de
la seva capacitat defensiva —va dir amb severitat.
Un altre
llotja es va desprendre de la paret corbada.
—Cedim la
paraula a Ainlee Teem, delegat de Malastare.
Teem era
un gran que tenia molt junts el trio de gruixuts peduncles oculars.
—Atès que
la Federació de Comerç sembla disposada a defensar-se sola, i corrent ella amb
les despeses, no veig cap justificació per a aquest impost a les rutes
comercials. Ja hi ha precedents d'una cosa així amb l'Aliança Corporativa.
D'altra banda, fa la impressió que la República només està interessada a escurar
beneficis en aquells que han corregut riscos i perills per obrir unes rutes
hiperespacials que ara són d'ús comú.
La
meitat de l'amfiteatre va aplaudir aquestes paraules. Però una tercera
plataforma es va acostar flotant enmig de l'aplaudiment.
—Cedim la
paraula a Bail Antilles d'Alderaan.
—Canceller
Suprem —va dir l'humà amb emoció—, sota cap circumstància s'hauria de permetre
que la Federació de Comerç augmenti les seves defenses androides. Si el Front
de la Nebulosa ha tornat perillosos a determinats sectors, la Federació hauria
d'evitar aquestes zones conflictives mentre aquests sectors busquen la manera
d'acabar amb el terrorisme. Si es consent que la Federació augmenti les seves
defenses, només s'aconseguirà posar en perill l'equilibri de poders de la Vora
Exterior.
—I què
serà llavors dels mons dels sectors en disputa? —va preguntar el Senador Orn
Free Taa de Ryloth, amb les cues blaves del seu cap embolicant el cosset de la
seva exorbitant toga—. Com van a comerciar amb el Nucli? Qui s'ocuparà de
transportar les seves mercaderies?
Les
rèpliques van sorgir ràpides i furioses des de tots els costats de la sala, de
la delegació wookiee, dels sullustans, els bimm i els bothans. Valòrum va
intentar citar les normes, però molts dels Senadors estaven farts de les normes
i li van fer callar a crits.
—La Federació
de Comerç voldrà compensar els impostos augmentant el preu dels seus serveis —va
argumentar el delegat bothan—. Al final seran els sistemes fronterers qui
assumiran la càrrega dels impostos.
Palpatine
va veure el que s'acostava i va enviar ràpidament a un Sate Pestage vestit de
negre a lliurar una nota a l'oficial de l'ordre, el qual li va passar la nota
al Canceller Suprem. Aquest va rebre el missatge just quan el delegat bothan
exigia saber a què es destinarien els crèdits obtinguts amb els impostos.
Valòrum
va apartar els ulls de la nota i va mirar a la llotja de Naboo abans de
respondre-li.
—Proposo
que un percentatge del que s'obtingui mitjançant els impostos es destini a
l'ajuda i el desenvolupament dels sistemes fronterers.
Crits
d'alegria van brollar de la majoria de les llotges superiors, i molts dels Senadors
es van posar drets per aplaudir. Els crits d'ànim provinents de les llotges
properes a terra eren del Senador wookiee Yarúa, d’en Tendau Bendon d'Ithor i d’Horox
Ryyder que representava a diversos milers de mons del sector Raioballo.
Palpatine
va prendre nota mental dels que estaven en contra, com Toonbuck Toora, Po Nudo,
Wat Tambor i altres delegats. A continuació va deixar anar la seva plataforma i
es va deixar caure al centre de l'hemicicle, seguit per dues aerocàmeres.
—Cedim la
paraula al Senador del sistema sobirà de Naboo.
—Canceller
Suprem —va dir en Palpatine—, encara que aquí s'ha arribat a conclusions de
gran importància, els assumptes tractats segueixen estant lluny de resoldre’s i
potser hagin d’examinar-se en més profunditat en un fòrum diferent a aquest, un
cop tothom hagi tingut oportunitat de reflexionar sobre tot el que aquí s'ha
tractat.
Valòrum
va semblar confús per un moment.
—En quina
mena de fòrum, Senador Palpatine?
—Proposo
que, abans que la moció passi a ser examinada per un comitè, se celebri una
cimera on els delegats de la Federació de Comerç i els seus membres signataris
puguin reunir-se obertament per oferir solucions pròpies a aquests...
"grans canvis".
Els
mateixos Senadors que havien aclamat a Valòrum van aplaudir llavors a
Palpatine.
La
inseguretat, i potser cert recel, empal·lidiren el semblant d’en Valòrum.
— I té
algun parador específic en ment, Senador.
—Puc suggerir...
Eriadú? —va respondre Palpatine després de medita-ho.
Una
plataforma es va unir a la d’en Palpatine al centre de l'hemicicle. Els membres
humans de fosca complexió d'aquesta delegació vestien turbant i vestidures
folgades.
—Canceller
Suprem —va dir el seu portaveu—, per a Eriadú serà un honor acollir aquesta
Cimera.
El Senador
Toora va secundar la moció i va proposar una moratòria a la proposta dels
impostos.
Valòrum
no va tenir més remei que cedir.
—Parlaré
amb les parts implicades i buscaré data per a la Cimera —va dir quan es va
apaivagar el rebombori—. Pel que fa a l'impost de les rutes comercials
frontereres, la seva votació es retardarà fins que s'acabi la Cimera i s'hagi
escoltat a tothom. I assistiré personalment en aquesta Cimera, en senyal del
compromís del Senat pel manteniment de la pau i l'estabilitat.
Molts a
l'hemicicle es van aixecar i van aplaudir.
La
mirada d'en Valòrum va buscar a Palpatine i es va aturar un moment en ell. El Senador
de Naboo va somriure i va assentir amb aire conspirador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada