CAPÍTOL 6
Djas
Puhr estava corrent pel carrer a través del mercat de ferralla dels jawes,
tractant de mantenir el ritme amb el cercador.
Hi havia
passat una mala estona rastrejant el noi. D'alguna manera, el nen deuria d'haver
reconegut que estava sent seguit. El petit desviament a través de la Cantina
Tall del Corredor s'havia convertit en una aventura.
Havia
estat retingut per un moment per un dels rivals d’en Sebulba. Djas Puhr va
disparar al company ràpidament, llavors va anar buscant al noi de pèl ros, però
el nen havia desaparegut. Va requerir de totes les habilitats de rastreig d’en
Djas Puhr per trobar-lo de nou.
Ara veia
al noi davant, corrent per la seva vida, l'únic jawa en el mercat de ferralla
abarrotat que tenia pressa. Va cridar pel seu comunicador:
-El noi
està corrent cap a l’hangar de Beines de carrera. Estarà amagant-se aquí.
El
cercador brunzí en l'aire sobre els carrers estrets. Es va aturar un segon,
esperant que Djas Puhr hi arribés.
Tot
d'una, des d'un alt taulell a la dreta, un jawa va tirar una galleda de fluid
fosc per la seva esquena. Aquesta mena de xarop va colpejar al droide cercador
de ple i es va vessar tot sobre ell.
Mentre
el suc negre supurava del seu droide, Djas Puhr va reconèixer l'aroma amarg del
ganno. La cosa feia cremar els seus sinus nasals com si estigués respirant
àcid.
El
cercador brunzí i es va aturar.
Djas
Puhr va cridar al droide:
-Estàs bé?
-Hi ha ganno
en els meus sensors olfactius. No puc olorar res! -va dir el droide.
Djas
Puhr va fregar el suc, per evitar que es colés en l'electrònica del droide.
Va
escoltar un crit ultratjat dels jawes a l'estand de begudes. Durant mig segon,
havia imaginat que el jawa havia tirat el suc per accident, que simplement
estava llançant el suc dolent.
Però ara
es va adonar que el jawa havia tirat tota una galleda a propòsit. No era un accident. Era un atac!
Un dels nens ha fet això!
Va desenfundar
el seu blàster, va alçar la mirada a l'estand. Però havia d'haver trenta jawes
i tots s'assemblaven per a ell. Djas Puhr els va estudiar febrilment.
-Qui va
llançar això? -va exigir ell, esperant que els jawes poguessin assenyalar el
culpable.
Un dels jawes
es va girar.
-Vols un
altre? -va preguntar una noia. Un segon cub de suc de ganno va volar per
l'aire. Va esquitxar sobre el seu visor. L'olor era aclaparadora.
Djas
Puhr va baixar el seu visor, tractant d'allunyar el suc de ganno tan lluny
d'ell com fos possible.
Els
llums abrasadors de Tatooine semblaven cremar. Va encongir els ulls
dolorosament fins a l'estand de begudes, a la massa de jawes cridant
ultratjats. El seu atacant va saltar darrere de la paradeta.
Ell va aclucar
els ulls, tractant de veure prou bé com per disparar a la ferotge llum del sol.
Però sense el seu visor fosc, les llàgrimes de dolor li encegaven.
L’atacant
s'estava escapant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada