La caça d'Ànakin Skywalker (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

-Noies vau escoltar les notícies? -va preguntar Madam Vansitt aquell matí en la seva Acadèmia d’Encant-. Alguns nens van tractar d'alliberar alguns esclaus l'última nit al palau de la Gardulla. Molts dels túnels estan en ruïnes.

-Qui faria una cosa tan ximple? -va preguntar Ado Mura. Era una noia humana amb pell fosca.

Pala mirava a un costat i a un altre. Les dotze noies a la classe de la Pala es van mirar l'una a l'altra sorpreses. Ella va forçar les seves cues del cap al fet que es quedessin quietes, d'aquesta forma no trairia la seva ansietat. Esperava que les altres imaginessin que veien sorpresa en els seus ulls daurats. Com a estudiant, estava sent entrenada per ser una espia. Però mai havia sentit tanta aprensió com ho feia ara mateix.

-No ho sé, -va respondre Madam Vansitt-. Però no es lliuraran d'aquesta. Han trobat una escata de pell en l'escena. Era pell twi'lek... -Potser ella va afegir aquest tros just com una curiositat. Quatre estudiants a l'habitació eren twi'lek. Però poca de la gent de la Pala vivia a Tatooine, i encara menys eren nens. De fet, a la ciutat de Mos Espa, la majoria d'aquests nens estaven en aquesta habitació.

Ella sospita d'una de nosaltres, es va adonar la Pala. Madam Vansitt va mirar al voltant, deixant que els seus ulls descansessin a cada noia cada vegada.

Havien estat aprenent diverses formes subtils de sabotejar droides. Pala estava asseguda en una taula amb el xip sensor positrònic d'un droide a la mà. Hi havia baixat el xip acuradament, juntament amb una clau.

Pala havia passat tot el matí plena d'ansietat. Hi havia estat venuda a Lord Tantos, un dels pirates més vils de la galàxia. Això era suficient per tal d'aterrir-la. Però després de la seva petita escapada l'última nit...

Madam Vansitt va mirar a Pala. Era una dona alta que portava el seu pintallavis impecable. Les seves dents estaven alineades en puntes esmolades, i quan somreia mostrava dagues perlejades a la boca. Ara hi havia una ombra de somriure en els seus ulls, però no es mostrava en els seus llavis vermell sang.

Pala va ser molt acurada de no revelar el remolí que s'estava formant al seu interior.

-Totes coneixeu el càstig per tal crim, -va dir Madam Vansitt-. La mort.

Ella ho va dir mentre descansava la seva mirada sobre la Pala.

-És un càstig just, -va continuar Madam Vansitt en el seu to de lectura normal-. Com us he dit milers de vegades, «El càstig per un crim és un preu que només els estúpids són forçats a pagar». Si les noies llestes... les meves noies... cometen un crim, mai han de ser atrapades!

Les noies van començar totes a xerrar innocentment. Es cometien crims a Tatooine tots els dies, i Madam Vansitt gairebé sempre es prenia temps per discutir-los en les seves classes. Si el crim anava bé, parlaria de per què el pla havia tingut èxit. Si el crim anava malament, criticaria l'actuació i analitzaria per què havia fracassat.

-Noies, -va dir de sobte Madam Vansitt-, quin va ser el primer error que van cometre aquests nens?

Gola l'amiga de Pala va alçar una mà.

-Quatre van anar a fer la feina d'un!

-Això és cert, -va estar d'acord Madam Vansitt-. Mai li expliquis a ningú d'un crim que pretenguis cometre. Un còmplice sempre informarà de tu. Hi ha màquines que poden extreure informació de fins i tot el presoner més indisposat.

-En aquest cas, un dels nens va deixar una escata de pell en l'escena. El nen va haver de magolar-se contra una porta, o es cauria en una baralla. En qualsevol cas, el dany està fet. L'escàner identificarà el criminal per la nit, i ell o ella estaran en mans de la Gardulla. Una vegada que això passi, Gardulla traurà la veritat d'ell o ella, i tots els involucrats pagaran el preu definitiu.

Gola va preguntar:

-Què creu que farà Gardulla?

Madam Vansitt va arrufar les celles.

-Ah, això és tan horrible, no m'atreviria a dir-ho...

-Au, vinga, -pregaren totes les nenes-. Si us plau?

-Bé, -va dir Madam Vansitt-, l'última vegada que un lladre va intentar robar un dels seus esclaus, Gardulla es va fer una catifa amb la seva pell. Tot i així, aquest cop voldrà superar-se a si mateixa.

-Iw! -van cridar totes les noies, posant cara de disgust.

Pala no va poder evitar-ho. Un sotrac de terror la va escombrar, i les cues del seu cap van començar a sacsejar-se.

Els ulls de Madam Vansitt es van moure cap a ella.

Ho sap, va pensar la Pala. Ho sap, i no dirà res.

Madam Vansitt de sobte va somriure àmpliament, i les seves dents esmolades semblaven com si anessin a tallar a través dels seus llavis.

-Així que, -va dir ella-, imaginem per un moment que una de vosaltres ha comès el crim i sabeu que només teniu hores de vida. Què faríeu?

Les noies es van mirar totes les unes a les altres. Només hi havia una resposta possible: escapar. Però els esclaus mai parlaven d'això davant dels seus amos.

-Tractaria d'escapar, -va dir clarament la Pala.

-Hmmm... -Madam Vansitt va sacsejar el seu cap-. Això no és molt pràctic quan tens un transmissor ocult en tu. Tot en el que amo ha de fer és pressionar un botó, i...

Però en aquest cas, va pensar la Pala, la meva mestressa no pot pressionar aquest botó. En fer-ho, em volaria el cervell... i això significaria que els altres esclaus que van ajudar a cometre el crim mai serien atrapats. No, ella em necessita amb vida.

-Potser puguis esperar ser venuda a algú de fora del planeta, -va suggerir la Pala.

Estava pensant furiosament. Hi hauria una recompensa per la seva captura. Però quant valia la Pala com a esclava? Era possible que Pala valgués més per Madam Vansitt viva que morta? Madam Vansitt aniria tan lluny per ajudar a Pala a escapar?

Pala no ho creia.

-Ah, això seria una bonica fantasia, -va dir Madam Vansitt-. I en el teu cas, és gairebé cert. Vas a ser venuda ahir al matí, i si Lord Tantos decidís recollir-te un dia abans, llavors la teva vida podria ser salvada. Però ho dubto. Ha de fer negocis amb els hutts, després de tot. I no voldria a una esclava en la qual no pogués confiar. No, obtindria la informació de tu ell mateix, i llavors et lliuraria a Gardulla, perquè ella pogués divertir-se...

Pala va seguir pensant. Ella sap el que vaig fer, però no està fent res al respecte. Podria dir-ho ella mateixa a Gardulla, guanyar-se la seva gràcia...

-Em temo, -va dir Madam Vansitt-, que l'esclau que fes això es pot donar per mort. Seria una llàstima si fos una de vosaltres. Després de tot, aquí a l'Acadèmia d’Encant de Madam Vansitt, hem de sostenir una alta reputació. Hem de mantenir una tradició.

Reputació. Això és! Pala es va adonar. Madam Vansitt sabia el que havia fet, i tan aviat com la resta de la galàxia ho esbrinés, destrossaria la seva reputació. Una de les seves noies, una de les esclaves que estava entrenant com a espies, era prou estúpida com per ser atrapada.

Això feriria l'acadèmia. Li costaria a Madam Vansitt les seves vendes, feriria la reputació de l'escola durant dècades. Fins i tot podria arruïnar-la financerament.

Però si aquesta mateixa esclava aconseguia escapar... la reputació de l'escola estaria salvada. Pala gairebé podia imaginar les coses que es dirien. «Has sentit sobre aquesta noia esclava que Madam Vansitt estava entrenant? Es va colar a la fortalesa de la Gardulla i li va robar alguns esclaus just sota els nassos, i llavors només va desaparèixer. Madam Vansitt sí que sap com entrenar-les! ».

Madam Vansitt perdria una fortuna si Pala moria. Faria una fortuna si escapava.

Però fins i tot si Madam Vansitt volia que Pala escapés, no podia ajudar-la. Es ficaria en massa problemes si algú ho esbrinava.

Així que Pala ho havia de fer pel seu compte. Havia d’esbrinar com sortir de Tatooine.

I un cop estigués fora, mai podria deixar-se atrapar de nou.

Va pretendre treballar en el xip sensor positrònic, i va pensar frenèticament.

Es va tornar inquieta durant el dia, i esperava que Madam Vansitt li deixés sortir de classe. No va ser fins a mitja tarda que la seva mestra d'esclaus la va tocar a l'espatlla i li va dir:

-Pala, has empaquetat tot per demà?

-No del tot, -va mentir la Pala.

-Vés i assegura't que ho has empaquetat tot. Llavors ves a dir adéu als teus amics.

Pala va sortir corrent cap a la seva habitació, i va agafar les seves bosses. Les últimes paraules de Madam Vansitt seguien fent ressò en la seva ment.

-Digues adéu als teus amics. Digues adéu.

Següent