CAPÍTOL 33
Qui-Gon
i Boiny corrien a cent metres sobre el terra de la sala de reunions, pel
laberint de passarel·les, biguetes i mènsules que anaven de paret a paret en la
part superior de l'edifici. El bram marcial de les trompetes reverberava en els
corbats murs, falsejant el so. La llum del sol es tornava de colors per
l'enorme vidriera del centre de la cúpula.
Les
passarel·les que sobresortien de les parets o estaven suspeses del sostre eren
de sòl calat amb baranes tubulars i prou amples com per deixar passar a un
ésser humà de mida normal. A intervals regulars, sobretot en la intersecció de
dues passarel·les, hi havia plataformes que permetien al personal de
manteniment ocupar-se de les bateries de focus o altaveus.
Hi havia
innombrables llocs en què podria amagar-se un franctirador solitari armat amb
un control remot o amb una arma làser.
Qui-Gon
i Boiny no van trigar gaire a trobar al primer agent de seguretat. Aquest els
va apuntar amb una pistola quan es van acostar a ell i va exigir saber quins
assumptes els portaven fins allà.
El Jedi
li ho va explicar en les menors paraules possibles, alhora que l'examinava
mitjançant la Força per assegurar-se que la seva actitud d'autoritat
justificada era autèntica.
Desconcertat
per la revelació, l'agent va connectar el seu comunicador i va notificar als
agents propers que tornessin a comprovar els documents de tots els que
estiguessin en els passadissos i plataformes, per molt que les seves plaques
identificatives els qualifiquessin com a tècnics o companys agents. Alhora, va ordenar
que es tanquessin totes les entrades al passadís circular que donava accés a
les cabines.
Moments
després, un grup addicional del personal de seguretat s'unia a Qui-Gon, Boiny i
l'agent. Es van dividir en tres grups per pentinar les passarel·les.
Qui-Gon
i Boiny es van apartar del perímetre per concentrar-se en les passarel·les
situades sobre el terra de la sala. Just a sota d'ells hi havia les dues línies
de trompetistes i tambors.
Van
arribar a una altra cruïlla i es van separar.
Buscant
amb les seves sensacions, Qui-Gon es va moure amb cura cap a la següent
plataforma.
Un agent
de seguretat va aparèixer davant seu, bressolant un rifle làser entre els
braços.
—M'han informat
mitjançant el comunicador —va dir—. En la següent plataforma hi ha dos tècnics.
Suggereixo que comencem per ells.
L'agent
es va apartar per deixar passar a Qui-Gon. Aquest va arrencar a córrer, però la
Força el va detenir en sec.
Va
començar a donar mitja volta.
—Jedi! —Va
cridar algú.
Qui-Gon
va acabar de girar i va veure a Boiny corrent cap a ell. L'agent de seguretat
estava entre ells, amb el rifle làser creuat sobre el pit.
—Aquest
és... —va dir Boiny assenyalant l'agent...
Aquest
va mirar a Qui-Gon.
—Està amb
mi —va començar a dir el Jedi.
L'agent
es va ajupir i va disparar, encertant a Boiny al centre del pit i fent-li retrocedir
per la passarel·la. A continuació es va tornar cap a Qui-Gon, sense deixar de
disparar.
Qui-Gon
va treure el sabre làser, però l'andanada de trets s'havia alliberat amb tal
rapidesa i precisió que amb prou feines va poder desviar-los tots. Dos d'ells
van franquejar la seva arma, fregant-li el braç esquerre i la cama dreta.
Va
trontollar lleugerament.
Un trio
d'agents atret pels trets va aparèixer pel mateix lloc pel qual havia aparegut
Boiny. El tirador va treure una segona arma d'una cartutxera de l'espatlla i va
disparar contra els agents, ferint a dos d'ells.
Qui-Gon
desplaçà la fulla de la seva arma perquè desviés els trets cap a ambdós
costats, en comptes de cap al tirador, per por de ferir a algun dels reforços.
Però els agents ja tornaven el foc, mostrant pocs miraments per la situació d’en
Qui-Gon.
El
franctirador era increïblement ràpid amb les seves mans i amb el seu cos,
esquivant els trets i llançant-se d'un costat a l'altre de l'estreta
passarel·la, mentre la seva armadura corporal absorbia els pocs trets que
aconseguien arribar fins a ell.
Qui-Gon
va saltar cap endavant, movent horitzontalment el sabre làser i tallant els dos
suports verticals de la passarel·la.
A
continuació el va moure cap avall per tallar els puntals que subjectaven la
plataforma.
Tot
d'una, les dues seccions de la tallada passarel·la es van inclinar, enviant
l'un contra l'altre, al Jedi i al franctirador, i cap a la creixent separació
entre els dos extrems de la plataforma.
Un
xiscle va brollar del coll del tirador. Va relliscar pel terra i va començar a
lliscar per l'obertura, disparant dues armes contra Qui-Gon mentre queia.
* * *
En el
breu silenci que van inserir els músics entre la segona i l'última fanfàrria,
es va sentir una remor de veus espantades.
Valòrum
s'asseia encarcarat al centre de la tribuna dedicada a Coruscant, no gaire
segur de què havia pogut provocar aquests crits fins que va veure a Sei Tària,
portant-se una mà a la boca, mentre assenyalava al sostre de la sala amb
l'altra.
En el
laberint de passarel·les situat sota la claraboia de la cúpula brillaven i
s'entrecreuaven trets sota la tintada llum. Altres rebotaven contra la fulla
verda d'un sabre làser. Les espurnes van ploure com una benedicció sobre
trompetistes i tambors.
Sei va
cridar.
Els
Mestres Adi Gàllia i Vergere van avançar amb les espases esteses. Llavors una
figura es va precipitar des d'una de les passarel·les.
* * *
La
Directiva contemplava bocabadada el tiroteig dels elevats sortints. Alhora, a
terra, tres Jedi i diversos judicials es movien ràpidament i subreptíciament en
direcció a la seva tribuna.
El kuati
va examinar la distància que separava el terra del sostre. Hauria estat la Cimera un truc per capturar a la Directiva?, es va
preguntar. Tan agosarada seria la República com per atacar-los en públic?
Els
androides de seguretat havien passat de la seva postura de ferms a una altra
d'atenció, amb el cos lleugerament ajupit, els braços doblegats i la cama
esquerra estesa cap a enrere. Estaven programats per respondre a una ordre de
qualsevol dels membres de la Directiva, o almenys a retransmetre qualsevol
ordre seva a l'ordinador central situat a bord de la nau de la Federació, però
responien sobretot als neimoidians.
El
seient del kuati va girar buscant al Virrei Gunray, adonant-se que encara no
havia tornat. Sense saber què fer, es va tornar cap a un dels seus ajudants.
—Activeu
el camp de força.
* * *
El
soroll dels trets i els crits del pànic van arribar fins a la cabina d’en Havac.
Allà, Cohl, assegut en una cadira i apuntant al seu presoner, va sentir com es
posava en marxa l’holocàmera i que Havac desviava la vista cap a ella.
—Tinc raó
en suposar que pretén matar-me? —va preguntar Havac—. Després de tot, matar és
el que millor sap fer.
—Vostè ho
fa bastant bé per ser un principiant.
Havac va
llançar una bufada desdenyosa.
—Estic disposat
a morir per la meva causa, Capità.
—Potser sigui
així, però jo no penso concedir-li aquest privilegi. Va a morir per matar la Rella.
I a més, la seva causa està perduda.
—Vostè
creu? —va respondre, tornant a mirar a la càmera.
Cohl va
fer un gest cap al finestral d'acer transparent.
—Escolta
aquests trets? El Jedi ha trobat al seu franctirador el que controla
l'androide. Valòrum està fora de perill. En qualsevol cas, tampoc era un pla
molt intel·ligent, en vista que Valòrum pretén desmantellar la Federació de
Comerç, igual que vostè.
—Segueix
sense veure la realitat —va dir Havac amb una riallada—. Està vostè massa vell
per a aquest joc. Què li fa pensar que anàvem a per Valòrum?
Cohl va
deixar de somriure.
Fent
ganyotes pel dolor es va obligar a aixecar-se de la cadira i coixejar fins al
finestral. El tiroteig havia provocat el caos a la sala. Els membres de la
Directiva de la Federació de Comerç estaven drets darrere de la seva corbada
taula, envoltats dels seus androides de seguretat, fora de perill darrera d'un llambrejant
camp de força.
Un grup
Jedi i alguns judicials corrien cap a la seva tribuna.
Cohl es
va tornar cap a Havac amb ulls flamejants.
—Va a
per la Federació de Comerç!
Havac no
va poder contenir un somriure triomfal.
—Només era
qüestió d’obligar-los a activar el camp de força. —Va indicar la càmera i els
altres aparells que apuntaven cap a la sala—. L'escàner va detectar la seva
activació i l’holocàmera farà la resta.
—El
control remot —va dir Cohl, com sumit en una boirina.
Es va
llançar contra la càmera, per trobar-se amb Havac a mig camí. Van xocar l'un
contra l'altre i van forcejar fins a caure al terra de la cabina. Van rodar cap
a la porta, cadascun lluitant per dominar l'altre, amb la pistola làser entre
ells, agafada per quatre mans.
Cohl va
colpejar a Havac a la cara usant el colze, llançant-lo a una banda i usant la
inèrcia del seu contrincant per posar-se a sobre d'ell, subjectant-lo a terra amb
els genolls.
Havac es
va retorçar, però no va deixar anar el làser, disparant un impacte contra
l'abdomen d’en Cohl. Aquest va caure parcialment cap enrere, tirant-se després
cap endavant, carregant tot el seu pes en l'arma i desviant-la cap el pit del
seu enemic.
Amb les
poques forces que li quedaven, va prémer el gallet per última vegada.
* * *
Qui-Gon
penjava de la barana aferrant-se a ella amb una sola mà i va mirar a terra de
la sala.
Els
trompetistes havien parat a mitja fanfàrria i es dispersaven buscant refugi,
abandonant els seus instruments en córrer. Per tot arreu, els delegats deixaven
els seus seients, trepitjant-se literalment uns als altres en un desesperat
intent d'escapar.
Valòrum
estava dret, però completament envoltat per guàrdies senatorials i Cavallers
Jedi.
Saesee
Tiin, Ki-Adi-Mundi i Obi-Wan havien pres posicions davant la tribuna de la
Federació de Comerç, amb els sabres làser aixecats per desviar els trets dels
androides.
Però els
membres de la Directiva havien aixecat el seu camp de força, de manera que cap
tret podia entrar o sortir del seu translúcid escut energètic.
Els
tretze androides es van emportar una mà a l'espatlla dreta, on els rifles làser
estaven subjectes a les seves motxilles.
Els
judicials van desencadenar una tempesta de trets, que el camp de força es va
limitar a absorbir.
Tot
d'una, tots els androides van donar un quart de volta a la vegada.
Els
membres de la Directiva van donar ordres i van proferir malediccions i van
començar a apartar-se de la corbada taula.
Els
androides van disparar.
Els Jedi
i els judicials van mirar impotents com els trets destrossaven la taula i les
cadires per aconseguir donar al cos dels membres, crivellant-los i llançant-los
per tota la tribuna.
Els
trets van cessar tan bruscament com van començar.
Els
androides es van aturar un moment mentre les seves armes es refredaven, i tot
seguit les van tornar al seu lloc darrere de l'espatlla i van recuperar la seva
antiga posició mirant a la sala.
Atordit
pel que acabava de veure. Qui-Gon va grimpar fins a la tremolosa passarel·la i
va seure a l’inclinat terra amb les cames creuades, mirant al buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada