dimecres, 15 de març del 2017

Vel de traïcions (XXIII)

Anterior



CAPÍTOL 23

El requisat Falcopenat s'acostava a Karfeddion, que en aquell moment era un semicercle clapejat de verd que omplia els miradors davanters de la fragata. Qui-Gon s'asseia als controls de l’aplanada cabina. Anava vestit amb un ponxo, una bufanda i unes botes que havia agafat a Asmerú, assumint l'aspecte que tenia qualsevol membre del Front de la Nebulosa.
Obi-Wan estava darrere del seient del copilot, llevant-se la seva capa marró.
—Posa aquí les teves robes —li va dir Qui-Gon, assenyalant el seient buit del navegador—. Juntament amb el teu sabre làser.
El deixeble es va aturar.
—El meu sabre làser?
—Hem d’assegurar-nos de no causar una impressió equivocada una vegada estiguem a terra.
Obi-Wan ho va meditar un moment, assentint després insegur per separar el cilindre del seu cinturó. Va desconnectar completament el sabre làser i va lliscar al seient del copilot.
—Mestre, vam fer el que devíem a Asmerú? —va preguntar, trencant un silenci prolongat— Es podria haver evitat la violència, com desitjava la Mestra Yaddle?
—Com evitar allò que la seva finalitat està traçada per la Força?
El noi va guardar silenci un altre llarg instant.
—És perillós pensar molt en el Costat Fosc?
—Tinc la mirada fixa en la llum, Padawan, però respondré a la teva pregunta. Pensament i acció són coses molt diferents.
—Però, com estar segurs que els nostres pensaments no afecten els nostres actes? El sender que recorrem és de vegades molt estret.
Qui-Gon va connectar el pilot automàtic i es va girar per mirar al seu aprenent.
—Vols que t'ho expliqui tal com va fer Yoda amb mi quan jo era més jove que tu?
—Sí, Mestre.
Qui-Gon va centrar els ulls al mirador mentre parlava.
—A la llunyana Generis hi havia un bosc d'arbres sallap especialment fosc, dens i gairebé impenetrable. Durant moltes generacions havia estat necessari recórrer una llarga distància envoltant el bosc per arribar a un bonic llac de profundes aigües que hi havia a l'altre costat. Però llavors, un Senyor Sith va pensar a obrir amb foc un pas entre els arbres, esperant obtenir així un camí més ràpid al llac.
»Com ja suposaràs, només uns pocs van prendre dues rutes i van sobreviure per explicar les seves experiències. I tots estaven d'acord en què si bé el camí pel bosc fosc era més curt, no arribava fins al mateix llac. Mentre que el camí que vorejava el bosc, malgrat ser llarg i ardu, no només conduïa a les seves platges, sinó que era una destinació en si mateix.
Sense mirar al seu deixeble, el Mestre Jedi va preguntar:
—Estant a Asmerú, et vas aventurar per aquest bosc fosc, o vas romandre a la llum, tenint a la Força com a companya i aliada?
—No tenia cap destinació en ment, a part d'anar per on em guiés la Força.
—Llavors ja tens la resposta.
Obi-Wan va girar el seient per mirar a les estrelles.
—Els Sith van existir abans dels temps de Yoda, oi?
—Res va ser anterior als temps de Yoda —va dir Qui-Gon a punt de somriure.
El Padawan va mirar cap a la part posterior de la fragata.
—Mestre, respecte a Cíndar...
—No, no confio en ell.
—Per què venim llavors a Karfeddion?
—Hem de començar per algun lloc, Obi-Wan. Amb el temps, fins i tot les mentides d’en Cíndar revelaran les seves veritables intencions.
—A temps d'impedir que el Capità Cohl faci el que sigui que li ha encomanat Havac?
—Això no puc dir-ho, Padawan.
En aquest moment, Cíndar va entrar a la cabina i es va fixar en les robes i els sabres làser abandonats pels Jedi.
—No us sentireu despullats sense ells?
Obi-Wan va allunyar el seient de la consola per mirar-lo.
—Volem assegurar-nos de no causar una falsa impressió.
—És una bona idea —va dir el nikto—. I més quan aquesta és la meva primera visita a Karfeddion i no tinc ni idea de per on començar a buscar a Cohl o a Havac.
—No et preocupis per això —va replicar Qui-Gon mirant-lo—. Sospito que tindrem per on començar.
Un cop atracada la fragata al moll, els dos Jedi i Cíndar van baixar per la rampa de desembarcament i es van disposar a fer preguntes a les cantines i tavernes de dubtosa reputació que envoltaven l’espaiport. Tot just s'havien allunyat vint metres de la nau quan una parella de tècnics de manteniment els van interceptar a la sortida al carrer.
—És el Falcopenat, oi? —li va dir el més alt a Qui-Gon. El Jedi li va mirar als ulls.
—Qui ho pregunta?
—Sense ànim d'ofendre, Capità —va dir l'altre, alçant les mans en gest apaivagador—. Només volíem dir-li que acaba de creuar-se amb ell.
Obi-Wan va començar a dir alguna cosa, però s'ho va pensar millor.
—Que ens hem creuat amb ell?
—Va sortir fa unes hores —va replicar el més alt—, amb tripulació completa i en un vell vaixell de càrrega corellià.
—Ah, aquesta nau —va dir en Qui-Gon.
—Van a participar els tres a l'assumpte d’Eriadú? —va dir el tècnic més baix amb aire de conspirador.
—Tu què creus? —va respondre el Jedi retòricament.
Els tècnics van intercanviar una mirada significativa.
—No necessitarà per casualitat un parell de mans, Capità? —va preguntar el més alt.
—No necessito cap tècnic. Quines altres habilitats posseïu?
—Les mateixes que té l'actual tripulació d’en Cohl, Capità —va respondre l'alt amb creixent seguretat—. Maneig d'armes pesades i lleugeres, armes de lluita cos a cos, explosius, el que faci falta.
—Guerres petites i revolucions —va afegir l'altre.
—Li ho comunicaré al Capità Cohl —va dir el Jedi assentint.
El més alt li va donar un cop de colze al seu company en còmplice anticipació.
 —Li ho agraïm, Capità.
—Pot dir-nos en què consisteix el pla? —va preguntar l'altre—. Només per saber com hem de preparar-nos.
El Jedi va moure el cap amb gest ferm.
—Ho comprenem —va dir el més alt arrufant les celles—. És que només sabem que és un treball d'exterminació.
Qui-Gon no va dir res, mantenint el rostre inexpressiu.
—Bé, ja sap on trobar-nos, Capità —va dir el baix.
Qui-Gon va deixar que donessin uns passos cap a la sortida abans de parlar-los.
—Per cert, anava Havac amb ells?
Va resultar evident que la pregunta els desconcertava.
—No coneixem aquest nom, Capità —va dir el més baix—. Només anaven Cohl, el seu company rodià i els homes que va contractar.
L'altre home va somriure obertament.
—I la dona.
Qui-Gon va alçar les celles.
—Així que ella també anava.
—Si les mirades poguessin matar, eh, Capità? —va afegir l'alt amb una breu rialla.
Qui-Gon tot just va mirar al seu deixeble abans que la parella s'allunyés del moll. Però Cíndar ja havia començat a actuar.
—Ets un home amb molta sort —va dir l’humanoide, apuntant-los amb una pistola làser.
—No des de la meva actual posició —va dir en Qui-Gon.
—No havíeu d’haver sentit res d'això. No sabia que Cohl hagués vingut a Karfeddion.
—Així que només pretenies mantenir-nos lluny d’Eriadú.
—Sí, i el viatge s'acaba aquí, Jedi —va afegir Cíndar amb un somriure—. Llàstima que us deixéssiu els sabres làser a bord.
Qui-Gon va creuar els braços.
—Teníem que fer que et sentissis segur perquè traguessis la pistola làser i et descobrissis.
—Què?
Obi-Wan va causar un petit so en la nau, i Cíndar es va girar cap a ell. Quan va tornar a apuntar als dos Jedi, aquests ja s'havien mogut.
Va localitzar a Obi-Wan a deu metres a la seva dreta i li va disparar, però Qui-Gon va usar la Força per moure la mà que sostenia l'arma, fent-li fallar el tret. En aquest mateix instant, el jove Kenobi va saltar sobre el cap d’en Cíndar, aterrant just darrere d'ell.
L'humanoide va girar, disposat a disparar.
Obi-Wan va moure la cama dreta traçant un cercle cap endavant que va fer saltar l'arma de la mà del seu enemic. A continuació es va ajupir. I va moure un peu per colpejar les cames i enderrocar-lo a terra.
El gruixut humanoide va caure de costat, però es va posar dret d'un salt i va avançar cap al jove amb una combinació de cops de puny i puntades de peu que aquest va bloquejar amb avantbraços i genolls.
Frustrat, Cíndar va envoltar a Obi-Wan amb les mans intentant una abraçada frontal, però va acabar abraçant-se a si mateix quan el noi es va encongir i va escapar. Desequilibrat, el nikto va trontollar cap endavant i va xocar contra una de les potes del tren d'aterratge del Falcopenat.
Obi-Wan va fer un salt i va aterrar davant del seu contrincant, el qual va tornar a carregar contra ell, però amb segones intencions. Anticipant-se al següent salt d'Obi-Wan. Cíndar es va parar en sec i va llançar una potent puntada a l'aire. Aconseguit donar-li en el pit just quan aterrava. Obi-Wan va rodar a un costat per la força del cop, aterrant netament sobre dos peus, davant d’en Cíndar. L'humanoide va tornar a carregar, rebent de ple a la mandíbula l'impacte de la tombarella cap enrere del noi.
El nikto va trontollar cap enrere, per xocar contra el mateix tren d'aterratge d'abans. Va aconseguir evadir els següents cops d'Obi-Wan amb successius moviments i contorsions, fins que es va ajupir per intentar agafar-lo pel turmell dret. Però Obi-Wan va tornar a allunyar-se'n amb una altra tombarella cap enrere.
Aquesta pausa momentània en el seu combat era tot el que necessitava Cíndar. Va treure una pistola d'una cartutxera del turmell.
El primer tret va ferir al jove Jedi a la cama dreta i li va fer clavar un genoll a terra. Qui-Gon va aparèixer de sobte per apartar-lo del següent tret. Càrregues compactes d'energia lluminosa es van obrir pas per tot l'hangar, danyant parets i sostre.
Cíndar intentava donar als Jedi, però es movien massa ràpid per a ell.
Els seus següents trets van fregar el ventre del Falcopenat i van rebotar embogidament a terra.
Llavors els trets van cessar.
Cíndar estava rígid davant Qui-Gon i Obi-Wan, amb la mirada desenfocada i la boca desencaixada en un rictus de sorpresa. Quan va caure de cap per avall, van veure que al centre de la seva esquena es trobava la cremada d'un làser rebotat.
Qui-Gon es va acostar a ell i va buscar signes de vida.
—Ens ha dit tot el que podia dir-nos.
Obi-Wan s'aixecà de terra recolzant-se en la cama bona.
—Què fem ara, Mestre? —va preguntar.
El Mestre Jedi va moure al cap en direcció al Falcopenat.
—Seguir al Capità Cohl fins a Eriadú.

* * *

—A Karfeddion? —va exclamar Yoda desconcertat—En una altra missió ha anat?
—Ni més ni menys que la mateixa que el preocupa des de fa un mes— va replicar Saesee Tiin després de mirar a Yaddle.
Yoda es va tocar els llavis amb el dit índex, va tancar els ulls i va bellugar el cap afligit.
—El Capità Cohl altra vegada.
A la torre estaven reunits onze dels dotze membres del Consell Jedi.
El sol desapareixia per la corba occidental de Coruscant en una erupció de colors. El lloc d'Adi Gàllia estava buit.
—No és propi d’en Qui-Gon desafiar la voluntat expressa del Consell i del Canceller Suprem —va dir Plo Koon.
Yoda va obrir els ulls de sobte i va alçar el seu bastó.
—No, propi d’en Qui-Gon això és. Amb la Força Vivent, sempre hi és. Als actes d’en Qui-Gon el futur acomodar haurà.
—L’únic perill aquí és que faci alguna cosa que augmenti el distanciament que ja existeix entre la República i el sector Senex —va dir Oppo Rancisis—. Però em temo que el que ha passat a Asmerú ja posa al Canceller Suprem en una posició difícil.
—I en un moment molt crític, —va afegir Even Piell—. Vandron i les altres cases nobles de Senex podrien considerar que això d’Asmerú és un exemple del menyspreu que sent la República pels sectors independents. Això podria subvertir les intencions d’en Valòrum de crear entre els sistemes fronterers un clima de confiança a la República.
Mace Windu es disposava a dir alguna cosa quan Ki-Adi-Mundi va sortir del turboascensor.
—Em sap greu interrompre, Mestre Windu —va dir el cerean—, però hem rebut un comunicat urgent d’en Qui-Gon Jinn.
—Què diu el comunicat? —va preguntar Mace Windu.
—Que es dirigeix ​​a Eriadú a bord del Falcopenat en companyia d'Obi-Wan.
Yoda va obrir molt els ulls en un gest teatral de sorpresa.
—En Capità Cohl, Qui-Gon s'ha convertit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada