La caça d'Ànakin Skywalker (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Gondry era un gegant estúpid. Ell ho sabia. Mai havia estat àgil de pensament. Va veure la Beina de carreres caient sobre ell, i va decidir disparar la seva arma.

Però la Beina de carreres va accelerar.

Només era vagament conscient de la rapidesa amb què estava venint. Amb només un ull, tenia una terrible percepció de profunditat. No podia jutjar realment la rapidesa amb què s'estava movent una cosa cap a ell. El fum d'un droide explotat surava com una boirina oliosa. La runa en flames es movien per l'aire.

Però el que Gondry va veure més va ser la llum punyent dels enllaços d'energia de la Beina de carreres.

Sabia el que passava quan les tocaves. No havia disparat el seu blàster quan els enllaços li van colpejar.

Durant mig segon, va ser conscient que cada múscul en el seu cos formiguejava. Semblava com si tots els seus ossos s'haguessin convertit en plàstic. Les seves cames van col·lapsar sota ell.

Llavors la Beina va solcar sobre ell mentre els enormes motors xocaven contra les parets.

Les parets es van destrossar fins convertir-se en runes. Part del sostre es va col·lapsar. La força de l'impacte va llançar a Gondry a trenta metres. Va aterrar lluny de la runa, fora al carrer, i va jeure parpellejant davant els sols dobles de Tatooine.

* * *

Djas Puhr havia corregut cap a l'edifici quan va escoltar l'enorme Beina de carreres sortir de la seva plataforma d'amarratge i dirigir-se directament cap a ells.

Encara estava encegat per la llum del sol. Però va aconseguir llançar-se al sòl abans que els altres ho fessin.

La Beina de carreres va travessar les portes i va sortir cridant als carrers.

Ell va saltar i va desenfundar el seu blàster. Amb un tret, podia fer volar el tanc de combustible!

* * *

Dorn va saltar al seient del conductor de l’speeder mentre la Beina de carreres surava a través de les parets de l'hangar, escopint roques i pols.

El sakiyà va aconseguir llançar-se a terra, llavors va rodar posant-se dret i va desenfundar el seu blàster. Mentrestant, Sebulba s'havia girat i corria de tornada al seu speeder.

Dorn va colpejar el seu peu contra l'accelerador, i l’speeder es va disparar cap endavant.

Bam! Va colpejar al sakiyà i va virar apartant-se d’en Sebulba. En un flash Dorn estava conduint l’speeder robat cap casa.

Va passar al costat d'un bantha sorprès. Multituds de gent cridaven i s'ajupien per cobrir-se.

Va mirar per sobre de la seva espatlla. Sebulba va desenfundar el seu blàster, va disparar un cop a l'esquena d’en Dorn, i va cridar d'ira. Però el tret va anar alt. Dorn va virar en una cantonada.

Sebulba no tindria una segona oportunitat.

* * *

Encara que la seva gent era difícil de matar, Gondry se sentia terrible després de ser atropellat per la Beina de carreres.

Quan Djas Puhr es va aixecar cridant:

-Estàs viu? -Gondry va haver de pensar molt de temps abans de respondre:

-Suposo.

* * *

Quan la Beina de carreres va colpejar la paret de l'hangar, Khiss estava corrent per cobrir-se.

Mai havia estat del tot segur de com havia passat, però es va ajupir mig segon i va aconseguir evitar ser atrapat pel raig dels enllaços d'energia.

Un motor va rebentar per la paret a la seva dreta. Si hagués aconseguit ajupir-se només una mica més, hauria escapat de tot el desastre.

Tal com va ser, els motors enormes es van alentir dramàticament mentre colpejaven la paret.

La majoria de motors de Beines de carreres mai ho haurien superat. Però Sebulba feia molt que havia reforçat la carcassa dels seus motors. Estaven dissenyats per envestir a altres Beines de carreres. Aquests enormes motors eren armes, i poques vegades passava una cursa sense que Sebulba eliminés a un dels seus enemics amb ells.

Aquesta vegada, els enormes motors van rebentar les parets.

Un dels penells estabilitzadors en X partida, una petita ala en realitat, va atrapar a Khiss per la cintura. Tot d'una es va trobar a si mateix llançat pels carrers de Mos Espa, aferrant-se per la seva vida a l'estabilitzador de la Beina de carreres.

* * *

Mentre l’Ànakin empenyia la paret de l'hangar, plovien trossos de pedra darrere d'ell.

Tot d'una era als brillants carrers de Tatooine, corrent cap al mercat de ferralla jawa. Els edificis dels suburbis de Mos Espa s'alçaven a banda i banda de la carretera. La gent cridava i s'ajupia, mentre que els eopies saltaven lluny amb terror.

Ànakin va invertir els propulsors i va tractar de frenar-se. No podien anar disparats per la ciutat a 300 quilòmetres per hora!

Ell va mirar enrere atordit davant el gegant sobre el qual havien passat i va cridar:

-Ho sento!

Mentre mirava cap endavant de nou, el seu cor bategava amb terror. L'aleta del seu motor dret havia agafat un passatger!

Un lleig dug es penjava d'ella, cridant malediccions. Va tirar de si mateix laboriosament fins a l’estabilitzador, llavors va tractar de saltar des de l’estabilitzador fins a la part superior de la carcassa del motor. Els seus peus van lliscar a la carcassa, i ell va començar a caure. Però es va agafar al braç de control -la junta on el cable de control STEELTON es connectava amb el motor- i es va aferrar allà. La ira cremava en els seus ulls.

-Us penso matar nens! -va cridar ell.

Ànakin es va empassar la por de la seva gola i va virar per evitar a un eopie que vagava davant d'ell. Si el dug arribava al cable STEELTON, podria enfilar-s'hi com per una soga, fins que arribés a la cabina de comandaments. Llavors realment seria capaç de matar a l’Ànakin i a Kitster.

Ànakin va virar a l'esquerra girant per evitar un bantha i va cridar a un speeder. Els passatgers es van ajupir just mentre Ànakin girava els motors dels elevadors repulsors, de manera que la seva Beina de carreres guanyés alçada. Va aconseguir volar sobre l’speeder sense colpejar el cap de ningú. Va colpejar el seu accelerador i va virar cap a la dreta per una cantonada. Tota la Beina de carreres es va inclinar en un angle de seixanta graus. Els motors drets gairebé van esgarrapar el terra, i per un moment els peus del dug realment van donar puntades a la pols.

-Fes-lo caure d'aquí! -va cridar Kitster.

-Ho intento, -va cridar l’Ànakin.

Ell va invertir els propulsors, eficientment colpejant els frens. Esperava que el dug fos llançat cap endavant.

Però el monstre s'aferrava al braç de control. Va esbufegar d'ira i va començar a enfilar-se pels cables!

Ànakin va accelerar per una altra cantonada a cent quilòmetres per hora, volant sobre el mercat jawa. Amb el seu ajust d'altura tan alt, va passar per sobre dels caps dels jawes sense dificultat. Però l'aire bombejant fora dels seus motors van bufar pel mercat com un huracà, enviant als jawes i a tota la seva ferralla volant pels aires.

El dug no es dissuadia per cap maniobra que Ànakin intentés. Estava reptant més a prop.

Ànakin va arribar a una gran plaça buida, va alentir els propulsors, i es va inclinar amb força cap a la dreta. Els motors de la Beina de carreres van girar en un cercle estret, i el motor dret es va enfonsar tant que gairebé frega el terra.

La força a la cabina de comandaments era tremenda. Ànakin rodava els motors com si fossin una bola al final d'una corda.

La pols i la sorra s'alçaven al seu voltant en un canal que arribava al cel. Era com estar en el centre d'una tempesta de sorra encegadora. La graveta es va ficar en les dents i al nas d'Ànakin, i Kitster va tancar els seus ulls.

Però el dug encara s'aferrava al braç del cable.

Què he de fer? Es va preguntar l’Ànakin.

Va colpejar l'accelerador i va córrer per un carrer estret a través dels mercats de nou. La gent cridava i s'ajupia.

Ànakin va abaixar la mirada al panell de control i va veure uns botons. No sabia què podien fer.

Va pressionar la palanca dreta.

El dug va cridar de dolor.

Ànakin va alçar la mirada. El motor estava expulsant foc! Els botons controlaven algun tipus d'arma.

Les flames van atrapar les cames del dug. Ell va cridar, es va deixar anar, i va anar lliscant sobre el sòl per aterrar en una pila de farratge de dewback.

El dug va alçar el cap i va agitar el seu puny cobert de fems amb ira.

-Hauria d’alegrar-se que això apagués el foc! -va cridar Kitster-. Ara donem-li aquest distorsionador de senyal a la Pala, abans que sigui massa tard!

* * *

De tornada a l'hangar, Sebulba va mirar amb ràbia la Beina de carreres escapant-se.

Hi havia passat per sobre del seu cap, deixant-lo indefens.

Però això no li feia estar menys enfadat.

Va córrer cap al seu speeder, esperant atrapar el lladre, però un segon nen l'havia robat just davant dels seus nassos.

-Aaaagh! -va cridar Sebulba. Un mer humà estava conduint la seva Beina de carreres. Un nen estava conduint la seva Beina de carreres! El nen ja havia rebentat la paret d'un edifici, i ara estava conduint per la ciutat.

Només un humà en la galàxia havia pilotat amb èxit una Beina de carreres, i fins i tot aquest noi en particular mai havia guanyat una cursa. Els humans no tenien reflexos prou ràpids.

Durant mig segon, Sebulba es va preguntar si pogués ser l’Ànakin Skywalker qui estigués pilotant el seu vehicle.

Però no podia ser. Ànakin Skywalker no era prou estúpid com per conduir una Beina de carreres a través d'una paret. No seria tan tossut com per tractar de volar amb aquest vehicle per Mos Espa.

No, havia de ser algun nen boig, desesperat que sabia que si Sebulba l’atrapava, moriria de forma lenta, agonitzant.

Potser volia anar-se en una flamarada de glòria.

Sebulba va imaginar la seva preciosa Beina de carreres colpejant a un enorme dewback a 800 quilòmetres per hora.

Part d'ell desitjava que passés. Almenys es lliuraria d'aquest nen problemàtic.

Però si ho feia, què conduiria per a la gran Cursa de Boonta Eve?

Sebulba va córrer sobre els seus artells de tornada a l'hangar de Beines de carreres i va saltar a la màquina més similar: una elegant Beina de carreres que pertanyia a un corredor anomenat Brant Rumble.

En uns segons tenia els motors revolucionats. Es va llançar als carrers.

* * *

Ànakin va frenar la Beina de carreres a noranta mentre rugia entre els edificis. Fins i tot en això, va envestir un parell d’speeders i va esgarrapar els motors d’en Sebulba contra un edifici.

No podia permetre que la gent li veiés volant bé.

-Mira per aquí! -va cridar Kitster content-. Aquí està Gardulla la hutt.

Amb seguretat, la criatura com un llimac estava traspuant per la carretera, un parell dels seus guardaespatlles gamorreans al costat d'ella. Ànakin va girar a l'esquerra cap a ella.

La hutt va obrir la seva boca amb terror i es va llançar per cobrir-se.

Ànakin va llançar flames pel seu motor esquerre, abrasant la hutt i als seus guàrdies. Gardulla va retrocedir amb terror.

Era hora de dirigir-se a la ciutat i desfer-se de la Beina de carreres d’en Sebulba. No seria capaç d'arribar lluny. Havia de tornar a casa aviat i donar-li el distorsionador a la Pala, abans que els sequaços de la Gardulla la identifiquessin.

Ànakin ja no tenia por per si mateix. Havia deixat als homes d’en Sebulba enrere. La seva por ara era per la Pala.

Tot d'una, va sentir el brunzit distant dels motors d'una Beina de carreres. Va reconèixer el so: era la beina de Brant Rumble, rugint darrere d'ell.

Ànakin va mirar enrere. Els seus motors havien aixecat la pols, creant una boirina groga. Però a través de la boirina va veure la Beina de carreres carmesina de Brant Rumble inclinar-se per una cantonada amb tanta força que la Beina gairebé xoca contra una torre d'aigua.

Ànakin va obrir el seu propulsor, i els grans motors es van sacsejar.

* * *

Sebulba va córrer pel mercat jawa. Perseguir els lladres que havien robat els seus esclaus i la seva Beina de carreres era fàcil.

La Beina de carreres havia colpejat els taulells del mercat, xocat contra parets, aixafat vehicles, i d'altres maneres havia causat el caos. Va deixar un núvol de pols dens groc a l'aire, com una tempesta de sorra bufant fora de la ciutat.

Certament, els nens havien fet un mal terrible, suficient perquè Sebulba captés la reacció. Un botiguer trandoshà va escoltar a Sebulba rugir pels carrers. Quan va veure la Beina de carreres aproximant-se, va disparar un blàster pesat.

Però Sebulba tenia uns reflexos excel·lents. Era un dug, i el millor corredor de la galàxia. Va virar agudament, evitant el blàster.

-Compra’t un blàster més gran! -va cridar ell.

Els edificis s'alçaven a banda i banda del carrer estret, i els estranys vianants feien la ruta tan perillosa com qualsevol en la que havia corregut alguna vegada Sebulba. La carretera per la ciutat era almenys tan desafiant com el Canó de l'Arc.

Va envoltar una cantonada, i a través d'un laberint de sorra va veure els ferotges motors de la seva pròpia Beina de carreres pel carrer, reptant a pas de hutt.

Estúpids nens. Estaven passant l'estona.

La gent i els animals s'ajupien al seu pas. Els nois havien d'anar lent. Però els carrers estaven buidats al seu darrera.

Sebulba es va llançar cap a la seva presa, corrent sobre la Beina de carreres des del darrere. Els nens en les seves túniques de jawa van mirar enrere amb terror.

El conductor va virar a l'esquerra, per deixar passar a Sebulba. Sebulba va virar a la dreta. Aquí hi havia un edifici. Va deixar que els seus motors s'inclinessin amb força en el gir, de manera que durant un moment la Beina de carreres s'inclinés en un angle de setanta graus, llançant-se just sobre la superfície de la cúpula.

Llavors hi havia passat als nois. Es va disparar per davant d'ells fora de la ciutat, pel desert. La terra s'obria, un desert pla amb monòlits de gres alçant-se aquí i allà des del terra del desert, com a pilars de sal.

Sebulba va girar en un ampli cercle. Hi havia alçat un enorme núvol de pols darrere seu. A través del núvol flotant groc va veure els nois encara conduint fora de la ciutat.

Sebulba va somriure amb crueltat. Sabia com jugar amb els temors més foscos dels seus enemics a la sorra de carreres.

Aquest noi creu que està fugint de la mort, es va adonar Sebulba. Què farà si la veu a ella corrent cap a ell?

Sebulba va obrir el seu propulsor, i apuntà la Beina de carreres de Brant Rumble directament cap a la seva.

* * *

Ànakin va mirar cap endavant a la vora de la ciutat i va estrènyer les seves dents. A través dels núvols de pols groga que s'havien alçat com fum, va veure a Sebulba córrer directament cap a ell. Va veure la determinació en el moviment d’en Sebulba.

Les cúpules i torres de Mos Espa formaven parets de canó a l'esquerra i dreta d'Ànakin, les parets tan estretes que no podia girar els seus grans motors.

Al davant, el desert li cridava. Les planes daurades eren suaus i regulars. A fora, podria accelerar i donar-li a la Beina de carreres d’en Sebulba tota la seva velocitat.

Desesperadament, volia sortir d'aquí, per ser lliure només per un moment. Anhelava la llibertat familiar que sentia quan corria, la sensació que estava unit a la seva Beina de carreres, que els dos eren un mentre es llançaven sobre la sorra. Sempre hi havia un moment en què el soroll blanc del motor semblava silenciar-se, quan els ànims de la multitud cessaven, quan se sentia perfectament a soles i tranquil.

En aquest moment, no hi havia res més al món. No hi havia dolor, no hi havia por, no hi havia desig. Només un moment infinit de sentiment que, d'alguna manera, era part d'alguna cosa molt més gran que ell mateix.

-Aquí, -va dir Ànakin. Va empènyer el distorsionador del senyal a la mà d’en Kitster-. Dóna-li això a la Pala, ara mateix!

-Ok! -va dir Kitster.

Ànakin va frenar, permetent al seu millor amic saltar de la beina i ajupir-se entre un parell d'edificis.

Llavors Ànakin va obrir els seus propulsors àmpliament. Es va sorprendre de com de lentament que responien els motors. Sempre havia pensat que Sebulba tenia la Beina de carreres més ràpida de la galàxia.

Però en aquest moment, va fer un descobriment sorprenent. Sebulba no guanyava només per la velocitat. La carcassa reforçada dels seus motors els havia convertit en ariets. És per això pel que els motors no podien guanyar velocitat ràpidament!

Per descomptat en les Beines de carreres, tenir ariets per motors funcionava bé. Quan conduïa per les estretors d'algun lloc com el Canó de l'Arc, o tractava de fer el Gir Tusken. Sebulba podia mantenir el primer lloc en la cursa simplement empenyent als seus competidors!

Però això significava que la Beina de carreres d’en Sebulba tenia una debilitat, una que l'Ànakin podria ser capaç d'explotar en alguna cursa futura. Una Beina de carreres amb motors més petits, motors més ràpids podia subtilment obrir-se pas al voltant de la gran màquina de matar d'en Sebulba.

Ànakin no hauria imaginat abans que podria esbrinar les debilitats de la maquinària d'altres Beines de carreres en estar només un moment en els controls.

Ànakin volia fer una carrera ara. Però sabia que no havia de portar la màquina a la màxima velocitat.

Seria ximple intentar-ho. Se suposava que els humans no eren capaços de córrer en Beines. Si Ànakin s'atrevia a portar la beina d’en Sebulba a la màxima velocitat, Sebulba esbrinaria qui estava conduint-la.

L'única forma de guanyar aquest enfrontament seria frenant.

Els motors van rugir. El so va fer ressò des de les parets de la ciutat mentre la Beina de carreres escombrava a través dels estretes carrers. El vent va bufar a la cara de l'Ànakin.

Sebulba s'estava acostant a ell ràpidament, una bèstia vermella brillant sorgint a través de núvols de sorra a la deriva. Ànakin va virar a la dreta i va mantenir la seva Beina de carreres al costat d'aquest costat del carrer. Sebulba va virar per trobar-se amb ell.

Ànakin va lluitar contra la por que Sebulba no s'aturés, que el dug s'hagués tornat boig.

No, ha de parar, va pensar l’Ànakin. No vol morir, més del que jo ho vull! Però el cruel dug estava caient sobre ell.

No tindrà temps de virar, va pensar l’Ànakin. Anem a xocar!

Tot d'una Sebulba va frenar el seu vehicle, va alçar un blàster, i va disparar!

El raig del blàster va xiular sobre el cap de l'Ànakin.

En aquest moment, el temps va semblar alentir-se. Va veure al dug caient sobre ell, disparant el seu blàster, i Ànakin sabia que Sebulba no li donaria... ni amb les armes, ni amb l'altra Beina de carreres.

El dug estava disparant alt a propòsit, tractant d'espantar-lo sense danyar la seva Beina de carreres. Però si Sebulba s'atrevia a xocar contra ell amb la beina de Brant Rumble, la destrossaria en un milió de trossos amb Sebulba en ella.

No, Sebulba només estava faronejant. Sabia que si podia fer que l’Ànakin parés, o retrocedís, o xoqués, Sebulba el tindria.

Però Ànakin podia girar les tornes sobre l'arter dug. Podia canviar aquesta competició d'un joc de faronejar a una autèntica justa!

Va fer una finta a l'esquerra, com si anés a virar de tornada cap a la meitat del carrer. Mentre ho feia, va colpejar l'accelerador, i va estendre el braç cap al terra, agafant les ulleres de carreres d’en Sebulba i les claus.

* * *

Sebulba va veure al noi virar cap a la meitat del carrer. La boca del dug es va obrir amb terror. El noi anava a matar-los a tots dos!

Sebulba no volia morir, ni destruir la seva pròpia Beina de carreres.

Pitjor que la maniobra inesperada, el nen havia de sobte ajupit el seu cap, de manera que no podia veure per evadir la beina d’en Sebulba.

Potser el noi esperava morir, i no volia veure arribar el moment. O potser tenia por de ser disparat si treia el seu cap sobre el panell de control.

-Aaaagh! -va cridar Sebulba.

Va apuntar el seu blàster sobre el parabrisa de duraplex de la Beina de carreres de Brant Rumble i va disparar a terra davant del noi.

Sebulba va virar a la seva esquerra. Els motors es van girar sobre els seus enllaços d'energia mentre el dug s'inclinava contra el lateral d'una cúpula.

Les dues Beines de carreres es van llançar la una cap a l'altra, amb els motors cridant.

No hi ha espai suficient per passar! Es va adonar Sebulba.

Tot d'una el noi va alçar el seu cap de nou, va llançar alguna cosa, i es va inclinar a l'esquerra.

Les Beines de carreres tenien espai suficient per passar cadascuna a la dreta.

Però alguna cosa estava caient per l'aire!

L'astut dug va reconèixer les seves pròpies ulleres i claus de metall, just mentre els motors de la beina de Brant Rumble les succionaven.

El motor dret es va aturar i es va enfonsar de morros a la paret de l’espaiport de Mos Espa. La pols i el terra es van escampar alts en l'aire i tota la ciutat es va estremir amb el so del motor explotant.

El cable de control STEELTON es va deixar anar del braç del motor. El motor restant es va precipitar cap endavant, arrossegant la cabina de comandaments després d'ell a cinc-cents quilòmetres per hora.

Sebulba va lluitar amb els controls. Sense dos motors per mantenir la cabina de comandaments estable, la seva Beina es balancejava sobre el seu únic cable com un pèndol. La cabina de comandaments va fregar la botiga d'un venedor de fruita a l'esquerra, va colpejar amb força a la dreta, es va aixafar contra un gran droide de neteja, i va virar de volta a l'esquerra.

Sebulba va revertir els propulsors del seu únic motor i va apagar el motor elevador repulsor de la seva Beina de carreres. La cabina de comandaments va caure a la pols, convertint-se en un pes mort que s'arrossegava darrera del motor que quedava com una àncora.

Quan la cabina de comandaments es va aturar finalment, un núvol de pols es va alçar al carrer tan dens que Sebulba no podia veure el camí darrere seu.

Els nens que hi havia estat caçant s'havien anat feia temps.

Va mirar a través de la pols.

-No he acabat amb vosaltres encara! -va grunyir ell.

Següent