Sacrifici (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Una vegada que Omàs retiri les seves tropes, parlarem amb els bothans sobre les accions a seguir. Els hi donarem un mes o dos, deixarem que tots es calmin i s'acostumin a l'alto el foc i farem servir aquesta calma per reagrupar-nos amb Commenor, Fondor i Bothawui per donar-li a Coruscant una pallissa que mai oblidarà.

-Primer Ministre corellià Dur Gejjen, discutint els plans a llarg termini amb el cap de l'estat major de la defensa de la Confederació.

SALA TAQUILLES DE LA CASERNA GENERAL DE LA GAG, CORUSCANT: 2100 HORES

Shevu li va fer un cop d’ull a Ben ben llarg i li va lliurar un petit contenidor. Estava ple d'un fluid marró fosc.

-Sembles fet pols -va dir en Shevu-. Però abans que te’n vagis a dormir, hi ha uns quants caps per lligar.

Ben, assegut pesadament en un banc amb l'esquena descansant sobre la porta de la seva taquilla, estava a punt de deixar-se caure. Havia de llevar-se a les 0300 per preparar-se pel vol a Vulpter i encara no sabia el seu destí final o la localització per a l'atac.

Aparentment això no era inusual. Era bo que estigués acostumat a improvisar.

-Estic marcant un noranta-set per cent, senyor.

Shevu va sonar com si hagués ofegat un riure.

Traspuava una sensació de pena.

-És difícil saber què dir.

-Estic a punt. De veritat que si.

-Volia dir que és increïble que puguem entrenar tant bé a un franctirador en un dia. Si no és un Jedi, és clar. -Shevu va posar l'ampolla a les mans d’en Ben. Se sentia el lent i continu degotar de l'aigua en algun lloc de la sala de taquilles i s'olorava la feble aroma del sabó d’herbes-. Seràs inserit per endavant amb Lekauf i jo seguiré el vol de l’Omàs. Ens reunirem a Vulpter a l’espaiport de Ciutat Charbi, perquè ell es reunirà amb Gejjen en una de les sales de conferències que lloguen per a reunions de negoci per hores. Personalment, crec que els d'Intel·ligència de l'AG estan bojos per deixar-li fer això. Res d'àrea estèril, gens de pantalla, gens de seguretat excepte pels dos paios que van amb ell com a protecció propera. Però és anònim, no hi ha cap reserva per avançat a seguir, Charbi és un tuguri... i nosaltres podem entrar passejant-nos.

-No el reconeixerà ningú?

Shevu va apuntar al pot de líquid marró.

-No crec que ni tan sols calgui una mica d'això per deixar-lo passar per un espaiport sense que el reconeguin. Quantes comprovacions passa un passatger de negocis que aterra en una nau privada?

»Una, al taulell de Duanes i Immigració. I això és Vulpter, pel més sagrat. La seva seguretat no és exactament un anell de duracer. Podria fins i tot utilitzar les sales a l'altra banda d'aquest control i mai hauria de ser vist. Efectivament, tot passa en el costat de la pista d'aterratge.

Ben s’ho va pensar, veient l’espaiport a l'ull de la seva ment, afegint permacret i passatgers a la imatge de línies vermelles i blaves de l’holocarta.

S'estava acostumant a pensar així i part d'ell gaudia resolent el puzle mentre que l'altra meitat es preguntava què li estava passant.

-En certa manera, és millor per a nosaltres si es reuneix amb Gejjen a les sales de conferència al costat públic de la Duana -va dir en Ben-. Una major multitud allà fora per a nosaltres en la qual desaparèixer.

-Hi estic d'acord. Al final, aprofitarem l'oportunitat que tinguem.

Ben va aixecar l'ampolla cap a la llum.

-Llavors, què és això?

-Tint per als cabells. La majoria de les espècies tendeixen a recordar als humans pèl-rojos massa bé. Encara sou una minoria genètica. I Omàs et coneix prou bé per mirar-te dues vegades si et veu.

-Digui'm que no he de portar maquillatge per cobrir les meves pigues... -La ment d’en Ben anava un parell d'hores per davant, pensant en les poques hores de son que podria tenir en el vol. Podia estudiar els plànols de l’espaiport al seu quadern de dades. Tot hi aniria bé, es va dir a si mateix-. Així que la segona nau és com a reforç en cas que ell cridi l'atenció?

-Parcialment. I parcialment perquè tinguem una cosa incriminatòria per abandonar-la a Vulpter. Llegeix-te l'etiqueta, tenyeix-te els cabells i presenta't a la pista d'aterratge a les vint-i-dos trenta. Et veuré allà.

Shevu va començar a allunyar-se. Ben es va posar dret d'un salt.

-Senyor, què serà incriminatori?

El capità sempre li semblava vell a Ben, però era més jove que en Jacen. D'uns vint, potser.

Va mirar a Ben amb aquesta barreja de tristesa i paciència que Ben havia vist a la cara de la seva pare massa sovint.

-Crec que qualsevol creuria que els corellians havien neutralitzat a Gejjen, donada la nau adequada abandonada al port. Ja saps... registrada com corelliana, rastres forenses corellians... pots posar un accent corellià, oi? Si la situació es torna crítica i necessites parlar, vull dir.

Hi ha d'haver munts de corellians amb ressentiments contra ell, coneixent la seva política.

Ben va pensar en l'accent de l'oncle Han, o el que quedava d'ell. Sonava més coruscantí aquests dies.

-Puc fer-ho. Però com sabem que no ens ensopegarem amb autèntics corellians intentant evitar que Gejjen faci un tracte amb l'enemic?

-Això -va dir Shevu-, seria increïblement graciós per totes les raons equivocades. Assumint que ell tingui un tracte per posar sobre la taula, en qualsevol cas.

Vaig a matar algú i en quatre hores tornaré aquí com si res hagués passat.

-Hi ha alguna raó per la qual no pugui portar la meva vibronavalla? -Ben la va treure de la seva butxaca i la hi va allargar -. La meva mare me la va donar i... bé, ja sap.

-Pots portar-te el que sigui que funcioni per a tu, sempre que no deixis o portis proves que vinculin el tret amb nosaltres. -Shevu va examinar la fulla-. Sí, ho entenc. –Es va abaixar el coll de la camisa una mica per revelar una cadena d'or-. Res d'ID, és clar, però la meva xicota me la va donar i mai surto de patrulla sense.

Ajudava saber que tothom es posava nerviós abans d'una missió i necessitava un petit record dels éssers estimats. Shevu va arribar a mig camí de les portes abans de tornar-se i semblar estar preparant-se per dir alguna cosa.

-Comprenc que el teu pare podria trobar difícil d'acceptar el que fas, Ben, però jo estic orgullós de tu -va dir-. Tanmateix, si tingués un fill, jo no li deixaria fer aquesta mena de coses fins que fos un adult. No és que no tinguem suficients homes entrenats per fer-ho. Però... bé, el coronel Solo té les seves raons, estic segur.

Ben es va asseure pensant en la declaració durant un temps i va comprendre que Shevu havia dit pare, no pares. Potser pensés que la seva mare entendria un treball com aquest. Ben va sentir que estava penjant de la punta dels dits en la seva relació amb la família, però no hi havia hagut més baralles i no se sentia bastant enfadat per haver de comprometre’s. Potser això era en realitat del que es tractava quan creixies, d'una distància creixent dels pares, sabent que sempre hi hauria un demà i que no havia d'aconseguir el que volia ara mateix i començant a comprendre les coses per les que ells havien passat quan eren més joves.

Jo no li deixaria fer aquesta mena de coses fins que fos un adult.

Però el seu pare havia fet aquesta mena de coses, més o menys. Hi havia estat només una mica més gran, això era tot. Això no era diferent de fer esclatar l'Estrella de la Mort i munts de gent ordinària simplement fent la seva feina havia mort quan Luke Skywalker havia fet això. Ben estava eliminant a un sol home, no a espectadors.

Li recordaria això al pare si alguna vegada sortia a la llum i havia de defensar la seva decisió. El pare probablement diria que Jacen li va fer fer-ho.

Ben era al bany amb el tint introduït com escuma al cap i es va veure al mirall. Se sentia ridícul. L'escuma semblava malva i es va preguntar si alguna cosa havia anat horriblement malament. No obstant això quan se’l va rentar, el seu pèl era castany, simplement castanyer, i ell estava mirant a un estrany.

Bé.

Necessitava ser algú diferent per tota classe de raons.

Quan el seu pèl es va haver assecat, va treure les robes civils que Lekauf havia deixat per a ell: totes d'estil corellià, totes amb etiquetes corellianes. Això és en el cas que m’agafin. La idea va fer-lo estremir, però era un procediment estàndard. Ningú li havia parlat sobre el que passaria si els agafaven i com podia ser l'interrogatori, però podia endevinar-ho. Ells probablement no sabien en tot cas quin consell donar-li a un Jedi sobre com resistir un interrogatori.

Potser ells pensaven que ell simplement podia tocar una ment aquí i una idea enllà i sortir caminant de la cel·la.

Potser podia.

Ben es va examinar al mirall unes quantes vegades, intentant veure’s a si mateix com podria veure un estrany i estava satisfet de semblar diferent d’en Ben Skywalker i d’assemblar-se pertorbadorament a un noi corellià una mica més gran que ell, però ros: Barit Saiy.

No havia vist a Saiy des que li havien capturat amb els altres corellians. Després d'això, Ben havia deixat de preguntar-se què passava, però encara s'ho preguntava silenciosament.

Es va ajupir i va col·locar les seves botes a la taquilla. Llavors va comptar les diverses peces de l'equipament. El parell de diari, el parell desgastat de les batudes per donar-li bona sort... però no hi havia el parell millor per a les desfilades. No podia imaginar-se on havien anat. No, en realitat, podia imaginar-s’ho: Lekauf.

Ben les trobaria plenes d'alguna cosa prohibida just abans d'una inspecció de l'equip. O pintades de rosa brillant.

-Jori, pensaré en alguna cosa especial per a tu -va dir en veu alta i va somriure, desitjant la diversió.

Era agradable ser un dels nois. Ben va ficar el seu quadern de dades a la butxaca, es va preguntar on el deixaria per mantenir-lo fora de perill i va anar a recollir el Karpaki i alguns paquets de munició de l'armeria.

Només era una feina i ell havia de fer-ho.

APARTAMENT DELS SKYWALKER, CORUSCANT

Luke va despertar ple d'un pànic que feia que el cor li bategués molt de pressa i va allargar la mà cap a la forma encaputxada als peus del llit, sabent que estava somiant però incapaç d'evitar reaccionar davant l'espectre que es va dissoldre mentre es despertava completament.

No hi havia tingut el somni de l'amenaçadora figura amb la caputxa des de feia algun temps. Ara havia tornat. Eren les quatre del matí i la Mara encara no havia tornat a casa.

Normalment, el somni de la Força s'esvaïa i simplement li deixava aquesta sacsejada en les seves entranyes que li posava malalt com si hagués vist estavellar-se un lliscant. Però això era diferent.

Mentre baixava els peus pel costat del llit, va tenir la sensació que algú encara estava a l'habitació i estava segur que no estava adormit.

Va comprovar el crono per assegurar-se que encara no estava embolicat en el malson.

0410 hores.

No ho estava.

Luke va allargar la mà cap al seu sabre làser, que últimament havia estat mantenint a la tauleta de nit, i va fer una inspecció acurada de totes les habitacions. No va poder sentir carn i sang per enlloc, però va poder detectar alguna cosa. La presència estava ara tan a prop que gairebé podia sentir una respiració al clatell.

I llavors ho va sentir... diversió.

La presència, ara a les portes de l'apartament, estava segur, era com un núvol de fum girant en la seva ment. Gairebé podia veure-la. Quan va sentir que es tornava més sòlida, més real, més aquí, es va il·luminar de sobte com si una explosió silenciosa l'hagués elevat en una bola de foc que s'alçava.

Lumiya.

Lumiya.

Luke es va llançar cap a les portes davanteres, concentrant-se molt al mateix temps per utilitzar la Força per tancar els dos grups de portes al corredor de fora que s'alçaven entre l'apartament i els ascensors. Ell l’atraparia. Ella li havia mentit. Mara tenia raó. Tota aquesta ximpleria del satèl·lit de vacances, tot aquest «Jo no et desitjo cap mal» era només una estratagema, rient-se de la seva indecisió...

Les portes es van separar amb un murmuri d'aire i Luke es va llançar cap al corredor amb el seu sabre làser aixecat. Un grup de portes estaven obertes amb alguna cosa introduïda entre elles, intentant tancar-se repetidament i fent petits grunyits metàl·lics cada vegada que les vores interiors xocaven contra l'obstrucció i rebotaven uns quants centímetres. No hi havia ni rastre de la Lumiya.

Però ella havia estat aquí segons abans. Luke gairebé podia assaborir-ho en l'aire. Era com si ella hagués escampat perfum massa deliberadament i estigués deixant un núvol surant darrere d'ella, excepte que era una aroma de foscor, no d'olis estranys. Frustrat i furiós, va caminar a grans gambades pel corredor per veure què mantenia separades les portes.

Era un parell de botes negres, botes de l'exèrcit amb plaques segmentades de duracer al voltant del turmell, de la classe que portava en Ben. Va separar les portes amb una empenta de la Força i es va ajupir per recollir les botes.

Eren les d’en Ben. No només les va reconèixer Luke, sinó que també va sentir a Ben quan les va recollir.

Luke rarament arribava a conclusions precipitades.

Però estava segur qui les havia deixat allà i de quin era el missatge: Si puc agafar coses personals del teu fill, també puc agafar-lo a ell.

La idea va colpejar a Luke com una forta bufetada a la cara. Potser ella ha segrestat a Ben. Va buscar al seu fill en la Força i no va sentir cap crisi.

De fet, Ben semblava estar deixant un rastre en la Força d'algú que està profundament adormit i fora de perill. No obstant això, quant de temps estaria d'aquesta manera, Luke no estava llest per apostar-ho.

Va tornar a l'apartament per agafar la jaqueta, connectant el seu comunicador amb Jacen mentre se n'anava. No li importava l'hora que era. Jacen va respondre immediatament. Semblava que ell tampoc dormia molt.

-On és en Ben? -demanà.

-Dormit, Luke. -Jacen tenia aquest to tranquil i de falsa calma que feia qualsevol cosa menys calmar-lo. Petit jerk condescendent-. Hi ha cap problema?

-Heu tingut algun intrús aquesta nit al quarter general de la GAG?

Jacen li va dirigir una petita i tranquil·la rialleta.

-Som nosaltres els qui fem l'entrada a la força, Luke.

-Algú va deixar les botes d’en Ben aquí com a targeta de visita.

-No ho entenc. Ell les va deixar aquí?

-No té cap dels seus uniformes a casa nostra. Algú les va agafar del teu quarter general i tot i que sembla una broma juvenil... -Luke gairebé es va aturar abans d'esmentar la Lumiya, perquè no tenia ni idea encara de com de profunds que s'havien tornat els seus avenços dins de la GAG o fins i tot si Jacen era plenament conscient d'ells. Però estava enfadat i espantat pel seu noi i això sempre acoloria el seu judici-. És Lumiya. M'està desafiant. Mostrant-me que pot agafar-lo en qualsevol moment que li plagui.

Jacen va guardar silenci. Luke va esperar.

-No puc donar-te una explicació per això, realment no puc –Va dir finalment Jacen.

-Bé, Lumiya està tirant de la meva cadena, com probablement també ho estava fent a Gilatter. -Estúpid, Estúpid, estúpid. Com he pogut ser enganyat alguna vegada d'aquesta manera? -. I té algú dins la teva organització, així que et suggereixo que arreglis això ràpid.

-Ja hem tingut una investigació i no vam trobar res. Tindrem una altra, si això et fa més feliç. -La veu d’en Jacen sonava ofesa i irritada, però Luke ni tan sols podia prendre’s això com el que valia-. Però puc assegurar-te que Ben està fora de perill. Fins i tot té una bona protecció just al seu costat. El tinent Lekauf.

-M'alegro de veure que el tipus ha estat promocionat. Em sembla que és molt lleial a tu.

-Com el seu avi ho era a Vader, Luke. No pots comprar una lleialtat com aquesta. Ben està en bones mans. Parlarem de nou al matí.

Luke va tancar la comunicació. No, parlar al matí no serviria i no tenia sentit parlar amb Jacen, que clarament estava embolicat i lligat pel que fa a la influència de la Lumiya. Ella estava just sota el seu nas. Era massa per al que ell havia après sobre tècniques de la Força durant els seus cinc anys sabàtics.

Luke va córrer cap a l'aparcament i va arrencar el lliscant, potser una mica més ràpid del que era segur. Lumiya havia deixat un rastre molt clar, cridant-lo al fet que la seguís. Bé, ell no anava a empassar-s’ho. Havia de ser una diversió... o una emboscada.

Mai he tingut por d'una emboscada, Lumiya.

Entraré gustosament en una, sabent que els meus enemics hi són. Bonic truc. Ja vaig, no et preocupis.

Va resistir l'impuls de deixar-ho tot a un costat i carregar darrere del seu rastre. Ella encara era a prop, o almenys encara a Coruscant. Ell podia sentir-ho. Però havia de parlar amb la Mara primer i ella estava en el Comandament de Caces Estel·lars. Ell va obrir el comunicador.

Com va poder haver deixat que això continués durant tant de temps? No m'importa si s'espera que sigui l'ancià home d'estat. Això s'acaba. Això s'acaba ara.

-Mara, tenim un problema -va dir-. Lumiya.

-Estic amb la Jaina, amor. Vols que jo...?

-Ha estat fora del nostre apartament. -Luke va escollir ara les seves paraules una mica més acuradament. Mara es posaria molt furiosa tan aviat com ell esmentés les botes d’en Ben. Era una amenaça sinistra i silenciosa-. Queda't on ets. Estaré allà en uns minuts.

-Quan hi hagi un rastre refredant-se?

-O una diversió.

-O un rastre que ella vol que pensis que és una diversió.

Sí, Mara i Lumiya tenien les dues aquesta manera de pensar de capa sobre capa, just com Palpatine les hi havia ensenyat.

-Sé el que ella vol –va dir ell i va penjar.

Luke va trencar les regulacions del trànsit una dotzena de vegades. Es va apartar de les línies regulades, sempre ocupades de Coruscant, i va rebre un esclat discordant de clàxons d’aquelles naus que gairebé colpeja els seus morros. De camí a les accions automàtiques, la seva ment va lliscar en una profunda contemplació mentre prenia la ruta familiar cap al Comandament de Caces Estel·lars.

Sé quin és el problema.

Va pensar en quaranta anys enrere, quan havia estat disposat a llançar-se en ajuda d'una total estranya basant-se en un missatge en un holograma interceptat. La suplica de rescat no havia estat dirigida a ell, però ell havia respost de totes maneres, sense pensar, sense qüestionar-s’ho, perquè havia sentit que era una cosa que havia de fer.

I ara actuo sensiblement i sòbriament, perquè sóc el líder del Consell Jedi i ja no tinc dinou anys.

Però no era la seva naturalesa. No era el que feia millor. Només perquè tingués els dons que fossin que la Força li havia donat més generosament que a altres Jedi, això no significava que hagués d'estar fet específicament per a... el comandament. Sí, el comandament: això era. Pensava en la molesta frustració que sempre sentia quan enviava a altres Jedi en missions i com pensava que era només reticència a admetre que era el torn dels joves Jedi de fer-se càrrec de les accions físiques atrevides mentre ell prenia sàvies decisions a la Sala.

Assegut sobre el meu cul.

El que ell feia millor era arreglar el que anava malament i si no podia arreglar això pel seu únic fill, llavors què era?

He oblidat qui sóc.

Era un home poc complicat que volia prou als seus amics i la seva família com per morir per ells, si això era el que calia per salvar-los.

Era, com Mara li deia a mínim un cop al dia, un granger.

Era Luke Skywalker. I si va poder enderrocar l'Imperi sense pensar-s'ho dues vegades, amb certesa podia acabar amb una de les restes més lamentables del seu govern: Lumiya.

COMANDAMENT DE CACES ESTEL·LARS DE L'AG, CORUSCANT

-Ja saps, això sempre funciona en els holovídeos de crims...

Mara va afegir un altre marcador il·luminat a l’holocarta de la galàxia i es va apartar per veure si apareixia un patró en els moviments de la Lumiya. Era una gran galàxia i la Lumiya semblava cobrir molt espai, el que ara cobria les portes davanteres de la Mara.

Segueix així, noia cyborg. Només estàs fent que em concentri millor.

-També podríem utilitzar el temps productivament. -Jaina es va inclinar sobre l'escriptori i va introduir més coordenades. Ara que tornava a ser una civil, era aquí en la seva capacitat com a Jedi treballant per al Luke Skywalker i el Consell, però tornava a ficar-se en els mètodes de la flota amb rapidesa-. Així que afegim els moviments coneguts de l’Alema...

-Bé, tampoc hi ha un patró aquí... Creus que és qüestió que l’Alema estigui aguaitant a la Lumiya, buscant les restes de la seva taula? Per què aquestes dues semblen passar l'estona juntes?

-Per què totes dues necessiten piles de peces de recanvi?

Mara va ofegar una rialla.

-Això no és agradable, Jaina...

-De debò. No tenen suficients parts que funcionin com per fer una humanoide decent entre les dues.

-Les dues són bones en amagar-se, tant si és per disfressar la seva presència o per esborrar els records d'haver estat vista. -Mara estava sentint al seu voltant en la Força, esperant simplement al fet que la Lumiya sortís corrent d'enlloc. Podia sentir-la, però no prop-. Lumiya ha trencat la seva tapadora, i no és estúpida, així que vol que la vegin.

Jaina va seguir comprovant el crono a la paret i després mirant el seu propi rellotge.

-Vas anar a veure a Jacen?

-Sí.

-I?

-Vols la veritat, Jaina?

-No la vull sempre?

-Lumiya l’està doblegant d'alguna manera.

D'acord, no necessites dir-me que vaig ser l'última persona en adonar-me’n.

-No anava a dir-ho. Però li... vas esmentar això?

-Sí. Vaig pensar que era hora que algú li donés una pista que ens hem adonat que el nostre Jacen s'ha convertit en un monstre. -Mara s'estava enfadant i la seva honesta veu interior li va dir que l'única persona que es mereixia aquesta fúria era ella mateixa, per defensar-lo mentre els fets que les coses estaven anant desastrosament malament li estava mirant a la cara. Però la Mara era humana, i tenia por per Ben, i ho va bolcar sobre la Jaina-. Perdona per preguntar, però sent la seva bessona, tu mai li ho vas plantejar?

-Ho vaig intentar. Ell em va respondre amb un càrrec per a un consell de guerra, recordes?

-No puc evitar pensar que podries haver intentat donar-li una trompada.

-De sobte ell és responsabilitat meva? Sóc jo la que va dir que s'estava tornant fosc, fa temps.

-D'acord, d'acord, ho sento. -Mara va aixecar les mans en una submissió fingida. Podia disculpar-se, però no podia retirar el seu to àcid i es penedia d’això-. Jo només... d’acord, no és cosa meva.

-Escup-lo, Mara.

-Simplement no entenc com pots estar tan enredada en si vols a Jag o a Zekk quan el teu propi germà s'està fent trossos i emportant-se a altres amb ell.

-Guoa.

-Ho sento. Vaig dir que no era cosa meva.

-Bé, ho vas dir, així que... sí, vull estar distreta per assumptes personals, perquè d'una altra manera m'estaria tornant boja intentant entendre per què Jacen està fent el que li està fent als nostres pares.

-Potser és hora que tots ens enfrontem a això. Junts.

Hi va haver un estrany silenci. Mara volia dir-li que ara era una dona adulta i que era hora que deixés de jugar com una adolescent i que Ben era més adult als catorze que ella als trenta-un. Era despit, parcialment veritat i parcialment alimentat per la incomprensió de la Mara de qualsevol que no estigués tan totalment centrat en la missió com ella, fins al punt d'excloure tota la resta.

Es va guardar els seus pensaments per a ella. Era un senyal d'una mitjana edat cansada, juntament amb els cabells blancs i les estries que s'esvaïen.

Vaig passar tota la meva joventut treballant per a l'Emperador. Mai vaig tenir la llibertat que la Jaina sempre ha tingut. I una petita part de mi... està ressentida ara per això.

No era culpa de la Jaina. Ella era tan tossuda i apassionada com el seu pare, però no havia trobat encara completament el silenciós duracer ocult de la seva mare.

Estarà a l'altura del desafiament quan es presenti.

Però si no és això, no sé què és.

Jaina tenia el cap baix, amb els cabells formant una cortina fosca mentre s'inclinava sobre l'escriptori, pretenent estar absorta en la carta, però la Mara va poder sentir que estava ferida. No era la primera vegada en les setmanes recents.

Mara la compensaria quan es calmés. Les famílies tenien discussions tot el temps. Les tempestes s’oblidaven.

-Canvi de plans -va dir en Luke, sortint del turboascensor amb el pèl regirat i una bossa en una mà.

A vegades tenia aquesta expressió de «no m'aturis» i la tenia ara. Això sempre feia que la Mara el volgués detenir.

-Aniré darrera la Lumiya. Ja n'hi ha prou.

-No, no vas a seguir-la -va dir la Mara-. Estàs massa involucrat. Ella t'està tendint un parany.

Luke va deixar amb un cop la bossa damunt de l'escriptori, desestabilitzant l’holocarta. Jaina va retrocedir.

-Les botes d’en Ben -va dir en Luke.

-I l'assumpte és...?

-Dipositades al nostre apartament per la Lumiya.

Mara va posar la seva mà sobre les botes i va sentir les restes d'energia fosca. Ara estava furiosa: fredament, clarament, geladament furiosa.

-Ha estat en el quarter general de la GAG. O a l'apartament d’en Jacen. No sé quina idea m'agrada menys.

-Jo necessito arreglar això amb ella.

-És, com algun almirall va dir una vegada, un parany...

-Per a ella. Per mossegar més del que pot mastegar.

Jaina els va mirar a tots dos, semblant encara una mica ferida.

-Oncle Luke, vaig a ficar el nas aquí i a dir que és millor si nosaltres anem darrere de la Lumiya ara, perquè ella clarament està jugant i... jo mai t'he vist tan enfadat abans.

-Luke, la pregunta que has de fer-te a tu mateix és aquesta -va dir la Mara, posant-se la jaqueta i comprovant les seves armes personals-. Què faràs quan l’atrapis?

Luke va empassar amb força.

-Sé el que he de fer.

-I què hi ha de la conversa que vam tenir l'altre dia sobre ser l'adequat per al paper? Jo una assassina entrenada o tu, l'honest guardià de fer el correcte? -Sable làser, vibronavalles, pistola làser oculta, llançador de fletxes i l'últim dels meus transponedors. Comprovat-. Aquí està el pla. Tu li fas l'ullet a Jacen mentre jo vaig darrere d'ella.

-Jo també vaig –va dir Jaina-. Odiaria que se m'escapés Alema si apareix.

Les coses estaven tornant al normal, llavors. Mara es disculparà quan estiguessin de camí i Luke s'estava assegurant que sabia en què estava ficat Jacen, en cas que la Lumiya estigués executant una elaborada diversió per allunyar-los a tots de Coruscant.

Luke es va mirar les mans.

-Sé que tens raó. No sento que sigui correcte, però sé que jo no hauria de seguir-la buscant venjança i no sé què farà falta perquè jo la mati. I ni més ni menys que això té sentit ara.

Mara va assentir i va connectar el comunicador amb l'equip de terra de l'hangar.

-Prepareu un Ala-X, si us plau. -Ella es va posar els guants, els que no tenien dits que li donaven una bona subjecció però encara li deixaven sentir l’arma-. Vaig a tornar, començant per l'apartament, i a seguir-la des d'allà. Vol deixar un bonic rastre? Ha trobat justament a la persona adequada perquè el segueixi. Jo arreglaré això, perquè és culpa meva que hagi arribat tan lluny.

-Hauria d’haver anat directament darrere d'ella i llavors no m’hauries convençut perquè no fes això -va dir en Luke.

-Jaina té tota la raó. Tens massa història amb la Lumiya i estàs massa excitat. Has de matar en fred.

Luke va semblar com si tingués el cor trencat durant un moment. No era decepció per perdre una discussió amb ella, perquè no hi havia discussió.

Era sentit comú. Només perquè fossin família no significava que la millor pràctica militar sortís per la finestra. Però alguna cosa li havia colpejat que no li agradava, una cosa més que les constants amenaces d’en Ben de la Lumiya.

-Odio quan tens raó -va dir ell i se les hi va arreglar per fer un somriure-. Jacen diu que Ben està adormit i sembla així. Així que està bé.

-Aquí ho tens -va dir la Mara. Encara no li havia dit al Luke que Ben podia tancar-se a la Força. Tindria una petita xerrada amb el seu fill sobre això primer-. Ara marxem. Fes una ullada a Jacen. Vés i tingues una xerrada d'oncle preocupat amb ell davant de caf si has de fer-ho. Però queda't a prop en cas que sigui aquí on es dirigeix ​​la teva ex. -Ella va donar uns copets la galta d’en Luke i li va fer l'ullet, esperant prendre-s'ho a la lleugera perquè ell no veiés quant li estava preocupant la Lumiya-. Pot ser que estigui encanudint, granger, i no tinc el seu sentit dramàtic del vestuari, però almenys tot el que tinc és de carn i ossos...

Luke gairebé va riure. Mara li va donar un copet amb el dit índex a la seva cella en una salutació de broma i va marxar amb la Jaina. Quan va arribar al turboascensor, va comprovar el seu quadern de dades per veure on havia anat el transponedor d’en Ben.

Si t'has deixat la fulla en la teva taquilla, Ben...

Una mica abans, havia aparegut a la petita pantalla del quadern de dades com un punt estàtic a la Ciutat Galàctica, al quarter general de la GAG. Ara... no.

-Què passa? -va preguntar la Jaina.

-Res. -On estàs? -. Res de res.

Mara va canviar a escales de pantalla més grans fins que va tornar a recollir el punt del transponedor i les coordenades no tenien sentit.

Ben semblava estar a Vulpter.

Què t'ha portat allà, Ben? Vulpter no és a la guerra.

Si li ho deia al Luke, amb l'impuls que ell s'havia fabricat, ella sabia que ell aniria amb tots els canons espurnejant.

Així que ella simplement li va somriure a la Jaina, preparada per deixar que la Lumiya jugués a tocar i parar abans que la Mara finalment separés el seu adornat cap del seu cos de metall, acabant la seva disputa amb els Skywalker d'una vegada i per sempre.

Ja vaig, cyborg. És l'hora.

Següent