Vel de traïcions (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Adi Gàllia es va reunir amb Qui-Gon i Obi-Wan en una zona restringida de l'espaiport, quan aquests van baixar de la llançadora d’esmolat morro que els havia baixat al planeta.

—El Jedi favorit del Summe Consell —va dir Adi quan Qui-Gon es va acostar, els seus llargs cabells i la seva túnica marró agitant-se al vent—. No estava segura si us veuria arribar al teu Padawan i a tu conduint la fragata del Capità Cohl.

—Vàrem deixar el Falcopenat en òrbita —va replicar Qui-Gon sense humor—. Quina és aquí la situació?

—El Mestre Tiin, Ki-Adi-Mundi, Vergere i alguns Jedi més estan ja de camí des de Coruscant.

—Has demanat a seguretat que controlin tots els vaixells de càrrega corellians? —va preguntar ell, posant les mans als malucs.

—Saps quants vaixells de càrrega corellians hi ha ara mateix en òrbita? —va respondre ella amb una mirada de patiment—. Poc es pot fer, si no pots proporcionar-nos un registre o signatura energètica d'algun tipus. Tal com estan les coses, els de duanes i seguretat trigaran tota una setmana a registrar totes les naus.

—Què se sap del Capità Cohl?

Adi va negar amb el cap, les cues de la seva ajustada boina li van assotar els seus trets regulars.

—Ningú que encaixi amb la descripció d’en Cohl ha passat per Immigració d’Eriadú.

—No ens haurem avançat a ell, Mestre? —va preguntar Obi-Wan—. El Falcopenat és la nau més ràpida en la qual he viatjat.

Adi va esperar la resposta d’en Qui-Gon, que va ser una negació amb el cap.

—Cohl és aquí, en algun lloc. Noto la seva presència.

Els tres van mirar al seu voltant, buscant amb la Força.

—En aquest moment hi ha molta pertorbació. Resulta difícil enfocar en res —va dir Adi després d'un llarg instant.

La decisió va sorgir a la mirada d’en Qui-Gon.

—Hem de convèncer el Canceller Suprem perquè ens permeti prendre el lloc dels sues guàrdies del Senat. És la nostra millor possibilitat.

* * *

Havac els va conduir per un llarg passadís. Contra una paret hi havia al voltant d'una dotzena d'agents de duanes, tombats, lligats, emmordassats i amb els ulls embenats, proferint apagades exclamacions de fúria quan Cohl, Rella i Boiny van passar pel seu costat. Havac va continuar fins a una sala on s’albergava la petita planta energètica del magatzem.

Va obrir la porta i va fer gestos perquè entressin tots. Titil·lants llums penjats del sostre il·luminaven el sorollós generador i les dotzenes de caixes sense obrir. La sala feia pudor de lubricant i combustible líquid.

L'actitud d’en Havac va canviar quant va tancar la porta darrere seu. Va desenrotllar la bufanda de tela que li ocultava el rostre i la va tirar a terra.

Cohl va mirar-lo amb curiositat.

—Per què tan nerviós. Havac?

—Per vostè! Gairebé ho espatlla tot! —va respondre ell iracund.

Cohl va intercanviar breus mirades amb els seus companys abans de parlar.

—De què està parlant?

Havac va lluitar per recuperar les bones formes.

—Els Jedi han descobert que ha estat contractant assassins, i que planeja fer alguna cosa a Eriadú. La seva cara està per tota l’HoloRed!

—Una altra vegada els Jedi. Creia que Cíndar i vostè s'anaven a encarregar de mantenir-los ocupats.

—I així ho vam fer. Vàrem atraure als Jedi a Asmerú, i després vam aconseguir allunyar-los més encara d’Eriadú. Però vostè ha deixat un rastre que podria seguir qualsevol aficionat, i ara Cíndar ha mort per culpa seva.

—Perdoni si no em poso a plorar—va dir en Cohl dèbilment.

Havac va ignorar el comentari i va començar a caminar d'un costat a un altre.

—M’he vist obligat a modificar tot el pla. De no haver estat per l'ajuda del nostre assessor...

—Prengui-s’ho amb calma, Havac. Li donarà un atac.

Havac es va aturar darrera de la Rella i va apuntar a Cohl amb l'índex.

—Vaig a usar als homes que m'ha portat per crear una distracció.

Els trets d'en Cohl van adquirir un rictus aspre.

—No puc permetre això, Havac. No els vaig portar fins aquí perquè els matessin. Confien en mi.

—Conformi’s pensant que moriran rics, Capità. I, el que és més, no m'importa ni el que pensi ni el que pugui permetre o no. No permetré que interfereixi en els meus plans.

Cohl va llançar una breu rialla.

—Pensa aturar-me? —va dir, tornant-se cap a la porta.

 —Quedi’s on està!

La mà d’en Havac va volar a la cartutxera del làser de la Rella. Aquesta va intentar tornar-se, però no va tenir temps. Havac li va envoltar el coll amb l'avantbraç esquerre, mentre pressionava la seva pistola contra la templa.

Cohl es va aturar en sec i es va tornar lentament cap a ell. Boiny estava tan apartat d’en Havac com ell, i cap d'ells es va arriscar a moure’s.

—No té estómac per a aquest tipus de treballs, Havac —va dir Cohl amb veu controlada—. Aparti la pistola i deixi-la anar.

Havac es va limitar a augmentar la pressió contra el coll de la Rella. Aquesta va subjectar el front d'ell amb les mans.

—Vostè mateix ho va dir, Capità: es pot matar a qualsevol. I així ho faré si intenta anar-se'n. Li juro que ho faré.

Cohl va mirar a Boiny abans de replicar.

—Pensi-ho bé, Havac. Vostè és el cervell, recorda? Ens va contractar per ser la força bruta.

La cara d’en Havac estava vermella per la ràbia i la por, tremolava de cap a peus.

—Em subestima, sempre ho ha fet.

—D'acord. Potser és així, però això segueix sense significar que...

—Em sap greu que això hagi de ser així. Però quan es tracta de protegir els interessos de la Vora Exterior, la gent com vostè, com Rella o com jo, som prescindibles. I, en qualsevol cas, el nostre assessor prefereix deixar la menor quantitat possible de caps per lligar.

La porta es va obrir i dos dels col·legues d’en Havac van entrar a la sala enarborant les seves pistoles.

Cohl va veure el pesar en els ulls foscos i bonics de la Rella.

—Oh, Cohl —va dir ella en to trist i quedo.

Tot d'una, Havac va moure la pistola i va disparar.

El tret xiuxiuejà al costat del cap de la Rella, encertant a Cohl al pit. Un segon tret va colpejar la paret situada darrere d’en Cohl i va rebotar per tota la sala. Retorçant-se cap a una banda, es va llançar contra els dos homes que hi havia al costat de la porta, tirant-los a terra amb un bloqueig del seu cos.

En aquell mateix instant, la Rella va doblegar la cama dreta i va projectar el peu contra l'entrecuix d’en Havac. Aquest va trontollar cap enrere, boquejant a la recerca d'aire, però manegant-s’ho per no deixar anar la pistola. Boiny es va llançar contra la Rella, buscant tirar-la a terra, però Havac va començar a disparar a cegues, encertant a Rella al coll i a Boiny en un costat del cap.

Cohl lluitava amb els dos homes que havia enderrocat quan va sentir els trets i va veure la Rella esfondrant-se. Una ràbia sobtada va anar en la seva ajuda, permetent-li arrencar una pistola de mans d'un dels homes i matar-lo d'un tret a la cara. L'altre home va rodar i es va incorporar ajupit, llançant una andanada de trets contra Cohl.

Aquest va sentir una calor intensa a la cuixa, l'abdomen i el front. Va xocar contra la paret i va lliscar lentament fins a terra, deixant anar la pistola.

Boiny va proferir un gemec a l'altre costat de la cambra, i es va incorporar per caure d'esquena, amb sang regalimant del cap.

Cohl va mirar a Rella a través d'ulls mig tancats. Una única llàgrima relliscava pel seu rostre, baixant per la galta dreta fins a la mandíbula. Cohl va allargar la mà dreta cap a ella, només perquè caigués al seu costat com un pes mort.

—Havac —va dir feblement, abans que el cap li caigués sobre el pit.

Un tremolós Havac, amb l'esquena enganxada a la paret, va deixar anar la pistola de la Rella com si acabés d’adonar-se que l'empunyava. Va mirar amb ulls molt oberts al seu company.

—I... Està morta?

L'humà va mantenir la pistola preparada i es va acostar primer a Rella, després a Boiny i finalment a Cohl.

—Sí, i aquests dos van camí d'estar-ho. Què fem amb ells?

Havac va empassar saliva de forma molt audible.

—Les autoritats estan buscant al Capità Cohl —tartamudejà—. Igual hauríem de permetre que el trobessin.

—I els altres... els que va portar Cohl?

Havac ho va meditar uns instants. A continuació va recollir la bufanda que havia tirat a terra i va començar a embolicar-se la cara amb ella.

—Només em coneixen com Havac —va dir, i es va dirigir a la porta.

* * *

Un destacament uniformat de guàrdies de seguretat d’Eriadú va escortar a Qui-Gon, Obi-Wan i Adi Gàllia fins a la porta fortament custodiada de les habitacions temporals del Canceller Suprem en la majestuosa casa del tinent de governador Tarkin.

Sei Tària els va escortar la resta del camí.

—Mai vaig poder agrair-li personalment el que va fer al Senat —va dir Valòrum a Qui-Gon—. Si no fos per vostè i per la Mestra Gàllia, avui no seria aquí.

Qui-Gon va assentir en senyal de reconeixement i respecte.

—La Força estava amb vostè aquell dia, Canceller Suprem. Però no hem de pensar que aquesta amenaça ha passat ja. Hi ha motius per suposar que l'atemptat de la plaça es va preparar per atraure les forces de la República al sector Senex, i així distreure'ns d'un pla similar que el Front de la Nebulosa espera poder dur a terme a Eriadú.

Valòrum va agitar les espesses celles.

—Un atemptat aquí contra mi soscavaria el poc suport de què gaudeix ara mateix el Front de la Nebulosa en la Vora Exterior.

—El Front de la Nebulosa té tanta fe en la República com a una coalició de mons fronterers —va replicar el Jedi amb calma i fermesa—. Atacant aquí, pretenen induir a la República a renunciar als seus interessos en les zones de lliure comerç i preparar el terreny per a un moviment separatista en la Vora Exterior. Ja sé que desafia tot seny, Canceller Suprem, però el Front de la Nebulosa sembla haver perdut el seny.

Valòrum va donar uns passos allunyant-se del Jedi, girant-se després sobre els talons.

—Llavors, em correspon convèncer els delegats dels sectors fronterers que afluixin el jou a què els ha sotmès el Front de la Nebulosa i la Federació de Comerç.

—Canceller Suprem —va intervenir l’Adi acceptaria posposar el seu discurs d'inauguració fins que puguem descobrir quin és el pla del Front de la Nebulosa? Potser els assassins s'hagin infiltrat ja en la seguretat d’Eriadú.

—No penso fer res d'això —va replicar Valòrum negant amb el cap—. Tal com estan les coses, qualsevol canvi del protocol podria interpretar-se com debilitat o com dubtes. Em sap greu, m'adono que tenen les millors intencions en ment, però no puc permetre que interfereixin en el procés. Pel bé de la República.

Adi va inclinar el cap.

—Honrarem els seus desitjos, Canceller Suprem.

Els tres Jedi van donar mitja volta i van sortir de la sala.

—S’haurà d'anar directament a on es celebrarà la Cimera i veure el que podem descobrir-hi —va dir Qui-Gon tot just es va tancar la porta darrere d'ells.

Següent