Sacrifici (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

No vull preocupar-lo, senyor, però acabo de sentir una cosa a les instal·lacions del mercat del metall que podria preocupar-nos. Algú està parlant sobre oferir futures participacions en ferro mandalorià. I les accions de MandalMotors acaben de pujar per primera vegada en anys.

-Analista d'inversions, Tresor de l'Aliança Galàctica.

ALA D'INVESTIGACIONS DE MANDALMOTOR, KELDABE, MANDALORE

-Llavors què penses, Fett?

Jir Yomaget era la classe d'home que probablement havia de ser anestesiat per posar-li un vestit jaqueta. Estava amb els braços creuats mirant extasiat l'estructura d'un avió que Fett no havia vist abans, un home incongruentment malgirbat i pertorbadorament jove amb un abric verd i una armadura parcial.

-El prototip?

Yomaget va assentir.

-Va començar la seva vida com el Kur'galaar. Apte per a una tripulació de tres o de dos amb una càrrega útil extra, capaç de generar atmosfera, configurable per a qualsevol cosa des d’atacar un planeta a papers de caçador-assassí i ràpid. Ara digues-me que no és preciós.

Ala d'investigacions era un terme per a la col·lecció de coberts i hangars atrotinats. Però l'aparença desmanegada de l'exterior contradeia la tecnologia de l'interior. MandalMotors havia lluitat per aixecar-se de nou sota una Aliança Galàctica que no estava lliurant donacions de reconstrucció a Mandalore. Ara tenia un avantatge que podria explotar.

-Com és de ràpid? -va preguntar en Fett.

Yomaget probablement no mirava a la seva dona i els seus fills amb tanta adoració com la que li estava prodigant al caça d'assalt.

-Punt 4 d’hipermotor. L'última arma de xoc.

-I no em vas oferir l'oportunitat de comprar-la. -Fett havia modificat l’Esclau I fins 1 punt set-. Això supera un Ala-X.

-És un prototip inacabat.

Tenia al voltant de quinze metres del morro a la cua amb una amplada de vuit metres, una nau triangular facetada gris carbó que no tenia cap de les línies insectils de l’StarViper. Fett va caminar al seu voltant, notant buits i carcasses buides i va imaginar que portaria quatre canons làser i potser un parell d'altres armes. La cua acabava en una secció plana amb reixetes i respiradors que s'assemblaven als ports d'un quadern de dades.

La pell era totalment llisa, amb les seves superfícies anguloses sense trencar excepte pel logo del mitosaure pintat en un gris més clar en les escotilles laterals: res de platejat, res de racons de vores esmolades i la coberta tintada de transpariacer semblava fondre’s amb la superestructura. Fett s'hauria ajupit per sota per fer-li un cop d'ull a les beines dels làsers i les portes d'emmagatzematge, però el caça era massa baix perquè ell ho fes còmodament. No podia enfrontar-se a què li agafés el dolor i haver de sortir de quatre grapes com un idiota.

-Així que és ràpid. I bonic.

-Casc deflector invisible, respiradors de refrigeració, recobriment absorbent d'escàner. -Yomaget va fer un gest amb un aparell unit a la placa de l'avantbraç, el va prémer i la coberta es va obrir. Es va separar en dues escotilles que s'obrien des de dalt i ell es va balancejar per entrar a la cabina-. També es gira sobre la part de baix, en cas que el pilot hagi de sortir com una bala. Ara, l’aviònica... visió sintètica, pantalla de cabina panoràmica, selecció controlada per l'ull, punteria, tot el que s'espera.

-Sona com si haguéssiu tingut un concurs per veure quants aparells podíeu apinyar en un caça.

-Tot el que hem estat capaços de fer des que la guerra vong va acabar és restablir la nostra producció de models bàsica i treballar amb algunes idees millors. -Yomaget es va inclinar sobre el costat del caçador. Totes van acabar aquí.

-Llavors...

-Bé, volies saber què podríem fabricar amb el nou beskar. Personalment, m'inclinaria per incorporar-lo a l'estructura. Pell de beskar micronitzada o una armadura de beskar laminat.

-Beviin en diria d’això tirar-li massa ous al pastís.

-Pensa-hi com en el demostrador.

-Això el convertiria en el caça més ràpid i menys vulnerable del mercat. La càrrega d'armes podria ser un compromís. -Fett no estava segur que tingués el poder o el dret de dir-li a MandalMotors què fer amb el seu producte. Això no era Coruscant, on la seguretat nacional estava per sobre de les preocupacions comercials per llei-. No obstant això, afegeix-li armament a la part superior posterior i no voldria que això se li vengués a ningú més.

-No et preocupis, farem el model empobrit per a l'exportació. Recorda que vivim aquí. Tots vam perdre família davant els vong. -Yomaget va saltar des de la cabina amb una agilitat que Fett va envejar. Llavors va pressionar l'aparell de la placa de l'avantbraç i el caça grinyolà dèbilment abans de trontollar cap enrere sobre la secció de la seva cua i aixecar-se noranta graus per quedar recte, un mecanisme no diferent del de l’Esclau I-. Pot aterrar verticalment en una zona de poc més de trenta-dos metres quadrats.

Fett es va allunyar uns quants metres per fer-se una idea millor de la forma. No s'assemblava a cap altra nau que hagués vist.

-M'hi jugo al fet que també fa trucs.

-Les nostres accions han pujat com un coet i ni tan sols hem presentat això.

-Jo vaig comprar unes quantes. Algú havia d’assegurar-se que la majoria de les accions romanien en mans mandalorianes.

-Quina sort que no tinguem una llei contra el tràfic d'influències.

-No pretenc vendre-les. Podria lliurar-les a algú amb la condició que mai les vengui a... aruetiise.

-És això un endavant amb la producció?

-Models complets per a nosaltres i empobrits per a ells. -Fett es va allunyar vivament, sentint que els seus actes de prudència desconnectats encaixaven en una política d'alguna classe-. Assegura't que els hipermotors dels models d'exportació són una fracció millors que els d'un Ala-X, res més.

Yomaget el va seguir. Això era posar una política de defensa en marxa i els clans no havien estat consultats. I no els faria res, Fett ho sabia.

-Llavors anem a armar la Confederació -va dir en Yomaget.

-Armarem a qualsevol, incloent l'AG, si poden pagar. -Fett ni tan sols havia pensat en el següent moviment: simplement va passar-. Sempre i quan el coronel Jacen Solo vingui aquí en persona per negociar el tracte.

-Ets un home subtil, Fett.

-Mai m'havien dit això abans.

-El cinquanta per cent de la producció per a la nostra pròpia defensa?

Defensa. Era una manera d’anomenar-ho.

-Hi estic d'acord.

Als mandalorians els hi agradaven els compromisos sensibles. Els millors tractes eren aquells on les dues parts estaven contentes o on una estava contenta i l'altra morta. Fett es va aturar a punt de demanar volar amb el primer caça de beskar que sortís de la línia de producció. Volia que aquest privilegi fora per a Beviin, el més proper que tindria mai a un amic.

Esperava amb impaciència veure la reacció quan MandalMotors obrís el seu llibre de comandes. Jacen Solo hauria de triar entre deixar que l'enemic de l'AG tingués millors caces que els seus i aparèixer per aquí. Fett no tenia dubtes de què triaria, però seria divertit veure’l haver de tractar amb els problemàtics assumptes de presentació en públic. Això s'arreglaria.

-Es dirà el Bes'uliik -va dir Yomaget darrere seu-. El Basilisc. Sempre vaig tenir afecte pels antics droides de batalla. Un bon i vell nom mando i un antiquat ferro mando en un paquet que és una obra d'art.

Fett va assentir per a si mateix. Bes'uliik. Tenia un bonic so. Un nom del passat, un nom que no desapareixeria, sense importar quant ho intentés la resta de la galàxia. Mai més.

Bes'uliik.

Era la classe de notícies que feia que altres homes s'allunyessin xiulant.

ESPAIPORT DE CHARBI, VULPTER, NUCLI PROFUND

Ben es va pressionar tan a prop del finestral com va poder per mirar al permacret de sota. Fora era un dia boirós, però el seu cos deia que encara era de nit i necessitava dormir més.

Pel que fa a la resta de l’espaiport, el vehicle Incom molt vell però ben mantingut no era una nau de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica acuradament contaminada amb pols corelliana, amb deixalles de menjar corelliana, tela corelliana i un altre nombre de tocs dissenyats per mostrar a un equip forense que la nau venia definitivament de Corèllia. I l’apallissat transport de lliurament intersistema que seguia a la llançadora d’en Cal Omàs no era una nau espia amb comunicadors del millor, aparells d'engany i amb un hipermotor millorat.

Jori Lekauf tampoc era un assassí de la GAG.

Era només un altre agradable jove corellià ordinari en una aventura amb el seu jove cosí en una nau vella en la qual havia invertit cada crèdit que s’havia pogut permetre durant dos anys per comprar-la.

El problema era que Ben podia creure’s tot això amb massa facilitat, fins i tot encara que havia vist l'abast de les armes que Lekauf portava sota la seva jaqueta.

-Si m'hagués deixat els cabells vermells, la semblança familiar hauria estat més convincent -va dir en Ben. Volia un altre caf per mantenir-se alerta, però va tenir una visió d'estar desesperat per visitar el bany al punt més crític de l'operació si en bevia més-. El teu cabell està enrogit en realitat.

-És més ros sorrenc -va dir en Lekauf-. Un humà pèl-roig crida l'atenció, però dos és demanar que els recordin els testimonis. Si és que en tenim algun, això és.

-Podríem haver-nos vestit d’ubesos... amb màscares.

-Crec que això s'ha fet abans.

-Només estic preocupat.

-Ho sé.

Va ser una llarga espera. Shevu establiria contacte amb ells quan aterrés. La seva última transmissió deia que estava uns minuts per darrere de la llançadora de l’Omàs, el que no atrauria sospites.

Charbi era un port atrafegat on es transportaven béns barats i de mala qualitat i les naus aterraven massa a prop unes de les altres per la seva seguretat i comoditat. A ningú li importava qui eres mentre es paguessin els honoraris i les taxes del port.

Deien que Vulpter havia estat una vegada un planeta adorable. Ara no semblava adorable: els cels tenien aquesta boirina del fum contaminat que significava que aquí hi havia unes meravelloses postes de sol vermelles, i no gaire més pel que estar agraïts. I això era després que s’hagués intentat netejar l'ambient. Les vastes pistes d'aterratge (camps d'aterratge, més aviat) estaven plenes amb dotzenes i dotzenes de naus en diversos estats de manca de reparació, algunes portant subministraments i combustible a bord i algunes atracant al costat de magatzems de càrrega on cintes transportadores deixaven càrregues en els seus cellers. Els seus perfils brillaven en la càlida boira dels motors que vagarejaven. I hi havia tota mena d'espècies deambulant a peu entre les naus, estirant les seves cames (entre un parell i quatre, segons semblava). L'única concessió a la seguretat al camp d'aterratge era un rastre de línies vermelles i blanques pintades al permacret que tenien advertències per als vianants NO TRAVESSAR AQUESTA LÍNIA I COMPTE AMB EL TRÀNSIT TERRESTRE.

Però tothom estava creuant les línies com els hi donava la gana i els apallissats lliscants amb els uniformes de l'Autoritat del Port Charbi es desviaven al voltant d'ells, tocant el clàxon amb enuig.

Ben va decidir que era l'últim lloc en què algú esperaria que dos caps d'estat dugessin a terme una reunió d'alt nivell.

-Prepara’t -va dir Lekauf tranquil·lament, pressionant el seu dit contra la seva oïda-. És el capità... sí, senyor... rebut. -Va aixecar la mirada-. Al voltant de dotze minuts abans que Omàs aterri.

Shevu està just darrere d'ell a la cua per aterrar.

Ben es va animar. El Karpaki estava doblegat en dos dins de la jaqueta, just en el límit del que podia amagar, i la vibronavalla estava ficada en la butxaca del seu maluc. Va repassar en la seva ment com un bucle continu el què fer si i només si: el rifle per acabar amb Gejjen, preferiblement a llarga distància, i la vibronavalla per escapar si l’atrapaven.

Hauria estat millor atrapar Gejjen mentre l'home desembarcava, mentre estava exposat al camp d'aterratge durant uns moments sense espectadors movent-se al seu voltant. Però Jacen volia que es gravés la reunió. Era qüestió de seguir a Gejjen, o a Omàs, fins a l'habitació que havia llogat per hores, després esmunyir una càmera tira a través del forat sota les portes. El disseny de l'edifici mostrava munts de llocs on inserir l'aparell tan fi com el plastifí. Les portes de cada habitació estaven col·locades en un nínxol, així que, per una vegada, era una simple qüestió d'ajupir-se com si recollís una mica d'escombraries i llançar la càmera tira al forat.

-Hauria d’haver-li posat un micro ocult en l'abric de l’Omàs o al maletí o en alguna cosa -va murmurar Lekauf-. Llavors ens asseuríem aquí, assenyalaríem la nau d’en Gejjen i li dispararíem a la rampa mentre se'n va.

En Ben va joguinejar amb la vibronavalla, preguntant-se com hauria afrontat la seva mare un treball com aquest.

-No pots posar-li micros a la gent sense que ho descobreixin abans o després.

-Sí, amb la nostra sort s'hauria canviat de jaqueta. Solien tenir aquesta cosa anomenada pols seguidor, saps? Just igual que la pols. Si l'objectiu l’inhalava, podies recollir els senyals durant anys després d'això.

-Això et fa preguntar-te quant costen totes aquestes coses -va dir en Ben-. Vull dir, estem tibats, però hem d'abandonar aquesta nau.

-És una caixa vella. Li estalvia al Departament de Defensa dels costos de lliurar-se d'ella.

I deixar-la afegiria pes al pla que els dissidents corellians havien matat el seu propi Primer Ministre per vendre'ls a l'AG. Aquest era el pla, en tot cas.

En Ben va canviar de lloc a l'estret interior per mirar pel costat d'estribord. La nau d’en Gejjen hauria d'haver aterrat a hores d'ara, segons el seu pla de vol: un pilot, tres passatgers i un màxim de cinc hores d'estacionament. Això era el que deia la base de dades d'informació de CTA que el seu quadern de dades, al qual se li havia esborrat tota identitat en cas de captura, li mostrava.

Ben va evitar mirar el crono en la mampara. Només va esperar l'ordre d’en Lekauf.

-Llavors, com se sent sent ara un oficial? -va preguntar en Ben.

-Estrany. Però el meu avi hauria estat tan orgullós. Tant de bo fos viu per veure-ho.

Lekauf mai esmentava als seus pares. Sempre era el seu avi. A Ben li va sorprendre que gairebé tothom amb qui havia crescut o amb qui havia treballat o no tenia família o tenia membres clau de la seva família que havien desaparegut o estaven totalment absents. No era normal. Va pensar en com de rutinari que era matar per tota la seva família i va saber que la majoria dels éssers de la galàxia passaven les seves vides senceres sense matar mai a ningú, deliberadament o accidentalment.

Era estrany que famílies com la seva prenguessin les decisions realment grans per mons de gent normal, ordinària i no letal.

Ben es va concentrar en centrar-se, avançant lleugerament cap a aquest estat on s'esvaïa de la Força. Es va apartar just mentre sentia la marejadora sensació que podria haver estat la desaparició o el fals somni.

-Connecta’t -va xiuxiuejar Lekauf-. Ens posem en marxa.

Ben va activar el seu comunicador i el seu auricular i va apagar els controls ambientals per deixar el vehicle.

Quan Lekauf va obrir l'escotilla, l'aire i el soroll van colpejar-lo com una paret sòlida. Feia olor de factories i sulfur. Van baixar sense presses per la rampa, esforçant-se molt per semblar ordinaris, i es van obrir camí cap als edificis de la terminal com si estiguessin matant el temps i no a polítics.

Lekauf es va gratar l'orella, reposicionant el seu auricular.

-El tinc, senyor. Posició?

Ben va sentir clarament la veu d’en Shevu.

-Passarà a trenta metres a la vostra esquerra llevat que es desviï. Es dirigeix a l'Edifici G. Aneu darrere d'ell i jo us seguiré.

-Encara no hi ha visual de l'objectiu.

-Ja deu estar dins.

Oh, això és real. Això està passant.

Era un retrocés d'una idea, de l'època en què Ben havia començat per primera vegada a assumir riscos esbojarrats, però aquesta missió tenia una dosi extra de risc: Omàs el coneixia de vista i fins i tot també havia conegut a Shevu. No es podien permetre que els veiessin. Ben va caminar descaradament i va vagar sense rumb com els nois de catorze anys tendien a fer, girant-se d'un costat a un altre de tant en tant per xerrar amb Lekauf sobre trivialitats segures i sense importància (rock baka, lliscants, qualsevol cosa), mentre mirava amb cura mitjançant el permacret en direcció a Omàs. I aquí estava ell: flanquejat per dos homes amb robes de treball, ell mateix una figura acuradament desmanegada.

El seu comportament confiat li descobria com un home acostumat a ser obeït, però només per a algú que sabia què estava buscant. I Ben ho sabia.

-Està anant bé -va xiuxiuejar Lekauf, sense mirar cap als tres homes.

Un dels agents d'Intel·ligència de l'AG va entrar per les portes de l'Edifici G davant d’Omàs. L'altre el va seguir prou a prop com per trepitjar-li els talons. Gairebé es van esvair en les multituds de dins de l'edifici de la terminal, però Ben els va mantenir a la vista fins i tot encara que va perdre a Lekauf durant uns moments. Un d'ells va semblar estar comprovant els nombres en diverses portes i sortides mentre caminava i finalment es va aturar en una marcada com 53-L i va inserir un xip de crèdit en el forat en un costat. Les portes es van separar i Ben va veure per un instant la petita habitació brillantment il·luminada gairebé plena amb una taula de duraplàstic envoltada per cadires. Ja hi havia algú dins.

Les portes es van tancar de nou. Un riu continu de dos sentits de passatgers, treballadors del port, tripulacions de vol i la població temporal general d'un espaiport s'interposava entre Ben i les portes.

-Pots fer-ho -va dir en Lekauf-. Quants hi ha dins? No puc posar la càmera tira sota les portes si algú més vindrà i les obrirà de nou.

Ben va tancar els ulls i es va concentrar a la xarxa i el flux de la Força, en els patrons de densitat que podia sentir al cel de la seva boca i veure com colors clapejats darrere de les seves parpelles.

-Sis –va dir. Això tenia sentit: dos agent de protecció propera cadascun, números igualats, i dos homes d'estat que no confiaven l'un a l'altre-. Sí, sis. Hi són tots dins ara.

-També pots veure els números de la loteria?

Lekauf es va obrir camí casualment a través de la multitud de gent i es va ajupir per ajustar-se la bota. Ben el va veure treure el que semblava com una petita tira de plastifí i després el lliscà sota el forat de la mida d'un cabell amb ràpida facilitat.

Les càmeres tira eren molt petites aquests dies, de la mida d'un rebut d'un guarda-roba. Realment eren plastifí i just igual de fàcil de lliurar-se d'elles una vegada que havien acabat de transmetre.

-Encantador -va dir la veu d’en Shevu a l'orella d’en Ben-. Puc veure just fins a la part de dalt del nas d’en Gejjen. Un so bo i clar. Bonic treball, Jori.

Finalment, Ben va mirar al seu voltant i va veure a Shevu inclinat contra un dispensador de begudes a l'altra banda de la concurrència. Estava gravant de la sortida de la càmera tira i transmetent-lo de tornada a la caserna general de la GAG. Tan aviat com tingués la confirmació que l'havien rebut i emmagatzemat, esborraria el seu quadern de dades i enviaria un codi a la càmera tira perquè destruís les seves dades.

Seria només una mica d'escombraries que els netejadors escombrarien, si alguna vegada venien fins aquí. Semblava com si no vinguessin.

Ben i Lekauf podien sentir la conversa en els seus auriculars, monitorant-la tots dos per saber quan esvair-se, esperar que Gejjen sortís i seguir-lo.

Era una conversa fascinant. Ben havia començat a aconseguir entendre el codi i les insinuacions que els éssers al poder utilitzaven per dir coses desagradables, un llenguatge diferent que els permetria negar més tard que havien pretès fer mal. Jacen era bo en això. Ben esperava no ser-ho mai, perquè arribava a ser un costum i Jacen semblava gaudir jugar en aquest joc pel plaer de fer-ho.

Va reconèixer la veu de l’Omàs. Gejjen sonava més suau que en els butlletins de l’HNE.

Era molt estrany sentir a un home a qui estaves a punt de matar. Ben estava escoltant les últimes paraules que Dur Gejjen diria mai.

-Llavors... Podem estar d'acord com cavallers en cessar les hostilitats mentre arribem a un compromís?

-Abans o després que porti això davant el Senat? -va preguntar l’Omàs.

-No vaig a parlar-li d'això a la meva assemblea... encara. Vostè podria no necessitar parlar d'això a la seva -va replicar en Gejjen-. Cedirem si està d'acord en aquesta forma de revisar el plantejament en el compromís de recursos de defensa planetària de l'AG.

-Podria ser capaç de vendre això a les forces corellianes, però pot contenir als bothans?

-Està segur que la Niathal farà el que vostè li digui?

-És una oficial de carrera. Ho farà.

-Els bothans són pragmàtics. Ho faran.

-Com mostra de bona voluntat, comprometrà forces per ajudar-nos a restaurar l'ordre en llocs com el sistema Sepan.

-I tant. I vostè necessita que tornem a la cleda de l'AG per aturar l'hemorràgia de membres.

-No demanaré una declaració que els faci ajupir el cap. Sé com... d’orgullosos que són els corellians. Només quelcom semblant a què les diferències es poden arreglar.

-Això és molt graciós, Cap Omàs. Ara, aquestes diferències només s'arreglaran si l’almirall Niathal i el coronel Solo ja no porten el pes militar que tenen ara.

-Vol que jo els faci fora.

-Crec que podria necessitar fer quelcom més que acomiadar-los ara que s'han acostumat a sortir-se’n amb la seva.

-Crec que sé el que vol dir i no m'importa aquesta solució.

-Niathal és ambiciosa. Perillosa. Solo és ambiciós, perillós i també Jedi. Podem resoldre el problema per vostè permanentment.

-Si ho fan, no necessito saber res d'això.

-Si ho fem, m'agradaria que els seus serveis de seguretat mirin cap a un altre costat. Només hi ha sequaços ambiciosos que cegarien i ensordirien temporalment a canvi d'una promoció, zero.

-Veig que coneix al capità Girdun, llavors...

I van riure. Els dos homes realment van riure.

Ben va sentir un feble so com si Shevu s’estigués aclarint la gola. Quan Ben va girar el cap, Lekauf estava mirant-lo, sense ser per una vegada l'home permanentment alegre que semblava molt més jove del que era. Semblava vell i enfadat.

-Això és el que valem -va dir tranquil·lament-. Aposto a què als nostres nois d'Intel·ligència allà dins els hi encanta la idea de tenir al seu home de tornada al comandament.

Les entranyes d’en Ben es van tornar sobtadament pesades i fredes. Era un joc brut de baix a dalt.

Mentre que ell s'estava preparant per assassinar a Gejjen, Gejjen estava fent un tracte per atacar a Jacen i la Niathal, amb Omàs mirant a una altra banda.

Tothom podia comprar-se si el preu era bastant alt. Omàs òbviament posava la pau per sobre de les vides individuals. Podria no haver estat diferent a llarg termini d'algun general arriscant-se a tenir baixes en combat, però no sentia que fos ni de prop tan net.

Ben va desviar la seva atenció. Va començar a visualitzar l'exterior dels edificis de la terminal. Un passatge de vianants corria al llarg de la teulada, una coberta d'observació poc utilitzada on qualsevol podia seure i veure enlairar-se i aterrar a les naus. No era un lloc popular, però era perfecte per a un franctirador. Tan aviat com sonés com si la reunió estigués acabant, Ben tindria un minut o dos per pujar a aquesta teulada i esperar que Gejjen sortís.

Hi havia tres grups de portes per les quals Gejjen podia marxar per tornar caminant al camp d'aterratge i reunir-se amb la seva nau. Per cobrir aquest terreny, un parell de centenars de metres, Ben hauria d'estar preparat per córrer al llarg d'aquesta plataforma en qualsevol direcció des del punt central.

Estic llest.

Va pressionar el seu braç contra el seu costat i va sentir el Karpaki. Seria gairebé completament silenciós. També estaria dempeus damunt d'una austera plataforma de permacret sense res per cobrir-se.

Llavors, simplement hauré de ser ràpid...

La conversa entre Omàs i Gejjen es va alentir i va haver-hi pauses més llargues, i més grunyits i sospirs inquiets. Els assumptes s'estaven acabant. Davant d'un cop de colze d’en Lekauf, Ben va començar a caminar cap al turboascensor de la teulada sense ni tan sols mirar enrere.

Es va quedar dret a la cabina del turboascensor amb una família trianii que buscava un caf, preguntant-se si ells podrien sentir l’olor les seves intencions.

A un dels soldats de la GAG li agradava la caiguda lliure. Li havia dit a Ben que per saltar d'un edifici de cinc mil metres, hi havia un punt on el que queia lliurement havia simplement de deixar de pujar gradualment i saltar al buit.

Ben estava ara en aquest punt mentre caminava per la terrassa de la teulada i prenia posició. Va retrocedir fins a l'ombra de l'únic desguàs del solitari condicionador d'aire i va desdoblegar el Karpaki. Si el sostenia contra el camal dels seus pantalons amples i arrugats, no presentava un perfil tan obvi.

De tota manera, no hi havia ningú a prop. La plataforma d'observació estava esquerdada i les males herbes estaven prosperant en les esquerdes. Es va preparar per esperar que Shevu i Lekauf fessin la vigilància per ell.

Jacen es posarà furiós quan escolti el que Omàs té en ment per a ell.

-Ben, aixeca el cap. -Era Shevu-. Gejjen es mou. Està sortint per les portes sud. Ves a la dreta.

Ben va examinar el que l'envoltava i va córrer a poc a poc cap a la part més allunyada de la plataforma, mantenint-se prop de la paret del darrere. Esperava reconèixer a Gejjen. Hi havia estudiat la cara i el caminar de l'home intensament abans de la missió, però ara podria estar mirant a la part posterior del seu cap, depenent del camí exacte que prengués per tornar a la nau. Era un dubte ximple i insignificant. No hi havia pensat prou en això abans d'embarcar.

Però quan va mirar cap al permacret i el caos de naus, droides de càrrega i espècies de tota mena donant voltes per allà com si fos un parc temàtic, aquest impecable tall de cabell militar (negre, brillant i sense un cabell fora de lloc) va atreure als seus ulls com una balisa.

Es va tendir cap per avall i apuntà. L'òptica el va portar instantàniament uns cent metres més a prop de Dur Gejjen i llavors no hi va haver dubtes que tenia l'home correcte en el seu punt de mira. Mentre Gejjen caminava, dos guàrdies de seguretat amb robes discretes i comunes entraven i sortien del punt d'impacte d’en Ben.

Tan aviat com Gegen caigués, almenys un d'ells buscaria on s'havia originat el tret.

Ben hauria de quedar-se ajupit i tornar a fondre’s amb les multituds en el costat descobert de la terminal i després reunir-se amb Lekauf en el transport d’en Shevu.

Puc fer-ho. Vaig entrar i vaig sortir de Centràlia, no?

Ben va contenir l'alè, va deixar que l'òptica intel·ligent del Kapaki s'ajustés per al vent i l'angle i va sentir el seu dit tibar-se sobre el gallet. Un segon el pulcre cap negre d’en Gejjen omplia el seu espiell i al següent Ben estava mirant al permacret buit mentre el rifle retrocedia contra la seva espatlla. L'informe esmorteït semblava venir de molt, molt lluny. Res semblava haver ocorregut en l'ordre que ell esperava: disparar, recular i caure. Es va quedar estès.

Què ha passat?

L’he mort?

Va poder sentir els crits portats per l'aire des de tres pisos més avall. El seu cos va prendre la decisió per ell i ell es va trobar anant a quatre grapes fins a la paret posterior mentre la veu d’en Shevu en el seu sentit seguia parlant.

-Surt d'aquí, Ben.

Va córrer ajupit fins al turboascensor, va descobrir que aquest estava en un pis inferior i va agafar les escales d'incendi. Anava segons el pla. Podria fondre’s amb la multitud.

Al pis a nivell del sòl, es va esmunyir per les portes d'incendi i va fer un esforç conscient per no semblar aterrit. Potser els assassins professionals podien prendre’s això tal com venia, però ell no podia. Va deixar de banda el fet que acabava de matar un home i va descobrir que estava totalment atrapat en el simple acte de fugir.

Quan Shevu li va posar la mà a l'espatlla des del darrere, Ben va pensar que patiria un atac al cor.

-Segueix caminant -va xiuxiuejar en Shevu. Multituds curioses s'estaven reunint a les portes de transpariacer per mirar al drama que es desenvolupava a la pista d'aterratge i els de seguretat estaven lluitant per travessar la multitud-. Només segueix caminant.

Si segellaven les portes...

Era un caos. Ningú semblava saber encara què havia passat. Això li va donar a Ben, Shevu i Lekauf uns quants minuts més. Charbi semblava la classe de lloc on els passatgers i els capitans de vaixells de càrrega caminarien més enllà d'un cos mort si es pretenia que el seu vol sortís a temps.

Estaven comptant amb això.

-Vaig just darrere de vosaltres -va dir la veu d’en Lekauf en el seu auricular-. Si sortim per les portes sud, podem simplement envoltar el perímetre fins a la llançadora d’en Shevu.

Ben estava aterrit. S'alegrava d’admetre-ho. No hi havia estat gens espantat a Centràlia, però ara sabia que havia d’estar-ho. Va mantenir una mica de distància entre Shevu i ell, recordant detenir-se de tant en tant i mirar la commoció com si sentís una curiositat genuïna sobre el que estava passant, però seguia caminant.

Per sobre d'ell, les holopantalles que normalment mostraven les arribades i partides estaven connectades a la imatge de la pista d'aterratge des de la torre de control de trànsit.

Sí, havia matat a Gejjen, amb un tret de llibre de text al cap.

No puc sentir la cara. Els meus llavis estan entumits.

Ara Ben estava a uns segons de distància d'aquelles portes, caminant amb el flux continu però que s'atenuava de droides, repulsors i passatgers que es dirigien cap a les seves naus.

Gairebé allà.

Estava a uns quants metres de les portes de transpariacer quan va veure a un home amb les robes ordinàries i familiars corrent a tota velocitat cap a ells. Les portes es van separar i Ben es va trobar mirant al canó d'una pistola làser.

-Oficial Armat, ASC! -va cridar l'home-. Tothom... quedin-se on estan...

Ben es va balancejar sobre el tall de la navalla entre rendir-se i arrencar a córrer.

Següent