Vel de traïcions (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

L'escena a l'exterior de l'entrada sud del Palau de Congressos era caòtica, ple de tafaners, de personal de seguretat vigilant-ho tot, i de reporters buscant un primer pla amb les seves holocàmeres i gravadores. Cordons de policia cuirassada lluitaven per impedir que la multitud s'acostés massa, mentre vehicles que anaven des dels més primitius als més luxosos dipositaven als delegats sota el tendal per a vehicles que cobria l'entrada. Els judicials circulaven entre la multitud intentant no fer-se notar, tot i els audiòfons que portaven a les orelles i els sofisticats comunicadors de canell, mentre que els Cavallers Jedi es feien notar massa amb les seves túniques marrons i els seus sabres làser penjant del cinturó.

—No veig possibilitats d'entrar —va dir Boiny a Cohl, a la vora de la multitud—. I en cas d'arribar a la porta, mai no podríem fer passar res a través dels escàners d'armes.

Els dos portaven túniques folgades, sandàlies i turbants que ocultaven les ferides dels seus caps. Cohl havia trobat una crossa autèntica feta d'un aliatge molt lleuger, però estava més feble que quan va abandonar el magatzem de duanes. Els dos es mantenien dempeus gràcies als pegats de bacta i injeccions constants de bloquejadors del dolor.

Cohl va estudiar el palau de congressos. A més dels guàrdies apostats a l'entrada, hi havia tiradors en les torres que s'alçaven a les cantonades de l'enorme edifici.

—Anem a examinar les altres entrades —va dir en veu baixa, gairebé sense alè.

Van caminar en ziga-zaga per entre la multitud. Les entrades nord i oest estaven igualment abarrotades o caòtiques, però l'entrada est no estava tan atapeïda, ni tan ben guardada.

Esperant a ser admesos a l'interior hi havia, entre d'altres, ajudants administratius i traductors independents, androides de servei i de protocol, un conjunt de músics amb cascos alts i uniformes llampants portant tambors i trompetes, i grups de diverses espècies representant a la Lliga dels drets dels Éssers Intel·ligents, i a l'Associació dels Mons del Lliure Comerç.

—Són visitants per a les grades —va comentar Boiny.

—Aquests són els nostres —va assentir Cohl amb la barbeta, indicant que havien de passar sota el cordó.

A mig camí, i anunciant-se amb un colorit estendard, esperava al voltant d’un centenar de veterans del Conflicte hiperespacial Stark. Havia estat un conflicte breu però sagnant que va tenir lloc dotze anys abans i que s'havia lliurat en mons on el bacta era inexistent o massa costós. Per tant, la majoria dels veterans, tant humans com alienígenes, encara tenien espantoses cicatrius, pegats de carn horriblement foradada o arrugada, i els faltaven cues o extremitats. Uns pocs d'ells, paralitzats pels trets disruptors o les detonacions electromagnètiques, estaven confinats en cadires i trineus flotants.

Va ser aquest últim grup el que va cridar l'atenció d’en Cohl.

—Crec que hem trobat el nostre bitllet d'entrada —va dir a Boiny.

* * *

El Senador Palpatine s'asseia al costat de Sate Pestage, Kinman Doriana i molts altres, al centre de l'arc de 180 graus de seients que separava la delegació de Coruscant de la Directiva de la Federació de Comerç, a la secció reservada al sistema Naboo.

Palpatine s'havia girat a l'esquerra per veure prendre seient als set membres de la Directiva. Un contingent d'androides de seguretat amb rifles làser fixats en les seves motxilles rectangulars, semblants a esquelètics sentinelles de mort, flanquejava als quatre humans, al sullustà, al gran i als neimoidians.

Palpatine estava tan concentrat en ells que no va veure el Senador Orn Free Taa, malgrat que l'inflat twi'lek rutian es va acostar a ell a bord d'una aerocadira amb el seu seguici d'adjunts i ajudants seguint-li com si fossin criats.

—Una escena impressionant —va dir Taa a Palpatine, mirant a la resplendent sala mentre feia baixar la seva cadira fins al terra—. Delegats de Sullust, Clak'dor, el sector Senex, Malastare, Falleen, Bothawi... Si hi ha fins i tot representants dels mons Hutt. —Va fer una pausa per descobrir que Palpatine mirava a la llotja de la Federació—. Ah, l'objecte de la fascinació de tots.

—Segurament —va dir Palpatine distret.

—Què propi de la Directiva portar androides, encara que suposo que hi ha poca diferència en utilitzar androides o utilitzar Cavallers Jedi. Tot i així, tinc entès que la Directiva també va insistir en tenir un camp de força.

—Sí, també m'ho han dit.

Taa va mirar a Palpatine durant un llarg instant.

—Senador, permeteu-me que li digui que li noto preocupat.

Per fi, Palpatine es va girar cap a la cadira per mirar a Taa.

—De fet, acaben d'arribar-me notícies inquietants del meu sistema natal. Sembla ser que el Rei Veruna ha abdicat.

Les enormes cues del cap d’en Taa es van agitar.

—He... He de confessar, Senador, que no sé si alegrar-me o entristir-me per vostè. En qualsevol cas, on li deixa això a vostè? Corre algun perill que li diguin de tornar al seu món?

—Això encara està per decidir, Naboo tindrà un regent provisional fins que puguin celebrar eleccions.

—Qui serà el que substitueixi a Veruna?

—Això també està per decidir.

—Puc atrevir-me a preguntar-li qui li agradaria que fos?

Palpatine va arronsar les espatlles.

—Algú que estigués interessat a obrir Naboo a la galàxia. Algú menys... com podria dir-ho? Menys tradicional que Veruna.

—O potser més fàcil de manipular? —va respondre el twi'lek amb una brillantor als ulls.

Abans que Palpatine pogués respondre-li, una gran agitació va omplir la sala. Els caps de tots es van tornar cap a l'entrada sud. De seguida va aparèixer per ella el Canceller Suprem Valòrum seguit de la delegació de Coruscant. La sala va reaccionar amb un aplaudiment prolongat però només cordial.

—Ja arriba —va dir en Taa, mentre Valòrum era escortat fins al seient—. Però, qui va amb ell? Reconec al Governador del sector però no aquest home eixut i amb aspecte famolenc que l'acompanya.

—El Tinent de governador Tarkin —va respondre el Senador de Naboo mentre aplaudia.

—Ah, sí... Tarkin. Està una mica desfasat, no creu? Molt militar i autoritari.

—El poder pot convertir el més tímid dels buròcrates en un tigre manka furiós.

—Així és, així és. A propòsit d'això, Senador —va afegir amb to de conspirador—. Recorda la informació que li vaig comentar fa poc, la referent a les possessions de la família Valòrum a Eriadú?

—Vagament, era una cosa sobre una companyia de transport, oi?

—Como ja sabrà, hi ha molts interessats en què la seva posició en el mercat millori a conseqüència de la proposta impositiva d’en Valòrum, així com en les inversions que segurament faran mons del Nucli com Ralliir i Kyat, sempre alertes i a la recerca d'oportunitats.

—Què té a veure tot això amb les possessions d’en Valòrum? —va preguntar cortesament Palpatine.

—Sembla que aquesta companyia transportista a rebut fa poc una considerable injecció de capital, i que el Canceller Suprem encara no a informat adequadament d'això al Senat. Per descomptat, el primer que vaig fer va ser preguntar-me si ell seria conscient que algú havia fet una inversió tan considerable en el negoci familiar, i qui hi havia estat l’inversor.

—No seria propi del Canceller ocultar una cosa d'aquesta naturalesa.

—Jo vaig pensar el mateix al principi. Vaig suposar que, si podia determinar que els fons provenien d'inversors sense llaços directes amb Valòrum, llavors no hauria tingut lloc cap infracció del protocol o del procediment, al marge del que pogués semblar des de fora. Però com més intentava establir això, més obstacles, carrerons sense sortida i pistes ambigües trobava. Com vostè mateix em va suggerir, vaig optar per comunicar l'assumpte al Senador Antilles, que tenia la suficient autoritat per investigar en aquells llocs en ela quals se’m denegava l'accés.

—Ha fet algun progrés el Senador Antilles?

Taa va baixar una mica més la veu.

—El que he de dir-li no està a l'altura de la seva revelació sobre el Rei Veruna, però, de fet, he descobert que Antilles a tingut èxit en rastrejar aquestes fons fins al que en un principi semblava un consorci de comptes, però que al final ha resultat ser un compte bancari fraudulent, creat expressament per desviar fons il·lícitament obtinguts a zones d'especial interès.

Palpatine se li va quedar mirant.

—Suposo que per especial interès, es refereix als de Senadors que reben suborns de diverses organitzacions, ja siguin criminals o de qualsevol altre tipus.

—Justament.

—Però segueix sense descobrir on es van originar aquests fons.

—Ens estem acostant, i com més a prop estem, més potencialment compromesa resulta la situació per al Canceller Suprem.

—Li agrairia que em mantingués informat.

—No farem cap anunci sense consultar-li abans —va respondre el twi'lek amb un somriure.

Palpatine i Taa es van tornar per veure a Valòrum saludant la multitud, que li va respondre amb una segona salva d'aplaudiments.

—Aquest és el moment del Canceller Suprem —va dir en Palpatine—. No l’embrutem amb tafaneries.

—Si us plau, Senador, accepti les meves disculpes —va dir Taa molest—. Mai vaig tenir intenció d'espatllar aquest moment. Això l'hi deixo a la Federació de Comerç.

* * *

El Virrei Nute Gunray se sentia com si tothom el mirés malgrat ser Valòrum qui tenia l'atenció unànime de la sala. En canvi, els ulls d’en Gunray no se separaven de l'androide de combat que li havien lliurat moments abans que els membres de la Directiva i ell abandonessin les seves estances temporals per dirigir-se a la Cimera.

Exceptuant unes quantes marques grogues, era indistingible de la dotzena d'androides que proporcionaven protecció a la Directiva, i estada situat just a la dreta d’en Gunray, encapçalant el destacament que hi havia en aquest costat de la Federació de Comerç.

Tot just s'havia posat còmode Gunray en les seves estances d’Eriadú quan el Senyor Sith se li havia aparegut, fidel a la seva promesa, per mitjà de l’holoprojector que li havia lliurat uns mesos abans. Encara que aquesta vegada la imatge era tan clara, tan lliure de l'habitual soroll i estàtica de les seves comunicacions, que Gunray gairebé va pensar que Sidious es trobava a Eriadú o en algun món veí, en comptes de romandre amagat en aquest cau inimaginable des del qual realitza la seva màgia negra.

Uns desconeguts et visitaran per lliurar-te un androide addicional, li havia dit Sidious, un androide de combat. No hauràs fer-los preguntes, ni tan sols quin és el propòsit de l'androide. Et limitaràs a instruir a l'androide perquè s'uneixi als que has portat a Eriadú. Obeirà totes les teves ordres.

Gunray estada ple de preguntes, però se les va arreglar per contenir-se quan els desconeguts van arribar a les seves habitacions amb l'androide de combat ficat en una caixa. No hi havia informat a Lott Dod del comunicat del Senyor Sith, ni tan sols quan aquest li va comentar casualment que hauria jurat que van arribar a Eriadú amb només dotze androides. Va ser l'únic de tota la delegació en adonar-se'n.

El manifest d'embarcament podia confirmar-ho, és clar. Però la Federació gaudia d'estatus diplomàtic i resultava improbable que la duana d’Eriadú digués alguna cosa quan tornessin a l’espaiport amb un androide de més.

Era la segona de les instruccions del Senyor Sith la qual no deixada de turmentar-lo, i la causant de la seva inquietud.

Fins i tot mentre veia al grup de músics que es reunia per tocar les fanfàrries que inaugurarien la Cimera.

Només faltaven uns minuts.

Gunray va prendre nota mental d'on s'havia col·locat Lott Dod.

Es va assecar discretament la suor que li perlada la cara i va intentar calmar-se.

Però, tot i així, va seguir comptant els minuts en silenci.

Següent