Vel de traïcions (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Coruscant convidava a la corrupció, gràcies a la profusió de llocs en els quals un podia amagar-se a simple vista, en els seus incomptables congostos foscos, les seves vertiginoses cornises, els seus entrants ocults i els seus parapets sortints. La seva mateixa geografia inspirava a secret.

Palpatine ja portava diversos anys a Coruscant, i sentia que coneixia el lloc molt millor que alguns residents que portaven allà tota la vida. El coneixia com un felí de la jungla coneix el seu territori. Tenia una comprensió instintiva dels seus canvis d'humor, i sentia intuïtivament quins eren els seus punts de poder i les seves zones de perill. Era gairebé com si pogués sentir la cargolada negror que albergava al Senat, i la refulgent llum que brollava de les torres del Temple Jedi.

Era un lloc meravellós per a algú que, com ell, portés molts anys sent un estudiós, un historiador, un amant de les arts i un col·leccionista d'objectes rars: algú que sentís passió per explorar els múltiples alts i baixos de la vida.

Molt sovint solia desprendre’s de la seva complicada toga per vestir-se amb senzilles vestidures de comerciants o eremites. Es posava llavors una caputxa sobre els seus trets i vagava per aquells abismes sense llum, per carrers foscos i places abandonades, per túnels i carrerons, per la resta d'aquell baix món sinistre. Viatjava de manera anònima a les zones de l'equador, dels pols o altres llocs remots. Mai s'havia fet notar al marge del que pogués ambicionar per al seu propi futur, el de Naboo i el de la República, i els seus escassos desitjos de fer-se notar li permetien viatjar sense ser reconegut, gairebé esvair-se entre la multitud, com només podria fer-ho una persona solitària, algú que hagués passat tants anys amb si mateix com a única companyia.

Però hi havia qui li buscava. Potser per no haver revelat mai gran cosa sobre la seva pròpia persona. Al principi va suposar que acudien a ell per trobar intrigant la seva discreció, com si portés una vida secreta. Però no va trigar a descobrir que el que de veritat volien era parlar d'ells mateixos. I sol·licitar-li no el seu consell sinó la seva atenció, confiant que ell guardaria el secret de les seves vides amb la mateixa sol·licitud amb què guardava ell la seva.

Així havia succeït amb Valòrum, que havia travat relació amb Palpatine tot just iniciat el seu segon mandat de quatre anys.

Palpatine compensava la seva absència de carisma amb candor, i era aquesta franquesa el que li havia fet àmpliament apreciat dins el Senat. Palpatine era el Senador del somriure disposat, el que estava per sobre de la corrupció, per sobre de tot engany o duplicitat, una mena de confessor disposat a escoltar la més banal de les confessions o la més vil de les baixeses sense jutjar mai. O almenys no en veu alta. Doncs ell jutjava a tot l'univers dins del seu cor, i segons els seus propis termes, tenint una concepció molt clara del que estava bé o el que estava malament.

I no desitjava més guia que si mateix.

La seva reputació entre els delegats que representaven els sistemes fronterers era especialment notable, i més per ser el petit Naboo un d'aquests mons que orbitaven solitaris en el confí de la Vora Mitjana, tenint com a únic veí important a Malastare, llar de grans i dugs. Com molts dels seus veïns, Naboo estava governat per un monarca electe i poc instruït, però era un món pacífic, sense saquejar, ric en elements clàssics i que els humans compartien amb una espècie indígena majoritàriament aquàtica coneguda com gungan.

Encara que la majoria dels seus compatriotes concloïen el servei públic als vint anys. Palpatine havia preferit seguir en ell, proporcionant-li la seva estada a Coruscant una singular comprensió dels problemes que s'encebaven en els sistemes estel·lars fronterers.

Va ser mentre confraternitzava amb un grup de delegats bith quan va conèixer per primera vegada l'existència del Front de la Nebulosa, sent un bith qui li presentaria posteriorment a diversos dels membres que dirigien aquesta organització. En teoria, Palpatine no havia d'haver tingut res a veure amb terroristes, però els seus membres fundadors no eren ni fanàtics ni anarquistes, i moltes de les seves queixes contra la Federació de Comerç a Coruscant eren completament legítimes. I, el que era més important, era molt difícil romandre imparcial en tots els assumptes relacionats amb la Federació.

Si Palpatine hagués estat un dels molts Senadors que rebien comissions de la Federació, li hauria resultat molt senzill mirar a un altre costat, o no fer cas de l'actual situació, tal com havia comentat Valòrum. Però representava a un món com Naboo, que depenia de la Federació de Comerç per obtenir aliments i altres béns, i li resultava impossible ignorar el que havia vist o sentit personalment.

Amb el temps, els bith van acabar presentant-li a Havac, nou líder del Front.

Per a les seves anteriors trobades amb Havac. Palpatine havia triat llocs allunyats dels nivells inferiors de Coruscant. Però la present crisi del Senat exigia un major secret que abans, així que va optar per un club només per a humans dels nivells mitjans del planeta, un lloc on es reunien els patricis per fumar t'bac, beure una mica de conyac, jugar a dejarik i llegir en pau, i on encara hi havia menys ulls curiosos que en els nivells inferiors. I s'havia pres la molèstia d'informar a Havac de la seva localització en l'últim moment possible. Per molt estratègicament que pensés Havac, no tenia l'habilitat necessària per enxampar a Palpatine amb la guàrdia baixa.

—Valòrum és molt audaç —va dir furiosament Havac amb prou feines es van asseure en una taula del menjador de panells de fusta del club—. Ha tingut el valor d'anunciar una Cimera a la Vora Exterior, i a sobre a Eriadú, sense sol·licitar la participació del Front de la Nebulosa.

—El Front, a diferència de la Federació de Comerç, manca de representació al Senat —va dir Palpatine.

—Sí, però el Front té molts amics a Eriadú, Senador.

—Llavors, jo diria que és millor per a vostè.

Havac havia acudit sol, igual que Palpatine, encara que tant Sate Pestage com Kinman Doriana s'asseien a prop dels dos. Palpatine havia acceptat de bon començament que "Havac" era un àlies, i Pestage havia confirmat posteriorment aquest fet, a més de descobrir que era originari d’Eriadú, on els seus apassionats holodocumentals li havien proporcionat fama de ser enemic de la Federació de Comerç, de defensor dels drets dels no humans, i de ser un descontent i un idealista. Volia canviar la galàxia desesperadament, però els seus discursos visuals contra la injustícia havien passat desapercebuts.

Poc després d'entrar en el Front de la Nebulosa, la facció militant de l'organització el va reclutar per dur a terme un objectiu especial. Exasperats per la indiferència del Senat i la violació continuada dels tractats comercials per part de la Federació de Comerç, els militants havien decidit augmentar les seves accions i passar de ser una simple interferència en els assumptes de la Federació al terrorisme clar i net. Havac i els nous radicals del Front estaven decidits a castigar la Federació allà on més ho notarien els neimoidians i els seus col·legues: en la seva voluminosa bossa.

Palpatine havia animat a això a Havac, però sense arribar a advocar per la violència. Més aviat havia mantingut que la forma més segura d'aconseguir un canvi durador era emprant el Senat.

—Estem farts d’en Valòrum —anava dient Havac—. Actua de forma dòcil en tot el que es refereix a la Federació de Comerç. La seva amenaça d'imposar impostos a les rutes comercials és pura retòrica. Ja va sent hora que algú li convenci que el Front de la Nebulosa pot ser un enemic molt més perillós que la Federació de Comerç.

Palpatine va fer un gest casual curt rebutjant aquesta idea.

—Encara que el Canceller Suprem no comprèn quins són els objectius del Front de la Nebulosa, tampoc és el seu principal obstacle.

Havac va sostenir la mirada de pesades parpelles d’en Palpatine.

—Necessitem un Canceller més fort. Algú que no s'hagi criat envoltat de riqueses.

Palpatine va tornar a gesticular.

—Vagi a buscar als seus enemics en un altre lloc. Busqui a la Directiva de la Federació de Comerç.

Havac ho va meditar un moment.

—Potser té raó. Potser necessitem mirar a altra banda —va somriure dèbilment i va baixar la veu per afegir—: Hem aconseguit un aliat nou i poderós que ens ha suggerit diversos rumbs a seguir.

—Ah, sí?

—Va ser ell qui ens va proporcionar la informació que necessitàvem per destruir un vaixell de càrrega de la Federació a Dorvalla.

—La Federació té milers de vaixells de càrrega —va dir en Palpatine—. S’enganyen si esperen aconseguir la victòria destruint les seves naus. Haurien d'anar a pels responsables. Tal com he fet jo al Senat.

—Tenim algun amic allà?

—Pocs, en canvi, la Federació de Comerç gaudeix del suport de molts delegats importants. Toonbuck Toora, Tessek, Passel Argenté... Tots ells s'han enriquit amb la seva lleialtat.

Havac va negar ultratjat amb el cap.

—Resulta patètic que el Front necessiti comprar suports al Senat, de la mateixa i deplorable manera en què es veu forçat a emprar mercenaris.

—No hi ha una altra manera —va dir Palpatine amb un sospir ple de significat—. Els tribunals són inútils i parcials. Però la corrupció no deixa de tenir els seus avantatges quan un només necessita comprar el vot de delegats mancats d'escrúpols, en comptes d’esforçar-se per convèncer de les virtuts de la teva postura.

 Havac va posar els colzes a la taula i es va inclinar cap endavant.

—Tenim els fons que ens va sol·licitar.

—Ja? —va comentar Palpatine, alçant les celles.

—El nostre benefactor ens va dir que el Guanys...

—És millor que no sàpiga com els han aconseguit —el va interrompre Palpatine.

Havac va assentir comprensiu.

—Hi ha un possible problema. Està en forma de lingots d'auròdium.

—Auròdium? Sí, això pot suposar un problema —va comentar el Senador, recolzant-se en la cadira i unint els dits—. No puc posar-me a distribuir lingots entre els Senadors que esperem... impressionar.

—És massa fàcil de rastrejar.

—Just. Caldrà convertir l'auròdium en moneda de la República, però això requerirà temps —va dir Palpatine, guardant silenci per un moment—. Puc suggerir que un dels meus ajudants l'ajudi a establir un compte especial en un banc d'un món fronterer que no farà preguntes sobre l'origen dels lingots. Un cop l'auròdium estigui dipositat allà, podrà transferir fons mitjançant el Banc intergalàctic i treure diners en crèdits de la República.

Era evident que a Havac li va agradar la idea.

—Sé que donarà als fons el millor ús possible.

—Faré tot el que estigui a la meva mà.

Havac va somriure amb admiració.

—És vostè la veu dels sistemes fronterers, Senador.

—Jo no sóc la veu dels sistemes fronterers—va replicar Palpatine—. Si insisteix vostè a concedir-me un títol honorífic, consideri’m llavors la veu de la República. No ha d'oblidar això, perquè si comença a pensar en termes de sistemes interiors contra sistemes fronterers, sectors estel·lars contra la Vora, mai es podrà aconseguir la unitat. En comptes d'equitat per a tots, només aconseguirem anarquia i secessió.

Següent