Vel de traïcions (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Valòrum es va posar la seva túnica de teixit de veda a la sala de recepció del seu despatx al Senat Galàctic i va contemplar la seva imatge en un mirall d’elaborat marc. Ja gairebé se li havia curat el braç dret i, en comptes del molest tub, portava un suau cabestrell, ocult en l'àmplia màniga de la toga.

Una parella de guàrdies del Senat flanquejaven la porta, mirant a l'interior de la cambra, però Valòrum els va ignorar mentre es preparava per a la imminent arribada dels Mestres Jedi Mace Windu i Yoda.

La dinastia Valòrum portava molt temps esperant que un membre del seu llinatge fora un amb la Força, però tot semblava indicar que la Força no era present en la sang dels Valòrum. Però aquesta lamentable absència no havia impedit que Finis Valòrum reverenciés als Jedi. Com qualsevol jove de Coruscant o de qualsevol altre món del Nucli, s'havia passat incomptables hores llegint les cròniques de la seva família, devorant relats sobre les relacions que havien mantingut els seus ancestres amb l'Orde, de vegades amb Cavallers i Mestres de caràcter llegendari. Aquestes històries només havien aconseguit enfortir des de molt jove el seu propòsit que, si no aconseguia ser un Jedi, almenys viuria prenent-los com a model, comportant-se com si la Força fos la seva aliada, i dedicant-se a defensar la pau i la justícia en tot temps i lloc. Però la República que havia heretat no li havia concedit moltes oportunitats de promoure la pau o la justícia. El Senat s'havia debilitat pel Poder i la corrupció, convertint-se en una eina amb la qual engrandir l'abisme que separava pobres de rics, augmentant les ambicions dels més privilegiats i influents. Per molt que intentés romandre fidel als seus ideals, sempre es veia frustrat per delegats engreixats per suborns o esclaus del seu propi interès. Per què anaven a servir al bé comú quan els hi resultava molt més beneficiós servir al Gremi de Comerciants, la TecnoUnió, l'Aliança Corporativa o la Federació de Comerç?

Més de la meitat dels delegats del Senat atenia als negocis de poderoses corporacions, ja fos per interessos personals o a canvi de favors comercials per als seus sistemes natals. Aquestes corporacions només demanaven a canvi que es bloquegessin algunes mocions o que es donés suport a unes altres. I la imatge d’en Valòrum s'afeblia cada vegada que es revocava una de les seves decisions. I aquesta debilitat havia propiciat que fos desestimat pels que havien de ser més conscients de l'autèntica realitat.

I, per descomptat, l'objectiu que buscaven els mateixos corruptors era aquesta ineptitud. Entre un líder feble al que s'hauria hagut de reemplaçar i un fort que hauria estat contraproductiu, la millor de les solucions possibles era tenir un que senzillament hagués renunciat a lluitar.

Aquest deplorable terreny a mig camí havia estat el domini d’en Valòrum durant massa anys, fins que Senadors com Bail Antilles. Horox Ryyder, Palpatine i uns quants més es van aliar i van sol·licitar la seva ajuda per acabar amb la corrupció o, almenys, limitar-la. Molts creien que l'actual crisi amb la Federació de Comerç serviria de camp de proves per al que s'acostava. Valòrum esperava poder passar els últims anys en el càrrec fent el bé a tothom, servint de veritat a la pau i la justícia.

Per això havien d'acabar amb el Front de la Nebulosa.

Normalment mai es demanava als Jedi que intervinguessin en una disputa comercial. Però l'atemptat contra la vida d’en Valòrum havia tingut poc a veure amb el comerç i molt amb la preservació de la llei i l'ordre. Atès que els Jedi responien davant el Canceller Suprem i el Departament Judicial, bé podia sol·licitar la seva ajuda. En aquest sentit, el seu intent d'assassinat havia estat com una benedicció oculta.

En tot cas, Valòrum no aconseguia recordar ni una sola ocasió en què ells s'haguessin negat a servir-lo. Però hi havia ocasions en què el seu tracte amb ells feia que se sentís com si tractés amb un poder molt més gran que el dels diversos consorcis comercials o la mateixa República.

Eren deu mil, i la seva força col·lectiva era tal que haurien pogut governar la República amb només desitjar-ho, de no estar tan fora de dubte la seva dedicació a la pau. Encara que era un Orde fundat pel govern de la República, hi havia vegades en què la seva ajuda semblava comportar un preu no esmentat, produint-li la sensació que un dia acudirien a ell per reclamar-li decuplicats tots els favors que li havien fet. Tot i que no aconseguia imaginar què podien arribar a sol·licitar-li que només poguessin proporcionar-los la República o ell. Tot i que els Jedi es movien pel món, també estaven al marge d'ell, vivint en la Força com si aquesta fos una realitat diferent.

A vegades li semblava que els Jedi es comportaven com si la Força governés el món, i que el seu paper com a Jedi els exigia comportar-se de manera que sempre perdurés un equilibri entre el bé i el mal, la llum i la foscor, ja que si la balança s'inclinava a un costat o a un altre, això obriria una porta per la qual entrarien les tenebres, o faria que la llum encegués a tothom cap a una veritat més gran.

Dos mil anys abans, els Jedi s'havien enfrontat a una terrible amenaça per a la pau, personificada en els Senyors Sith i el seu exèrcit d'aprenents del Costat Fosc. Els Sith havien estat fundats per un Jedi caigut i creien que l'ésser que rebutjava la força del poder era poder malgastat. En lloc de justícia per a tothom, volien una autoritat única. Consideraven l'agitació i el conflicte com quelcom molt més crucial per a la transformació del que podia ser-ho la comprensió gradual de les coses.

Per fortuna, el poder fosc no era una cosa que es controlés fàcilment, i els Sith van acabar per autodestruir-se al llarg d'un miler d'anys.

Valòrum va sentir com els guàrdies es redreçaven quan l'habitació es va obrir donant pas a Sei Tària seguida pels dos Mestres Jedi, Mace Windu semblava omplir la sala, molt digne vestint una capa amb caputxa, una túnica vorejada de blanc i botes marrons fins als genolls. Però era el petit i enigmàtic Yoda, vestit amb roba ben conjuntada i menys entallats, el que acaparava més espai.

—Mestres Windu i Yoda —va dir Valòrum amb calidesa—. Gràcies per venir.

Yoda el va mirar per un moment i un lleuger somriure va sorgir  als seus llavis.

—Recuperat està.

—Gairebé —Va dir el Canceller tocant-se l’avantbraç sota la capa—. Si l'assassí hagués estat millor tirador...

Windu i Yoda van intercanviar una mirada significativa.

—En què podem ser-li els Jedi d'utilitat, Canceller Suprem? —va preguntar Windu.

Valòrum li va assenyalar les cadires.

—No volen seure?

Windu va seure alt i dret, posant els peus a terra. Yoda va pensar en seure, però després es va desplaçar al centre de la sala, picant a terra amb el seu bastó.

—En moviment millor penso.

Valòrum va fer sortir a Sei Tària i als dos guàrdies i va seure davant Windu, en un lloc des del qual també pogués veure a Yoda.

—Suposo que ja s'hauran assabentat que han identificat els assassins com a membres del Front de la Nebulosa —va dir, esperant que Windu assentís abans de continuar—. Els pocs que han aconseguit escapar han estat rastrejats fins a Asmerú, un món en els confins del sector Senex.

Valòrum es va inclinar cap a la taula que el separava d’en Windu i va activar un holoprojector. Un mapa estel·lar va prendre forma en un con de translúcida llum blava. Valòrum va assenyalar un raïm de sistemes estel·lars.

—Senex és un sector autònom governat per un llinatge de cases reials ferotgement autosuficients. La República va respectar la independència dels mons de Senex, i mai ha sentit interès per interferir en els seus assumptes, i menys des de la meva recent petició que els mons de la propera Ruta Comercial de Rimma s'uneixin per acabar amb el terrorisme que assola el seu sector de l'espai. Tot i així, no podem creuar-nos de braços quan aquests assumptes acaben afectant-nos aquí, a Coruscant.

Valòrum va apagar l’holoprojector.

—M'he comunicat amb els governants de les cases Vandron i Elegin, que controlen Asmerú, així com amb altres sistemes d'aquesta part del sector Senex. Neguen haver donat refugi al Front de la Nebulosa. En el seu lloc, asseguren que els terroristes s'han apoderat d’Asmerú, llevant-li la seva escassa població indígena i que fan servir aquest planeta com a base d'operacions per les seves incursions contra les naus que recorren la Ruta Comercial de Rimma i la Línia del Comerç de Corèllia. Les cases de Vandron i Elegin es van limitar a ignorar les activitats que tenien lloc a Asmerú per no convertir-se en un blanc del Front de la Nebulosa.

—Fins ara —El va interrompre Windu.

Valòrum va assentir.

—Han acceptat ajudar-nos en els nostres esforços per contenir al cap de la Nebulosa en Asmerú fins que conclogui la Cimera d’Eriadú.

—Tractants d'esclaus són —va comentar Yoda arrufant les celles—. Que els membres del Front de la Nebulosa millors no són.

Valòrum ho va admetre amb un sospir de fatiga.

—Cert. L’esclavisme és el que va impedir que el sector Senex comerciés obertament amb la República. Ha estat la possibilitat d'iniciar relacions comercials el que els ha induït a ajudar-nos.

Les celles d’en Windu es van arquejar.

—Quina ajuda ens ofereixen les cases de Senex.

—Suport logístic, Asmerú és de difícil aproximació a causa d'un fossat gravitacional, per no parlar de les mines espacials que ha posat el Front de la Nebulosa. La casa de Vandron s'ha ofert a servir de guia.

—Vol que acompanyem als creuers del Departament Judicial?

—Sí. Si vostès consenten en això, demanaré l'autorització del Senat. Però deixin que abans m'expliqui. Aquesta operació no està concebuda per ser una demostració de força, ni una represàlia pel que ha succeït aquí. Proposo l'enviament de dos creuers amb trenta judicials i els Jedi que considerin apropiat incloure.

»Pel que sabem, els responsables de l'atemptat contra la meva vida ben podrien ser membres d'alguna facció radical. Potser la resta no sàpiga res del meu intent d'assassinat. No obstant això, no vull que interfereixin en la Cimera d’Eriadú. També vull saber què és el que esperaven aconseguir amb la meva mort. Si els seus actes neixen del fet de no haver estat inclosos en la Cimera, vull fer-los saber que estic disposat a reunir-me amb ells quant desisteixin dels seus atacs contra les naus de la Federació. Si no estan disposats a iniciar una treva, probablement la Federació rebrà el vistiplau per augmentar el seu ja considerable arsenal d'armes.

Windu va mirar a Yoda abans de replicar.

—I si rebutgen el nostre intent de comunicar tot això a qui estigui al comandament?

Valòrum va arrufar les celles.

—Llavors demanaré als Jedi que s'ocupin de què ningú relacionat amb el Front de la Nebulosa surti d’Asmerú. Hauran de retenir-los allà fins a nova ordre.

 —Podria estar enviant als judicials a un parany —va dir Windu, fregant-se la llisa barbeta.

—Hem de córrer aquest risc —va reposar el Canceller amb veu severa, suavitzant després el to per dir—. Hem d'intentar una negociació abans de recórrer a mesures més extremes.

Després d'aquestes paraules va passejar la mirada de Windu a Yoda, i una altra vegada a Windu. Yoda va deixar de moure’s per mirar a Valòrum sense cap compassió.

—Resolt aquest conflicte també volem veure.

Windu va entrecreuar els dits i es va inclinar cap endavant en la seva cadira.

—No s'hauria de proporcionar més armament a la Federació de Comerç. Defensives o no, les armes no són la manera de resoldre això. Això només pot conduir a una escalada armamentística.

—Hi estic d'acord —va dir Valòrum amb tristesa—. I tant de bo fos tan simple, però la Federació de Comerç està molt arrelada en la política de la República.

—En guerra amb si mateix està —va remarcar en Yoda—. Atrapada en el seu propi conflicte.

Valòrum va negar amb el cap, mortificat pel disgust.

—Aquests assumptes requereixen una gran delicadesa, i efectuar acords d'un tipus que detesto fer.

—Meditarem sobre l'ajuda que podríem prestar a Asmerú —va dir Windu estrenyent els llavis.

—Gràcies, Mestre Windu —va respondre el Canceller decebut—. També sol·licito que meditin sobre la possibilitat d’ocupar-se de la seguretat de la Cimera d’Eriadú. Em temo que ningú estarà fora de perill.

—Conferenciarem, i de la nostra decisió l'informarem.

* * *

El Falcopenat i un CloakShape modificat orbitaven l'apagada Asmerú en atenuat concert, units per anells d'atracada connectats per un rígid pont.

—A dir veritat, no esperava tornar a veure’l —li deia Havac al Capità Cohl a la cabina davantera de la fragata.

—A dir veritat, jo tampoc —va replicar Cohl amb un esbufec. El soci d’en Havac, Cíndar, va mirar obertament al seu voltant.

— On és el seu primer oficial, Capità?

—Ens ha deixat.

—I vostè no se'n va anar amb ella? Per què no? —va preguntar Havac, després de mirar-lo fixament.

—Això és cosa meva.

Cíndar no va poder contenir un somriure.

—Acudeix a nosaltres perquè vostè no ha pogut resistir-se als crèdits, mentre que ella si.

Cohl va negar amb el cap abans de riure amb amargor.

—El que m'ha fet venir no són els crèdits, sinó la vida. Com va a retirar-se algú com jo? Què sé jo de granges? —es va colpejar la pistola de rajos del maluc—. Això és el que sé fer. Això és el que sóc.

—Llavors, estarem més que encantats de tenir-lo a bord, Capità —va dir Havac, després d'intercanviar una mirada satisfeta amb Cíndar.

Cohl va plantar els colzes a la taula.

—Doncs faci que em valgui la pena haver vingut.

—Potser no s'ha assabentat, però el Canceller Suprem Valòrum pensa gravar amb impostos les zones de lliure comerç —va dir Havac, assentint—. Si la proposta és acceptada pel Senat, la Federació de Comerç acabarà veient com gran part dels seus beneficis acaba a Coruscant. Una cosa que estaria molt bé si els neimoidians sabessin encaixar el cop, però no sabran fer-ho. Intentaran compensar els impostos pujant les costes de transport. I en no tenir ningú més amb qui tractar, els sistemes fronterers no tindran més remei que acceptar els preus de la Federació. Els mons que es neguin a acceptar les noves tarifes seran ignorats i els seus mercats es col·lapsaran.

—La competència serà sanguinària —va afegir Cíndar—. I especialment dura per als mons desesperats per comerciar amb el Nucli. Hi haurà molts crèdits a guanyar per a tot aquell qui vulgui aprofitar-se de la situació.

Cohl va mirar a la parella i va somriure.

—I què té a veure això amb mi? No em pot importar menys el que li passi a qualsevol dels bàndols.

—Aquest desinterès és just el que necessita aquest treball, ja que el nostre objectiu és canviar les regles —va dir Havac aclucant els ulls. Cohl va esperar que continués.

—Volem que reuneixi a un grup de combatents, rastrejadors i experts en armes. Hauran de ser molt bons en el seu terreny i compartir el seu sentit de la imparcialitat. Però no vull emprar professionals. No vull arriscar-me a què ja estiguin sotmesos a vigilància, o al fet que siguin els principals sospitosos un cop realitzat el treball.

—Està buscant assassins —va dir en Cohl.

—No li demanem que participi en la realització de la feina —va dir Cíndar—. Només en el lliurament. Per si vol calmar la seva consciència, consideri aquest equip com un enviament d'armament.

Cohl va arrufar el llavi superior.

—Ja els faré saber si la meva consciència necessita calmar-se. Qui és l'objectiu?

—El Canceller Suprem Valòrum —va dir Havac amb cura.

—Volem atacar-lo durant la Cimera d’Eriadú —elaborà ​​Cíndar. Cohl els va mirar amb diversió.

—Aquest és el gran treball que em van prometre?

—El seu retir garantit, Capità —va dir Cíndar obrint les mans.

—Qui li ha ficat aquesta brillant idea al cap, Havac? —va comentar Cohl movent el cap i rient.

—Rebem ajuda d'un poderós agent extern que dóna suport a la nostra causa.

—El mateix que els hi va explicar allò del carregament d’auròdium.

—Com menys sàpiga, millor—va advertir Cíndar.

—És informació secreta, eh? —va dir Cohl, tornant a riure.

El front d’en Havac es va arrugar per la preocupació.

—No creu que la feina pugui fer-se?

—Es pot matar a qualsevol —va respondre Cohl encongint-se d'espatlles.

—Per què dubta llavors?

Cohl va llançar una bufada de desdeny.

—Em prenen per un tractant de furbog. Que m'hagin perseguit per tota la ruta Rimma i bona part d'aquest sector no vol dir que no estigui atent al que està passant. Van intentar matar a Valòrum a Coruscant i van fer malament la feina. I ara es dirigeixen a mi, que és el que van haver de fer en primer lloc.

Cíndar va tornar la burla.

—Vostè no estava interessat abans, recorda? Volia retirar-se a una granja d'humitat a Tatooine.

—A més, no vam fallar en res —va dir Havac—. Volíem espantar a Valòrum perquè convidés al Front de la Nebulosa a la Cimera d’Eriadú. No va picar l'ham, així que ara acabarem el treball a Eriadú.

—Pensem arruïnar la seva Cimera d'una manera que no oblidarà ningú —va dir Cíndar amb un somriure malèvol.

Cohl es va gratar la barba.

—Per què? Perquè Valòrum no carregui un impost a les zones de lliure comerç? De quina manera ajudarà això al Front de la Nebulosa o als sistemes fronterers?

—Em pensava que no li interessava la política —va dir Havac.

—Simple curiositat.

—D'acord. Sense l'impost, els mons no hauran de preocupar-se per un augment en els preus. I nosaltres ens seguirem encarregant a la nostra manera de la Federació de Comerç.

Cohl no estava convençut.

—Es crearan una gran quantitat de nous enemics. Havac, i pel poc que sé, entre ells s'inclouen els Jedi. Però suposo que no em paga per pensar.

—Exacte —va aclarir Cíndar—. Deixi que nosaltres ens preocupem de les repercussions del que passi.

—Per mi d’acord, però parlem abans sobre Eriadú. La seguretat serà excessiva, després del que va passar a Coruscant. Sigui el que sigui el que intentin fer, ja se les han arreglat per minar-se el seu propi terreny.

—Més motiu encara per aconseguir un bon equip d'experts —va admetre Havac.

—Necessitaré una nova nau —va dir en Cohl, posant les mans sobre la taula—. El Falcopenat és massa conegut.

—Fet —va prometre Cíndar—. Alguna cosa més?

Cohl ho va meditar un moment.

—Suposo que no podran fer res per treure’m els Jedi de sobre.

—A dir veritat, Capità —va dir Havac somrient—, pràcticament puc garantir-li que els Jedi estan molt ocupats en un altre lloc.

Següent