II
Quan els
controladors de trànsit aeri de l’espaiport Intergalàctic de Calamar van
autoritzar l'aterratge d'un flamant creuer verd fosc, no van notar res inusual
en el vehicle. Els números d'identificació del creuer i el perfil de tres
aletes encaixaven amb aquells d'una nau de comerç executiva del sistema Duro.
Els dos passatgers del creuer tenien grans ulls i primes ranures per boques. No
tenien nassos. Eren tots els atributs físics de l'espècie durosiana. L'únic
problema era que els passatgers no eren duros. Eren neimoidians disfressats de
comerciants duros. Rune Haako i Daultay Dofine vestien pesats mantells verds
amb estretes caputxes. Van sortir del seu creuer verd i van baixar la rampa
d'aterratge cap a l'aspre asfalt.
-Mai vaig pensar que
hauríem de tornar en aquest patètic planeta -Va murmurar Haako-. Quan tingui a
les meves mans a Trinkatta,
trencaré la seva tràquea.
Dofine
es va aturar i es va girar cap al seu superior.
- Esteu segur que no
hauríem de transmetre-li un missatge al Virrey Gunray i avisar-li que hem
arribat a Esseles? -preguntà Dofine.
El front
llis del Tinent Haako es va arronsar.
- No siguis ximple,
Dofine! Has oblidat que aquesta és una missió secreta? Les nostres ordres són
clares. Anem a investigar a Naus Trinkatta i esbrinar per què els caces droide
no ens van ser lliurats. A més, qui sigui que hagi informat al Consell Jedi
sobre els caces ha de ser trobat i silenciat.
-Probablement va ser
Trinkatta qui va avisar el Consell –va suggerir Dofine.
-El kloodavià no té els
pebrots -Es va burlar Haako-. Després que va desaparèixer el seu pilot de proves, a
Trinkatta no li convenia jugar amb la Federació de Comerç.
Mentre
el parell entrava al turboascensor per abandonar l'hangar, Dofine es va atrevir
a formular una altra pregunta.
- Com creu que el
Consell Jedi hagi respost a les notícies dels caces droide a Esseles, senyor?
Espero que no ens trobem a cap Jedi.
Mentre
el turboascensor s'aturava, Haako va respondre:
-Dubto que la República
enviï als seus valuosos Jedi en aquest horrible món distant.
Les
portes del turboascensor es van obrir, i els disfressats neimoidians van
sortir. Era el final del dia d'oficina, i els carrers de Calamar estaven plenes
de vianants i vehicles. Els ciutadans de Calamar prestaven atenció als dos
alienígenes encaputxats que s'allunyaven de l'entrada de l'hangar.
-Contractarem un lliscant
i ens aproximarem a la fàbrica de Trinkatta amb cautela -va declarar Haako-. Si trama alguna cosa, vull prendre’l per sorpresa. Però abans
anem, necessito refrescar-me una mica.
Daultay
Dofine va seguir silenciosament al Tinent Haako cap a l'interior d'una taverna
propera. A l'entrada, el nom de l'establiment era notòriament exhibit en un
avís lluminós: CAIXA DE SORRA IÒNICA.
La Caixa
de Sorra Iònica s'assemblava a molts dels bars espacials que hi havia per tot
el sistema. Alienígenes de més enllà dels Sectors Darpa i Bormea intercanviant històries i jugant partides en les
atapeïdes taules.
En lloc d'una banda en viu, un quintet hologràfic titil·lava i girava sobre una
tarima elevada, la seva actuació pregravada era dominada per estrepitosos
tambors i estridents instruments de vent. Els clients cridaven les seves
converses per sobre de la música i l'aire era ple d'un pesat fum. Quan els
disfressats neimoidians van entrar al bar, Dofine va notar a un pelut talz
assegut a la taula d'un racó. Un dels quatre ulls del talz estava cobert per un
pegat negre.
Dofine va
donar un cop de colçe a Haako i va murmurar:
-El talz d'allà
s'assembla molt al pilot d’en Trinkatta.
-No siguis ridícul -replicà Haako-. Bama Vook no tenia un pegat a l'ull.
Mentre
els neimoidians demanaven begudes, l'alt talz es va aixecar suaument de la seva
taula cantonera i es va dirigir cap a la porta del darrere.
***
Obi-Wan
Kenobi conduïa el lliscant per un estret carreró i el va estacionar al costat
dels contenidors de darrere de la Caixa de Sorra Iònica. Tan aviat com Obi-Wan
va apagar el sorollós motor del lliscant, el soroll va ser reemplaçat pel so de
l'estranya música i rialles alienígenes que surava a la taverna. Trinkatta va saltar
del lliscant i va ajustar la seva capa per cobrir el seu cap i braç ferit. No
volia que ningú el reconegués.
-Vinga ràpid -va afanyar a Obi-Wan i Qui-Gon-. Entrarem per la
porta posterior.
Els dos
Jedi van baixar del lliscant i van seguir al kloodavià cap a una porta ovalada.
Trinkatta estava a punt d'avançar pel llindar quan va topar amb un alienígena
alt que estava sortint de la taverna.
- Uff! -va dir Trinkatta mentre queia a terra. Quan va mirar cap amunt, va veure que
l'alienígena era un talz. La mandíbula de Trinkatta es va obrir de sorpresa. El
talz estava cobert amb un gruixut pelat blanc i aturat tenia poc menys de dos
metres d'altura. Al voltant del seu coll, un collaret estava equipat d'un
costós vocalitzador que podia traduir el seu propi llenguatge gutural al bàsic.
A l'altura del seu maluc dret, un pesat blàster estava sostingut al seu cinturó
d'armes. El seu accessori més característic era un pegat negre sobre el seu ull
superior esquerre.
- Tu no m'enganyes amb
aquest pegat, Bama! -Li va
reprendre
mentre s'empenyia des del terra. - Com t'atreveixes a deixar-me pensar que la
Federació de Comerç t'havia matat!
-Ha d’estar-me
confonent amb algú més, estrany - Bama Vook va respondre per mitjà del seu
vocalitzador.
Després es va inclinar cap endavant de manera que el seu nas toqués la del kloodavià,
i es va aixecar el pegat negre per revelar un ull perfectament saludable, amb
el qual li va picar l’ullet a Trinkatta.
En baixa
veu, Bama va dir:
-Sí, sóc jo, Trinkatta, però baixa la teva infernal veu. Dins al bar hi ha dos
neimoidians. És la mateixa parella que em va amenaçar a la teva fàbrica.
Bama
Vook es va aixecar completament a la seva altura total i arreglà el seu pegat.
-Ho sento per fer-te un
acte de desaparició, Trinkatta, però no volia acabar treballant per a la
Federació de Comerç. L'amo de la Caixa de Sorra Iònica em devia un favor, així
que va deixar que m’amagués aquí. Podries haver arruïnat la meva disfressa,
ingressant al bar amb aquests dos humans.
Trinkatta
es va inclinar cap a Qui-Gon, permetent-li que el Mestre Jedi fes la seva
pròpia presentació.
-Sóc Qui-Gon Jinn i ell
és Obi-Wan. El Consell Jedi ens va enviar. Has de ser qui va enviar la targeta
de dades que va alertar al Consell dels caces droides.
- Vostès són Jedi? -preguntà Bama amb
incredulitat, però alguna cosa en l'expressió d’en Qui-Gon el va convèncer de
totes maneres. - Gràcies a les
estrelles, van venir a ajudar! Sí, jo vaig enviar la targeta de dades.
Obi-Wan
estava sorprès de la seva última revelació.
-Disculpi’m, Mestre,
però quan i com es va adonar que Bama va enviar la targeta de dades?
-Tan aviat com vaig
saber que Bama Vook era viu, tot encaixava -Va respondre Qui-Gon. - Com Trinkatta no va
enviar la targeta de dades, vaig suposar que Bama hauria d’haver-ho fet després
d'escapar-se dels neimoidians.
-De fet, això va ser
exactament el que vaig fer -va somriure Bama-. Tan aviat com vaig saber que
aquests dos neimoidians van arribar a la fàbrica de Trinkatta, vaig saber que
la Federació de Comerç no tramava res de bo. És molt dolent que estiguin
operant fora del seu propi territori, però pitjor encara que hagin encarregat
caces droide amb motors d’hiperimpuls. Amb aquestes naus, poden demolir la
major part de Calamar. Bé, això estava a punt que succeís.
Qui-Gon
li va somriure a Bama.
-La teva experiència
com a pilot de proves de Naus Trinkatta va haver d’haver-te facilitat treure
els caces droide de la fàbrica.
L'afirmació
d’en Qui-Gon va sorprendre a Obi-Wan, que sentia com si estigués sempre tres
passos darrere de les deduccions del seu Mestre.
-Va ser fàcil -confessà Bama-.
Vaig vigilar la fàbrica des d'una distància. Al principi,
estava tractant de buscar la manera de fer mal i destruir els caces droide.
Però fa dues nits, vaig veure a algú carregant els caces en un vaixell de
càrrega cobert. Em vaig imaginar que estaven treballant amb els neimoidians.
Mentre el meu copilot Leeper els distreia, vaig evadir el sistema de seguretat
de Trinkatta, vaig entrar a la fàbrica i vaig robar el vaixell de càrrega. Vaig
creure que seria millor amagar les naus fins que el Consell Jedi pogués
investigar els neimoidians.
Trinkatta
estava estupefacte.
-Admets que vas robar? – cridà.
-Quelcom més que això -va dir Bama amb orgull-. El vaixell de càrrega també contenia el prototip
d’hiperimpuls dels neimoidians. Sense aquest prototip, les passaran magres per construir
qualsevol caça droide a Esseles.
Trinkatta
va esbufegar. Amb el seu braç esquerre, va replegar la seva capa per deixar
veure el seu braç ferit.
- Perdona, Bama, si no
t’aplaudeixo!
Veient
el destrossat membre d’en Trinkatta, Bama va obrir els ulls i va quedar
bocabadat.
- Els neimoidians et
van tallar el braç?
-No, van ser els meus druides
-Trinkatta va sospirar mentre s’arreglava la seva capa. - Van ser reprogramats
per bartokks que són els qui van intentar robar els caces, però tu els hi vas
arruïnar el treball. Li vas robar el vaixell de càrrega als bartokks, imbècil!
- Bartokks? -Va exclamar Bama mentre
el seu ulls saltaven de les seves conques-. Què fan aquests
assassins a Esseles?
-No ho sabem amb
certesa -va admetre Qui-Gon-. Però és fàcil suposar que els bartokks estan
en una missió per matar algú. Sospitem que volen els caces droides i el
prototip d’hiperimpuls per dur a terme el seu pla. Estem perdent el temps aquí.
On vas deixar el vaixell de càrrega?
-En el Moll 28 -va respondre Bama-. Aquí és on
guardo la meva nau, la Cremador Metron.
Leeper i el meu fill Xup-Xup estan custodiant el vaixell de càrrega ara. Només
vaig venir al Calaix de Sorra Iònica a esbrinar si hi havia algunes notícies de
les naus de la República a l'àrea. Mai vaig imaginar que els Jedi arribarien
tan aviat.
-Con els bartokks i els
neimoidians a Esseles, espero que la nostra arribada no hagi estat massa tard -va dir Qui-Gon-. El nostre lliscant és aquí. Ens portaràs al Moll 28, Bama?
- Amb molt de gust! -Va respondre Bama amb
entusiasme.
-Encara no puc creure
que hagis burlat el meu sistema de seguretat -li va rondinar Trinkatta a
Bamma mentre muntaven al lliscant.
***
De
tornada a la taverna, Rune Haako baixava el seu got buit a la barra.
-Ja acabem aquí -Va anunciar Haako-. Vinga, Dofine.
Hora de visitar a Naus Trinkatta.
Els dos neimoidians
encaputxats van sortir del Calaix de Sorra Iònica cap al carrer.
-Ara, trobem un taxi -va ordenar Haako mentre tirava més cap avall la seva caputxa sobre el
seu front.
Dofine va escoltar el rugir d'un motor lliscant i es va girar a temps per veure
el vehicle enlairar en un carreró proper. Dofine va aixecar la mà i va estar a
punt de cridar-li al conductor del lliscant, un jove humà, quan va reconèixer a
Trinkatta i a Bama Vook com a passatgers al seient del darrere. Un humà més
vell estava assegut al costat del conductor. El braç de Dofine va baixar al seu
costat, mentre el lliscant s'allunyava pel carrer.
Va voltejar
cap a Haako i va dir:
- Senyor?
Crec que tenim un problema. Acabo de veure a Trinkatta i Bama Vook en un
lliscant. Estaven amb dos humans.
- Què? -Haako va dir
bruscament -. Per on se’n van anar?
Dofine va
apuntar carrer avall, on el lliscant amb prou feines era visible.
-Bé, no et quedis aquí -va ordenar
Haako-. Comença a córrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada