Sacrifici (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Nu kyr'adyc, shi taab'echaaj'la.

No han mort, simplement s'han marxat molt lluny.

-Frase mandaloriana per als morts.

KAVAN

Deien que el cos humà era capaç de proeses extraordinàries de fortalesa quan està in extremis.

Per a un Jedi, era una cosa completament diferent.

Jacen Solo no estava preparat per morir, ara no, no estant tan a prop de la seva ascendència, i no en un pudent canal de desguàs com una feristela.

Va rebutjar el tret d'energia amb una última pujada de la Força i va enviar l'enderroc explotant lluny del seu cos aixafat i sagnant com en una detonació. Els maons van colpejar les parets i van provocar una pluja de fragments, colpejant la Mara com l'ona expansiva d'una bomba. Ella va fer un soroll animal que era més fúria que dolor i va fallar durant un moment mentre intentava posar-se dempeus.

L'esforç va congelar a Jacen durant dos segons vitals. Però ell sabia que si no s'aixecava ara i seguia lluitant, Mara tornaria per matar-lo, una vegada i una altra, fins que ell estigués esgotat i massa feble per defensar-se d'ella.

Va lluitar per posar-se dempeus, trontollant més que posant-se recte, i de sobte ho va entendre.

Era la Mara qui havia de morir per completar la seva destinació.

Matar-la a ella era la prova: les paraules de la profecia no tenien sentit i a un nivell visceral ell sabia que la mort d'ella era l'acte crucial. No sabia com i aquest no era el moment per aturar-se i pensar-hi. Es va rendir totalment a l'instint per primera vegada en molt temps. Fos el que fos el que guiava la mà Sith hauria de guiar-lo ara a ell.

Però estava ferit i molt seriosament.

Ben... no sabia on encaixava Ben en això, però ara sabia que encaixava, amb tanta seguretat com sabia qualsevol cosa. A Jacen no li importava, perquè sabia que havia de matar la Mara ara i res més tindria sentit fins que ho fes.

Va temptejar maldestrament a la recerca del seu sabre làser i el va tornar a encendre. Mara ja estava de nou dreta, venint cap a ell amb el shoto i la vibronavalla, amb pols de maó i sang negre rogenca serpentejant pel seu front des d'una ferida al cuir cabellut.

Ella va saltar cap a ell amb el shoto a la mà esquerra, en un estil d'esgrima, cremant-li l'angle de la galta i fregant-li sota la barbeta amb la vibronavalla mentre ell retrocedia.

Ella no hauria d'haver estat capaç d'acostar-s'hi tant. Ell tenia un mestratge total i ella només era atlètica i ràpida. Ell la va empènyer cap enrere amb la Força, enviant-la a estavellar-se contra una paret amb un grunyit baix, però ella va seguir venint cap a ell, un, dos, un, dos amb el shoto i la fulla i li estava fent retrocedir i la seva fortalesa estava minvant. Necessitava espai per lluitar.

Ell va treure la seva pistola de dards i els va disparar un darrere l'altre, però la Mara va escampar les quatre agulles amb un centelleig de llum blava. Elles van caure a terra. Ell es va girar i va grimpar a través dels maons esfondrats, utilitzant la Força per llançar la runa cap a ella des del terra del passatge mentre ella saltava des dels blocs a les pedres i fins als trossos de maçoneria, fins que va saltar amb la Força fins a la esquena d'ell i el va fer caure.

Van rodar. Això no era un duel: era una baralla. Ella va empènyer la seva vibronavalla cap amunt sota la barbeta d'ell i ell va tirar del seu cap cap a un costat, sentint la punta lliscar suaument des de la seva mandíbula fins a la línia del pèl mentre fallava a encertar la seva jugular. Ell no podia treure les armes que necessitava. Estava perdent sang, perdent fortalesa, minvant i colpejant fortament amb el sabre làser per apartar-la. Era gairebé inútil en una lluita a tan curta distància. Mara, maníaca i panteixant, atacava amb el shoto per contraatacar cada desesperada empenta punyent.

-Ben... Et veuré mort... abans que... agafis a... Ben.

Jacen estava a la vora de la navalla entre morir i matar. Es van agafar, es van empènyer amb la Força i es van aixafar amb la Força: ell va tornar a llançar-la cap enrere, intentant colpejar-li l'espina dorsal amb la Força i paralitzar-la durant un moment, però d'alguna manera ella el va rebutjar i els maons van sortir volant de la paret com si algú els hagués donat un cop de puny des de l'altre costat. Ella gairebé li va arrencar el sabre làser de la seva mà amb la Força, però fins i tot amb les seves ferides ell el va sostenir. Ell no moriria. No podia, ara no.

-No pots vèncer-me -va panteixar ell-. No ha de ser així.

-De veritat? -va grunyir la Mara-. Jo dic que si.

Llavors ella es va llançar contra ell, sense pensar, una dona salvatge, amb els cabells volant, i ell va empènyer amb la Força per enviar-la a estavellar-se contra un pilar a meitat del salt. Però la pallissa que havia rebut i la ferocitat de l'atac implacable li havien encegat al perill d'una altra classe. Mentre retrocedia cap enrere per evitar-la, les seves cames es van esfondrar i ell es va ensopegar en l'esvoranc d'una esquerda oberta per l'enfonsament. Va caure de mala manera. El dolor vermell i calent li va cremar des del turmell al genoll. El seu sabre làser va sortir volant. El dolor es podia ignorar, però el moment que li va portar tornar-se a posar dempeus va ser suficient perquè la Mara es redrecés i tornés a llançar-se contra ell amb el shoto i l’enfonsés en el teixit suau just sota el final de la seva clavícula.

Les ferides de sabre làser feien mal molt més del que ell havia imaginat mai. Jacen va cridar. Va invocar la seva arma de nou cap a la seva mà i la Mara es va estavellar contra ell, tornant a fer-lo caure a terra i atrapant-lo. La vibronavalla d'ella es va detenir a un pam de la seva gola mentre ell s'ho feia per agafar-la pels cabells i arrossegar la cara d'ella més i més a prop del seu sabre làser. Ella va lluitar per apartar-se, tallant-li amb el shoto però cada vegada va ser bloquejada pel minvat poder de la Força d'ell.

La vibronavalla d'ella li va fregar el coll. Ell va rebuscar en el seu cinturó a la recerca d'un dard. Ella va retrocedir amb un esforç massiu, deixant-lo agafant un floc de pèl vermell, i l'única cosa que va creuar la ment d'ell mentre ella arquejava la seva esquena i sostenia els seus braços en alt per deixar caure el shoto i la vibronavalla sobre el pit d'ell va ser que ella mai mai li faria mal a Ben.

Jacen la va mirar als ulls i instantàniament creà la il·lusió de la cara d’en Ben sota ella. Ella va parpellejar.

Això li va donar a ell l'obertura d'una fracció de segon. Va ser suficient per clavar-li el dard enverinat a la cama amb el seu con protector de plastoide encara col·locat.

Era només una petita agulla, d'uns deu centímetres de llarga. La va clavar amb tanta força que la punta esmolada va travessar el con i la tela dels pantalons.

Mara va panteixar i va abaixar la mirada fins a la seva cama com si estigués més sorpresa que ferida. El dard va tremolar mentre ella es movia i després va caure a terra.

-Oh... Està fet... -va dir en Jacen. El shoto va caure de la mà d'ella i ella va intentar donar-li una urpada amb la vibronavalla. A ell li va ferir al bíceps, però no hi havia fortalesa darrere del cop i ella va deixar caure l’arma-. Ho sento, Mara. Havies de ser tu. Pensava que era en Ben. Però ara s'ha acabat, s'ha acabat...

-Què has fet? Què dimonis m'has fet?

Però ella ja estava perdent l'equilibri mentre el verí la paralitzava i es va desplomar cap a un costat mentre ell es posava dempeus, mirant cap amunt per veure’l amb més sorpresa que ràbia o por.

-La profecia. -Ara no importava: la toxina, complexa i relativament indolora, estava circulant pel cos d'ella-. No lluitis. No entris en un tràngol curatiu. Només deixa't anar...

Mara va intentar aixecar-se però va tornar a baixar fins a seure sobre els seus talons, amb una expressió semblant a si hagués oblidat alguna cosa i estigués intentant recordar-ho. Es va esfondrar contra la paret.

Jacen mai havia sentit tant alleujament. No havia de ser l’Allana, o la Tenel Ka, o fins i tot Ben. Tot havia acabat, tot havia acabat.

-Què? -va dir la Mara.

Ella va intentar emportar-se els dits fins als llavis, estremint-se, però la seva mà va tornar a caure a la falda. Els va mirar com si esperés veure sang.

Jacen va suprimir l'instint d'ajudar-la.

-És el meu destí, Mara... ser un Senyor Sith i portar ordre i justícia. Havia de matar-te per fer-ho. Has salvar tanta gent, Mara. Has salvat a Ben. També has salvat a l’Allana. No és un malbaratament, creu-me.

-Ets... Tan vil com era ell.

Jacen amb prou feines podia entendre el que ella estava dient.

-Qui?

-Palpatine.

-Això no és així -va dir ell. Havia de fer que ella veiés el que estava passant. Era important. Li devia a ella aquesta revelació. Ella havia fet el sacrifici, encara que ara ell estava començant a preguntar-se quin significat tenia l'amor al que ell havia renunciat -. No es tracta d'ambició. Es tracta de la galàxia, de la pau. Es tracta de construir un món diferent.

Ella li va tornar la mirada i ara ell va poder veure, i sentir, el seu disgust. No estava segur de si anava dirigit a ell o a ella mateixa.

Jacen estava ferit. Estava començant a sentir l'extensió total de les seves ferides i necessitava curar-se a si mateix. També necessitava sortir d'aquest túnel.

Ara la Mara estava respirant pesadament, amb una mà fluixa a la falda però amb l'altra encara obrint-se i tancant-se com si intentés formar un puny per donar-li un cop de puny final. Els seus vívids ulls verds encara eren brillants amb un propòsit implacable. Ell sabia que intentaria oblidar-los cada dia de la seva vida.

-Creus... Que has guanyat -va dir ella, sense que s'entengués, però completament lúcida i sense por-. Però Luke t’esclafarà... i em nego... a deixar que... destrueixis el futur... del meu Ben.

Jacen es va asseure i va esperar, gairebé esperant una profecia d'ella que l'ajudés a trobar sentit al que havia fet. Però després d'uns quants moments, va sentir la descàrrega final d'energia elemental de la qual tot usuari de la Força seria conscient i comprendria.

Ben era l'última paraula que ella diria mai.

KAVAN

Lumiya va sentir a la Força remoure’s com les plaques tectòniques en moviment. No s'havia adonat que el moment decisiu se sentiria així.

-Nau -va dir-. El nou Senyor Fosc em necessita. Segueix-lo.

Llavors ella es va preparar per a la mort, intentant morir bé.

KAVAN

Tot d'una Ben no va poder sentir la veu de l'esfera Sith.

El seu propi nom, Ben, Ben, Ben, feia callar qualsevol altre so, fins i tot encara en el més profund del seu cap era més baix que un murmuri, era una crida i un comiat només per a ell. Es va oblidar de la Lumiya, i va trontollar cap a la font de la veu, encegat per les llàgrimes.

-Mama! -va cridar-. Mama!

RUTA DE COMERÇ PERLEMIANA

A la cabina del seu InvisibleX dirigint-se cap a Hapes, Luke Skywalker va sentir una mà que li regirava els cabells i, mentre allargava la mà involuntàriament per tocar-la, va saber que el seu món havia acabat.

Següent