Vel de traïcions (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

El pont de l’Adquirent, amb les seves superfícies estèrils, les seves llises consoles de control i les pantalles circulars de plasma lluminoses com aquaris, hauria estat idèntic al de la seva nau germana de no tenir una tripulació completa d'oficials, sent els vuit neimoidians.

El Comandant Nap Lagard va mirar a través dels miradors davanters al llunyà Guanys. En aquesta distància, les beines de morro bulbós i les gavarres que es vessaven des dels cellers dels seus hangars tot just eren simples motes que reflectien la llum del sol, però les pantalles augmentaven aquesta imatge revelant centenars de beines esbudellades tant per col·lisions amb les seves companyes com per trets dels caces, i la càrrega de lommite vagava perduda en l'espai. Era una visió descoratjadora, però Lagard estava decidit a recuperar la major quantitat possible del carregament, sempre que poguessin allunyar d'allà als terroristes.

El Front de la Nebulosa havia deixat les seves petjades en tot el destrossat vaixell de càrrega, al duracer estellat, en els forats del casc i en el retorçat fusellatge. Els seus camps deflectors superposats i recentment reforçats havien salvat a l'Adquirent de rebre un càstig semblant per part dels terroristes, i a més era un vaixell de càrrega que transportava el doble de naus pilotades per androides del que era habitual.

Els caces enemics sortiren a rebre el vaixell de càrrega amb prou feines va sortir de l’hiperespai. Les naus neimoidianes van aconseguir bloquejar l'atac amb l'ajuda dels canons del vaixell de càrrega, obligant als terroristes a retrocedir fins al Guanys, on el conflicte seguia en plena ebullició. Incomptables androides havien desaparegut ja en explosions globulars, però el Front de la Nebulosa també havia tingut les seves baixes: dos CloakShape i un Headhunter Z-95.

Només el Falcopenat, la fragata lleugera propietat del mercenari conegut com a Capità Cohl, seguia amenaçant l’Adquirent, posant a prova la solidesa dels seus nous escuts.

Però el Falcopenat es batia ja en retirada, en direcció al casquet polar de Dorvalla, i des del pont del vaixell de càrrega només eren visibles els vòrtex blaus de les toveres de la fragata.

—Sembla que els hem rebutjat —va comentar en llengua neimoidiana un dels subalterns de Lagard.

Lagard va grunyir sense comprometre.

—El Capità Cohl ha hagut de donar ordre d'abandonar la nau —va continuar dient el subaltern—. El Front de la Nebulosa ha de preferir que la lommite es perdi a l'espai a permetre que arribi als nostres clients d’Sluis Van.

—Han de creure que han clavat un bon cop a la Federació de Comerç —va dir Lagard amb un altre grunyit—. Però s'ho pensaran dues vegades quan obliguem a Dorvalla a compensar-nos per això.

—Els Tribunals estaran del nostre costat —va assentir el subaltern.

—Sí —va respondre el Comandant, apartant la vista dels miradors—. Tot i que no podem permetre que aquests actes terroristes segueixin tenint lloc.

—Senyor —va interrompre l'oficial de comunicacions—. Estem rebent una transmissió codificada del Comandant Dofine.

—Del Guanys?

—D'una beina de salvament, Comandant.

—Passa el missatge als altaveus i prepari el raig tractor per recuperar la beina de salvament.

Els altaveus del pont espetegaren en cobrar vida.

—Adquirent, aquí el Comandant Daultay Dofine.

Lagard es va moure cap al centre de la passarel·la.

—Dofine, aquí el Comandant Lagard. Li pujarem a bord quant ens sigui possible.

—Escolti’m bé. Lagard —va dir en Dofine—. Contacti amb el Virrei Gunray. És de summa urgència que parli amb ell immediatament.

—Amb el Virrei Gunray? Què és tan urgent?

—Això és només per a les oïdes del Virrei.

En l'adonar-se que havia perdut estatus, Lagard va contraatacar.

—Què passa amb el Capità Cohl? S'ha apoderat de la seva nau?

El breu silenci d’en Dofine va fer saber a Lagard que la seva pulla havia donat en el blanc.

—El Capità Cohl va fugir de la nau en una beina falsa.

—Pot identificar-la? —va respondre Lagard tornant-se cap als miradors.

—Identificar-la? Era una beina com qualsevol altra.

—I el Guanys?

—El Guanys saltarà a trossos!

* * *

A la beina dels terroristes, Boiny estudiava amb neguit la consola d'instruments.

—Trenta segons per a la detonació.

—Cohl! —va cridar Rella quan aquest no li va contestar—. Fes alguna cosa! El Capità la va mirar, estrenyent els llavis. —D'acord, deixarem anar el casc.

Els terroristes van respirar alleujats, mentre Boiny teclejava tot un seguit d'instruccions en el tauler de la consola.

—Càrregues activades —va informar el rodià—. Separació en deu segons.

Cohl va aspirar aire.

—En moments com aquest, a un li agradaria poder veure la cara del seu adversari.

* * *

Qui-Gon i Obi-Wan contemplaven la beina d’en Cohl en les seves respectives pantalles. Tot d'una, una sèrie de petites explosions es van succeir al llarg de l'equador del vehicle geperut, partint-lo en dos i descobrint la llançadora aplanada que s'ocultava al seu interior.

Els motors de fusió de la llançadora es van encendre, allunyant al vehicle dels trossos de la carcassa rebutjada. A continuació va esclatar la meitat inferior.

—Això ha hagut de ser el nostre detonador tèrmic —va dir Qui-Gon—. I el rastrejador?

—Subjectat al casc de la nau i funcionant, Mestre —va informar Obi-Wan, mirant al cercle lluminós del monitor—. Has tornat a avançar-te al Capità Cohl.

—No sense ajuda, Padawan. Ja saps el que has de fer.

Obi-Wan va somriure en allargar el braç cap als controls.

—Tant de bo pogués veure-li la cara a Cohl.

* * *

Cohl es va quedar bocabadat en veure com la beina que els perseguia se separava pel centre. A dins hi havia una llanceta corelliana sense ales, pintada en un distintiu carmesí des de l’esmolat morro a l'elegant aleta de la cua.

—Porta els colors de Coruscant! —va dir Boiny bocabadat—. Pertany al Departament Judicial.

—Imita totes les nostres maniobres —va informar Rella, mentre conduïa la nau per entre un eixam de beines de càrrega i flotants plens de lommite.

—Ens guanyen terreny —actualitzà Boiny.

Rella es negava a acceptar-ho.

—Des de quan piloten així els judicials?

—Qui més podria estar pilotant? —va preguntar un altre dels humans, —per descomptat que no són neimoidians.

Cohl va mirar fixament la Rella.

—Són Jedi? —van dir a l'uníson.

Cohl ho va meditar un moment abans de rebutjar la idea.

—Què anaven a fer aquí els Jedi? No estem en l'espai de la República. A més, ningú, i vull dir ningú, estava al corrent d'aquesta operació.

Boiny i els altres es van apressar a manifestar estar d'acord.

—El Capità té raó. Ningú estava al corrent d'aquesta operació.

Però la inseguretat en la veu del rodià era flagrant, i Cohl va ser conscient que tothom el mirava.

—Ningú, Cohl? —va preguntar Rella amb suspicàcia. Ell va arrufar les celles.

—Ningú al marge del Front de la Nebulosa.

—Potser els ho va comunicar la Força —va murmurar Boiny.

Rella va estudiar els monitors.

—Encara podem arribar al Falcopenat.

Cohl es va inclinar cap als miradors.

—On és?

—En el punt de trobada sobre el casquet polar de Dorvalla —va respondre la humana. En aquestes paraules els va seguir un llarg instant durant el qual Cohl va guardar silenci—. Puc seguir volant en cercle mentre tu decideixes el que hem de fer.

—Boiny, realitza un escàner de la superfície del casc —va demanar el Capità.

—Un escàner de la superfície? —va preguntar dubitatiu el rodià.

—Fes-ho ja —va dir Cohl tallant.

Boiny es va inclinar sobre la consola, redreçant-se després bruscament.

—Ens han posat un localitzador!

Els ulls del Capità es van estrènyer.

—Així que esperen poder-nos seguir.

—Correcció —va dir la Rella—. Ens estan seguint ja.

Cohl va ignorar el comentari i va tornar a mirar a Boiny.

—Quant falta perquè el Guanys exploti?

—Set minuts.

—Pots calcular la forma en què explotarà el vaixell de càrrega?

—Fins a cert punt —va dir el rodià amb to desconcertat, creuant una mirada de preocupació amb Rella.

—Fes-ho. I després proporciona’m un càlcul aproximatiu del radi de l'explosió i de l'amplitud del núvol de restes.

Boiny va empassar saliva amb esforç.

—Fins i tot el meu millor càlcul tindrà un error d'un parell de centenars de quilòmetres amunt o avall, Capità.

Cohl va reflexionar en silenci, abans de mirar la Rella.

—Cap endavant, a tota velocitat.

Ella li va tornar la mirada.

—És evident. Has perdut el cap

—Ja m'has sentit. Tornem al vaixell de càrrega.

* * *

Daultay Dofine es va arrossegar indecorosament dins el portal magcon del braç de babord de l’Adquirent en sortir de la beina de salvament amb forma de barril que acabava de recuperar el poderós raig tractor del vaixell de càrrega.

Darrere seu van sortir el navegant i la resta de la tripulació.

El Comandant Lagard hi era per rebre’l.

—És un honor rescatar una persona tan cèlebre.

Dofine es va ajustar la toga i va redreçar la seva mitra de comandament.

—Sí, segur que ho és —replicà—. Heu fet ja el que li vaig demanar i va contactar amb el Virrei Gunray?

Lagard va assenyalar la mecanocadira que segurament li havia transportat fins allà des del pont.

—El Virrei està impacient per sentir el seu informe. Igual que jo, Comandant.

Dofine va apartar a Lagard per arribar a la cadira, que de seguida va començar a desplaçar-se en direcció a la centrosfera, sens dubte a instàncies d’en Lagard.

El curiós aparell de cost prohibitiu havia estat fabricat per Manufactures Affodies de Neimoidia Pura, i tenia dues potes del darrere en forma de falç que culminaven en urpes i un parell de potes guia articulades d'urpa doble. La filigrana tallada amb làser que cobria la seva metàl·lica superfície estava inspirada en l'adorn de la petxina de l'escarabat sobirà de Neimoidia. La cadira de respatller alt estava equilibrada giroscòpicament i era més un símbol d'estatus que un sistema pràctic de transport, però Dofine havia suposat que no li havien portat la cadira perquè s'assegués en ella.

Allà on havia de seure algú havia una placa hologràfica circular des de la qual es projectava l’holopresència en miniatura del Virrei Nute Gunray en persona, líder del Cercle Intern Neimoidià i un dels set membres de la Directiva de la Federació de Comerç. Impediments d'origen interestel·lar alteraven la recepció amb diagonals ratlles d'estàtica.

—Virrei —va dir en Dofine, inclinant-se en gest d'obediència abans d'arrencar a córrer per seguir la cadira que es desplaçava lentament.

Gunray tenia una mandíbula inferior excel·lent, que deixava en solitari el seu gruixut llavi inferior. Una profunda fissura dividia el seu voluminós front en dos lòbuls laterals. La seva pell tenia un saludable to gris blavós gràcies a freqüents massatges i menjars dels fongs més exquisits. Una toga vermella i ataronjada d'exquisida manufactura queia des de les estretes espatlles, així com un sobrepellís de circular coll marró que li arribava als genolls. Del coll penjava un peto d’allargades llàgrimes d’elèctrum, i al seu regi cap descansava una tiara negra, amb cresta triple i dues cues.

—Què és tan urgent, Comandant Dofine?

—Virrei, tinc el trist deure d'informar que els membres del Front de la Nebulosa s'han apoderat del Guanys. La càrrega de mineral de lommite flota en l'espai i, mentre estic parlant-vos, una càrrega explosiva s'acosta al final del compte enrere que marcarà la destrucció de la nau.

Adonant-se que havia oblidat llevar-se el temporitzador del dors de la mà. Dofine va encongir la mà dins de l'ampla màniga de la seva toga.

—Així que el Capità Cohl ha tornat a atacar —va dir en Gunray.

—Sí, Virrei. Però tinc notícies de naturalesa encara més preocupant —va afegir el Comandant sense nau, mirant al seu voltant amb l'esperança que Lagard estigués prou lluny com per no sentir-lo, però, és clar, no era així—. L’amagatall dels lingots d'auròdium —va dir per fi—. Cohl coneixia la seva existència. No vaig tenir més remei que entregar-los-hi.

Dofine esperava una reprimenda o alguna cosa pitjor, així que va baixar el cap avergonyit, mentre seguia a la mecanocadira. Però la reacció del Virrei li va sorprendre.

—Estava en joc la seva vida i la de tota la seva tripulació.

—Així és, Excel·lència.

—Doncs, mantingui dret el cap, Comandant Dofine. El que ha passat avui pot acabar sent una benedicció per a la Federació de Comerç, i molt beneficiós per a tots els neimoidians.

—Una benedicció, Virrei?

Gunray va assentir.

—Li ordeno que assumeixi el comandament de l’Adquirent. Faci tornar als caces i abandoni el combat.

* * *

—Es dirigeix ​​de tornada al vaixell de càrrega —va dir Obi-Wan des dels controls del caça del Departament Judicial—. No serà que van enganyar a l'ordinador del vaixell de càrrega perquè expulsés la seva càrrega, encara que en realitat no corria perill?

—Ho dubto —va dir en Qui-Gon, acostant la cara a l'acer transparent de la cabina—. Totes les naus de suport d’en Cohl, inclosa la seva fragata, s'allunyen del Guanys.

—És cert, Mestre. Fins i tot l’Adquirent s'allunya.

—Llavors encertem en pensar que el vaixell de càrrega està destinat a destruir-se. I tot i així, el Capità Cohl es dirigeix ​​a tota velocitat cap a ell.

—Igual que nosaltres —Va creure oportú ressaltar Obi-Wan.

—Què pot pretendre Cohl? No és home propens a realitzar actes desesperats, i molt menys suïcides.

—La seva nau no disminueix la velocitat ni varia de rumb. S'adreça en línia recta cap a l’hangar d'estribord.

—Just al punt de partida.

Les celles d'Obi-Wan va començar a arrufar-se preocupat.

—Ens estem acostant massa. Si de veritat va a destruir el vaixell de càrrega...

—Em dono compte, Padawan. Pot ser que el Capità Cohl només ens estigui provant.

L'aprenent de Jedi va esperar un llarg moment abans de permetre que la preocupació es traslluís en la seva veu.

—Mestre?

Qui-Gon va observar com la nau s'inclinava per encaminar-se al centre del cercle que era el Guanys. Va buscar amb els seus sentits i no li va agradar el que va trobar.

—Avorta la persecució —va dir bruscament—. De pressa!

Obi-Wan va donar plena potència als motors de la llanceta i va tirar bruscament del volant. En anar a tota velocitat, la nau va ascendir traçant un bucle que la va allunyar del vaixell de càrrega.

Tot d'una, el Guanys va explotar. A la cabina de la llanceta va donar la impressió que algú l'havia cobert amb un lluminós llençol. La petita nau va rebre una empenta a la cua que la va llançar cap endavant, empesa per la vora de l'ona expansiva. Grans trossos de duracer fos van passar pel seu costat com cometes. La llanceta va vibrar fins a gairebé trencar-se, tots els seus sistemes es curtcircuitaren enmig d'una pluja d'espurnes, els monitors només van mostrar estàtica abans d’enfosquir-se.

Obi-Wan va mirar per sobre de la seva espatlla per veure com el Guanys es feia miques per parts, amb els enormes braços-hangar fent un petit i breu primer contacte, abans de girar en direccions contràries com dues llunes creixents descontrolades. La centrosfera i la torre del pont de comandament van girar allunyant-se del destruït compensador d'acceleració I el que quedava del trio d’apagades toveres.

A certa distància d'allà, l'Adquirent s'allunyava buscant la seguretat de la cara oculta de Dorvalla. La fragata d’en Cohl i dos dels caces de suport s'allunyaven del planeta per donar el salt a l’hiperespai.

—O bé Dorvalla guanya un satèl·lit o bé cau víctima d'un meteor devastador —va dir Obi-Wan quan va poder parlar.

—Més aviat em temo el segon. Truca a Coruscant. Informa al Consell de Reconciliació que Dorvalla necessita ajuda immediata.

—Ho intentaré. Mestre.

Obi-Wan va començar a accionar interruptors en la consola, esperant que algun dels sistemes de comunicació hagués sobreviscut a la tempesta electrònica que va acompanyar a l'explosió.

—Algun senyal de la nau d’en Cohl?

—Cap senyal del rastrejador —va respondre el Padawan després de mirar la pantalla.

Qui-Gon no va dir res.

—Mestre, sé que Cohl odiava a la Federació de Comerç, però en tan poc valorava la seva pròpia vida?

Qui-Gon va fer una llarga pausa abans de respondre.

—Quines són la sisena i la setena regles del compromís, Padawan?

Obi-Wan va fer per recordar-se'n.

—La sisena és veure la llum i la foscor en totes les coses.

—Aquesta és la cinquena.

Obi-Wan va tornar a pensar.

—Ser caut, fins i tot en qüestions trivials.

—Aquesta és la vuitena.

—Aprendre a veure amb precisió.

—Sí, aquesta és la sisena. I la setena?

—Ho sento. Mestre. No aconsegueixo recordar-la.

—Obre els ulls en allò que no és evident.

El noi va pensar en això.

—Llavors, això no s'ha acabat aquí.

—En absolut, jove Padawan. Més aviat sento que només és el principi d'una amenaça.

Següent